dimarts, 28 de novembre de 2017

M'esclata el (no) gol de Mestalla


Ho reconec, jo tampoc m'he llegit fil per randa el reglament que regula el futbol espanyol; però no necessito haver-me'l llegit per saber, avui, que ens agradi o no, a nosaltres i a l'àrbitre, cal sancionar amb targeta groga el jugador que es posa una perruca taronja al cap en plena celebració d'un gol (certament una estupidesa, tant la celebració com la sanció posterior) i que per marcar un gol no n'hi ha prou en fer entrar la pilota dins la porteria (la rival o la pròpia, pel reglament tan és), sobretot cal que l'àrbitre, o algun dels seus assistents, ho vegi amb els seus propis ulls i l'assenyali (el gol!).

Ni una cosa ni l'altra van passar aquest diumenge a Mestalla: ni el jugador del València va ser sancionat després de la seva festiva i acolorida celebració ni el gol del Barça va pujar al marcador tot i que la pilota va entrar plenament dins la porteria.

No gastaré més de quatre paraules per discutir la infal·libilitat dels àrbitres: simplement s'equivoquen, cometen errors, alguns lleus, venials, d'altres gruixuts, dels que afecten directament al resultat, però tots comprensibles sempre i quan siguin errors involuntaris, per greus que siguin. La infal·libilitat dels àrbitres és inalienable de la dels humans i per això, com es fa de fa temps en altres esports, allà on no arriba l'home (i la dona) pot arribar-hi la màquina o, si voleu, la tecnologia.

Però no, avui no interpel·lo els àrbitres sinó als jugadors, representats en aquest cas del no gol del Barça principalment pel porter rival i també els seus companys. El porter en el seu gest instintiu d'evitar el gol (fruit d'una cantada seva) deuria veure més bé que ningú no només que la pilota va sobrepassar la línia de gol, sinó que a més va botar dins la porteria just abans de desviar-la, de nou, cap enfora; també algun company seu va veure entrar clarament la pilota, però com que ni l'àrbitre ni el seu assistent van veure-ho clar i no van xiular gol, els jugadors del València van decidir seguir jugant davant la perplexitat i indignació dels del Barça que també havien vist amb els seus propis ulls com la pilota havia entrat a porteria.

Hagués estat un gran gest d'esportivitat, d'allò que sona tan bé en anglès, "fair play", i que a vegades els jugadors llueixen a la màniga de la samarreta, que els jugadors del València, començant pel porter, haguessin reconegut l'evidència, i per tant el gol. Però el gest no es va produir, lamentablement per l'esport, no es va produir.

I el més trist és que no ens sorprèn en un esport on l'engany forma part del joc, on sovintegen les simulacions de faltes, fins i tot d'agressions, on precisament el gest s'exagera en benefici propi i en perjudici del rival.

La infal·libilitat de l'àrbitre potser no té solució però sí remei; la poca esportivitat dels jugadors, a jutjar per com es comporten majoritàriament, molt em temo que no té  ni solució ni remei; és precisament per això, més que per l'error arbitral, que m'esclata (me estalla en castellà) el no gol de Mestalla!