En Guillamino és un pou (musical) de sorpreses i la darrera és la seva "Perquè tu, perquè jo" esdevinguda cançó de l'estiu de TV3 2017!
La cançó serà inevitable aquest estiu, com les altres de temporada, però a diferència d'algunes altres en aquesta "cançó de l'estiu" hi ha qualitat musical, agradi més o menys el tema!
La cançó de l'estiu és un subgènere perillós, doncs catapulta per moments cançons i artistes tronats, alguns autèntics "one hit wonder", estrelles que s'apaguen amb els ocres de la tardor, i en els millors dels casos hivernen fins al proper estiu... o reviuen només quan la televisió estira i es serveix de la nostàlgia i del fons d'armari en els clàssics "revivals" de cap d'any!
No és el cas de Guillamino, músic inclassificable amb llum pròpia, que no només ens refresca l'estiu amb la seva música, també ens diverteix amb la seva col·lecció de gorres i el teclat mida XXL que l'acompanya!
Quan tinc a les mans el llibre "Coses i gent de l'Empordà", del periodista i professor Joan Guillamet, tinc la sensació de tenir un bon tros d'Empordà, d'un temps concret, a les mans.
Pere Quart s'endugué, també en un temps concret, tot el seu país, que també és el meu, tal vegada el vostre, a l'exili amb unes corrandes, les "Corrandes d'exili".
El nostre país, amb els seus desitjos i anhels, va cabre també en el llibre de poemes de Miquel Martí i Pol "L'àmbit de tots els àmbits"... Un país, una pàtria, bé caben en un llibre, en un poema, també en una cançó, com va fer Lluís Llach amb el seu "País petit".
Cançons com aquesta, i tantes altres, ens condensen un espai i temps permetent-nos endur-nos-les a la butxaca o, encara millor, al cor, sense necessitat de fer-nos contrabandistes.
"País petit", el llibre de Joan Guillamet, el de Martí i Pol o el poema de Pere Quart ens descriuen la nostra gent i paisatges d'un temps i d'un país permetent-nos conèixer-lo més i millor, apreciar-lo i estimar-lo des de l'enyor, des del record, però també des de la satisfacció de sentir-nos-en hereus i part.
"País petit" és una cançó molt versionada per músics catalans, però també per músics d'altres països, com l'islandès, establert a Barcelona de fa anys, Halldor Mar, que s'ha fet seva també aquesta cançó i n'ha fet una extraordinària versió. Halldor Mar té també altres versions de grans cançons catalanes... Potser torna a aparèixer per aquests minuts musicals de versions...
Avui, a banda de la versió de Halldor Mar, també comparteixo la versió que Guillamino (nét de Joan Guillamet) i Manuel Garcia van fer en motiu del projecte (i disc) "eXile", un treball sobre la memòria, la pèrdua, l'exili...
Gaudim doncs del "País petit" de Lluís Llach i de les versions de Guillamino i Manuel Garcia i, finalment, de Halldor Mar.
Una cançó, el mateix petit país, tres maneres de cantar-la, de cantar-lo!
"Un altre jo" és el primer senzill del nou disc de Guillamino& the Control Z's, la seva nova banda! El disc es publicarà aquest proper mes de novembre.
Aquest nou treball, per cert, es va gravar en directe i, com diu Guillamino, a pèl i sense el "control-z" (acció que permet desfer, tornar enrere) a finals de juliol d'enguany en uns estudis de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), pel què el seu só és, com podeu escoltar, molt orgànic!
"Un altre jo", un Guillamino carregat de soul i funky! Ja tinc ganes d'escoltar-lo sencer!
El premi es concedirà per votació popular dels oients de Ràdio 4 al disc que rebi més vots entre tots els treballs publicats durant l'any 2011 i cantats en català. La primera fase de votacions acaba el dia 18 de febrer de 2012.
Vosaltres, si no ho heu fet ja, encara podeu votar!
D'entre els centenars de milers, de milions!, de propòsits que hom es pot fer per aquest any 2012, que avui estrenem, em quedo amb els 12 d'en Guillamino per al 2012.
Cada dia 12 de cada mes Guillamino farà un llançament d'un "single" o d'un "elapé" de mescles a través de la seva pàgina web, de la de la seva discogràfica, de la nova aplicació per l'iPhone (Guillamino12) o d'Spotify.
Fidel a sí mateix, al seu estil i a la seva música, Guillamino ens seguirà regalant grans i bones dosis de música aquest 2012!
Enhorabona per la iniciativa i feliç 12!
I per començar l'any dos mil 12, perquè no fer-ho de la mà, la veu i la música de Guillamino!
Clavant-me els ulls, apareixes
mirant-te el mmmmm, sempre
emboira't pel fum que trec del cap
restes de fang fosc de quan estic enfonsat
al fang fosc
Bellesa que fuig, i jo a les palpentes
sou llum de capvespre que entra per les finestres
mirem-nos de lluny i signem la pau
sereu les meves estrelles quan torni a jeure
al fang fosc
Els millors professors europeus, de Manel (My Space), és dels millors regals que he tingut aquest passat Nadal.
El millor de Manel és com sonen, és la seva música i les seves lletres, fins i tot diria la seva actitud. El seu primer disc, Els millors professors europeus, és una delícia que a casa, amb la Sira, fins i tot amb les nenes, no ens cansem d'escoltar.
Hi ha qui els defineix (Enderrock) com a folkies del pop, i possiblement tenen raó; la seva música no és només pop, però tampoc folk... Són Manel i, més que per etiquetes, per la seva música, per la seva textura, els reconeixeràs...
Manel "Dona estrangera"
Manel "En la que el Bernat se't troba"
Manel - Assaig "Un Camell d'Orient"
Manel "Al mar!" en directe
Manel "Ai, Dolors" en directe
Manel és una de les grans alegries del panorama musical català o en llengua catalana. Fa mesos en vaig començar a sentir parlar (i llegir, sobretot a l'Enderrock), n'havia sentit algunes cançons i ara escoltar el disc és una autèntica meravella.
Descobrint Manel he reviscut les agradables sensacions que d'altres grups i cantants m'han despertat en altres moments: Quimi Portet, Antònia Font i Joan Miquel Oliver, Roger Mas, Facto Delafé y las Flores Azules, Marc Parrot, Guillamino, Sanjosex, Le Croupier... Cada un d'aquests grups i solistes tenen quelcom especial, tots ells tenen un intangible, sensorial, emotiu, que fa que s'allunyin dels llocs comuns, dels estàndards, posen en crisi certes etiquetes i aporten una grans dosis de riquesa i creativitat musical.
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i cantussejar... "al mar, al mar!"
------------------------
pd: Lletra de Dona estrangera
El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.
Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera
Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m’espanta el teu passat víking.
Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.
Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.
I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.
Guillamino (i MySpace) és, des de fa uns anys, la versió artística, sobretot musical, de Pau Guillamet, barceloní d'arrels (i vivències) empordaneses que un bon dia va decidir, senzillament, dedicar-se plenament a la música.
Aquest any Guillamino (Bankrobber) ha publicat el seu tercer disc, Les minves de gener, després de 1 dia (2003) i de Somnis de llop (2005); també, Atzavara(2006), en una edició internacional que recollia alguns dels seus temes anteriors. Entre les publicacions dels seus discs Guillamino ha col·laborat amb altres grups (Nour) i projectes (En/Doll, amb Josep Pedrals o Exile amb Manuel Garcia, entre d'altres), però amb el seu nou disc torna el Guillamino més autèntic!. Guillamino pot tocar moltes tecles (sardana, cançó, fusió...) però amb els seus treballs (no en les seves col·laboracions) ens diu: ei, aquest sóc jo, aquí teniu en Guillamino!
Si us en voleu fer una idea, del nou disc, podeu descarregar-vos gratuïtament algunes de les seves cançons, amb alguna d'inèdita... i si us agrada, ja ho sabeu, podeu passar per la botiga i per caixa...
Guillamino, talent i creativitat, i sobretot la música a flor de pell que li córre per les venes, fins als més diminuts capil·lars...
-----------------------------
pd1: C33 - Silenci? - Guillamino i Pedrals
pd2: Pau Guillamet és, entre d'altres, germà de la fotògrafa Eva Guillamet, fill del periodista Jaume Guillamet (i de la psicòloga Teresa Garcia) i nét de Joan Guillamet, proclamat aquest juliol Fill predilecte de Figueres [Joan Guillamet, fill predilecte de Figueres, publicat el diumenge 13 de juliol de 2008]
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i