dimarts, 25 de març de 2014

A propòsit de la mort d'Adolfo Suárez

Portada de la revista Tiempo que Ana Obregón ha publicat a Twitter.
La mort, anunciada, d'Adolfo Suárez ha servit per, finalment, crear el mite. Els homenatges millor en vida, però quan aquests no hi són o són escassos, la mort esdevé l'ingredient necessari, com si de llevat es tractés, per donar una major dimensió a la vida, trajectòria i llegat del difunt.

La mort, quan no ho ha fet el pas del temps, arrodoneix les arestes de les diferències, atenua la intensitat dels conflictes, de les escomeses, fins i tot, en algunes ocasions, però no sempre, tanca ferides.

Davant la mort de persones i personatges públics, com la mort d'Adolfo Suàrez, fa que qui més qui menys cerqui referències comunes, rememori fets, moments, records viscuts que el vinculin d'una manera més propera o distant, però vinculin al cap i a la fi.

Són aquests processos naturals, molt humans, processos que ens permeten identificar-nos, més o menys, amb la persona o el que representa, bé per marcar distància, bé per apropar-nos-hi, bé per expiar culpes, bé per fer un sincer reconeixement.

D'entre tot el que s'ha dit i comentat arran de la mort d'Adolfo Suàrez m'ha cridat l'atenció especialment els gestos que han fet José María Aznar i Ana Obregón.

A Aznar, messiànic ell, no li ha tremolat el bigoti, o el que tingui sota el nas, per fer-se seu el llegat d'Adolfo Suàrez. Ana Obregón, biòloga ella, ha recordat en una piulada que un dia va compartir portada amb Suàrez com els més desitjats pels espanyols per  l'amor...

La piulada d'Ana Obregón pot semblar frívola, fins i tot inoportuna, desafortunada, però no deixa de tenir un punt tendre, innocent si voleu... Més angúnia em fa l'apropiació indeguda d'Aznar!

Posats a recuperar moments amb Adolfo Suàrez, El Món a Rac1 ha recuperat un tall d'una entrevista que Xavier Sardà va fer-li, conjuntament amb el Sr. Casamajor, a Adolfo Suàrez. Una perla!



La mort d'Adolfo Suàrez m'ha fet reflexionar que, malgrat els homenatges millor en vida, per escoltar segons què, de segons qui, millor estar mort en el propi homenatge!