dilluns, 2 de gener de 2012

Qui defensa l’Auditori de Sarrià de Ter? (I de IV)


Qui defensa, avui en dia, l’Auditori de Sarrià de Ter? Aquesta és una pregunta oberta que no pretenc respondre de manera concisa; de fet no hi ha una sola resposta a aquesta pregunta, sinó tantes respostes com hom vulgui donar-hi. Més que per donar-hi resposta, aquesta pregunta és una invitació a la reflexió sobre la política cultural del govern, dels governs, de Sarrià de Ter.

Sarrià de Ter no té cap auditori; a Sarrià de Ter no disposem de cap sala amb l’acústica adequada per a gaudir de la música. Malgrat aquesta mancança a Sarrià de Ter s’ha escoltat i es seguirà escoltant molta música.

És cert que hi ha d’altres espais on, des de l’àrea de Cultura i des d’entitats cíviques i culturals, s’ha programat música els darrers anys: la Sala del Patronat, el teatre del Centre Parroquial, la Sala Gran ui la cafeteria d’El Coro, el Centre Cívic La Cooperativa, les esglésies de la Mare de Déu de la Misericòrdia i la de Sant Pau... Cap d’aquestes sales i espais, però, van ser dissenyats al seu dia amb l’acústica òptima per a esdevenir auditori, exceptuant el teatre.

Conscients d’aquesta mancança el llavors govern de Sarrià de Ter del PSC va projectar, durant el mandat municipal 2003-2007 per iniciativa de la regidoria de Cultura, una sala auditori entre l’espai de la Biblioteca Emília Xargay i el què és actualment el Centre de Visitants del Gironès. L’oportunitat de preveure l’Auditori va permetre adaptar la construcció dels blocs de pisos que hi ha sobre la biblioteca i el Centre de Visitants aprofitant un ampli espai entre columnes per a fer-hi una grada, d’obra, en forma de rampa, mantenint un ample de sala suficient per projectar un Auditori de prop de 150 cadires.

L’Auditori es va concebre com un espai polivalent, essent no només una sala per a concerts de música, sinó tenint també caràcter de sala d’actes de la Biblioteca Emília Xargay, de manera que la nova biblioteca es va projectar també tenint present aquesta espai.

A principis de l’any 2008, ja amb el nou govern fruit de les eleccions municipals de 2007, el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar, per unanimitat, incloure la construcció de l’Auditori de Sarrià de Ter a la proposta de finançament del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). D’aquesta manera es manifestava la voluntat dels tres grups municipals d’afrontar la construcció de l’Auditori de Sarrià de Ter durant el quinquenni 2008 - 2012.

A mitjans de 2008 el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya va aprovar una subvenció de 458.104,46 € pel projecte ”Auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu”, pressupostat amb un total de 905.104,46 €. Aquest projecte es preveia executar l’any vinent, el 2012.

Tres anys després, a mitjans de l’any 2011, el nou govern municipal, sortit de les eleccions del maig d’aquest mateix any, va aprovar, fent valer la seva majoria al Ple municipal, canviar el destí de la subvenció prevista per l’Auditori de Sarrià de Ter per passar aquests recursos a la reforma del camp de futbol de La Rasa.

Aquesta ha estat, al meu entendre, el primer gran error comès per al nou govern municipal.

(fragment de l'article "Qui defensa l'Auditori de Sarrià de Ter?" publicat al número 78 de la revista Parlem de Sarrià)

I demà segueix amb: "No hi ha males respostes, hi ha males preguntes"