dimecres, 29 de juliol de 2015

Superfícies comercials


Quan essent un infant vaig descobrir Andorra em va sorprendre, suposo com a la majoria, com podien sobreviure tantes botigues dels mateixos productes (sobretot tecnològics, de bellesa i esportius) una al costat de l'altre al llarg dels carrers comercials que hi ha entre Andorra la Vella i Escaldes-Engorany.

Un fenomen semblant es produeix d'uns anys ençà a casa nostra amb les superfícies comercials, importades del model americà (o anglosaxó) de grans centres comercials; al seu voltant sempre s'acaben desenvolupant nous negocis, tot i que sovint amb els mateixos productes. En alguns sectors (automoció o mobles) aquest és un fenomen conegut a casa nostra, però a més petita escala i sobretot més focalitzat. L'Ikea de Montigalà a Badalona n'és un exemple, però també La Sénia amb els mobles, o, a l'àrea de Girona, Fornells de la Selva amb l'automoció...

Ara fa 10 anys es va inaugurar a Salt l'Espai Gironès, que ha vist com al seu voltant creixia molta altra activitat (botigues, hotels, restaurants...) esdevenint un gran pol d'activitat econòmica dins el centre comercial i al seu voltant.

Suposo que tot plegat és molt simple: allà on hi ha un pol d'atracció, un primer gran comerç o centre comercial amb capacitat d'atraure gent, atrau també altres negocis doncs la massa crítica, el potencial client, ja hi és, ja hi va, i així successivament els diferents comerços es van retro-alimentant.

Aquests darrers mesos s'està desenvolupant una nova zona comercial a Girona, al costat de l'escola Maristes, entre el riu Güell i les hortes de Santa Eugènia. De moment s'hi ha obert un Mc Donald's, no sense polèmica pel fet d'estar situat al costat d'una escola, i un Lidl; just a l'altre costat del riu hi ha un Mercadona, en l'espai que abans ocupava un Caprabo, supermercat que es troba, també, un centenar de metres enllà. El Mercadona que hi ha on hi havia el Caprabo de fet era el que hi havia on actualment hi ha la redacció del diari El Punt Avui., diari que avui presideix l'amo dels supermercats Valvi... Per cert, el Lidl d'aquesta zona és fruit del trasllat del que hi havia a la carretera Barcelona, on ara hi ha un Dia!

Bé, el cas és que just al costat del Lidl del sector Maristes (per entendre'ns) s'està construint un Aldi, que fa poc va obrir un altre supermercat a la zona de Mas Xirgu de Girona, on hi ha, si no recordo malament, un Dia, un Mercadona i un Caprabo. A la zona de Sant Ponç de Girona hi ha un Mercadona i un Dia un al costat de l'altre, i a pocs metres un Carrefour...

A Sant Antoni de Calonge fa un parell d'anys va obrir un Mercadona, que ha estrenat dos nous supermercats recentment a Olot, i també hi ha, en pocs centenars de metres, un Dia (on abans hi havia un Lidl), un Bon Preu i un Carrefour Market.

Amb tanta varietat de supermercats tan a prop m'agrada pensar que els més beneficiats som nosaltres, els clients, doncs tenim on triar mentre ells es fan la competència. També és cert que cada marca comercial pot tenir públics diferents, allò del "target"...

També hi ha l'aspecte positiu que cada un dels supermercats que obre, com cada superfície comercial nova, genera llocs de treball i dinamitza l'economia, arguments de base que sempre es fan servir per a justificar aquest model comercial que, ens agradi o no, s'ha acabat imposant. hem acabat imposant.

Aviat farà un mes que Can Salellas, la darrera botiga de Cantallops, va tancar; deu ser per això que darrerament m'he fixat més en tot aquest moviment comercial que us he descrit no sense fatiga...

Som protagonistes en primera persona del canvi d'hàbits de consum d'aquestes darreres dècades; de petit també m'impressionava El Corte Inglés de Barcelona, fins que l'Hipercor va aterrar a Girona (o em vaig fer gran) i aquelles grans superfícies van deixar de ser excepcionals per ser quotidianes...

El comerç tradicional i de proximitat no pot lluitar contra aquest nou model de consum; alguns poden adaptar-s'hi cercant espais de convivència: un petit negoci dins, o  a tocar d'un centre comercial, pot veure's beneficiat de la massa crítica que hi va, potencials clients; però és evident que aquest model també ha causat baixes, tal vegada algunes inevitables, de comerços tradicionals.

Veurem quin recorregut té aquest model de grans superfícies i centres comercials, veurem si a mesura que els nadius digitals es vagin fent grans canvien el model comercial i augmenta i s'imposa el comerç electrònic; veurem si el model d'ara és al comerç el que el disc compacte (CD) va ser a la música: el CD quasi mata el vinil, però internet i l'"streaming" l'ha acabat matant!

Sempre que he tornat a Andorra no ha deixat de sorprendre'm, suposo que com a la majoria, com poden sobreviure tantes botigues dels mateixos productes una al costat de l'altre; és una d'aquelles preguntes recurrents que em vaig quan passejo per l'Avinguda Meritxell d'Andorra la Vella... Misteris d'infant que em persegueixen d'adult...