dijous, 8 d’octubre de 2015

Senyals de tardor

La tardor fent de les seves... Foto: Roger Casero
Amb la mateixa precisió que les orenetes anuncien l'arribada del bon temps, un altre fenomen anuncia la seva fi; no em refereixo, en aquest cas, a la caiguda de fulles que despulla els arbres, sinó a un fenomen menys bucòlic, més costumista, si voleu: l'aparició de les mantes al sofà!

Dies enrere les mantes van aparèixer, de nou, a la sala d'estar de casa: jo encara amb pijama d'estiu i ja hi ha qui s'hi enfunda! Les fredoliques de casa s'hi endinsen cercant aquella agradable calidesa que a mi, sobretot una manta, la que més escalfa, em produeix una terrible somnolència!

La tardor és una estació de transició, de canvis, com la primavera, però al contrari d'aquesta la tardor ens convida al recolliment, a tancar les finestres i entelar-les amb el baf del nostre alè per dibuixar-hi el que amb el temps primaveral dibuixem a la sorra de la platja, quan la trepitgem amb els pantalons arremangats...

Aquests dies ja percebem que les tardes no són tan lluminoses, tampoc tan llargues, i lamentem que els Sol ens abandoni tan aviat. I més aviat que ens abandonarà, cada dia més i fins ben  avançat l'hivern, quan d'aquí a tres setmanes s'imposi de nou el canvi d'horari; aleshores s'enfosquiran les tardes quan aquestes ni tan sols arriben al vespre i nosaltres deixarem anar un melancòlic sospir de resignació!

Aquests dies jo també m'acomiado de la roba d'estiu, de les bermudes, dels polos i camises de màniga curta, de les sandàlies i els banyadors; mentre la roba estival inicia la seva particular hibernació prenen vida, de nou, els pantalons de pana, els jerseis i els polos i camises màniga llarga; els anoracs encara hauran d'esperar, que ara és temps per les jaquetes de mig temps, aquelles que fan el seu agost a la tardor i la primavera i que ens ajuden a suportar millor el canvi d'armari!

Com qui fa caure els fulls del calendari, la caiguda de les fulles de tardor ens anuncia dia rere dia la proximitat de les Fires d'aquella Girona a la tardor que Segarra ens va regalar per sempre, Fires que darrerament mantenen l'interrogant de saber si les viurem, sota els centenaris i despullats plàtans de la Devesa, lleugers de màniga o amb més d'una flassada a sobre, abrigats per capes com una ceba!

Ahir al vespre finalment vaig sucumbir al càlid poder d'una manta al sofà de casa; he arribat, jo també, a la tardor!