Calamars farcits emplatats!. Foto: Roger Casero |
Netejava l'interior del tercer calamar que em disposava a farcir; al fons del calamar quelcom es resistia a sortir pel què, com també havia fet als altres dos, vaig girar-lo com un mitjó. I girat vaig poder veure allò que costava tant fer sortir: les restes d'un peix que el calamar tenia a mig païr quan el van pescar! Em va fer angúnia i, instintivament, el vaig llençar sobre la pica tot fent un bot i un esglai! Sort d'ella, sempre ella, que va acabar la feina...
Ja feia estona que havia tallat la ceba i l'havia posat a coure en una cassola amb un raig d'oli, afegint-hi, quan ja estava una mica daurada, la carn picada. Tan sols em faltava afegir al farcit les aletes i les potes trossejades dels calamars, que tot just acabava de netejar, i tenyir-ho amb un xic de tomata per fregir.
Amb els calamars ben nets i recuperat de l'esgarrifança vaig començar a embotir-los amb el farcit, segellant-los, per evitar futures fugues, amb tres escuradents, un per calamar...
Ben enfarinats els vaig fregir uns minuts a la cassola i els vaig retirar per a coure la salsa de tomata que els banyaria de nou, abans de ser engolits... bé, degustats!
Amb la salsa de tomata cuita tot fent xup-xup vaig retornar els calamars al seu medi líquid immergint-los a la salsa de tomata, tot esperant que entre ells i la salsa es fonessin llurs sabors...
Feia més de 12 anys que no feia calamars farcits... A casa, quan els van tastar, diuen que els van agradar molt... També a mi, em va encantar cuinar-los i, malgrat el sobresalt, vaig gaudir d'allò més de tot el procés!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada