dilluns, 29 de gener de 2018

Desconnectat


Fa tres dies que visc en una mena de bombolla, mig desconnectat del món i del que hi passa entre caixes per desfer i mobles per ordenar. Bé, no sé si en una bombolla o més aviat en una mena de túnel, el que uneix el pis de Sarrià de Ter que es buida alhora que, talment com un vas comunicant, s'omple la casa del Pont Major!

Això de mudar la pell és tot un procés! Aquesta no és la primera mudança que faig però sí la de més envergadura i, sobretot, confio que sigui la darrera! Tan de bo el proper destí sigui, d'aquí molts i molts anys, el dipòsit de cadàvers d'alguna facultat de medicina...

El cas és que aquests darrers tres dies els hem dedicat en cos i ànima al trasllat, essent aquesta la nostra primera i única prioritat i no destinant temps ni energies a d'altres qüestions, a pràcticament tot el que ha passat socialment i política al món en general i al nostre país en particular.

Em sembla que ha passat alguna cosa amb el Consell d'Estat i sincerament no sé quina és l'última del Tribunal Constitucional, que suposo segueix en la seva determinació d'impedir, sí o sí, la controvertida investidura del cessat president Puigdemont.

Un trasllat és esgotador, què us he d'explicar a la majoria de vosaltres, però alhora també resulta gratificant aquesta sensació d'oxigenació mental, de desconnexió, de viure aïllat en una bombolla, soterrat en un imaginari túnel carregant caixes i aprenent a viure en una casa nova: on desem les coses de l'esmorzar?

Aquests dies preguntes aparentment tan simples com aquesta són quasi tan o més transcendentals (per mi i la meva família) com la que més ens interroga des de fa setmanes: què farà el candidat Puigdemont?

Tan de bo el país, com casa nostra, trobi aquesta setmana el bri de normalitat que tan necessita i reclama; jo mentrestant, mica en mica, aniré connectant de nou...