Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dilluns, 21 d’agost del 2017
(No) tinc por
Tinc por! Uf, ja està, per fi ho he dit!
Sí, jo també tinc por, ho reconec. Jo tinc por i en té la meva dona, que m'ho ha dit i també les meves filles, que ho intueixo, i fins potser també vosaltres. És natural tenir-ne en aquestes circumstàncies i negant-la ens enganyem a nosaltres mateixos.
Vaig tenir por divendres al matí, just l'endemà de l'atemptat, quan vaig sortir a córrer com faig habitualment pels carrers de Sarrià de Ter i Girona, una por irracional, però por al cap i a la fi. Suposo que encara no m'havia espolsat la por del cos, de fet encara no m'he tret la por de sobre.
Vaig tenir i tinc por com tenen por, encara més por els veïns i veïnes de la casa d'Alcanar que va fer volar pels aires els plans encara més mortífers dels terroristes, com tenen por els veïns i veïnes de Ripoll que tenien entre els seus veïns vils terroristes, com tenen por els veïns i veïnes de Cambrils...
Just la setmana passada a casa planificàvem una visita a la Sagrada Família de Barcelona, diuen que un dels objectius de l'atemptat frustrat, per aquesta setmana i ara no tenim clar d'anar-hi, ara tenim por...
Sí, por de morir víctimes de la barbàrie o, encara pitjor, por de pensar que podem morir víctimes de la barbàrie, por del i pel sofriment. Aquesta és la por, el terror que sembren dins nostre els terroristes, una por molt humana, pura supervivència.
Tinc por, sí, jo també tinc por! Tinc por i ja ho he dit i ara que la reconec ja puc començar a no tenir-ne.
Tinc por però no vull, ni deixaré, que la por em venci. Tinc por i dic que no en tinc precisament per no deixar-me vèncer pel terror, perquè no puc ni vull viure amb por, car viure amb por és no viure.
No tinc por perquè confio amb les institucions i les lleis que protegeixen les nostres vides, els nostres drets, perquè confio en la tasca de la policia i els serveis de seguretat, i sobretot en la força d'un poble, d'una comunitat, d'un país divers i plural que no es vol doblegar, malgrat per un moment pugui tenir i sentir veritable por, davant el terror que sembren els terroristes.
"No tinc por" és un clam a la vida, "no tinc por" és un anhel de Pau, "no tinc por" és un convit a la convivència d'una societat que se sap i es reconeix plural. "No tinc por" és un mantra necessari, imprescindible, que ens ajuda, personalment i col·lectivament, precisament a vèncer la por per seguir amb la nostra vida i estil de vida, amb el nostre dia a dia, per no deixar que el terror ens tenalli la vida en vida!
No tinc por! Sí, ara ja ho puc dir, jo tampoc tinc por!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada