 |
| Instants previs a la presentació de "Totes les estacions de França". Imatge: Roger Casero |
I malgrat la pluja Josep Ma. Fonalleras, membre del jurat del premi i presentador, va afirmar, fent una mirada de complicitat amb l'autor, que era aquell dia plujós un bon dia per fer la presentació!
No va ser la pluja sinó el fred d'hivern el que va privar a Mita Casacuberta, malalta, de ser present i participar, com es preveia, a la presentació del llibre. No tan malalts estaven Guillem Terribas i el propi Fonalleras, més visiblement pioc...
Entre el "material extra" de la presentació destacar el fet que Terribas i Fonalleras comparteixen metge, segons va dir el primer, que quan va anar-lo a visitar va dir-li que sí, que estava "tocat", però en tot cas no pas més que en "Fono"...
Guillem Terribas va començar la presentació llegint un correu electrònic que l'absent Mita Casacuberta adreçava a l'Oriol Ponsatí-Murlà, qui va preguntar més tard que com era que en Guillem havia rebut abans que ell un correu electrònic adreçat precisament a ell!
A la presentació van sobresortir dues reivindicacions:
1.- la novel·la curta, la "nouvelle", gènere més apreciat a França, per exemple, que no pas a casa nostra, reivindicat especialment per l'editor, qui va recordar que moltes grans obres no han necessitat més de 120, 150 o 180 pàgines pee ser genialment escrites i contades...
2.- la independència del jurat del Premi Casero, fet molt valorat especialment pels qui s'hi presenten, i fet reconegut, diria, des del minut zero d'aquest premi, al cada vegada més llunyà any 1981. Independent vol dir, segons expressen els qui ho diuen, que no és un premi, per exemple, que en la deliberació hi participi, ni directament ni indirectament, l'empresa editora de l'obra guanyadora. Va destacar-ho i lloar-ho el propi Oriol Ponsatí-Murlà, qui va presentar-se sota pseudònim al premi i qui valora que la seva obra va ser valorada per les paraules que la composen, més que no per qui les va escriure, "anònim" en aquell moment...
Pel que fa al llibre destacar que tothom que l'ha llegit el recomana i molt! I pels qui encara no l'hem llegit ens espera una bona història, un "thriller", al voltant d'una maleta carregada amb vint quilos d'or que volta per totes (?) les estacions de França!
Oriol Ponsatí-Murlà, al seu torn, després dels corresponents agraïments i de descriure breument el moment en que va escriure aquesta "nouvelle", va llegir un fragment del seu llibre. Fa de molt bon escoltar una lectura d'un text, en aquest cas d'un bocí de la novel·la, de viva veu del propi autor.
Confiava Oriol Ponsatí-Murlà, amb aquesta lectura, estimular i potenciar les ganes del públic no només a llegir el llibre, també de comprar-lo per a poder-ho fer! La cua que acabada la presentació es va fer per tal que ens dediqués el llibre demostrava que, si algú ja no venia motivat de casa, va acabar-lo de convèncer la presentació i, qui sap si, finalment, el fragment llegit pel propi autor!
Per acabar vaig a l'inici del llibre, que comença amb una cita de Josep Carner, amb aquest fragment d'un poema de Josep Carner:
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.
Va dir Josep Maria Fonalleras que era aquell dia plujós un bon dia per fer la presentació...
Serà bo qualsevol dia per començar-lo a llegir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada