La
discreció és una
virtut que, tinc la sensació, aquests darrers anys
ha vingut a menys, no sé si fruit del creixent
narcisisme que ens han
inoculat les
xarxes socials, o per la
poca vergonya que hem adquirit (si és que no la teníem abans)
retransmetent la nostra vida quasi a
diari, qui sap si sobretot cercant
l'aprovació dels altres...
Ja sabem que
si no volem que una cosa es sàpiga, és millor
no dir-la a ningú! De fet hi ha qui va més enllà i diu que
és millor no pensar-la, ja que tenim una
tendència a explicar, a transmetre,
allò que pensem... Per la
boca mor el
peix!
És precisament per això que a vegades a algú li pot
convenir ser un
bocamoll i xerrar pels descosits, precisament perquè allò que explica
no arribi a bon port, com la
no negociació d'un
acord de govern que
PSOE i
Unidas Podemos van fer mesos enrere a través dels
mitjans de comunicació, filtració rere
filtració, fins a la
investidura fallida.
Per això ara no només han
negociat un preacord de pressa, sinó que sobretot ho han fet
molt discretament; de fet la seva
sorprenent discreció fins i tot ha
aixecat sospites i recels portes enfora, però segur que ha
cultivat altes dosis de confiança portes endins; les
encaixades de mans entre
somriures i l'
abraçada entre els nous "
picapedra",
Pedro Sánchez i
Pablo Iglesias, en són una bona mostra,
impostada segurament pels qui en
recelen...
El filòsof
Francis Bacon va dir que "
la discreció és una virtut sense la qual deixen de ser-ho les altres"; veurem
fins a quin punt aquest
preacord, i possible pacte,
pot ser virtuós...
