 |
| Neymar, Suárez i Messi durant celebrant el gol del penal indirecte. Foto: Miguel Ruiz / FCB |
Aquest penal ha fet córrer molta tinta i ha generat, certament, polèmiques interessades que alimenten programes televisius presumptament esportius, tot i que més propers a l'entreteniment que a la informació, més interessats en promoure i atiar la polèmica que en la informació i l'anàlisi crític.
Polèmiques a banda, vist i repetit un munt de vegades en aquest penal indirecte hi veig, com a mínim, tres lliçons que transcendeixen el futbol i l'esport:
1.- La llei no escrita
Quantes vegades, en quantes ocasions, ens limiten les lleis no escrites? Les no escrites són lleis que pensem que regeixen i han de regir les nostres accions, el nostre comportament, però que són més fruit de convencions que estrictament de lleis.
El reglament de futbol, la llei del futbol, no diu que un llançament de penal hagi d'anar dirigit directament a la porteria amb la finalitat única de fer gol; diu que el jugador que l'executa ha de tocar la pilota cap endavant i que, un cop ha tocat la pilota, aquest jugador no pot tocar-la de nou fins que un altre jugador la toqui; en canvi, la resta de jugadors sí poden tocar la pilota quan el que ha executat el penal l'ha posat en joc.
La llei no escrita del futbol diu que quan llancem un penal ho farem tirant a porteria amb la finalitat de fer gol, i entenem que és així perquè és així com ho veiem fer reiteradament i així ho hem fet sempre quan hi hem jugat al pati de l'escola o en un partit de costellada!
Cap llei impedia a Messi fer el que va fer, assistir en comptes de xutar a porteria, en un llançament de penal!
Messi i Neymar l'altre dia, com abans altres jugadors, Cruyff entre ells, van fer cas omís de les lleis no escrites i van sorprendre a tothom. I el millor és que van aconseguir el que volien, també el gol!
Desobeir les lleis no escrites sorprèn d'entrada, però generalment és una desobediència amb alts efectes positius, sobretot pel factor sorpresa! Desobeir lleis no escrites és altament recomanable, especialment quan aquestes lleis no escrites ens les imposem nosaltres mateixos!
2.- Els efectes no previstos
Suárez no havia de marcar aquell gol! La jugada l'havien ideat Messi i Neymar per executar-la ells i ben segur que van tenir present moltes variables (la direcció de l'assistència, la posició de Neymar...) en relació als jugadors contraris, però quan executem un pla sempre apareixen factors sorpresa, efectes no previstos.
Messi i Neymar no havien informat de la seva decisió a la resta de companys, tampoc a Suárez, que seguint el seu instint golejador, quan va veure la pilota "perduda" a l'àrea i al seu abast, i va olorar el gol va anticipar-se a l'acció de Neymar.
Messi i Neymar ho havien previst i estudiat tot respecte l'equip rival, però no respecte als seus companys i es van trobar amb el factor sorpresa, no previst, de Suárez!
Per fortuna seva aquest factor no previst no va alterar el resultat final, és més, veient la jugada semblava més franca i segura la rematada de Suárez que la que podia haver fet Neymar.
Naturalment no podem preveure els factors imprevisibles, però sí que podem comptar que poder ser-hi i que, d'aparèixer, no tenen perquè ser necessàriament negatius, ans al contrari!
3.- Si no funciona d'una manera, prova-ho d'una altra
Messi i Neymar, els principals llançadors de penals del Barça, aquesta temporada no només fallen penals més del que en ells és habitual, també més del que s'espera d'ells.
Com el amb el gol amb els golejadors, els llançadors de penals també poden tenir males ratxes i darrerament quan Messi o Neuyar es disposaven a llançar-ne un inevitablement apareixien els dubtes, possiblement també en ells mateixos: el marcaran? Neymar fins i tot va canviat la tècnica del llançament, tot i que amb resultats, de moment, no massa esperançadors.
Messi i Neymar necessitaven un punt d'inflexió en els llançaments de penals i la jugada del penal indirecte, un recurs més, una jugada d'estratègia, resolta feliçment, tot i que finalment d'una manera inesperada (el factor Suárez), els va servir per trencar una dinàmica negativa, per alliberar-se de la pressió.
Ens costa veure, a vegades, altres maneres de fer les coses amb els que ens encallem, a vegades per les (maleïdes) lleis no escrites; a vegades fer-ho d'una altra manera és una qüestió de matís, o d'actitud...
Cal tenir present, però, que fer-ho diferent no significa necessàriament que el resultat sigui millor! Fins i tot aquest penal indirecte es podia haver fallat i llavors el resultat i les conseqüències, ben segur, haurien estat uns altres!
4.- La generositat suma!
Leo Messi tenia a les seves botes marcar el seu gol 300 a la Lliga espanyola amb el Barça; l'ocasió era clara: un llançament de penal! El lloc i el moment eren ideals: un Camp Nou entregat i un partit resolt amb un joc especialment brillant de l'equip en general i seu en particular.
Potser temps enrere Messi hauria prioritzat millorar els seus registres particulars, però Messi, que ho ha guanyat pràcticament tot (se li resisteix el Mundial de seleccions), ja està en un punt que troba en la generositat tan o més plaer que en la realització personal.
Primer amb Neymar i després amb Suárez Messi ha trobat dos companys amb qui compartir jugades, assistències i gols, i aquí el que es destaca és el verb compartir.
Naturalment tu i jo sabem, com ho sap el propi Messi, que el gol 300 caurà aviat i serà notícia! Però amb el seu gest el penal indirecte ha tingut un gran impacte a nivell mediàtic, però també un gran i positiu impacte a nivell personal dins la plantilla.
No sempre és fàcil trobar l'equilibri entre el legítim interès personal i el necessari interès general, comú, d'un equip de treball. La generositat és un dels principals ingredients de la sinergia, quan la suma, el valor, de tots els factors junts i treballant col·lectivament és superior a la suma, el valor, individual de cada un dels membres per separat.
Ja ho sabem: Messi és molt bo, però també l'han fet millor companys com Iniesta o Xavi, així com Messi també ha fet i fa millors els seus companys.
5.- No és pel que fas, és per qui ets!
Genialitat o provocació? El debat es va cuinar durant el partit, just després del penal en qüestió, i es va servint calent i reescalfat aquests dies. Alimenten el debat i la polèmica anècdotes elevades a categoria, però és substància suficient per dedicar-hi minuts d'informatius esportius, tertúlies i columnes d'opinió.
El penal indirecte de Messi i Neymar, amb Suárez de convidat inesperat, ha estat objecte d'elogi quasi arreu del món excepte en el petit (a escala mundial), però influent, món del periodisme esportiu de Madrid.
El problema, de fet, és del periodisme de samarreta, i passa al futbol com passa també a la política. I en el món del futbol passa d'igual manera a Barcelona respecte el Real Madrid i a Madrid respecte el Barça.
Si aquest penal l'haguessin executat Cristiano Ronaldo i Bale en les mateixes circumstàncies (partit decidit) la majoria del periodisme esportiu mundial elogiaria igualment aquest fet, però a Madrid s'aplaudiria i a Barcelona es criticaria! És trist, però és així al futbol, a l'esport, a la política i, en general, a la vida!
Potser el Barça - Celta de l'altre dia no va ser un partit històric però el penal indirecte de Messi, Neymar i Suárez és històric i sí, passarà a la història! I com a totes les històries, grans i petites, sempre li podrem treure suc, uns elixir, d'altres verí!
En resum, calibrem bé tan els elogis com les crítiques, tinguem present que el factor sorpresa sempre que arriba, arriba per sorpresa i no ens imposem lleis que no existeixen! I és clar, procurant sempre que la jugada acabi en gol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada