"Atrapada al mirall" (o la desgràcia d'esdevenir un bonsai), un llibre de Gemma Lienas

Fa alguns dies vaig llegir Atrapada en el espejo, de Gemma Lienas (El Aleph Editores, 2007). El llibre parla de la dominació psicològica com a forma de maltractament, un maltractament que pot esdevenir més subtil, més invisible, menys perceptible, però que causa uns efectes igualment cruels, pertorbadors i devastadors com el maltractament físic.

A través del llibre l'autora repassa la vida d'una dona (Laura) aparentment exitosa a nivell personal i professional, però víctima de la pressió i sotmetiment psicològic del seu marit. Res és exactament el què semblava i és precisament a través de la perspectiva que Gina, amiga de Laura, aporta de la seva vida, que es desvetlla la cruel dominació a la qual estava sotmesa.

És especialment interessant, alhora que pertorbador, el paral·lelisme d'aquesta particular relació de parella, en relació a la dominació i sotmetiment psicològic, amb els camps de concentració i l'esclavitud: els mecanismes de dominació psicològica són els mateixos: despullar l'ésser, desposseïr-lo de la seva identitat. Sense desvetllar res del relat, és alliçonadora en aquest cas la darrera frase del llibre: “Esta vez pensé que, en realidad, Mauthausen puede estar en el dormitorio de cualquier pareja, en cualquier parte del mundo.”

Els miralls, en especial un, són una part fonamental i metafòrica del llibre, però n'hi ha una altra imatge que resulta també molt lluminosa, encara que tràgica: la imatge del bonsai: "un bonsái és un árbol enano porque se le impide crecer. La persona que lo priva del crecimiento es la misma que lo riega y lo saca al aire libre”. Aquesta imatge, explica l'autora al final del llibre, és original del metge forense i especialista en violència de gènere Miguel Lorente.

Per acabar una altra frase del llibre: “el amor es ciego, pero es preferible, de vez en cuando, abrir los ojos para no pegarse una torta”.

--------------------------------

pd1: el llibre, com ja he explicat anteriorment [Lectures d'estiu... , publicat el passat dijous 7 d'agost], el vaig comprar a la Llibreria en una xerrada de l'autora en motiu del dia internacional contra la violència de gènere, al novembre de l'any passat [crònica de la presentació: Atrapada al mirall l'1 de desembre de 2007], en un acte organitzat pel PSC. Vaig demanar a l'autora, Gemma Lienas, que me'l dediqués,a la Sira i a mi. Ens va escriure: “A la Sira i en Roger, per una lectura que arrossegui al debat. Molts petons, Gemma. 30-11-07”

pd2: avui la Sira començarà a llegir el llibre, després d'haver llegir, aquests dies, L'ombra del vent. Descobrirà la Sira, en la lectura d'aquest llibre, alguna imatge, situació o escena en què, amb més o menys intensitat, pugui sentir-se identificada?. Jo crec que sí... Suposo que per això Gemma Lienas ens convidava al debat, ja que no puc assegurar amb absoluta rotunditat que alguns dels meus actes i actituds alguna vegada, i alguna vegada reiteradament, no hagin estat tacats de tics masclistes...

pd3: ja m'ho deien unes dones en una jornada sobre igualtat a la que vaig assistir: els homes, com a col·lectiu, tot just comenceu a covar el sentiment de culpa, mentre les dones, com a col·lectiu, ja fa temps que l'hem superat...