dimecres, 4 de maig de 2011

Els errors en les grans obres i infraestructures #sarriadeter

Obres de construcció d'ampliació de l'AP7 a Sarrià de Ter. Foto: Assumpció Vila

1. Era aquest el canvi que s’esperava amb el nou govern?
2. Llum i ombres del govern municipal
3. Els errors en les grans obres i infraestructures
4. La planificació municipal, una assignatura pendent
5. La nostra acció municipal, al servei del poble

Seguint amb els 5 elements per al balanç del mandat municipal 2007-2011, article que, a mode de balanç, vaig publicar al  número 75 de la revista Parlem de Sarrià. avui publico el tercer capítol:

Els errors en les grans obres d’infraestructures

Aquest mandat municipal ha estat marcat per l’inici de les obres de les dues grans infraestructures que ens travessen pel poble: el TGV i l’ampliació de l’AP7.

Tan una com l’altra infraestructura passen per tot el nostre terme municipal, però hi ha alguns punts on el seu pas i, sobretot, les obres de construcció, són especialment delicats. Un d’aquests punts és a Sarrià de Dalt, sota el viaducte de l’AP7 i l’espai comprès entre el carrer del Bosc, la carretera de Sarrià de Dalt i la plaça de Can Nadal. Des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat que la reurbanització d’aquest punt, fruit de les obres dels dos projectes, havia de fer-se conjuntament. En canvi el què ens hem trobat és que com que la construcció de la sortida d’emergència del túnel del TGV de la plaça de Can Nadal es va començar a construir primer es va fer el projecte de reurbanització de la plaça sense tenir present les obres que calia fer posteriorment al viaducte de l’AP7, just al costat, a la pujada de Sarrià de Ter i carrer del Bosc. I de la mateixa manera després, a l’hora de fer el projecte de reurbanització de la pujada de Sarrià de Ter i el carrer del Bosc, es farà condicionat al projecte ja existent de la plaça de Can Nadal.

La nostra opció hauria estat, i així ho hem demanat reiteradament al govern, fer un sol projecte de reurbanització del sector que contemplés les derivades de les obres dels dos projectes constructius (TGV i AP7). És una qüestió estratègica, però també econòmica: els projectes arquitectònics valen diners i, encara que en aquest cas no els pagui directament l’Ajuntament, el seu estalvi podria servir per una altra millora.

Un altre error estratègic i de planificació, vinculat a aquestes dues grans infraestructures, és el poc retorn positiu que n’hem tret, tan pel que fa a compensacions per les obres com pel que fa al seu pas. Més enllà de la resolució de les qüestiona particulars (els habitatges enderrocats per Abertis per l’ampliació de l’AP7), pensem que les molèsties que ens genera i generarà encara la construcció d’ambdues infraestructures no ha estat suficientment compensada a nivell municipal.

La gestió de l’1% cultural n’és un exemple. Hem perdut l’oportunitat, per la manca de definició i decisió del govern, de presentar-nos a una convocatòria per la manca d’un projecte amb cara i ulls per a presentar-hi. Pensem que el govern aquest mandat no ha fet els deures, entre d’altres cosses, respecte a la necessària remodelació de l’edifici municipal de Rafael Masó del carrer Major. La situació d’aquest equipament, potencialment presentable per rebre finançament de l’1% cultural, és la mateixa que al principi del mandat. El govern ni n’ha definit els possibles usos ni ha endegat un projecte de millora... Una altra oportunitat perduda.
Si bé és cert que l’opció ara per rebre finançament de l’1% cultural és per les excavacions de la Vil·la Romana, aquesta vindrà condicionada per la seva catalogació com a Patrimoni d’Interès Estatal, catalogació que no està exempta de càrregues econòmiques afegides pel que fa a la conservació de les restes i el jaciment.

D’altra banda, i per acabar aquest punt, ni tan sols hem sabut treure un mínim rendiment del fet que, fruit de les obres del TGV, l’empresa constructora tingués una “cimentera” pròpia i ens en pogués donar per a obres municipals.

I demà, la planificació municipal, una assignatura pendent (MIEM, PLEC i POUM)