Algun dia havia de passar

Algun dia havia de passar, i va passar el passat dissabte 6 de juliol.

Com cada matí, a primera hora, em disposava a fer el Wordle en català. Sempre començo pel català, i després faig el castellà i el castellà amb accents. Com sempre, des de fa mesos i mesos amb el Wordle en català i castellà, vaig començar amb la primera paraula que hi escric d'entrada: AUDIO.

Al principi de jugar-hi cada dia feia servir una paraula diferent cada dia, segons la inspiració del moment, però aviat vaig canviar d'estratègia amb l'objectiu de temptejar primer les vocals de la paraula, i davant la impossibilitat de trobar una paraula de cinc lletres amb les cinc vocals, vaig optar per buscar una paraula de cinc lletres amb 4 vocals.

Entre les poques paraules que se'm van ocórrer de cinc lletres i quatre vocals diferents, vaig dubtar entre àudio i ouera, i finalment vaig optar per la primera perquè em servia per començar tant en català com en castellà. És així com, des de fa una colla de mesos, que sempre començo el Wordle amb la mateixa paraula: AUDIO.

Quan vaig veure que totes les paraules es giraven de color verd, no m'ho podia creure! Sempre havia sospitat que algun dia passaria, que algun dia podia passar, però mai hauria sospitat que passaria justament aquell dia, el dissabte 6 de juliol de 2024, el dia del meu 50è aniversari! 

Reconec que el primer pensament va ser una mica conspiranoic: serà un regal d'aniversari? Però de seguida vaig voler treure'm la idea del cap, ja que de ser així voldria dir que el mateix joc sabria amb quina paraula començo cada dia, sabria que aquell dia era el meu aniversari, i més concretament el meu 50è aniversari, i m'hauria volgut fer un regal, una picada d'ullet... Vaig pensar que, simplement, era una casualitat, i vaig seguir jugant...

És clar que l'endemà no me'n vaig estar, i vaig voler assegurar-me que la paraula del dissabte 6 de juliol de 2024 del Wordle català fos, per a tothom, la mateixa que jo havia endevinat de bones a primeres...Finalment em vaig quedar tranquil pensant que, simplement, algun dia havia de passar...

Blockudoku

He començat l'any enganxat a aquest joc, barreja del Tetris i del Sudoku.

Si fa un any ens vam tornar bojos amb el Paraulògic (al que no em vaig enganxar) o amb el Wordle (en aquest sí, hi jugo cada matí), aquest any l'he començat enganxat al Blockudoku!

La meva filla petita, tota una experta, em va deixar jugar una partida al Blockudoku i minuts després ja tenia l'aplicació del joc descarregada al mòbil. I des d'aleshores el resultat és que les estones "mortes" que fins ara dedicava sobretot a tafanejar Twitter, ara les dedico aquest joc.

Em sembla que la meva salut, en general tota i especialment la mental, ho acabarà agraint, veient el pa que s'hi dóna, a Twitter: retrets, insults, més retrets i més insults. És veritat que a Twitter també hi ha coses fantàstiques, i que naturalment el que hi trobem és fruit, algoritme a banda, de qui seguim, però al final quasi sempre que llegeixes alguna conversa, tard o d'hora apareix l'insult, independentment del tema.

Així que aquí em teniu, omplint i fent desaparèixer blocs de caselles, que segur que, com els sudokus tradicionals, com a mínim fan exercitar el magí!

El Wordle de cada dia

Sóc més dels Beatles que dels Stones, més dels The Clash que dels Sex Pistols, més del Wordle que del Paraulògic!

No és que m'hagi enganxat al Wordle, simplement m'agrada jugar-hi i diria que són, en el meu cas, tres els motius que, des que el vaig descobrir dies enrere, hi dediqui uns minuts cada dia:

1. Puc completar-lo, guanyar si voleu.
Desvetllar o no la paraula en els sis intents no només depèn del molt o poc lèxic que un conegui, ja que les pistes que el joc et dóna en cada paraula, en cada intent (lletra i posició encertades, lletra encertada o lletra descartada) fan, per mi, més interessant i assequible el joc. I com que és més fàcil descobrir (més per deducció que per encert) la paraula (i per tant guanyar) em genera menys frustració o, encara millor, zero incrustació.

2. Em recorda el Mastermind.
Havíeu (o heu) jugat al Mastermind? Jo sí, entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta me n'havia fet un tip. En el joc s'havia d'endevinar una sèrie de quatre fitxes en la que que es podien combinar fins a sis colors, i a cada intent qui havia preparat la combinació amagada responia en funció de si la posició de cada fitxa es corresponia amb el lloc i el color, el color o cap de les dues coses. Com que la mecànica és la mateixa, si m'agradava el Mastermind m'agrada el Wordle. Així de senzill...

3. Quan acabes la partida diària tens ganes de més.
Endevinar (o no) la paraula és qüestió de minuts, no de tot el dia. Naturalment depèn de la dificultat de la paraula i del camí que t'hi porta, però en general la partida sol durar uns minuts, tot i que no hi ha més límit de temps que les 24h del dia. I quan s'acaba la partida, no sé vosaltres, jo tinc ganes de més, voldria que el joc me n'oferís una altra, i precisament que no ho permeti fins l'endemà per mi és part de la seva gràcia; és com si el joc em digués, "ara que ja has jugat estigues per altres coses, que demà ja tornarem." I aquest missatge, en una època en què les xarxes socials i les aplicacions mòbils volen que ens hi enganxem hores i hores, em sembla molt noble i molt potent.

Així que sí, que com si fos l'oració o la meditació diària, fa dies que faig el Wordle de cada dia...