Un any a la Provença

Llegir és una forma de viatjar! Foto: Roger Casero

Viatjar és només una de les moltes parts que té un viatge, possiblement la més important i, sempre esperem, que emocionant, però tot viatge comença molt abans de marxar i continua malgrat faci temps que ja hàgim tornat!

El d'enguany a la Provença va començar fa mesos, quan per una sèrie de raons que ara no vénen al cas Roma va caure, tot i que tard o d'hora la conquerirem, en favor de qualsevol destí de França: París ja l'havíem visitat i parlant amb uns, parlant amb altres, va aparèixer la Provença i el viatge va anar prenent cos i forma...

Preparar un viatge és començar a viatjar: consultar guies, visitar els indrets d'interès per internet, calcular distàncies, començar a marcar possibles rutes i plans de viatge, cercar on i com dormir i menjar, demanar referències, parlar del viatge amb els qui t'acompanyaran... Encara no l'hem trepitjat però la Provença ja forma part del nostre dia a dia, i cada dia més com més s'apropa la data d'anar-hi!

Llegir és una forma de viatjar, de conèixer el paisatge natural i humà d'un destí, de visitar-lo a través dels ulls i la mirada d'altri... Setmanes enrere vaig buscar per internet novel·les que tingués la Provença com a escenari i vaig gratament vaig topar amb l'autobiogràfica novel·la "Un any a la Provença" de l'escriptor anglès Peter Mayle, disponible a la Biblioteca de Platja d'Aro!

El llibre, publicat l'any 1989, relata el primer any de vida de l'autor, acompanyat per la seva dona, en una casa a la Provença en la que, al ritme de les obres de reforma de la casa Peter Mayle ens descriu mes a mes l'indret que els havia meravellat com a turistes.

De gener a desembre Mayle no només descriu el paisatge i la seva metamorfosi al llarg d'un any, també ens presenta una sèrie de personatges que dibuixa d'una manera divertida i mordaç alhora!

No serà un any, sinó tan sols cinc els dies que serem a la Provença... És temptador cercar la casa de Peter Mayle i fins i tot mirar de trobar-lo, però ell mateix adverteix al prefaci del llibre, "(...) El que  a vegades no és tan bonic és trobar-te el lector al llindar de la porta, amb el llibre a la mà i un pam de llengua fora esperant que li ofereixis una copa o dues; és afalagador, però a vegades ha estat tan inesperat que més d'un cop m'han pescat amb els pantalons abaixats".

A més, ell al seu dia ja va fer el seu viatge, ara nosaltres hem de fer el nostre, que és d'això del que es tracta!

La Provença ens espera!