dilluns, 9 de setembre de 2019

Posar llargues...

Photo by Richard Corfield (M0RJC) on Trendhype / CC BY-NC
Massa vegades ens ofusquem, i algunes ho fem, possiblement inconscients, innecessàriament.

Recordo quan vam haver d'afrontar la venda del pis on encara vivíem quan encara no teniem, ni molt menys, a punt la casa que havíem de reformar. Reconec que d'entrada el dia a dia ens ofuscava, les coses quotidianes, les que fins aleshores no representaven cap dificultat però que amb la incertesa de la decisió presa, segons quina fos, esdevenia un autèntic trenca closques, per moments irresoluble.

Al final aquella eventualitat (haviem de vendre el pis i encara no teniem lña casa a punt!) la vam solventar quedant-nos uns mesos més al pis, d'acord amb els compradors...

La vida ens situa en ocasions en inquietants cruïlles, en les que no podem defugir prendre un camí, una decisió; els inevitables serrels que haurem de resoldre en cada decisió a vegades són com l'arbre que no permet veure el bosc, a risc de no deixar-nos veure completament l'abast de la decisió que hem de prendre.

En aquestes circumstàncies el curt termini s'imposa, a vegades vilment, a la necess`raia (i imprescindible) mirada més llarga, a la que respon on t'agradaria ser, o on seràs, d'aquí un any, dos o cinc!

És com si, conduint de nit en una sinuosa carretera solitària, no ens permetéssim d'encendre les llargues, i seguíssim conduint miops...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada