dissabte, 12 d’octubre del 2013

#MinutsMusicals amb la Conquesta del paradís de Vangelis



Conquest of paradise

mm mm mm, mm mm mm mm mm,
mm mm mm, mm mm mm,

mm mm mm mm, mm mm mm mm mm,
mm mm mm, mm mm mm mm

In noreni per ipe,
in noreni cora;
tira mine per ito,
ne domina.

In noreni per ipe,
in noreni cora;
tira mine per ito,
ne domina. In noreni per ipe,
in noreni cora;
tira mine per ito,
ne domina.

In romine tirmeno,
ne romine to fa,
imaginas per meno per imentira

mm mm mm, mm mm mm mm mm
mm mm mm, mm mm mmmmm
mm mm mm mm, mm mm mm mm mm
mm mm mm, mm mm mmmmm
mm mm mm, mm mm mmmmm

Vangelis

Diu la història que fa 521 anys, tal dia com avui, el genovès (o català?) Cristòfor Colom va descobrir el nou món, va conquerir el paradís!

Diu la realitat d'avui que ni el nou món, ni el vell, són avui per avui el paradís terrenal en el que ens agradaria viure als homes i dones... i la responsabilitat, quan no culpa, és nostra!

Tenim encara un paradís per a conquerir!


divendres, 11 d’octubre del 2013

Primera cançó del rodamón. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Partirem de Barcelona,
centre, guia, cap, casal
d'aquesta petita terra
de noms i títols estranys.
Els seus senyors n'eren comtes,
temps després reis d'Aragó.
A ciutat, quan hi paraven,
aplegaven una cort,
amb albardans, dignataris,
barons, dames, trobadors,
escrivans, regalats clergues,
canilles, poltres, falcons.
En salvàvem el Tinell,
despullat, harmoniós,
i d'altres daurades pedres,
queixalejades pel sol.
Però l'evocada vila,
empara del meu enyor,
és avui traüt, desfici,
un enorme ventre fosc,
tot esvorancat per obres
manades sense destorb,
perquè lleis i normes ballen
al dring de grogues raons.
Amb tristesa la defujo,
de pressa n'alcem el vol.

Salvador Espriu. D'una vella i encerclada terra (1980)

En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

dijous, 10 d’octubre del 2013

Catalunya i Espanya no encaixen, tampoc al trencaclosques del PP

Vinyeta de Peridis publicada a El País.
L'Alícia Sànchez-Camacho dies enrere va proposar al seu propi partit, a nivell estatal, un model de finançament més just per a Catalunya que va rebre, d'entrada, un sonor cop de porta!

D'aquest tema no m'interessa tan el detall de la proposta de l'Alícia, sinó l'evidència del difícil encaix de Catalunya dins Espanya, fins i tot la Catalunya del PP dins l'Espanya del PP!

Més divergències hi ha hagut i hi ha, també entre les files socialistes, malgrat la voluntat de compartir un destí comú per a Catalunya i Espanya.

La de la independència és una via complexa, no exempta de dificultats; la tercera via també... i fins i tot la segona, la de mantenir-nos com estem ara amb lleugers retocs, també sembla condemnada a no prosperar.

Cada dia Catalunya encaixa menys dins Espanya... És aquest un trencaclosques impossible? Veient aquest panorama, la resposta sembla òbvia!

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Descobreix la Revista Mirall, una revista d'històries!


"RevistaMirall.com és un nou projecte periodístic on els continguts no els marca l'agenda oficial, sinó les preocupacions a peu de carrer. On les històries anònimes siguin sinònim d'actualitat. On l'escrutini polític sigui una constant. On la cultura hi jugui un paper destacat."

Així es presenta la Revista Mirall, una nova capçalera digital que pren el relleu de l'Intocable Digital i que té com a màxima el "periodisme sense pressa". La Revista Mirall, com també va ser-ho l'Intocable Digital, és un projecte liderat pel jove periodista Joan Solé. i jo, com he fet aquests darrers mesos a l'Intocable Digital, seguiré essent col·laborador de la Revista Mirall.

Com tot projecte nou la Revista Mirall necessita suport i empenta, també a nivell econòmic, motiu pel qual ha endegat una campanya de micromecenatge a Verkami: Revista Mirall, la revista de les persones anònimes!

Jo he donat, modestament, el meu suport a la Revista Mirall, com també ho han fet aquests periodistes... us sonen?


dimarts, 8 d’octubre del 2013

Participació ciutadana, l'eina per a fer possible la democràcia participativa


“Des de l’equip de govern, amb l’aprovació d’aquest reglament, volem potenciar la participació ciutadana, la participació de les entitats i les persones en les qüestions municipals. Amb l’objectiu de promoure la democràcia participativa per tal que, complementàriament amb la democràcia representativa, el govern del nostre poble, Sarrià de Ter, sigui més compartit. Aquest reglament és la base a partir de la qual s’organitza la participació ciutadana i expressa d’una manera clara un compromís polític: potenciar la participació ciutadana a partir d’un marc i una eina que permet desenvolupar-la.”

Aquest paràgraf forma part d'un article, “Acció de govern, govern en acció”, que vaig publicar al número 56 d'aquesta mateixa revista, corresponent al Parlem de Sarrià dels mesos de gener, febrer i març de 2006.

En aquell article feia un repàs de l'acció de govern corresponent a aquell trimestre, destacant l'aprovació del pressupost d'aleshores, de l'any 2006, el canvi del manteniment i gestió dels cementiris, l'aprovació del Pla Local de Joventut i l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana. El paràgraf que he transcrit al principi d'aquest article condensava la voluntat del govern d'aleshores, del PSC, de potenciar la participació ciutadana com una eina de major vinculació de la ciutadania, dels veïns i veïnes i de les entitats en els afers de competència i gestió municipal.

Aquell primer reglament de participació ciutadana preveia la constitució d'un Consell d'Entitats, un Consell Territorial, un Consell Sectorial i un Consell d'Infants i comptava, naturalment, amb la participació en aquests consells dels ja aleshores existents, així com amb la participació de les entitats del poble.

El canvi de govern que es va produir fruit de les eleccions municipals de l'any 2007 no va fer possible desenvolupar aquest reglament de participació ciutadana, quedant desat en un calaix. Sis anys i dos governs més tard, al juliol de 2012, l'equip de govern actual va presentar una proposta de reglament de participació ciutadana, semblant a l'aprovada aleshores, a la que des del PSC no només ens hi vam sumar, sinó que a més vam fer-hi aportacions de millora.

Aquest any 2013 s'han començat a activar nous consells de participació, com el de Comunicació, sumant-se als que tradicionalment ja funcionen de fa anys. Aquest any 2013, per dir-ho en altres paraules, el reglament de participació ciutadana finalment s'ha començat a desenvolupar.

La participació ciutadana segueix essent avui en dia un dels reptes més importants per l'administració local en general, i l'Ajuntament de Sarrià de Ter en particular, un element imprescindible en l'agenda política. Sense alterar els mecanismes de representació i decisió política que fins avui regeixen els ajuntaments, també el de Sarrià de Ter, la participació ciutadana ha d'esdevenir l'eina que permeti, com deia fa sis anys, passar de la democràcia representativa, votar cada quatre anys i que els polítics decideixin sols, a la democràcia participativa, implicar-nos com a ciutadans i entitats en el debat i presa de decisions de l'acció política del nostre ajuntament, del nostre poble.

El Reglament de Participació facilita espais i canals de participació a través dels consells, dels ja existents i dels de nova creació, però la veritable clau de la participació és l'accés a la informació; sense informació no hi ha participació.

Fomentar la participació ciutadana és molt més que aprovar un reglament i estructurar uns consells de participació, és sobretot posar a l'abast la informació necessària per a poder debatre, primer, i prendre decisions, després, sobre els diversos aspectes de l'acció política local. És aquí on, penso jo, cal que des del govern, també des dels grups de l'oposició, es faci un major esforç.

És per això que l'èxit o el fracàs de la participació ciutadana no depèn del nombre de vegades que es reuneixi un consell, sinó de la qualitat de la informació, del debat i de les decisions que finalment s'acabin prenent.

La democràcia representativa se'ns ha fet insuficient, la maduresa democràtica de la nostra societat, també la immaduresa democràtica d'alguns polítics, fan necessari de fa temps que es faci un pas més, que virem vers la democràcia participativa; en alguns sectors de l'administració local i autonòmica s'han fet en aquesta línia experiències prou reeixides i Sarrià de Ter no n'ha de restar al marge.

La responsabilitat és de tothom, dels veïns i veïnes, ciutadania, entitats i agents econòmics, i també i sobretot dels representants públics, regidores i regidors de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, especialment dels qui tenen responsabilitats de govern.

El compromís del PSC de Sarrià de Ter és avui el mateix que el que vaig expressar l'any 2006: “fent camí plegats en l’aprofundiment i potenciació de la participació ciutadana i la democràcia participativa.”

Article publicat al número 85 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Celebració dels 10 anys de la Biblioteca Just M. Casero

La Clàudia i la Irina, les meves filles grans, el dia de la inauguració de la biblioteca.
La Biblioteca Just M. Casero de Girona fa 10 anys. 10 anys! El 18 d'octubre de 2003 la Biblioteca Just M. Casero es va inaugurar en un acte festiu i emotiu alhora, com la majoria en els que recordem en Just, el meu pare.

Enguany per a celebrar l'aniversari s'ha programat una interessant taula rodona que, sota el títol "El paper dels mitjans de comunicació avui",  ens convidarà reflexionar sobre el present i futur de la premsa; hi intervindran Carme Martínez (Ràdio Girona/Cadena Ser), Vicent Partal (Vilaweb), Carles Ribera (El Punt/Avui) i Alfons Petit (Diari de Girona), amb la moderació del periodista i escriptor Martí Gironell.

La taula rodona es celebrarà el proper divendres 11 d'octubre a les 19h a la Biblioteca Just M. Casero.

A banda d'aquesta taula rodona la biblioteca també ha organitzat un taller de Wikipèdia, per a millorar la informació de l'actual entrada de Just M. Casero a la Wikipèdia i la presència de Mar Bosch, guanyadora del darrer 32è Premi Casero amb l'obra "Bedlam, darrere les hores càlides" al club de lectura, el proper 24 d'octubre a les 20h. Aquesta darrera activitat s'emmarca també els actes del Premi Casero.

10 anys, com passa el temps! Llavors encara havia de néixer la meva tercera filla i les altres dues tenien 4 i 1 any respectivament!

Fa 10 anys...
Amb la Clàudia i la Irona anant a la biblioteca, fa 10 anys...

divendres, 4 d’octubre del 2013

Cançó del triomf de la nit. #SalvadorEspriu #AnyEspriu



Cançó del triomf de la nit

On l'or acaba
tan lentament, banderes,
nit enlairada.

Escolta una remor
de moltes aigües:
amb el vent, contra tu,
cavalls salvatges.
Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme.

Ai, el vell arrelat
dolor que no té alba!

Salvador Espriu. El caminant i el mur (1954)


Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

dijous, 3 d’octubre del 2013

"No deixaria mai de ser educador social perquè..."

Tira còmica sobre educació social de "El Listo".
D'entre les múltiples coses que sóc, una és educador social. Quan les meves filles em pregunten què sóc, de la mateixa manera que la meva dona diu que és mestra, jo dic, per fer-ho fàcil, que sóc educador social.

Malgrat no haver-ne acabat els estudis (abandonats ja fa molts anys), malgrat el meu lloc de treball actual no és, estrictament, d'educador social, me'n sento i pressento que sempre me'n sentiré.

Ahir, en motiu del dia internacional de l'educació social, el CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya) van organitzar, dins els actes de la Setmana de l'Educació Social, un "Carnaval de blogs", demanant a educadors i educadores socials blocaires que publiquéssin una entrada al seu blog sobre al voltant d'aquesta frase: "No deixaria mai de ser educador/a social perquè..."

No deixaria mai de ser educador social perquè segueixo pensant que és un privilegi treballar per a transformar la societat, per a llimar, fins a eliminar-les si és possible, les desigualtats, per a oferir a qui més ho necessita el suport necessari per a potenciar la seva autonomia, les seves capacitats; per seguir acompanyant a les persones en situació d'exclusió, o en risc de patir-ne, cap a la inclusió.

Fa quasi dues dècades que formo part i treballo en una entitat social, desenvolupant-hi diferents tasques professionals (educador de CRAE, director de llar residència i ara coordinant un programa d'inserció laboral). Malauradament la nostra tasca és, encara avui, molt necessària. Lluny de desaparèixer, les desigualtats creixen i es fan cada dia més evidents, i amb elles les dificultats de les persones, de moltes persones, de desenvolupar tot el seu potencial.

No deixaré mai de ser educador social pel mateix motiu que la meva dona no deixarà mai de ser mestra, exerceixi o no.  Hi ha qui en diu vocació... Serà això?

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Drets Humans pel Blog Action Day 2013! #BAD13


El proper 16 d'octubre de 2013 milers de blocs d'arreu del món publicaran articles sobre els Drets Humans, tema escollit per a la 7a edició del Blog Action Day.

El Blog Action Day és un esdeveniment anual d'abast mundial que des de l'any 2007 promou la publicació de continguts de milers de blocs sobre un tema concret: medi ambient (2007), pobresa (2008), canvi climàtic (2009), aigua (2010), alimentació (2011), "el poder de nosaltres" (2012).

El tema per a l'edició d'enguany és el Drets Humans, uns drets que malauradament no es respecten arreu del món! Són molts els angles i perspectives des d'on podem observar cada un dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, molts els temes que podem abordar en les nostres publicacions...

Si vosaltres també voleu participar en aquest esdeveniment d'abast mundial, podeu fer-ho registrant el vostre bloc a la iniciativa i preparant una entrada al vostre bloc per a publicar el proper 16 d'octubre!

De moment ja hi ha més de 1.200 blocs registrats de 107 països, en 26 idiomes, el català entre ells, encara que amb una presència molt minsa.

Encara sou a temps a registrar el vostre bloc... Us hi animeu?