divendres, 25 d’agost de 2017

El vídeo de la setmana: "Bueno, pues molt bé, pues adiós"


Com les cendres amb el foc aquesta expressió ("Bueno, pues molt bé, pues adiós") és el senyal inequívoc que aquests dies post-atemptats de Barcelona i Cambrils quelcom ha cremat.

"Bueno, pues molt bé, pues adiós" és l'amarg pòsit que deixa aquest tràgic episodi, tan sols la punta de l'iceberg d'un malestar que es calla més que es diu i que inevitablement (?) apareix, sura com una gota de suor per entre els porus de la pell de brau, supura anguniosament del més profund de la caverna.

El pitjor i més trist de tot (a banda naturalment de lamentar les pèrdues de vides humanes i, els ferits i tot el trasbals causat pels atemptats) és precisament que parlem del "Bueno, pues molt bé, pues adiós", que el Major dels Mossos hagi hagut de dir aquesta expressió pel reiterat retret que doni explicacions i respongui en català si li pregunten en català. I és que aquest és el problema que tenen alguns: el català, que a Catalunya el català s'utilitzi amb normalitat arreu, també pels Mossos d'Esquadra per donar explicacions de fets tan greus com un atemptat.

Quanta miopia (i que em perdonin els miops de veritat!) tenen alguns periodistes i mitjans, i qui diu miopia diu intolerància! I davant tanta intolerància (i estupidesa) què voleu que us digui... "Bueno, pues molt bé, pues adiós"



Bon divendres!