divendres, 15 de juliol del 2011

Com ens comportem respecte internet?

La pregunta no és com ens comportem a internet, com hi apareixem, com hi creem, voluntàriament o no, volgudament o no, la nostra identitat digital... No, la pregunta és com som nosaltres respecte internet, quin és el nostre comportament vers internet i les xarxes socials. En altres paraules, com vivim internet, com l’experimentem.

Tenint present que la web 2.0 i les xarxes socials han revolucionat, i revolucionen encara, internet i, per extensió, les nostres vides, hi ha qui s’ha dedicat a estudiar i radiografiar el nostre comportament vers aquest fenòmen. I és que els comportaments poden ser múltiples i variats: des de la persona que encara es resisteix, fins i tot amb certes dosis d’heroïcitat, a registrar-se a Facebook, fins a qui, avui en dia, no podria passar ni un sol dia sense connectar-s’hi...

Fa uns anys l’empresa Forrester Research va elaborar l’Escala de Forrester, una escala socioetnogràfica que classifica i defineix els comportaments que com a usuaris tenim vers internet i les xarxes socials. Més enllà dels percentatges que en cada moment pugui haver-hi, el què és rellevant és la pròpia definició d’aquests comportaments, que en cap cas, val a dir-ho, volen ni pretenen ser excloents.

Així doncs a l’Escala de Forrester hi trobem definits aquests 6 comportaments:
  • Creadors
  • Crítics
  • Col·leccionistes
  • Agregadors
  • Espectadors
  • Inactius
Els creadors són persones que aporten continguts propis a internet, bé sigui a través de blocs o altres pàgines web, que publiquen els vídeos i altres materials audiovisuals que creen (música, podcast, presentacions, fotografies, etc) que creen. Són generedors de continguts i utilitzen les eines que internet els posa a l’abast per a publicar-los.

Els crítics són persones que sobretot opinen sobre el què els altres publiquen, bé sigui amb comentaris a blocs, notícies i xarxes socials, bé a través de fòrums, de xats o d’enquestes. No els preocupa tan generar contingut com expressar la seva opinió en base al què d’altres han publicat.

Els col·leccionistes, o agregadors, són persones que desen, emmagatzemen i organitzen tota mena de continguts a través de la sindicació de continguts (RSS) i de les etiquetes. Són persones interessades pels continguts a la xarxa i els ordenen i classifiquen en lectors i agregadors de continguts.

Els agregadors són persones que bàsicament utilitzen les xarxes socials, que s’hi registren i mantenen els seus perfils a les xarxes socials, agreguen “amics” i/o seguidors i hi interactuen. Són persones que han integrat les xarxes socials a les seves vides, a la seva manera de relacionar-se i comunicar-se.

Els observadors són persones que observen, miren, escolten i llegeixen continguts aportats pels altres; llegeixen blocs i altres pàgines webs, diaris i revistes, miren vídeos i fotos, escolten podcasts... és encara el comportament més habitual a internet, el del clàssic consumidor.

Els inactius, finalment, són persones que es mantenen al marge d’internet i de les xarxes socials o que hi mostren molt poc interès.

I vosaltres, amb quin comportament us identifiqueu més?

Aquesta escala suposa un avançament respecte a la regla de la piràmide del 90-9-1:
90 % d’audiència (consumidors)
9 % d’editors (aporten contingut, però sempre a partir del què han aportat els creadors)
1 % de creadors (els que veritablement generen el contingut a internet des de zero)

L’Escala de Forrester aporta una major complexitat en els comportaments i perfils... Tot i que si en comptes de fer servir ambdues mesures a nivell global les fem servir a nivell concret, d’un “site”, d’una pàgina web concreta, possiblement la regla de la piràmide piràmide del 90-9-1 s’ajusta molt més a la realitat.

Debats i polèmiques a banda, centrant-nos de nou en l’Escala de Forrester, els seus indicadors, que com hem dit no són excloents, ens ajuden a dibuixar escenaris i realitats i, fins i tot, a veure’n la seva evolució. Fent un salt enrere en el temps, situant-nos per exemple fa tan sols 8 o 10 anys, la majoria podríem definir-nos com entre observadors i inactius, és a dir, consumidors poc habituals d’internet. La fotografia seria si fa o no fa la de la regla del 90-9-1... Amb l’eclosió de les xarxes socials i de la web 2.0 la realitat ha canviat molt en molt pocs anys. De fet arrel d’aquesta transformació tecnològica i social han sorgit neologismes com el terme “prosumidor”, fruit de la unió de productor de continguts, paper fins no fa tant quasi exclusiu de tècnics i especialistes informàtics i de consumidor, doncs d’un temps ençà, des de fa poc més de 5 anys, aquests dos rols, el de productor i generador de continguts i el de consumidor, poden ser coincidents en moltes persones.

Aquests comportaments, aquests rols, es donen de manera diferenciada segons els països, doncs la vivència de la cultura d’internet i les xarxes socials també és diferent a nivell de països i continents. L’escala de Forester també permet segregar els % per cada un d’aquests comportaments per edats i gènere. Aquests en són alguns dels exemples:



Internet i les xarxes socials revolucionen el món i les nostres vides, vulguem o no; som nosaltres, però, cada un de nosaltres, qui ha de decidir en quin grau i de quina manera. Però comença a ser gratuïta, cada vegada més, aquesta pregunta: podem viure’n al marge? Potser el que ens hem de preguntar és de quina manera volem conviure-hi... Podem començar per prendre consciència sobre quin comportament tenim vers internet i, sí, quin comportament tenim a internet, però això ja és una altra història!

Article publicat al número 76 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada