Original pensada, la del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, per celebrar el Sant Jordi d'aquest any: jugar a construir paraules.
A un costat del pati, sobre la tanca metàl·lica, un ABeCeDari gegant; tota la mainada surt al pati amb una lletra de l'abecedari penjada al coll; les mestres, quan surten, ens donen a les mares i pares, àvies i avis i altres familiars que assistim a la celebració del Sant Jordi a l'escola, una lletra, formant entre tots, grans i petits, una autèntica sopa de lletres.
En Pere, porter mantenidor i animador i "disc-jòckey" de totes les festes de l'escola, ens explica com hem de jugar amb les lletres: hem d'agrupar-nos formant paraules, però paraules relacionades amb els contes i el Sant Jordi. Una vegada hàgim construït la paraula hem d'anar a l'abecedari gegant on les mestres anotaran sota cada lletra les paraules que es vagin creant. Per cada paraula cada lletra rep un gomet; si la paraula ja s'ha fet abans, no compta i, naturalment, es valora que la paraula sigui llarga, la qual cosa exigirà que la formin moltes persones.
Grans i petits comencem a voltar, bé buscant lletres per formar paraules, bé esperant que ens pesquin per formar-ne una (ja se sap, sempre n'hi ha de més actius i de més passius). Durant l'estona que dura el joc el pati de l'escola esdevé una mena de sopa de lletres en ebullició, vista l'activitat, frenètica d'alguns, de construcció de paraules. Es van fent i desfent agrupacions de lletres, paraules, formades per alumnes de cursos diferents, per mares i pares, etc. Les A van buscades, les NY busquen aliats, les Q busquen (busquem) les U per establir-hi una relació més estable...
Es formen moltes paraules, i d'entre totes la més llarga és ESPANTAOCELLS. Fer la foto és una autèntica epopeia, al bell mig de la sopa de lletres és impossible, massa lletres passen per davant, fins i tot alguna lletra marxa per fer altres paraules, però la suplim pescant-ne una altra. Finalment ens separem una mica i podem fer la foto; a la primera algunes lletres no es veuen bé... finalment en surt una de bona...
Tot plegat es basa en una idea molt simple, però que genera una dinàmica de relacions i interaccions molt més complexa i interessant...
A un costat del pati, sobre la tanca metàl·lica, un ABeCeDari gegant; tota la mainada surt al pati amb una lletra de l'abecedari penjada al coll; les mestres, quan surten, ens donen a les mares i pares, àvies i avis i altres familiars que assistim a la celebració del Sant Jordi a l'escola, una lletra, formant entre tots, grans i petits, una autèntica sopa de lletres.
En Pere, porter mantenidor i animador i "disc-jòckey" de totes les festes de l'escola, ens explica com hem de jugar amb les lletres: hem d'agrupar-nos formant paraules, però paraules relacionades amb els contes i el Sant Jordi. Una vegada hàgim construït la paraula hem d'anar a l'abecedari gegant on les mestres anotaran sota cada lletra les paraules que es vagin creant. Per cada paraula cada lletra rep un gomet; si la paraula ja s'ha fet abans, no compta i, naturalment, es valora que la paraula sigui llarga, la qual cosa exigirà que la formin moltes persones.
Grans i petits comencem a voltar, bé buscant lletres per formar paraules, bé esperant que ens pesquin per formar-ne una (ja se sap, sempre n'hi ha de més actius i de més passius). Durant l'estona que dura el joc el pati de l'escola esdevé una mena de sopa de lletres en ebullició, vista l'activitat, frenètica d'alguns, de construcció de paraules. Es van fent i desfent agrupacions de lletres, paraules, formades per alumnes de cursos diferents, per mares i pares, etc. Les A van buscades, les NY busquen aliats, les Q busquen (busquem) les U per establir-hi una relació més estable...
Es formen moltes paraules, i d'entre totes la més llarga és ESPANTAOCELLS. Fer la foto és una autèntica epopeia, al bell mig de la sopa de lletres és impossible, massa lletres passen per davant, fins i tot alguna lletra marxa per fer altres paraules, però la suplim pescant-ne una altra. Finalment ens separem una mica i podem fer la foto; a la primera algunes lletres no es veuen bé... finalment en surt una de bona...
Tot plegat es basa en una idea molt simple, però que genera una dinàmica de relacions i interaccions molt més complexa i interessant...
Acabat el joc es balla una sardana gegant i, acabada la jornada escolar, fem via, qui més qui menys, cap a la Rambla de Girona...
---------------------------------
---------------------------------
pd: aquest divendres a la tarda a l'Escola Bressol Municipal Confetti s'ha representat, com cada any, la llegenda de Sant Jordi. Una reunió de feina que s'ha allargat més del previst m'ha retingut a Barcelona fins ben entrada la tarda i, per dissort meva, no hi he pogut assistir per primera vegada en els darrers cinc anys... tampoc he pogut tastar les coques que hem portat les famílies... M'ha sabut greu... en ocasions els pares (i les mares) no sempre podem ser presents a les festes de les escoles, ens sap greu a nosaltres, també als nostres fills... Sort que la Sira hi ha pogut anar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada