dijous, 22 de setembre de 2016

Contra-pregonar


No m'agrada que l'actor Toni Albà contra-programi el pregó de les Festes de la Mercè d'enguany.

Imaginem-nos per un moment que és al revés, just a l'inrevés: un independentista, un activista independentista, una d'aquelles plomes independentistes que no només relata amb estil el procés, sinó que també és un flagell que assota la línia de flotació del discurs no independentista, és escollit pregoner; davant tal elecció entitats i persones no-independentistes decideixen fer un pregó alternatiu. Ridícul, no?

No m'agrada que de totes les condicions possibles la de independentista / no-independentista pesi tant, per més que l'escriptor Javier Pérez Andújar hagi gastat tinta, amb més o menys gràcia, més o menys estil, més o menys fortuna, a criticar frontalment un procés que no comparteix.

Perquè sí, classifiquem-nos quan convingui (un referèndum?) en aquesta condició, sumem-nos els independentistes i els no-independentistes, però que aquesta condició no ens condicioni gaire més enllà, que acabarem prenent mal, si no n'hem pres ja...

Si en una Catalunya independent (se suposa) hi cabem tots, els que són independentistes i els que no ho són, també hi hem de cabre en una Catalunya no-independent, no?

Home, entendria que la claca independentista, o la seva part més hiperventilada, es negués a que Javier Pérez Andújar fes un parlament per la Diada, com entendria que la part no-independentista més hiperventilada no demanés mai a Toni Albà fer un discurs en un dels seus actes, però que sectors independentistes s'escandalitzin perquè Pérez Andújar és escollit pregoner fins al punt de contra-pregonar?

Que no és quelcom més Javier Pérez Andújar que només un no-independentista o, si voleu i encara pitjor, un anti-independentista? Que no ha de ser la seva vinculació amb Barcelona, amb la ciutat de la qual fa dos anys va ser Premi (Ciutat de Barcelona) el que ha de motivar la seva elecció, més enllà de la seva condició d'independentista o no per ser pregoner?

Imaginem-nos de nou que és al revés, just a l'inrevés: que l'actor Toni Albà hagués estat escollit pregoner. Com hauria reaccionat la claca independentista? Aplaudint amb les orelles, suposo, doncs llavors sí, l'elecció hauria estat més que encertada!

Pot no agradar el que Javier Pérez Andújar pensa, diu i escriu, fins i tot cal no respectar les seves idees si no les compartim, i rebatre-les enèrgicament si cal amb arguments; les idees no es respecten, sí les persones.

Entenc que el govern municipal ha trobat raons suficients per fer a Javier Pérez Andújar pregoner de les Festes de la Mercè d'enguany; qui sap, fins i tot podria ser que entre les seves qualitats l'alcaldessa hagués volgut subratllar precisament la seva condició de no-independentista... Hom també podria pensar i sospitar que en una hipotètica elecció de l'actor Toni Albà com a pregoner hagués pesat més, per sobre de qualsevol de les seves qualitats (d'actor?), la seva d'independentista!

Javier Pérez Andújar i Toni Albà, però, no són més que la punta d'un iceberg d'un conflicte polític gens dissimulat entre un sector independentista i un sector dels "comuns"; com amb la polèmica del Born amb les estàtues franquistes el mar de fons, el fons de l'iceberg, és quin relat, quin pregó s'acaba imposant...