dilluns, 31 d’agost del 2009

Notes de Vilopriu '09

De nou, a Vilopriu, de Nou Cicle va fer-hi la seva trobada d'estiu, a can Lluís Ma de Puig. M'agrada anar a Vilopriu, de fet hi ha persones que només els veig a Vilopriu, en especial i amb molt d'afecte una colla de socialistes del Maresme, un dels quals havia conegut al mey pare, Just M. Casero, de qui en té un gran record. Enguany, sadlant així un deute de fa tres o quatre anys, li he regalat la biografia que ara fa 10 anys Jaume Guillamet va escriure, Memòria de Just (Edicions 62, 1999)...

Però a Vilopriu sobretot hi anem, com va dir que feia també l'Obiols, a escoltar, doncs cada any té la seva actualitat i, per tant, els parlaments van desgranant l'actualitat política catalana, espanyola, europea, mundial...

Em permeto transcriure algunes de les notes que vaig prendre, ampliades en alguns casos amb les referències literals dels discursos disponibles (vegeu pd's 3 i 4). I de les notes, alhora que recordant el títol del bloc de Raimon Obiols (Notes de Brussel·les), ha esdevingut el títol d'aquesta entrada al meu bloc sobre la trobada de Vilopriu...



Lluís Maria de Puig, que jugava a casa, va obrir els parlaments explicant breument la història de les trobades de Nou Cicle a Vilopriu, destacant-ne un fidel seguidor: Jaume Bartumeu, actual (recentment) Cap de govern del Principat d'Andorra. D'ell Lluís Ma de Puig va dir que "és tan fidel a Vilopriu que no ha fallat mai", per destacar, irònicament, que "fer socialisme a Andorra no és gens fàcil, és quasi tan complicat com a les comarques gironines!".

De Puig va afirmar que "enguany no ens falten preocupacions", per després enunciar-ne algunes:
- la crisi econòmica i d'ocupació
- els problemes del PSOE amb l'ofensiva de la dreta desquiciada espanyols, aquells que són del "cuánto peor, mejor", pel què va augurar una tardor difícil
- la sentència del TC sobre l'Estatut, sentència que ara per ara no sabem ens quins termes es pronunciarà... però davant la qual, va dir de Puig, haurem de fer actes de gran responsabilitat.



José Montilla, parlant alhora com a primer secretari del PSC que com a President de la Generalitat, va començar el seu parlament situant el nou curs polític: "A cap de nosaltres se'ns escapa la transcendència del nou curs polític. Una transcendència lligada, d’aquí a un any, a una nova confrontació electoral, que va més enllà de la rutinària lògica del funcionament de tota societat democràtica".

Montilla, en aquests sentit, no es va estar de valorar la trajectòria dels governs de Maragall i seu, recordant-ne els seus objectius principals:

- canvi polític democràtic, després de més de dues dècades d'hegemonia del nacionalisme conservador.
- millorar el nostre autogovern, amb una ambiciosa proposta de
reforma estatutària, que ara estem culminant.
- canvi de polítiques econòmiques, socials, territorials, mediambientals... que avui comencen a assolir el seu punt de maduresa per poder mostrar els seus resultats.
Montilla va afirmar que l'alternança "ha significat el final d'un pretès monopoli de la representació de la societat catalana i fins i tot del catalanisme".

Pel que fa al finançament Montilla va referir-s'hi sobretot per exposar les 5 lliçons que n'han extret, més del procés, de la negociació, que de l'acord final:
"La primera: tenir l’objectiu ben definit, amb les línies infranquejables ben traçades, sempre amb la voluntat de complir el mandat estatutari.

La segona: sumar el màxim de forces polítiques i socials per enfortir les nostres posicions. Amb el límit dictat per la coherència de les propostes de les parts i per la recerca de la màxima eficàcia.

La tercera: negociar amb tenacitat, amb rigor i amb paciència. Sense concessions de cara a la galeria, procurant de ser immunes a l’agitació efervescent, d’aquí i d’allà, que hi ha hagut durant tot aquest període de temps. Conscients de les dificultats objectives (com ho ha estat la crisi), conscients també de les inèrcies de l’aparell de l’administració de l’Estat i de la mala fe manifesta d’algunes forces (com la del Partit Popular).

La quarta: persistir en la recerca d’aliats a Espanya. Conscients que el progrés de
l’autogovern de Catalunya va lligat a la transformació federal de l’Estat espanyol que
nosaltres defensem.

La cinquena: relacionar la millora de l’autogovern amb la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya i amb la voluntat d’aplicar unes polítiques públiques a atendre amb diligència i eficàcia, les necessitats socials, sanitàries, educatives, de seguretat, etc. de les persones i de les famílies del nostre país".

Quan va parlar de l'Estatut i la sentència del TC que l'amenaça, va ser quan va ser més contundent en les seves declaracions:
"Ja sabeu del meu convenciment de la constitucionalitat del nou Estatut. No penso afegir-me a la cursa d’aquestes setmanes sobre les reaccions a una sentència que alguns ja donen per descomptat que serà negativa. I la sentència ni està feta, ni sabem quan es produirà, ni coneixem el seu contingut. La línia de conducta del president de la Generalitat serà coherent amb el mandat de defensar el nostre autogovern amb la màxima decisió".
Per seguir dient que "prou i massa que s’ha sotmès la societat catalana a estrebades dialèctiques inútils els darrers anys. Per tant, no hi tornem. (...) Alguns polítics busquen rendiment electoral fent grans els petits problemes, o fins i tot creant problemes on no n’hi ha. Pensen que quan s’ha tancat amb èxit, un problema endèmic del país -un problema real i polític, un problema molt seriós, com era el del finançament-, ja ha arribat el moment de passar plana i d’obrir uns altres conflictes. Que el país ha d’estar sotmès a un estat d’agitació permanent, d’inquietud, de tremendisme... Amb mi que no hi comptin".

Per fer evident la tasca de govern Montilla va donar algunes dades, que abans va sintetitzar afirmant que el feliç eslògan més mestres, més mossos, més metges era avui una realitat incontestable, afirmant després de donar detalls i xifres, que "crec honestament que podem presentar un balanç positiu dels nostres propòsits inicials de canvi", proposant-nos que "concentrem les nostres energies, a continuar construint Catalunya".



Maria Badia va parlar sobretot d'Europa, d'una Europa, deia, que té davant una gran oportunitat, amb el nou Tractat de Lisboa, que no sap si sabrà aprofitar. El seu no va ser precisament un discurs optimista, tampoc massa ple d'esperança; va ser un discurs d'avís, un discurs que transpirava la preocupació amb què Maria Badia es mira Europa en el context mundial. Es preguntava al principi de la seva intervenció el "perquè de la dretanització de la societat europea", vistos els resultats de les darreres eleccions al Parlament Europeu.

Va exposar que d'entrada pot haver-hi el pensament que en moments de crisi econòmica la gent pot pensar que els partits de centre dreta poden controlar més aquestes situacions... També va destacar que l'augment al rebuig a les persones immigrades en els moments de crisi, rebuig recolzat i impulsat sobretot per partits de l'extrema dreta... Per Maria Badia, la victòria de la dreta a les darreres eleccions europees, més que significar la dretanització de la societat, simbolitza la victòria de la por...

I seguia insistint Maria Badia en la gran oportunitat que té ara Europa, també per l'entesa que es pot establir amb els Estats Units... Però malgrat el seu somriure, el seu to era de preocupació...



No sempre es té l'oportunitat d'escoltar de tan a prop, i amb tanta familiaritat, un cap d'estat d'un país, en aquest cas, Jaume Bartumeu, Cap d'Estat del Principat d'Andorra. Em va agradar molt el seu estil pla i directe de dir les coses: el repte, va dir, complicat i engrescador alhora, és "treballar per treure Andorra del cul de sac en el qual ens l’hem trobada", per afegir que "sense els valors de la socialdemocràcia i del socialisme europeu, no em veuria capaç de conduir Andorra cap a un redreçament de la seva situació econòmica ni de fer complir el compromís de transparència i de solidaritat internacional".

Bartumeu també mira cap a Europa ("preparant aquest canvi necessari hem treballat
conjuntament, en els darrers anys, amb el socialdemòcrates de Luxemburg i amb el
socialistes suïssos, partits germans de la Internacional Socialista i del PSE"), però mirant portes endins va afirmar que "amb els socialdemòcrates al Govern, Andorra no es trenca ni desapareix. En tot cas es transforma, s’adapta".

Bartumeu, com si recordés les paraules inicials de Lluís ma de Puig ("fer socialisme a Andorra no és gens fàcil, és quasi tan complicat com a les comarques gironines!"), cap al final va fer un divertit joc de paraules: "Els socialdemòcrates andorrans hem fet nostre aquest principi. Durant catorze anys, la dreta liberal andorrana ha governat amb el lema: qui dia passa, any empeny".



Antoni Castells, el conseller de la (dura, difícil, complexa) negociació del finançament, es va mostrar especialment enèrgic, com si encara destil·lés l'adrenalina de la negociació. Va començar recordant que un mes abans de la trobada, conversant amb Lluís Ma de Puig, van bromejar que l'acord de finançament havia d'estar enllestit abans de Vilopriu!.

Naturalment va reconèixer que la negociació havia estat molt dura i complicada, però que finalment se n'havien sortit.

Sobre la situació de crisi econòmica va dir que "al precipici ho hi hem caigut, però a l'estat espanyol de la crisi no n'hem sortit". I contraposant-se al pensament neoliberal, citant Regean (el govern és el problema), va afirmar que "no hi ha mercat sense estat, sense regles de joc i institucions que les facin complir".

Castells també es va situar en clau pre-electoral, d'entrada referint-se a Vilopriu: al 2003 Maragall (també present a la trobada, assegut al costat de l'alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué) va anar a Vilopriu com a candidat i al 2004 com a President; al 2006 Montilla va anar a Vilopriu com a candidat i al 2007 com a President; al 2008 Bartumeu va anar a Vilopriu com a candidat i al 2009 com a Cap d'Estat; al 2010 Montilla vindrà com a candidat a la reelecció i confiem que al 2011 torni com a renovat President!.

"Nosaltres", va dir, "tenim un projecte nacional per a Catalunya i ara hi som nosaltres al davant de la nau; això és una gran responsabilitat. Ens ha donat força (referint-se a la negociació) que el país confiava en nosaltres i sabiem que no us podeim decebre".

Sobre la sentència va dir que "és evident que la decisió sobre l'Estatut és d'una gran transcendència (...) per això no podem acceptar renegociar a la baixa un pacte entre Catalunya i Espanya aprovat a les Corts i refrendat pel poble de Catalunya... Demanem lleialtat al pacte constitucional!".

Castells, que va trabar un discurs viu, enèrgic, va dir cap al final que els socialistes, també el govern, hem d'expressar la veu ferma i serena de Catalunya.



Raimon Obiols va començar dient que enguany, a Vilopriu, sobretot havia vingut a escoltar, tal i com va manifestar a un periodista quan li va preguntar què diria... A raimon Obiols, però, just quan vaig entrar a Can Mallol i el vaig veure, li vaig donar el llibre de Jaume Guillamet, Memòria de Just, que m'havia demanat mesos enrere... A Vilopriu en portava dos exemplars i afortunadament els vaig poder lliurar als respectius destinataris...

Obiols va jugar als colors i als contrastos, al blanc o negre i als grisos... Va contraposar el futur negre de Catalunya, amb una majoria social fragmentada, escèptica i indiferent, davant una catalunya, un País, unit...

Però sobretot Obiols va ser especialment crític amb el socialisme esuropeu, afirmant que la crisi del socialisme europeu és sobretot un dèficit propi, un defecte propi. va proposar ser més oberts i fa afirmar la necessitat d'una nova refundació del csocialisme, de la 3a refundació del socialisme, després de la 1a (la gran divisió entre el socialisme i el comunisme) i la 2a (la socialdemocràcia dels anys '50 i '60 sel segle passat)...

M'agrada escoltar l'Obiols, és un home savi, és crític i, sobretot, és impossible no escoltar-lo i tornar-se europeïsta...

Vilopriu, després dels parlaments, es va convertir, com cada any, en una (re)trobada d'amics, saludats i coneguts que, a peu dret tot degustant el pa amb tomata i embotit, la fideuà o els xuixets de Girona de Can Castelló, comentavem el safareig polític, social i vacacional...

Jo ja demano tanda per ser-hi, de nou, l'any vinent...

----------------------------------------

pd1: L'esperit de Vilopriu és un interessant article de Quim Curbet sobre la trobada, a la qual ell també va assistir. També us pot interessar llegir Vilopriu, més present que mai, d'Àngel Castanyer.

pd2: recull de premsa:
El Punt: Montilla defensa la constitucionalitat de l'Estatut i carrega contra els que en dubten

Diari de Girona: Montilla i Castells, «poli» bo i «poli» dolent i també Totes les fotos de la trobada del socialistes a Vilopriu

La Vanguardia: Montilla garantiza firmeza ante el fallo del Constitucional i Castells advierte al Gobierno de que no renegociará un Estatut ya rebajado

El Periódico de Catalunya: Montilla deplora «el joc del greuge i la desconfiança» amb la decisió del TC

pd3: intervenció íntegra de José Montilla a Vilopriu.

pd4: intervenció íntegra de Jaume Bartumeu a Vilopriu




pd5: foto de família amb el President Montilla, que va ser dels darrers a marxar, amb la Loli Fernández, la Gemma i en Paco (l'Assumpció Vila va fer la foto...)


pd6: també et poden interessar: Vilopriu 2008, telegràficament, publicada el dissabte 30 d'agost de 2008 i Aquest dijous dia 27, de nou a Vilopriu amb el President Montilla, del dimarts 25 d'agost de 2009.

diumenge, 30 d’agost del 2009

La vigília del meu "Sant Tornem-hi!"


El cert és que podria descriure de moltes maneres les darreres hores de la vigília de la tornada a la feina, però després d'haver publicat aquestes imatges al meu Twitxr, he vist que amb els comentaris que hi he escrit pràcticament les darreres hores es descrivien per si soles...

Hores de la vigília que van començar aquest dissabte a la nit amb...
Élena a l'Acústica de Figueres. Genials!

... I que han seguit, després de despertar-nos a Cantallops, anant a un ...

Balls a la plaça d'un esbart dansaire a Cantallops en motiu de l'Homenatge a la Vellesa.

... Naturalment a Cantallops no hi ha diumenge sense un bon dinar, en aquest cas per començar...

Amanida (que bona la tomata!) i arròs (fet per la meva mare, boníssim!), part del dinar d'avui a Cantallops.

... Però l'Empordà a casa no només el trepitgem, ens hi banyem, hi fem vida i ens el mengem, també ens el bevem, en aquest cas amb aquest...

Garnatxa d'Empordà d'Espolla per rematar el dinar i començar la sobretaula...

És un bon refugi Cantallops; ha estat un bon dia el d'avui, en companyia de la família, amb un bon dinar a la taula, amb bona conversa... això sí, conversant més del passat i del futur que del present... El present prou que el veuré aquest dilluns a les 8 del matí, un present que estaré encantat de retrobar!.

Tinc ganes de tornar a la feina, no només perquè fa poc que hem estrenat les noves oficines i tinc despatx nou (bé, taula nova, el despatx és compartit) i estrenar, ja se sap, sempre fa il·lusió; però sobretot tinc ganes de tornar-hi per reprendre el fil d'aquelles coses que han estat reposant durant aquest agost de vacances i que els propers mesos, setmanes, hauran de madurar...

I sí, també tinc ganes de tornar de vacances perquè tal i com vaig escriure just abans de començar-les, "pels temps que corren, però, el millor de les vacances és que quan s'acabin, tornaré a treballar..."
Visca "Sant Tornem-hi!"
---------------------------------

pd: també et pot interessar llegir Ja arriben les meves (merescudes!?) esperades vacances, del dissabte 1 d'agost de 2009.

dissabte, 29 d’agost del 2009

Instància del PSC de Sarrià de Ter proposant que El Coro i la biblioteca romanguin oberts tot l'estiu

Foto publicada al meu twitxr amb aquest apunt: Perquè El Coro tanca 15 dies quan el propi govern municipal n'aconsellava el seu ús per la gent gran a l'estiu per fugir de la calor?

Roger Casero Gumbau, amb DNI -----------, domiciliat al c/ -----------, 17840 de Sarrià de Ter, regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en representació del grup municipal del PSC

EXPOSO

Durant l'estiu des de l'Ajuntament es recomana, sobretot a la gent gran de Sarrià de Ter, que s'utilitzi El Coro, en tant que espai climatitzat, per escapar de la calor. En la mateixa línia des del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter considerem que la biblioteca municipal també ofereix, com El Coro, més enllà de la seva funció de foment de la lectura i altres serveis, un espai on veïns i veïnes poden anar a les caloroses tardes d'estiu.

Aquest estiu, però, tan la biblioteca municipal com El Coro han estat tancats al públic durant 15 dies, privant d'aquesta manera a veïns i veïnes, i especialment a la gent gran, la possibilitat d'ús d'aquests espais, en el cas d'El Coro, tal i com es recomanava des d'una circular emesa pel propi govern.

Tant el tancament d'El Coro com de la biblioteca han generat malestar i queixes entre els veïns i veïnes que en solen fer ús, alhora que entenem que no és correcte que al mes de juny el govern recomani l'ús d'un equipament per refugiar-se de la calor que setmanes més tard els veïns i veïnes es trobaran tancat.

Des del PSC de Sarrià de Ter considerem que cal mantenir oberts aquests dos equipaments durant tot l'estiu, posant el valor en la seva funció de servei públic, per seguir oferint als veïns i veïnes els serveis que habitualment els presten, però també com a equipaments que serveixin per escapar de la calor, seguint amb les recomanacions i consells.

És en aquest sentit que

SOL·LICITO

Que El Coro i la biblioteca municipal Emília Xargay romanguin oberts, a partir de l'any vinent, durant tot l'estiu ininterrompudament amb els seus horaris habituals, per seguir oferint el servei que presten al llarg de l'any i també per ser, durant aquestes caloroses setmanes d'estiu, un bon espai per refrigerar-se.

Sarrià de Ter, a divendres 28 d'agost de 2009



Roger Casero Gumbau
Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Il·lm. Alcalde – President de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

-------------------------------------

pd1: també et pot interessar la nota de premsa que hem fet des del PSC de Sarrià de Ter i que té aquests titulars i destacat:

El PSC proposa que El Coro i la biblioteca municipal de Sarrià de Ter romanguin oberts tot l'estiu

Pel PSC cal mantenir-los oberts per donar continuïtat al servei que presten als veïns i veïnes, alhora que els permeten fugir de la calor. Aquest estiu han estat tancats durant 15 dies

El PSC a més troba incongruent que en el cas d'El Coro el propi govern en recomanava el seu ús com a un dels consells per fugir de la calor i que no n'hagi pogut garantir el servei durant tots els dies d'estiu. En aquest sentit Casero diu que “entenem el malestar i les queixes dels veïns i veïnes, especialment la gent gran que cada tarda fa ús d'El Coro, que hi van a llegir el diari, a jugar a cartes o al dòmino”.

(la resta de la nota la podeu llegir clicant l'enllaç del titular)

pd2: Ràdio Sarrià ha publicat la notícia de la proposta i declaracions meves, que podeu llegir i escoltar a El PSC proposa que el Coro i la biblioteca municipal de Sarrià de Ter romanguin oberts tot l'estiu


pd3: també et poden interessar els articles Onada de calor (Assumpció Vila, del 20 d'agost) i A Sarrià de Ter volem serveis públics oberts tot l'estiu, també contra la calor (meu, publicat en aquest bloc el dimecres 26 d'agost de 2009).

divendres, 28 d’agost del 2009

Marieta vola, vola


Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m'ensenyes el camí del cel
jo et donaré pa amb mel. (2)

Marieta, marieta, marieta....!

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja'm al dit xic
que et donaré un confit. (2)

Marieta, marieta, marieta....!

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
si m'ensenyes el camí del mar
jo et donaré pa torrat. (2)

Marieta, marieta, marieta....!

Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola,
Marieta puja'm al dit gros
que et donaré un plat d'arròs. (2)

Marieta, marieta, marieta....!

(Pop. catalana. Música i adaptació de la lletra Àngel Daban)
Clicant aquí podeu escoltar un fragment de la cançó...

Un d'aquests dies d'estiu, a Menorca, una marieta es va aturar al front de la Irina, la meva filla mitjana, de 7 anys...

La de la Marieta vola, vola és una de les cançons populars més cantades per mares i pares a la mainada i, naturalment, també per animadors infantils. En aquest cas la lletra de la cançó és de l'animador gironí Àngel Daban, i la cançó Marieta vola, vola forma part del disc PAPUS, CUQUES I BESTIOLETES que va publicar al febrer de 2002, disc en què va col·laborar la Sira tocant la flauta travessera, estant embarassada de la Irina.

Aquell mateix mes i any va néixer precisament la Irina (10 de febrer de 2002), a qui l'Àngel Daban va dedicar aquest disc amb aquestes paraules:

Dedicat a:
A la Irina que va decidir venir al món després de sentir les flautes de la Sira.
Als nens i nenes, pares, mares, educadors, educadores, a tot bitxo vivent i a tots i totes els que creuen en la feina que fem els animadors.


Potser per això no és casualitat que la marieta fes parada, en el seu camí cap al cel, al front de la Irina...

dijous, 27 d’agost del 2009

El perfil dels càrrecs electes dels ajuntaments

Llegint el titular diria que jo m'aproximo bastant al perfil del regidor d'un ajuntament de l'Estat Espanyol: home entre 26 i 45 anys (jo estic just al mig, amb 35 anys), amb estudis elementals (en tinc un xics més...) i que repeteix mandat (efectivament, sóc regidor des del 2003).

Aquest perfil surt de l'estudi de la composició de les corporacions locals fet pel Ministeri de Política Territorial recentment publicat al seu web i que té aquests destacats:

El perfil del concejal español: un hombre de entre 26 y 45 años, con estudios elementales y que repite mandato

El 69,5% de los 66.099 concejales españoles son hombres y el 30,5%, mujeres


La distancia entre sexos es mayor en el caso de los alcaldes: un 85% son hombres frente al 15% de mujeres

El 48,6% de los concejales y el 75,6% de los alcaldes han sido reelegidos

Davant aquestes xifres s'observa que malgrat la percepció que en el món de la política s'ha assolit, la realitat ens demostra que la igualtat d'oportunitats encara és un objectiu a assolir i no una realitat tangible, i més terreny hi ha per recórrer en el cas de les alcaldies.

Pel que fa a les edats dels càrrecs electes, l'estudi apunta que

Por tramos de edad, el mayor número de concejales, el 40,61% tiene entre 26 y 45 años, y el 38,27% entre los 46 y los 65 años. Es decir, 79 de cada 100 concejales están comprendidos en la franja de edad que va de los 26 a los 65 años. Menores de 26, hay 784 concejales (el 1,19%) y mayores de 65 son 2.819 (el 4,26%).

En cuanto a los alcaldes, más de la mitad tiene entre 46 y 65 años y el 29,76% entre los 26 y los 45 años. Por tanto, 80 de cada 100 alcaldes están comprendidos también en la franja de edad que va de los 26 a los 65 años. Alcaldes menores de 26 años sólo hay 16 (el 0,20%) y mayores de 65 son 607 (el 7,48%).


--------------------------------------

pd1: pel que fa al gènere, a Sarrià de Ter el 63,6% som regidors (7: 4 d'ERC, 2 de CiU i 1 del PSC -jo!-) i el 36,4% són regidores (4: 1 de CiU i 3 del PSC).

Pel que fa a l'edat, si els números no em fallen, jo sóc el tercer regidor més jove amb 35 anys, després de l'alcalde (30) i una regidora companya del PSC (34).

pd2: a la foto, jo de perfil (i amb barret)

dimecres, 26 d’agost del 2009

A Sarrià de Ter volem serveis públics oberts tot l'estiu, també contra la calor

Quan a Girona es va implantar la targeta BUS 70 del TMG es comentava, irònicament (o no?) que la gent gran, a l'estiu, es passaria el dia voltant amb els autobusos proveïts d'aire acondicionat... Davant el comentari jo sempre pensava: si poden fer-ho, que ho aprofitin!.

Naturalment la funció del transport urbà no és refrigerar la gent gran durant la canícula, però si hom li troba aquesta finalitat i en pot gaudir, perquè negar-li?!. De la mateixa manera hi ha altres serveis públics que, tot i no tenir per funció la refrigeració de la població en general, i de la més vulnerable (mainada i gent gran) en particular, bé poden contribuïr-hi, més enllà de prestar el servei que els correspon.

A Sarrià de Ter la piscina municipal, oberta durant el període d'estiu, sí que té per finalitat fer més passables les tòrrides hores d'estiu, oferint bany i altres activitats aquàtiques i esportives. Hi ha, però, dos altres equipaments, la biblioteca municipal i el Casal de la Gent Gran El Coro, que més enllà d'oferir el servei que ofereixen al llarg de l'any, a l'estiu bé poden ser un bon refugi per escapar de la calor. En el cas del Coro, a més, cal tenir present que és un equipament destinat prioritàriament a la gent gran, que en fa ús com a esplai cada tarda, i que el propi govern en recomana el seu ús com a espai on passar les tardes evitant la calor estiuenca.

Pel que fa a la biblioteca, durant l'anterior mandat (2003/07) qui aleshores era regidora de Cultura, l'Assumpció Vila, va trobar la manera que la biblioteca romangués oberta durant tot l'estiu, sobretot per mantenir actiu el servei de lectura i préstec que té (i altres: internet, diaris...), però també com a refugi de la calor.

El cas és que amb el govern actual la biblioteca tanca alguns dies d'estiu i enguany també ha tancat, per uns dies, el Coro, generant les corresponents queixes dels veïns i veïnes i usuaris habituals. El problema, entenc i entenem des del PSC de Sarrià de Ter, és de gestió. Naturalment tothom té dret a fer vacances, però cal gestionar-les tenint sempre present que cal mantenir aquests serveis públics. La qüestió s'agreuja, a més, quan el govern no fa per maneres de mantenir obert un equipament que recomana que es faci servir per fugir de la calor...

Des del PSC de Sarrià de Ter demanarem al govern que El Coro i la biblioteca romanguin oberts durant tot l'estiu, per seguir oferint el servei que presten al llarg de l'any i també per ser, durant aquestes caloroses setmanes d'estiu, un bon espai per refrigerar-se, bé gaudint de la lectura, bé jugant a cartes, al dòmino...

----------------------------

pd: sobre aquest mateix tema l'Assumpció Vila va escriure al seu bloc, el passat dijous 20 d'agost, l'article Onada de calor.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Aquest dijous dia 27, de nou a Vilopriu amb el President Montilla

Aquest dijous 27 d'agost a Vilopriu es celebra la, ja tradicional, trobada d'estiu de Nou Cicle, que comptarà, entre d'altres, amb les intervencions del President Montilla.

La cita és a la casa del senador gironí i president de l'Assemblea del Consell d'Europa Lluís Ma de Puig (a la imatge en la seva intervenció l'any passat), al municipi baix empordanès de Vilopriu... Aquestes trobades d'estiu, que ara ja són anuals, han anat guanyant, any rere any, un important ressò mediàtic, sobretot a partir de les que es van fer essent Pasqual Maragall ja President de la Generalitat, i ara també amb José Montilla com a President. Montilla l'any 2006, de fet, hi va intervenir com a candidat...

Aquest any el tema sens dubte serà l'esdevenir de l'Estatut i la reacció / defensa del govern i el parlament davant una possible retallada del Tribunal Constitucional, però suposo que també es parlarà del nou acord de finançament...

Aquest dijous al vespre, jo, com molts altres socialistes i gent d'esquerres, seré a Vilopriu...

----------------------------

pd1: la crònica (amb imatges) de la trobada de Vilopriu de l'any passat a aquest bloc la pots llegir a Vilopriu 2008, telegràficament, publicada el dissabte 30 d'agost de 2008.

pd2: Lluís Ma de Puig és historiador; al bloc també n'he parlat des d'aquesta seva faceta professional parlant de Carles Rahola i de la Guerra del Francès:
Història i mites: Guerra del Francès i Serrallonga., publicat el divendres 14 de novembre de 2009.
La sentència contra Carles Rahola, publicat el dimarts 3 de març de 2009.

dilluns, 24 d’agost del 2009

Entrevista a "Pulpo" i crònica de Pulpopop

De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona

Els qui em seguiu sabeu que segueixo amb interès el grup, duet per ser més precisos, Pulpopop. Darrerament han estat notícia al Diari de Girona i al portal web d'Orella Activa, amb una entrevista a un dels components i uns crònica d'una actuació respectivament. Aquí us en deixo les referències:

Diari de Girona:
´No volem ser estranys però venim del jazz ´freak´ i això marca´

Cantant i bateria de Pulpopop. "Cuit ben cuit!" és el nom del primer treball d'un nou projecte musical que comença a moure els tentacles a les comarques de Girona. Un "pulpo" i un "pop" que fan música més enllà de tòpics.

MARTA PALLARÈS GIRONA Les files del nou pop gironí no deixen de sumar afiliats; i un element comú entre ells és el treball amb les paraules, amb sonoritats diferents i la imatge. La darrera incorporació són Pulpopop, a cavall del Ter entre la Cellera i Sarrià, de formació jazzística però nova inclinació pel pop. A partir d'aquest agost i durant el setembre presentaran el seu primer treball, Cuit ben cuit!

Com han afrontat aquesta primera gravació?
La integren sis temes que ens serveixen per presentar la nostra feina, i que haurem d'exprimir al màxim perquè en el moment actual de la indústria, en el pas del CD al digital i l'autoedició, no et queda més remei. És una paradoxa que les discogràfiques et demanin tenir promoció al darrere per acceptar-te, però que la promoció només vingui quan has signat un contracte amb una discogràfica. Per això ens estem movent en tots els àmbits possibles...

... com la participació al Festival de Poesia Eròtica que es durà a terme a Girona aquest novembre.
Això mateix. Per nosaltres les lletres són molt importants, gairebé com poemes, tot i que siguin espinoses. Per això ens agrada que funcionin per si soles, independentment de la música, i els volem donar valor en aquest festival.

Aquesta va ser la intenció de l'enregistrament que van fer el passat cap de setmana al bosc de Can Ginebreda, a Banyoles.
És un vídeo amb una performance que presentarem al festival, on ja ens han convidat en altres ocasions. Aquest cop hi participarem com a Pulpopop, amb aquests personatges que hem creat per al nou projecte musical.

I per què és que les noves fornades del pop es mostren tan interessades a crear aquests embolcalls per a la seva música?
El primer és tenir un material de base que funcioni amb la mínima expressió; en el nostre cas, amb guitarra i veu. A partir d'aquí pots crear tot un món, pots enriquir les cançons amb els instruments que vulguis, o crear personatges. Hem elaborat una estètica que presentem al disc, als directes, al marxandatge, o al nostre web. No som ni dissenyadors ni professionals, però sí que és un món que ens atreu molt i que volem potenciar.

La cultura popular ha usat sovint aquestes eines.
Ens agrada tot allò que té una vessant artística. Per exemple, hem fet la banda sonora d'una exposició d'art contemporani de Kenneth Russo, que va mostrar a Valls el passat mes de maig. Vam agafar la lletra de l'himne de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la vam parodiar; i la cosa va quallar tan bé que fins i tot ara l'han adoptat com a pròpia. Així que per molt que facis les coses amb el cor, cal que sàpigues donar-hi una forma especial.

Al marge de formes, però, quina és l'ànima de Pulpopop?
És la fluïdesa amb què fem les cançons junts; fa molts anys que toquem amb en Pau, però bàsicament havíem practicat altres estils com el jazz. En passar tantes hores amb una altra persona, amb prou feines no cal que hi parlis amb paraules, ho fas amb música. I sobretot, és als directes on bolquem la nostra ànima.

I també són l'ànima del mercat i la indústria musical avui dia.
A més, en un directe no hi pot haver trampa, has de defensar el que has gravat. Amb aquesta intenció afrontarem el que tenim ara més proper, que són un concert en format íntim al Cercle el 18 d'agost, i el 5 de setembre a la Festa Major de Sarrià, on presentarem algun element visual nou que estem gravant amb en Gerard Puigmal.

I una proposta d'aquest estil, a qui creuen que interessa?
No volem ser estranys, sinó que realment ens surt així. Venim del jazz més freak i això marca molt, però esperem poder agradar públics de diverses edats i tendències. Això sí, ens agrada jugar amb les paraules, amb les frases fetes i les locucions, sempre des d'una vessant molt gironina. Som conscients, sobretot en Pau que és filòleg, que a vegades fins i tot cometem faltes, però si és per buscar una sonoritat especial o reflectir el llenguatge popular no ens fa res.

Orella Activa:
CRÒNICA: PULPOPOP AL CERCLE. L'EXPERIÈNCIA TOTAL DELS SENTITS

Són un duo atípic i són de Girona, el que també és atípic. Van ser el dimarts 18 en El Cercle, amb casa plena, per oferir un concert absolutament genial que va incloure una degustació de pop: de l’estil musical, clar, però també del famós mol·lusc, servit en petits platets com a delicatessen per a tots els afortunats que van acudir-hi.

Un es diu Pop i l’altre Pulpo. Un toca la guitarra magistralment i l’altre canta de forma prou convincent i a vegades dóna un cop de mà a les percussions. Però el que destaca encara més és el vertiginós sentit de l'humor amb què s’intercalen els temes – com ara «Vull Voler Volar», «Cuit, ben cuit!» o «Restes de Serrill»: una bogeria saludable i contagiosa que està present i fins i tot irradiant a les cançons, a l’actitud, a la festivitat.

La cosa va anar en crescendo, Pulpo i Pop també es van deixar alliberar de mica en mica i al final els assistents ja estaven tots inflamats. El duo, somiadors del goig i de la ironia, es van disposar a servir un extra, en el qual van repetir temes perquè ja no hi havia més repertori. Però és igual: les bones cançons són aquelles que sempre volem tornar a sentir.


Alexandre Nunes de Oliveira

-------------------------------------

pd1: acabo de veure que al diari El Punt també es publicava áquesta notícia sobre Pulpopop!:

Pulpopop ofereix avui un concert a El Cercle i es presentarà el 5 de setembre a Sarrià

Edgar Massegú (veu, lletres, bateria) i Pau Boïgues (guitarres, baix i cors) formen Pulpopop, un grup que va actuar a l'última edició del dia de la música a Girona amb el nom Fotònic, i que ara tot just ha publicat una primera maqueta, Cuit ben cuit!, amb cançons molt personals, com ara Restes de serrill, Els dies i els temps, Entre les cordes afilades, Vull voler volar, La figuera de la saliva i la peça que dóna nom al CD. Els 6 temes es van gravar el 3 de juliol passat als estudis Flora i Fauna de Sant Julià de Ramis, i va ser mesclada i masteritzada per Xebi Salvatella. Pulpopop oferirà aquesta nit un concert íntim al bar El Cercle del carrer Ciutadans de Girona (23h) i es presentarà oficialment el 5 de setembre a les barraques de la festa major de Sarrià de Ter.

pd2: m'ha agradat llegir que Gerard Puigmal (BadHill és... Gerard Puigmal) i Pulpopop col·laboren. Joves talents que admiro!.

pd3: entrades de Pulpopop al meu bloc:
Pulpopop, l'últim crit de guerra del pop en català! del dijous 16 de juliol de 2009
Fins on arriben els tentacles de Pulpopop? del dimarts 4 d'agost de 2009

diumenge, 16 d’agost del 2009

Parèntesi (vacança)



parèntesi (GDLC)

[del ll. td. parenthĕsis, i aquest, del gr. parénthesis, íd.]

m 1 GRAM 1 Mot o enunciat que hom insereix, a tall d'explicació, en una oració, que seria gramaticalment completa sense la seva inserció, i que hom inclou entre els signes ( ) o entre dos guions. Fer un parèntesi.

2 Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que inclouen una lletra, una paraula, un incís, etc. Posar entre parèntesis.

2 fig Suspensió o interrupció. Obrir un parèntesi.

3 MAT Cadascun dels signes ortogràfics ( ) que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d'una funció.

Vacança (GDLC)

[de vacar]

f 1 1 Estat d'un càrrec, d'una plaça, etc., mancats de titular, vacants. Han declarat la vacança de la càtedra de filosofia.

2 Període durant el qual roman vacant un càrrec, una plaça, etc. En morir el rei hi hagué una llarga vacança de poder.

3 vacança de la seu DR CAN Seu vacant.

2 pl 1 Cessació, suspensió, temporal d'una activitat. Et cal fer vacances urgentment.

2 DR PROC Període durant el qual els tribunals de justícia suspenen llurs actuacions.

3 DR TREB Dret irrenunciable de tot treballador per compte d'altri a un quant temps de descans anual retribuït, que sol ésser de trenta dies, ordinàriament a l'estiu.

4 ENSENY Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d'una festivitat o per altres circumstàncies, sobretot la calor els mesos d'estiu, durant el qual romanen tancades les escoles.


No sé si és el bloc que em dóna vacances o sóc jo qui li'n dono a ell (o a vosaltres, fidels i/o esporàdics lectors!). El cas és que avui s'obre el parèntesi d'inactivitat d'aquest bloc, que es tancarà d'aquí una setmana... Ens retrobem a partir del proper 25 d'agost...

------------------------------

pd: la fotografia no és meva, la podeu veure aquí, al Flikr del seu propietari...

dissabte, 15 d’agost del 2009

El (llaminer) sòl industrial de Sarrià de Ter

Aquest dimarts llegia al diari El Punt una notícia sobre la creació de nou sòl industrial a l'àrea urbana de Girona [L'àrea de Girona desenvoluparà 260 hectàrees de sòl industrial nou]; sobre Sarrià de Ter la notícia es limitava a fer aquesta observació: Bescanó i Sarrià de Ter ja no disposen de sòl industrial per desenvolupar.

Llegint la notícia vaig pensar que més que crear sòl industrial, a Sarrià de Ter més aviat en perdrem properament i tenim el risc de perdre'n més, qui sap si d'aquí uns anys...


Els propers mesos caldrà fer una modificació de Normes Subsidiàries per requalificar el sector, ara industrial, del Mas Boscosa, a tocar de Girona, per a desenvolupar-hi sobretot el Campus de Ciències de la Salut de la UdG. Entre finals de l'any 2003 i principis del 2004 el propietari majoritari d'aquest sector ja va proposar al govern municipal de Sarrià de Ter (aleshores del PSC) requalificar el Mas Boscosa a residencial, oferint el què nosaltres vam interpretar que era pa per avui ì gana per demà. Per dues vegades la negativa del govern (del PSC) va ser clara i rotunda, tan que no es va produir un tercer intent fins a mitjans del 2006, llavors ja amb la proposta del projecte de la Facultat de Medicina com a principal actiu i motor d'una possible requalificació.


Amb la futura requalificació del Mas Boscosa perdrem sòl industrial, però guanyarem un campus universitari i, per tant, guanyarem terreny en el sector terciari, però com sempre amb el preu massa elevat del naixement d'una nova zona residencial...

A finals del 2008, amb la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, també va planar el fantasma de la requalificació de terrenys d'industrial a residencial. Aquest és un tema que de fet encara no està tancat del tot, doncs si bé l'empresa voldria la requalificació, des de l'ajuntament (és a dir els tres grups municipals) hi ha un espai d'acord prou ampli com per blindar, ara per ara, aquesta possibilitat.

Naturalment tot té un preu, i si el preu de la requalificació del Mas Boscosa ha estat el Campus de Ciències de la Salut (sense el qual els terrenys no es requalificarien), el preu de la requalificació dels terrenys de Torraspapel de Sarrià de Dalt és, si més no pel PSC, el futur Museu Industrial del Paper de Sarrià de Ter que implicaria la cessió (o donació) de la màquina 3 de la fàbrica (juntament amb l'espai que ocupa), de l'edifici del dispensari i de la participació activa de Torraspapel en una possible fundació, més enllà d'altres qüestions que tenen a veure més amb els terrenys en qüestió o altres propietats de l'empresa.

Pel PSC la requalificació dels terrenys de Torraspapel a Sarrià de Ter no és possible per aquests senzills (i ens sembla que evidents) arguments:

. a Sarrià de Ter no tenim necessitat de perdre sòl industrial: requalificar a residencial suposaria perdre més sòl industrial, quan a més d'aquí poc ho farem amb al sector de Mas Boscosa i quan fa més de 10 anys ja vam requalificar el Camp dels Socs 8terrenys també de Torraspapel)

. a Sarrià de Ter no necessitem, de moment i pels propers anys, més sòl residencial: passar a residencial suposa planificar més creixement quan encara no hem ni tan sols consolidat el que tenim planificat (Cobega i Camp dels Socs) i quan tenim per davant el desenvolupament de dues zones més (Mas Boscosa i Pla de Dalt). A Sarrià de Ter no tenim dèficit de sol residencial i el que tenim cobreix amb escreix la demanda dels propers anys.

El sòl industrial de Sarrià de Ter és molt llaminer, però no precisament per a desenvolupar-hi activitat industrial, sinó per requalificar-lo i projectar-hi (injectar-hi) sòl residencial...

Si a finals de l'any passat des del PSC de Sarrià de Ter ja ens vam definir claramemt sobre la possibilitat de requalificació a residencial dels terrenys de Torraspapel a Sarrià de Ter, ara ens mantenim amb la nostra fermesa de no requalificar, doncs el poble no necessita ni perdre sòl industrial ni general més sòl residencial. Només la ferma aposta de l'empresa per participar en el projecte del nou museu del paper, amb el manteniment (i per tant no desmantellament) de la màquina 3 de la fàbrica i la cessió dels espais abans citats, permetrien poder-ne parlar...

Som conscients que sense la màquina 3 a la seva actual ubicació i sense el dispensari i la participació activa de Torraspapel, el projecte del Museu Industrial del Paper de Sarrià de Ter es quedaria possiblement només essent això, un projecte... Per això, sense la màquina 3 allà on és ara, pel PSC, la requalificació no és plantejable.. i si finalment es desmantella, ens sabrà molt, moltíssim greu, però més greu ens sabria requalificar els terrenys per un plat de llenties...

divendres, 14 d’agost del 2009

Sota les estrelles, a Cantallops

Sempre hi ha una primera vegada en tot i aquesta va ser la primera vegada que mirava les estrelles amb les meves tres filles; l'eixida de la casa que la meva mare té a Cantallops, Can Llonch, no és excessivament gran, però és un espai sempre molt ben aprofitat...

Estirats a terra amb coixins i, per elles, una manteta, observem les estrelles amb l'esperança de veure la pluja d'estels, les llàgrimes de Sant Llorenç. Malgrat hem tapat amb roba la barana de l'eixida la claror tenyida de taronja del fanal del carrer entra inevitablement a l'eixida, però no ens enlluerna. Estirat a terra sobre l'eixida, construïda al primer pis sobre la volta de canó que hi ha a l'entrada de la casa, veig el balcó de la nostra (la de la Sira i meva) habitació i sobre el balcó la tortugada verda que recull les aigües de la taulada... I a partir d'aquí la infinitat foscor d'un cel cobert d'estrelles...

Fa una suau brisa; les nenes estan expectants, estirades també panxa enlaire amb els ulls observant el cel estrellat... Alguns meteors es veuen amb tal nitidesa i espectacularitat que fan posar la pell de gallina... Elles els van comptant, com qui fa inventari o col·lecció... També elles, mirant les estrelles, es fan moltes preguntes...

El cel, el què hi ha més enllà del cel, és molt enigmàtic; m'agrada el cel estrellat que, anys enrere, a la meva època escolta, veia tot fent rutes pel Pirineu català, lluny de la contaminació lumínica; un cel fosc i unes estrelles brillantment nues...

Estirat amb les meves filles a l'eixida de Can Llonch, a Cantallops, imagino i desitjo que algun dia, quan elles siguin més grans, tornarem a estirar-nos sota les estrelles en plena foscor, lluny de llums artificials, per jugar a veure les constel·lacions (la Sira és qui en sap més) i parlar de les estrelles, del cel, de l'univers i de tot el què ens amaga...

---------------------------------

pd: sobre Cantallops també he escrit
Tramuntanada a Cantallops, el dilluns 4 de febrer de 2008
Brunyols a (de) Cantallops, el dissabte 15 de març de 2008
Can Llonch, la nostra casa de Cantallops, el dilluns 25 d'agost de 2008
La Festa Major de Cantallops, Pa per la Festa Major, Recuperarà Cantallops la seva escola? i Cantallops al New York Times el dimecres 27 d'agost de 2008
Elogi de la vellesa, el dimarts 11 de novembre de 2008
Els versos d'aquest Nadal, el dijous 25 de desembre de 2008
Collir olives a Cantallops, el diumenge 25 de gener de 2009
La recepta de brunyols de la meva àvia i la corresponent jaculatòria, el dimecres 1 d'abril de 2009

dilluns, 10 d’agost del 2009

El pòquer d'asos de versions de Le Croupier

De Le Croupier al Pati de la Diputació

Em fascina Le Croupier, em fascina per les seves cançons i em fascina per les versions que ens regala als seus directes... Darrerament amb la Sira l'hem escoltat a l'Emergent de Cassà de la Selva el passat divendres 17 de juliol, amb un format acústic i una actuació més breu, i més recentment el passat dilluns 27 de juliol a Girona en motiu de la celebració del 10è aniversari de Va de Contes. Precisament l'endemà d'aquesta darrera actuació vaig escriure aquest comentari al perfil del Facebook de Le Croupier: Pòker d'asos de versions de Le Croupier: Yo soy aquel, I'm your man, Ne me quitte pas, Madame. El concert d'ahir a Girona: genial, emotiu!

Les dues primeres versions els qui seguim Le Croupier des del primer dia, ja les haviem escoltat; la primera, Yo soy aquel, com a una peça i la segona, I'm your man, hàbilment incrustada a la part final de la cançó Dona Enredos; però aquesta temporada el directe de Le Croupier inclou, a més de noves cançons del què serà el seu segon disc, les atrevides, però molt ben resoltes versions de dos asos de la música i, especialment, la cançó: Ne me quitte pas i La Madame.

M'agrada que els grups, els cantants, facin versions; no que interpretin fidelment la cançó tal i com és cantada originalment, sinó que la versionin, que se la facin seva i la interpretin sense deixar de ser ells... I Le Croupier això ho broda amb totes i cada una d'aquestes quatre versions; la versió del Ne me quitte pas, té a més la virtut de ser cantada en català... aquesta versió va valer un altre comentari al seu perfil del Facebook que vaig fer en forma de petició: Le Croupier haurieu de gravar la seva versió de Ne me quitte pas en català i publicar-la com a mínim al MySpace... o millor al segon disc! (com a bonus track?)

A l'espera d'escoltar aquestes verions al seu MySpace o bé en un nou treball, l'opció és anar-lo a veure en directe... De moment us en deixo les originals.

Raphael - "Yo soy aquel" (Eurovision 1966)


Leonard Cohen - I'm your man


Brel Ne me quitte pas català subtítols
Aquest vídeo no és incrustable, però podeu accedir-hi clicant l'enllaç.

Lluís Llach Madame clip 1972


---------------------

pd1: també també he escrit sobre Le Croupier a:
Le Croupier, publicat el diumenge 4 de maig de 2008.
Le Croupier, a plena llum del dia, publicat el dijous 22 de maig de 2008.
Llum, càmera, acció!. Le Croupier grava..., publicat el dimecres 11 de juny de 2008.
Virgínia. Primer vídeoclip de Le Croupier, publicat el dijous 24 de juliol de 2008.
Le Croupier a l'Auditori de Girona, publicat el dissabte 6 de desembre de 2008.
Me han dicho que... Le Croupier toca a Figueres!, el dimecres 18 de febrer de 2009.
I l'he citat a L'Emergent 2009 a Sarrià de Ter en (336) imatges, publicat el dilluns 20 de juliol de 2009.

pd2: àlbum de fotos de Le Croupier al Pati de la Diputació de Girona el mes de maig del 2008.



pd3: Ne me quitte pas (Daniel Cerdà & Manel López & Juanjo Ferrer)

[Extracto del docudrama "Compás de Espera" escrito y dirigido por Roger Justafré para TVE en 1998. Versión en francés, catalán y castellano de la canción "Ne me quitte pas" interpretada por Daniel Cerdà Juanjo Ferrer y Manel López]

diumenge, 9 d’agost del 2009

En record de Dani Jarque

Després de superar una difícil temporada (com a símptoma, amb tres entrenadors) en la que finalment, de la mà de Pochettino, va salvar la categoria sense els patiments de la darrera jornada, l'Espanyol iniciava aquesta temporada d'una manera inmillorable, marcada per la inauguració del seu nou estadi, que a més va culminar amb una brillant victòria sobre el Liverpool.
Però el bon moment del club i del primer equip s'ha vist trencat per la sobtada mort, aquest dissabte, del jugador i capità Dani Jarque. És un cop molt dur, més enllà naturalment que per la família, per la plantilla i pel club perdre d'aquesta manera un company, un jugador. La mort de Jarque ben segur afectarà emocionalment, psicològicament i anímicament als seus companys, sobretot pel què Jarque representava fora del camp més que no pas dins d'ell...

El Jarque futbolista, el què jugava al centre de la defensa perica, és substituïble, un jugador sempre té un recanvi, però el que no és substituïble és el Jarque company de vestidor, el Jarque com a emblema del planter blanc-i-blau, el Jarque que s'havia guanyat, precisament per la seva actitud vers els companys i vers el club dins i fora del camp, els galons de primer capità a partir d'aquesta temporada...

L'Espanyol haurà de fer front, com li va passar al Sevilla amb Antonio Puerta, a una temporada marcada per aquest trist i luctuós fet... Si la figura dels psicòlegs esportius en condicions normals són importants, en circumstàncies com aquestes ho són encara més, sobretot en la recuperació anímica dels jugadors.


El meu condol per a la seva família i amics i per la família perica.



Descansi en pau.

dissabte, 8 d’agost del 2009

Inusual sequedat a Sarrià de Ter



La imatge que encapçala aquest escrit la vaig fer el passat 31 de maig de 2009, una de les moltes fotografies que vaig de la sortida organitzada per l'AMPA del CEIP Montserrat a la vall d'en Xuncla.

A la imatge es pot veure la font del molí d'en Xuncla rajant amb normalitat... normalitat que s'ha vist trencada per l'assecament, setmanes enrere, d'aquesta font; entre les hipòtesis que es plantegen hi ha la possibilitat que l'assecament de la font hagi estat causada, directa o indirectament, per les obres del túnel de Sarrià de Ter del TGV; podria ser que fruit d'alguna de les detonacions s'hagués produït un moviment de terres que hagués afectat la deu que alimenta aquesta font. Al final de l'article d'Assumpció Vila, La terra es queixa, podeu veure una imatge de la font del molí d'en Xuncla eixuta...

Des de l'ajuntament i des de l'Adif s'estan fent els treballs per esbrinar (o descartar) les possibles causes de l'assecament d'aquesta font, possiblement la més concorreguda de Sarrià de Ter; aquesta ve ser precisament una de les preguntes que vam fer des del PSC de Sarrià de Ter al darrer ple municipal, a finals de juliol; és una font, com es pot veure en aquesta altra imatge, que brolla al bell mig del llit de la riera d'en Xuncla, però l'aigua que raja no és la del curs del riu...



Però sembla que la font del molí d'en Xuncla (també s'ha assecat algun pou d'una masia propera) no ha estat l'única que sobtadament s'ha assecat; a la muntanya de can Marieta, també a Sarrià de Ter, hem observat molts arbres secs, alguns morts, fet que ens fa sospitar que possiblement aquesta inusual sequedat també pot tenir el mateix origen que l'assecament de la citada font... cal tenir present, a més, que aquest no ha estat precisament un any de sequera.

L'observadora amiga, i companya de grup municipal, Assumpció Vila va començar a fer-ne ressò aquest dimecres 5 d'agost al seu bloc amb l'article Sequedat alarmant, article a partir del qual el PSC de Sarrià de Ter vam emetre aquest comunicat el dijous 6 d'agost:

El PSC de Sarrià de Ter es mostra preocupat per la sequedat de la muntanya de can Marieta

El PSC demanarà si aquesta sobtada sequedat, que ha afectat especialment als pins, pot ser derivada de les obres del túnel del TGV de Sarrià de Ter

El PSC de Sarrià de Ter farà arribar al govern municipal la seva preocupació per la sequedat dels arbres i la muntanya de can Marieta, a Sarrià de Ter, que es detecta també a vall d'en Xuncla i en alguns arbres del Mas Boscosa.

La regidora del PSC de Sarrià de Ter, Assumpció Vila, va observar dies enrere aquest fet, després de comentar-ho amb veïns i veïnes, deixant-ne constància al seu bloc amb l'article "
Sequedat alarmant". Tal i com Vila apunta al seu article, caldria esbrinar si la sequedat de la muntanya, que ha causat la probable mort d'alguns arbres, és causa de les obres de construcció del túnel de Sarrià de Ter del TGV.

En aquest sentit el PSC de Sarrià de Ter recorda que des de fa setmanes la font del Molí d'en Xuncla ha quedat seca i una de les possibles causes és que fruit de les obres del túnel del TGV s'hagi afectat la deu que alimentava la font. Tal i com explica Assumpció Vila al seu bloc, "fa prop d'un mes es va assecar la font del molí. La raó més plausible és que les obres del túnel del TAV al mas Boscosa han afectat la deu de la font, però semblaven massa llunyanes ja que, sense haver fet cap estudi previ, els responsables d’Adif afirmaven que la font naixia de la mateixa riera. És probable que la deu provingués de la petita vall entre les dues muntanyes i al estroncar-la també hagin perjudicat la reserva d’aigua de la muntanya de can Marieta".

El regidor i portaveu del grup municipal PSC de Sarrià de Ter, Roger Casero, farà arribar la preocupació del PSC al govern municipal, alhora que demanarà que els treballs que s'estan fent per esbrinar el motiu de l'assecament de la font del Molí d'en Xuncla s'ampliïn per estudiar si la sequedat de la muntanya i els seus arbres prové de la mateixa causa. Segons Casero "tal i com Assumpció Vila ha apuntat al seu bloc, la sequetat d'aquesta zona sorprèn perquè aquest no ha estat precisament un any de sequera", i afegeix que "no podem assegurar que les obres del TGV en sigui la causa, però és una variable que cal tenir en compte, com cal tenir molt present el risc que pot suposar aquesta sequedat pel risc d'incendis".

Ahir divendres a la nit l'Assumpció Vila va actualitzar el seu bloc amb l'article La terra es queixa, on és especialment interessant, més enllà de la descripció i recomanacions que fa, veure les fotografies que ha fet de la zona de can Marieta, on es pot percebre perfectament la sequedat dels arbres...

Tal i com ha dit l'Assumpció Vila i hem remarcat des del PSC de Sarrià de Ter, ens preocupen tant les causes d'aquesta sequedat com una de les possibles conseqüències que pot tenir, augmentant el risc d'incendi de la zona...

-----------------------------

pd: d'aquesta notícia se n'ha fet ressò aquest dissabte el Diari de Girona [El PSC demana saber si la sequera a Can Marieta està vinculada a l'obra del TAV] i Ràdio Sarrià [El PSC de Sarrià de Ter preocupat per la sequedat de la muntanya de Can Marieta de Sarrià].

divendres, 7 d’agost del 2009

Si vas néixer l'any 1991 i vius a Catalunya, subscriu-te gratuïtament a una publicació periòdica

Si vas néixer l'any 1991 aquest any has fet, o faràs, 18 anys. Amb la majoria d'edat podràs votar, encara que potser tindràs més ganes de treure't (aprovar) el carnet de cotxe... Jo, més enllà d'animar-te a votar quan correspongui i de ser prudent una vegada tinguis el carnet de cotxe, el què et recomano és que, a partir d'una de les actuacions del Pla Foment Lectura 2008-2011 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, et subscriguis gratuïtament a una publicació periòdica, en format paper o digital, durant els propers 12 mesos.

El termini de presentació de sol·licituds és de l'1 de setembre al 30 de setembre del 2009 i cal presentar la sol·licitud bé per mitjans telemàtics a través de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, http://www.gencat.cat/ o bé, tal i com descriu la resolució, les sol·licituds en paper s'han d'adreçar a la persona titular de la Direcció General d'Innovació i Cooperació amb els Mitjans de Comunicació i s'han de lliurar al Registre de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona (Via Laietana, 14, 08003 Barcelona), o bé en qualsevol dels llocs que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Naturalment la Generalitat només paga la subscripció (per un import no superior a 50 euros per persona beneficiària) per un any, però aquesta és una bona mesura per incentivar la lectura entre els joves. I qui sap, potser vosaltres, o les vostres famílies, mantindreu la subscripció una vegada finalitzat el període de 12 mesos...

Per a més informació podeu consultar la Convocatòria (DOGC núm. 5426 - 22/07/2009) i les seves Bases reguladores (DOGC núm. 5190 - 07/08/2008).

----------------------------

pd1: que jo recordi actualment estic subscrit a dues publicacions periòdiques: el diari El Punt, des de mitjans de l'any 1995 (aleshores tenia 21 anys), i la revista Enderrock (des de fa uns quatre o cinc anys...).

pd2: també et poden interessar Llegir el diari, del dimarts 29 de maig de 2008 i Perquè la meva mare llegeix el diari? del dimarts 27 de maig de 2008.

dijous, 6 d’agost del 2009

Pren nota, s'acosta l'ACÚSTICA de Figueres

Del 26 al 30 d'agost Figueres es vesteix d'ACÚSTICA, l'aparador acústic de Catalunya. És un excel·lent festival que fins ara era exclusivament de carrer i gratuït, però que aquest 2009 evoluciona i ofereix tres actuacions en un espai més adequat per a l'audició músical, recuperant així un l'espai del Claustre de l'Institut Ramon Mutaner, i de pagament: Josep Puntí (10 €), Pedro Guerra (20 €) i Jorge Drexler (20 €). Però més enllà d'aquests tres grans artistes, a l'ACÚSTICA 2009 també podreu escoltar Élena, Mazoni, Lluís Gavaldà, The Pepper Pots, Marc Parrot, Jabier Muguruza, Electrotoylets...

La programació naturalment ja està tancada i les entrades dels tres concerts de pagament ja es poden adquirir... I el què ja està en marxa és l'espot promocional de l'Acústica 2009, un espot molt figuerenc!

Acústica 2009. Espot promocional.



I per no perdre el fil de res, aquesta és la PROGRAMACIÓ de l'ACÚSTICA 2009:

DIMECRES 26
Marc Parrot. 50 anys de la Nova Cançó. Claustre Ramon Muntaner (22.00h)
Nil Torres al Soul Cafè (23.30h)
Hook Herrera al Federal Cafè (00.00h)

DIJOUS 27
Inauguració Fira Menjars del Món a la plaça d'El Jardí (18.00h)
Josep Puntí al claustre del Ramon Muntaner (22.30)
Sorkun. Puig Pujades (22.30h)
Smoking Stones Acústic Trio al Coyote Bar (23.30h)
Gertrudis canta Foix als jardins Puig Pujades (00.30h)

DIVENDRES 28
Blues de Picolat a la plaça de l'Ajuntament (19.00h)
Anita Miltoff. Pl. Església (20.00h)
Jabier Muguruza als jardins Puig Pujades (21.00h)
Giulia y Los Tellarini a la plaça de l'Església (22.00h)
Pedro Guerra al claustre del Ramon Muntaner (22.30h)
Bruno Oro. Pl. Ajuntament (23.00h)
The Pepper Pots a la plaça Església (00.00h)
Electrotoylets. Jardins Puig Pujades (00.30h)
Lluís Gavaldà a la plaça de l'Ajuntament (01.00h)
Dj Juanma (Cafè del Mar) als jardins Puig Pujades (02.00h)

DISSABTE 29
Semifinal Sona 9 a la plaça del Teatre-Museu Dalí (18.00h)
Cesk Freixas a la plaça de l'Ajuntament (19.00h)
Scotch et Sofa. Pl. Església (20.00h)
Lídia Pujol als jardins Puig Pujades (21.00h)
La Brigada a la plaça del Teatre-Museu Dalí (21.30h)
Élena. Plaça de l'Església (22.00h)
Jorge Drexler al claustre del Ramon Muntaner (22.30h)
Labuat. Pl. Ajuntament (23.00h)
Mazoni. Pl. Museu Dalí (00.00h)
Sidonie. Pl. Església (00.30h)
Tribut a Sau a la plaça de l'Ajuntament (01.00h)
Dj a determinar. Plaça del Teatre Museu Dalí (02.00h)

DIUMENGE 30
Beth, als jardins del Consell Comarcal (20.00h)

No em negareu que la programació no és atractiva!

Reprenc l'activitat del meu Flikr

4 caquis

La imatge que precedeix aquestes paraules, aquests 4 caquis, és la darrera imatge que fa mesos, massa mesos, havia publicat al meu Flikr, un ja llunyà 24 de novembre de 2008...

Més de mig any després reprenc l'activitat del Flikr, on recentment he publicat aquestes 10 imatges...

Estrella de mar

Estris de platja per la mainada

Fruita-fruita!

Fermant un tros de terra!

Torre de l'expo Zaragossa'08

Façana del pavelló del Japó (expo'08)

Detall de faldilla de ballarina de dansa del ventre

Girasols

Gavià sobre lletres d'HOTEL

Gavià volant sobre la platja de Sant Antoni de Calonge

Les fotos que publico al Flikr no volen tenir cap valor artístic... són més aviat fotografies que penso que poden tenir un cert interès estètic... Bé, espero seguir-ne publicant d'una manera més regular...

dimecres, 5 d’agost del 2009

El pressupost prorrogat'08 (2009) i l'efecte boomerang

El govern de l'ajuntament de Sarrià de Ter (ERC+CiU) no ha aprovat encara el pressupost 2009, de manera que va fent amb el pressupost prorrogat del 2008, del qual ja ha fet dues modificacions de crèdit.

Aquest fet no tindria més importància s fa quatre anys enrere, els dos grups que ara formen govern, que aleshores estaven a la oposició, no s'haguessin mofat, especialment ERC, del llavors govern del PSC, que vam aprovar el pressupost del 2005 al ple ordinari de finals de juliol.

A finals de l'any 2004 l'alcalde Josep Turbau va plegar i al seu lloc vam refer l'equip de govern amb aquests canvis: Nicolás Pichardo va ser escollit com a nou alcalde, jo vaig assumir la primera tinença d'alcaldia, assumint també la delegació d'Hisenda (que fins llavors havia portat el propi Turbau) i la Iolanda Jiménez va entrar de regidora en el lloc que havia deixat vacant Josep Turbau.

Amb tots aquests canvis, i tenint present que el nou regidor d'hisenda (un servidor) era forà en la matèria (jo sóc més de lletres i humanitats), l'aprovació del pressupost es va posposar dos mesos del què solia ser habitual, de manera que el vam aprovar al juliol.

Generalment el pressupost a Sarrià de Ter s'aprova al mes de maig; des de la secretaria i tresoreria sempre es demana tenir més tancat l'anterior exercici per plantejar el que està en curs... Aleshores des de l'oposició els comentaris feien referència al fet que aprovàvem el pressupost en màniga curta i que si esperàvem un xic més (a finals d'any), potser el podríem presentar amb els números reals...

Aquest 2009, quan ja hem sobrepassat el mes de juliol, el govern actual encara no ha aprovat el pressupost d'aquest any... I nosaltres, ni tan sols al darrer ple del mes de juliol, quan es va aprovar la segona modificació de crèdits, vam fet ni cap comentari ni cap mofa...

El pressupost del 2009 bé deu ser un pressupost complicat i complexe; d'entrada caldria presentar-lo desnivellat, per eixugar el dèficit que el govern arrossega i que no ha volgut eixugar, com hem proposat nosaltres, amb sengles modificacions... No sabem si amb els poc més de quatre mesos que resten (i dos plens ordinaris: setembre i novembre) el govern confeccionarà finalment el pressupost 2009, o si finalment el del 2009 serà el pressupost prorrogat del 2008 amb diversos pedaços i sorgits... de moment en té un parell...

Suposo que les mofes que aleshores els grups de l'actual govern ens van propinar ara no els deuen fer tanta gràcia... Com les modes, fins les horribles, tot torna... fins itot amb el risc de tornar-se contra un mateix...

dimarts, 4 d’agost del 2009

Fins on arriben els tentacles de Pulpopop?

De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona

He rebut amb molta il·lusió un mail dels Pulpopop on ens informen, a mi i a d'altres amics, coneguts i saludats, de les seves properes actuacions:

Els Pulpopop ja mouen els seus tentacles pels mars terrenals, els podreu veure i sentir a:

* 8 agost 2009, 20:00h. *PULPOPOP Gravació vídeo Bosc de Can Ginebreda*. Banyoles - Porqueres

* 15 agost 2009, 18:00h. *PULPOPOP a La Música en Joc 107.FM (Empordà) entrevista+petit concert.* Vilasacra.

* 18 agost 2009, 22:30h. *PULPOPOP íntim al Bar El Cercle.* Girona.

* 5 setembre 2009, 23:00h. *PULPOPOP presentació oficial Barraques Festa Major.* Sarrià de Ter.

* 12 setembre 2009, 19:00h. *PULPOPOP a Ràdio Caldes 107.FM entrevista+petit concert.* Caldes de Malavella

* 19 setembre 2009, 23:00h. *PULPOPOP a la Festa Major Barri Devesa-Güell.* Girona

* 10 novembre 2009, 20:00h. *PULPOPOP al Festival de poesia eròtica.* Girona

Tast de cançons, més informació i actualització de la seva agenda a www.myspace.com/pulpopop

--------------------------

pd1: lletra de VULL VOLER VOLAR (pulpopop 2009 )

Si sec al terra m’ofego
per què tot és més alt.

Si surto a fora m’ofego
per què topo amb la paret.

Per més que m’alci m’ofego
per què no veig l’horitzó.

Avui vull voler volar
Però un sostre em reté les ales
Avui vull voler volar
Però em deixes orfe d’alè.

Si sóc l’ombra del sol
avui sóc a sota d’un pou.

Tediós tenso la gola
em cauen les parets.

M’estic amb l’aigua al coll
m’ofego en un got buit.

N’estic ja fins el coll
faig l’ànec coll avall.

Avui vull voler volar
Però un sostre em reté les ales.
Avui vull voler volar
Però em deixes orfe d’alè.

Aquesta i altres lletres de Pulpopop aquí.

pd2: imatges de Pulpopop a la Rambla de Girona


pd3: també et pot interessar Pulpopop, l'últim crit de guerra del pop en català! del dijous 16 de juliol de 2009