El millor propòsit pel 2018

La nit de cap d'any duia uns eslips vermells, com mana la tradició. No en tinc cap prova gràfica però sí testimonis que, arribat el cas davant el dubte d'algun incrèdul, podrien certificar-ho!

Els calçotets vermells no els estrenava ja que els tinc poc gastats, des que els tinc, ja fa uns quants anys, que només els llueixo en la més absoluta intimitat la nit de cap d'any...

Confio que el fet de no estrenar-los no els restés efectivitat a la benaurança i prosperitat que, diuen, asseguren que tindrem si vestim de vermell la nostra noblesa!

I si així fos tal vegada ho compensaria, un any més, amb l'altra tradició de la nit de cap d'any; efectivament jo també vaig menjar-me tots i cadascun dels dotze raïms (amb llavors i sense pelar!) a raó de raïm per campanada, una fita, diuen, que d'assolir-la també garanteix un mínim de salut i prosperitat per a l'any que estrenem. Santa innocència, resulta que no ens l'espolsem del tot el dia 28 de desembre...

Fiar quelcom tant important, la salut i la prosperitat, a dues tradicions d'escassa eficàcia provada només s'explica per l'estat d'innocent (aquí alguns podeu dir estúpida) embriaguesa festiva i nadalenca d'aquestes dates; possiblement és per això (la citada embriaguesa) que a tal ració d'irracionalitat necessitem afegir-hi quelcom aparentment (insisteixo, aparentment) més racional i abastable: els bons propòsits!
Amb els (quasi sempre fallits) bons propòsits el millor és que com a màxim només ens enganyem a nosaltres mateixos. Quantes vegades ens prometem el que sabem que no acomplirem?

Jo enguany, després de saldar el cap d'any un any més amb els eslips vermells i els dotze raïms puntualment engolits, també m'he proposat un propòsit personal, però com els calçotets prefereixo no compartir-lo als quatre vents sinó, simplement, fer-lo, executar-lo, portar-lo a terme, més que en la intimitat, en silenci. Si el dic, si us l'explico em temo que marxarà directament, com tants altres propòsits, al calaix (quan no directament a la paperera) dels bons propòsits que al final no han estat més que una pomposa declaració de bones intencions.

Efectivament a voltes el millor propòsit és el que no es diu fins que s'assoleix, o a vegades fins i tot ni així...