dissabte, 2 de maig del 2009

Què t'hi jugues Mari Pili?

És cert que Mercè Lleixà havia fet molts altres papers, no només en cinema, també en teatre i televisió, però per mi, com per suposo moltra altra gent, l'actriu Mercè Lleixà, qui malauradament ha mort aquest dissabte, era, és i serà sempre la Mari Pili, una de les tres protagonistes, el personatge de la qual donava nom al film, de la pel·lícula Què t'hi jugues Mari Pili?, de Ventura Pons.

QUÈ T'HI JUGUES, MARI PILI? de Ventura Pons (V. O. català)


És una llàstima que no hi hagi (o si més no jo no he sabut trobar), de moment, un vídeo a internet amb una major qualitat... Aquest fragment de la pel·lícula ha estat gravat directament de la tele... Ni tan sols he trobat el tràiler...

La pel·lícula, de l'any 1991, és de les que retrara la Barcelona pre-olímpica, i reconec que quan la vaig anar a veure em va agradar molt... llavors jo tenia entre 16 i 17 anys...

A Mercè Lleixà recordo haver-la vist en altres papers, sobretot en pel·lícules; que recordi em sona a la pel·lícula Makinavaja, amb un desafortunat Andrés Pajares en el paper d'el Maki, paper que va brodar després Pepe Rubianes a la sèrie de televisió...

La darrera aparició de Mercè Lleixà al cinema ha estat a la pel·lícula El Kaserón, de Pau Martínez.

Mercè Lleixà, per sempre Mari Pili (faria bé TVC de reposar la pel·lícula...), descansi en pau.

divendres, 1 de maig del 2009

Primer de maig en crisi

De Manifestació treballadors Torraspapel Sarrià de Ter


Dies enrere parlava, a peu de carrer a Sarrià de Ter, amb un ex treballador de la fàbrica Torraspapel; actualment està a l'atur, tot i que no para de fer coses, entre elles i sobretot, buscar feina. Troba moltes ofertes, sobretot a portals de recerca de feina a internet, però poques ofertes de feina per ell...

També aquests dies he estat parlant amb un membre del Comitè d'Empresa de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter. Al proper número de la revista Parlem de Sarrià el tema central serà el procés de l'ERO de la fàbrica de Sarrià de Ter (al darrer número, el número 67, vaig publicar-hi un article sobre aquesta qüestió) i hem demanat un article al Comitè d'Empresa; el procés de que ha suposat la pèrdua de 213 llocs de treball. Em comentava un dia, el representant del Comitè d'Empresa, que els treballadors que s'han quedat tampoc tenen massa alegries, doncs perceben, dia a dia, que el futur de la fàbrica és més aviat incert...

Aquest dijous, darrer dia del mes d'abril, he rebut un correu electrònic d'una sarrianenca que em demanava si podia donar-li un cop de mà al seu company, que s'ha quedat sense feina... I precisament a la meva feina estem reorganitzant l'atenció als usuaris del servei d'inserció laboral per, davant l'augment de demanda d'usuaris, optimitzar l'atenció que els hi oferim...

A principis de setmana vaig visitar la nova oficina del SOC a la vila de Salt; fa poques setmanes que s'ha obert i ja està a ple rendiment... durant l'estona que vaig ser-hi vaig poder veure, com també havia vist a la de Girona, que la majoria de persones que atenen són persones immigrades, principalment homes...

El diumenge passat em comentava una amiga que estava buscant feina pels dijous i els divendres, doncs l'empresa on treballa han reduït la producció i aquests dos dies no treballen. I sé d'una sarrianenca que un dia se'n va anar a treballar sense saber massa què farien... no tenen comandes...

D'acord, no tot són males notícies... però avui no puc deixar de veure el got mig buit... Reconec que l'article que vaig escriure l'any passat destil·lava més optimisme...

A la feina aquest any celebrem, encara que modestament, les insercions que fem; no és que no ens alegressin les que fèiem els anys 2007 i 2008, però aquest any hem de destinar molts més esforços, doncs hi ha menys ofertes i més candidats a ocupar-les...

Celebrem el Primer de maig, dia internacional de les persones treballadores, amb un munt de persones aturades. Aquest Primer de maig té totes aquestes cares i moltes més, les cares de les persones que tenim a prop i que veuen perillar el seu treball, si és que no l'han perdut ja... I també les cares de tots els programes i professionals que treballen per la inserció laboral i la creació d'ocupació...

-------------------------

pd1: 1 de Maig: evitant l'exclusió laboral, entrada al bloc publicada el dijous 1 de maig de 2008.

pd2: entrades al bloc amb l'etiqueta treball.

pd3: sobre la crisi de Torraspapel he escrit en aquest bloc:
La crisi esquitxa Sarrià de Ter (Torraspapel), publicat el dissabte 8 de novembre de 2008.
Tempus fugit: contrarellotge per salvar la Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 9 de novembre de 2008.
La resistència dels treballadors de Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 12 de novembre de 2008.
Comunicat del PSC de Sarrià de Ter sobre la fàbrica Torraspapel, publicat el dijous 13 de novembre de 2008.
Imatges de la manifestació dels treballadors de Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el dijous 13 de novembre de 2008.
Lectura dominical dels diaris locals: Torraspapel, ERO i una nova cervesa, publicat el diumenge 16 de novembre de 2008.
Moció Torraspapel Sarrià de Ter, publicat el dimarts 25 de novembre de 2008.
Novembre 2008: mes fatídic per la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 30 de novembre de 2008.
Sobre la requalificació de terrenys de Torraspapel, publicat el dijous 18 de desembre de 2008.
Comunicat PSC Sarrià de Ter sobre el preacord Torraspapel, publicat el divendres 16 de gener de 2009.
Assemblees de Torraspapel a Sarrià de Ter, publicat el dimecres 21 de gener de 2009.
Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter: una de bona i una de dolenta (I). publicat el dissabte 14 de març de 2009.

dimecres, 29 d’abril del 2009

Reportatge suec sobre "El valle de los caidos"



Un bon amic cantallobenc m'ha fet arribar aquest vídeo, un reportatge de Martin Jönsson que es va passar per una televisió nacional sueca.

Ara que celebrem 30 anys de moltes coses, ara que fa 30 anys que estàvem en plena transició, val a dir que certament amb la transició vam deixar enrere la dictadura i vam recuperar la democràcia, però no vam passar pàgina de tot, no vam reparar tots els mals de la Guerra Civil i del franquisme... Sabem de la complexitat que tenen qüestions com la llei de la memòria històrica o el retorn dels papers de Salamanca... Quanta feina que ens queda encara, quanta memòria per recuperar, història per escriure...

Quina llàstima que a dia d'avui una de les imatges d'Espanya sigui encara la que es reflexa al vídeo... He dit llàstima... perdoneu, volia dir vergonya!...

Xerrada internet segura a Sarrià de Ter

Fa uns mesos al portàtil de casa vaig crear un perfil d'usuari nou, que vaig anomenar "nenes", per a l'ús de les meves filles grans, de 9 i 6 anys; la petita, de 3, encara és petita, quan l'utilitzen, especialment per navegar per internet. Naturalment en aquest perfil hi ha activats alguns filtres per la navegació a internet... Però la meva filla gran, quan es connecta, a més de navegar per internet també té una adreça de correu electrònic... Amb la Sira a casa n'hem parlat: no es tracta d'intentar evitar l'inevitable (que naveguin, que es comuniquin amb les amigues per correu, encara que poc...), es tracta d'acompanyar en el procés d'aprenentatge a utilitzar internet, de la mateixa manera que les acompanyem amb altres aprenentatges (llegir, escriure, adquirir hàbits, etc...). Però pares i mares tampoc som especialistes en aquests temes, moltes qüestions se'ns escapen i no podem evitar preocupar-nos per la vulnerabilitat dels infants davant la xarxa...

No és qüestió de ser alarmistes, però de la mateixa manera que prevenim els infants davant certs riscos (no parlis amb desconeguts, no responguis el telèfon, mira bé abans de travessar...), part del procés d'aprenentatge de navegar per la xarxa és prevenir-los dels riscos que s'hi poden trobar, sense necessitat de ser alarmistes...

És amb aquesta finalitat que aquest proper dijous, dia 30 d'abril a les 30:00 hores, el Centre Cívic la Cooperativa ha programat, amb la col·laboració de l'AMPA del CEIP Montserrat, la Xerrada INTERNET SEGURA, adreçada a les mares i pares d'alumnes de 5è i 6è de primària, però oberta a tothom, amb la finalitat de:

. Prevenir i sensibilitzar sobre el tema d´internet.
. Orientar de com obtenir un internet segura i com els nostres fills i filles puguin beneficiar-se d'aquesta i evitar possibles riscos en la navegació.

La xerrada anirà a càrrec dels Mossos d'Esquadra de l'ABP de Girona. D'altra banda pel proper dijous 28 de maig a les 20:30 hores, també al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter, es farà una segona sessió adreçada a mares i pares d'alumnes de l'IES Narcís Xifra de Girona, l'institut de referència de Sarrià de Ter, amb la col·laboració de l'AMPA de l'IES Narcís Xifra.

Precisament a internet hi ha moltes entrades sobre internet segura... Us recomano especialment l'espai internet segura que hi ha al web dels Mossos d'Esquadra on hi trobareu Consells de seguretat (format power point).

Entre d'altres hi trobareu aquest contingut:

Internet i els menors

Els menors com a usuaris de la xarxa són especialment vulnerables a determinades activitats delictives relacionades amb el contingut de la informació.

En aquest sentit, són víctimes si accedeixen a continguts il·legals com:
- Pornografia infantil
- Anorèxia/bulímia
- Jocs en línia, etc.

Consells per als infants i joves:

* No parleu amb desconeguts per la xarxa. Identifiqueu a les persones amb les quals us comuniqueu a través del xat.
* Quan navegueu per internet, no faciliteu mai les vostres dades personals ni fotografies a desconeguts.
* Controleu la vostra llista de contactes de missatgeria instantània.
* Guardeu en secret la vostra contrasenya d’accés al correu i no la doneu a ningú.
* Si feu noves coneixences, expliqueu-ho als vostres pares i presenteu-les als vostres amics.
* Si voleu conèixer en persona a algú que heu conegut per la xarxa, consulteu-ho amb els vostres pares o amb algun adult.
* Estareu més segurs si quedeu en un lloc públic.
* Si a la web trobeu alguna paraula o foto que us faci sentir malament sortiu de la pàgina i expliqueu-ho a un adult.
* No us cregueu tot el que us diuen al xat.
* No obriu ni llegiu missatges ni fitxers que us enviïn persones desconegudes.
* Podeu ensenyar als vostres pares a utilitzar Internet i les pàgines web que visiteu.

Els menors també poden ser responsables de determinades conductes relacionades amb la xarxa.

En aquest sentit, els menors poden ser responsables si:
- Amenacen o assetgen a altres persones.
- Difamen a través de missatges o fotografies.
- Vulneren els drets de propietat intel·lectual quan hi hagi ànim de lucre.

Consells per a educadors i pares:

La millor manera de prevenir situacions de risc i d’ajudar els menors a navegar amb seguretat per la xarxa és:

* Feu-los conscients de les avantatges i desavantatges que ofereix Internet.
* Eduqueu-los perquè sàpiguen navegar de manera responsable i segura.
* Doneu-los estratègies perquè puguin protegir-se sols de possibles perills de la xarxa.
* Familiaritzeu-vos amb l’ús d’Internet.
* Parleu obertament amb els menors sobre l’ús d’Internet.
* Navegueu per la xarxa amb els vostres fills i/o alumnes.
* Informeu-vos sobre les eines de control.
* Establiu regles bàsiques de seguretat a la llar i al centre educatiu.
* Feu servir llocs web segurs.
* Poseu l’ordinador en espais oberts.


Insisteixo en què no és qüestió de ser alarmistes, és qüestió de no ser, com a mínim, ignorants i confiats per a poder ser, després, responsables...

----------------------------------

pd: sobre quelcom semblant vaig escriure, en aquest bloc, La protecció de dades dels nostres infants. publicat el divendres 6 de juny de 2008.

dimarts, 28 d’abril del 2009

Esquerda (?) Republicana de Catalunya

La Punxa d'en Jap del diari El Punt d'avui dimarts 28 d'abril de 2009.

Fa encara no un any, a finals de maig de l'any passat, en una entrada al bloc sobre ERC escrivia:

"ERC està vivint d'una manera molt intensa els seus alts i baixos, amb uns moviments possiblement massa accentuats, amb una crisi de creixement que, amb les seves anades i vingudes del govern, no han acabat de superar amb èxit. Però ara, a diferència de la darrera crisi interna, ERC ja té apresa com a mínim una lliçó: evitar de nou una escissió. De fet sembla com si ERC estigués cercant el seu punt estratègic en el mapa polític català, l'indret que li permeti, des del govern, seguir creixent políticament... La seva dificultat és que majoritàriament (excepte a BCN ciutat i altres municipis) fins fa poc ERC no era un partit amb vocació de govern, com sí han estat CiU i el PSC.

(...) Caldrà veure si l'horitzó que dibuixen (referèndum 2014, concert econòmic...) es materialitza o és només una utopia per seguir avançant. Hi ha qui diu que ERC és un partit que necessita marcar-se unes fites molt definides (amb un nivell excessiu de concreció) per seguir avançant, per mantenir la trempera de la militància i els simpatitzants".

La baixa de Joan Carretero d'ERC no és una escissió del partit independentista, però sí que representa una esquerda que, ara per ara, és difícil calcular-ne el seu abast: pot ser tan sols superficial, o bé profunda... Jo més aviat penso que és superficial, que naturalment és una esquerda ara per ara molt visible, però que no atempta contra l'estabilitat del partit, sobretot després que Carod s'ha retirat de la pugna per la candidatura a presidenciable de la Generalitat. Ni tan sols la sortida de Reyner penso que posa en risc l'estabilitat d'ERC, si més no de la seva direcció, que ha actuat amb mà ferma... excessivament ferma, per alguns...

El pragmatisme que han d'aplicar els partits quan governen genera, sobretot portes endins, desil·lusions, decepcions i, fins i tot, i en tots els partits, desercions. Els grans ideals, les grans fites, els horitzons inqüestionables entren en crisi bé per la pròpia acció de govern, bé pel preu dels pactes i acords de govern, bé perquè el marc polític, administratiu i legal no permet executar-los.

La sensació, però, és que Carretero podia fer més mal a l'actual direcció d'ERC des de dins que des de fora el propi partit, sobretot perquè malgrat hi haurà qui el seguirà, Carretero no generarà un degoteig constant de baixes de militants; una altra cosa seran els votants. Aquí sí que la decisió de Carretero pot afectar a ERC, pot minar part de la base de votants que, d'altra banda a les darreres eleccions ha anat perdent, sobretot des de l'ascens de l'any 2004 i 2006.

I és que si l'esquerra de per si tendeix a fraccionar-se, l'independentisme encara més... Tot i que la darrera escissió d'ERC, la que va engendrar el PI, no va quallar i precisament va acabar en un espai menys independentista que el d'ERC (llegeixi's Àngel Colom). De fet CiU per boca d'Artur Mas ja ha convidat a Carretero a okupar la Casa Gran del Catalanisme...

Quan ERC es podia permetre dir-se equidistant les coses li rutllaven i tot feia baixada; alguns militants i, sobretot, votants d'ERC no han assumit que es donés continuïtat al govern catalanista i d'esquerres, en comptes de fer un front nacional, amb CiU, per governar la Generalitat. Si ERC vol tornar a ser decisiva en les properes eleccions al Parlament de Catalunya ha de guanyar estabilitat interna (està en el camí, sembla ser) i sobretot ha de recuperar la confiança que li van fer molts independentistes... Però mentre ERC vol guanyar terreny al PSC ha de mirar que, més enllà de CiU, formacions com la CUP no se li mengin el seu...

A vegades tinc la sensació que ERC és víctima d'ella mateixa...

------------------

pd: sobre ERC també he escrit
Anàlisi de la situació política segons "?": ERC (II) publicat el dissabte 31 de maig de 2008
Carod es retira, que no jubila, a temps publicat el divendres 17 d'abril de 2009
ERC, a esquerra i a dreta publicat el dilluns 20 d'abril de 2009

dilluns, 27 d’abril del 2009

El menú de l'escriptor'09: blocs i literatura

Cartell - programa del Menú de l'escriptor'09. Per visualitzar-lo millor cliqueu-hi a sobre.

Aquesta és la programació d'enguany del Menú de l'escriptor, una iniciativa de les biblioteques públiques de Girona, Salt i Sarrià de Ter que arriba ja a la novena edició.

Ja podeu anar reservant taula, doncs el menú presenta, com cada any, uns plats altament nutritius i enriquidors i, sobretot, molt econòmics!. A més aquest any el menú de l'escriptor aborda la relació dels llibres i la literatura amb els blocs, webs, internet, les xarxes socials...

Aquesta és la nota de premsa de presentació del Menú de l'escriptor'09:

Les tecnologies de la informació i la comunicació han fet sorgir nous registres d’expressió escrita: webs, blocs, xarxes socials per Internet etc. Són nous espais de creació escrita en els quals podem trobar veritables tresors d’alta qualitat. Per tant ens hem proposat oferir una mostra, en cap cas exhaustiva, d’autors i autores de blocs que ens han semblat interessants per diferents motius i que ens aproparan a aquesta nova manera d’escriure i de llegir.Els autors i autores convidats, ens explicaran què els ha empès a escriure les seves impressions, vivències, reflexions a fi que tothom els pugui llegir en qualsevol moment, també quins són els seus blocs de referència i aquells que recomanen des del seu. Amb ells es podrà seguir un itinerari particular per les diferents biblioteques públiques de l'espai urbà de Girona, Salt i Sarrià.
Per a mantenir informat a tothom i dinamitzar l’activitat què millor que un bloc que permeti conèixer els blocs que es comentaran, els autors i autores, les seves recomanacions i les activitats que es vagin desenvolupant.


I aquests són els enllaços als blocs dels convidats:

Sense parèntesis
Bloc de l'Eduard Batlle
El tresor del ter
La setena mirada
Sense presses
Barretades
El blog del club
Josep Pujol
La segona perifèria
Realitats i miratges
L'hora blava
Female

D'altra banda El menú de l'escriptor també és present a la xarxa social Facebook i té un perfil al Flikr (imatges - fotografies)

El menú a Facebook
El menú a Flickr

I com cada any, les persones que assisteixin a un mínim de cinc de les set sessions tindran premi, naturalment per alimentar-se més amb més i més llibres...

Blocs i literatura... mmmmmmmmm!. Quina bona pinta!

Bon profit!

diumenge, 26 d’abril del 2009

30 anys AEiG Joan Pons: avancem amb pas ferm

De 30 anys AEiG Joan Pons de Girona

Aquest diumenge l'Agrupament Escolta i Guia Joan Pons de Girona hem celebrat els 30 anys. Ha estat una trobada prop de l'Ermita de Sant Mer (Pla de l'Estany). Malgrat al matí plovia, just abans de l'hora de dinar ha sortit el sol i hem pogut gaudir, sense patir per la pluja, de l'arròs, les coques i, sobretot, la companyia. Hi havia gent de totes les èpoques i generacions... alguns dels qui quan jo era CAP eren mainada fins i tot m'ha costat de reconèixer... Però l'esperit de l'escoltisme es manté viu i actiu. Precisament aquest estiu farà 10 anys que vaig deixar el CAU, però d'escolta se n'és sempre...

Per a l'ocasió han presentat el logo de l'AEiG Joan Pons, fet pel dibuixant i dissenyador, Pau Sureda, precisament el culpable que jo anés a parar, a mitjans dels anys '80, al CAU.

De 30 anys AEiG Joan Pons de Girona

A la carta que la nostra família vam rebre (al Joan Pons hi vam anar la Sira i jo) convocant-nos a la celebració dels 30 anys es demanava que, si encara el conservàvem, portéssim el foulard... Jo fins i tot he despenjat de l'armari la camisa verda de truc...

De 30 anys AEiG Joan Pons de Girona

De 30 anys AEiG Joan Pons de Girona

Aquestes són algunes de les imatges de la celebració...



L'escoltisme és quelcom més que un moviment de lleure; és un moviment educatiu i de País; és una veritable escola de ciutadania. Més enllà de les excursions, campaments o rutes destacaria els projectes que es fan al llarg del curs i, sobretot des de la perspectiva dels CAPS, la importància de la formació.

Al llarg d'aquesta 30 anys és molta la mainada, CAPS i famílies que han passat per l'AEiG Joan Pons de Girona, contribuint cada un de nosaltres a donar vida a un agrupament que, a partir de l'escoltisme, ha generat un munt de vivències, amistats, experiències... de vida!.

I l'AEiG Joan Pons segueix avançant amb pas ferm... Moltes felicitats!

dissabte, 25 d’abril del 2009

Després dels Premis St Jordi de Sarrià de Ter


Santiago Díaz (narrativa), Albert Garcia (poesia) i Francesc Orenes (haikús), els premiats dels 29 Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter.

Després del lliurement de tots els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter voldria felicitar a totes les persones, grans i petits, que hi han participat i, d'una manera especial a les persones que han obtingut algun premi:

Categoria mitjans (de 6 a 9 anys)
Prosa
Primer: Àngela Anarte Ruiz
Segon: Sergi Albarran Rincon
Tercer: Ainoa Jimenez Solis
accèssits: M. Mercè Sansalvador Boadas; Fidel Escobar Serrano i Farnès Sanmartí Fernández

Poesia
Primer: Claudia Casero Canyigueral
Segon: Aina Magret Vila
Tercer: Adamauri Camara
accèssit: Carles Vidal Asencio

Categoria grans (de 10 a 12 anys)

Prosa
Primer: Alejandra Bahí Ossa
Segon: Laia Aymerich Vivas
Tercer: Ariadna Romans
accèssit: Olga Palomares Vargas

Poesia
Primer: Meritxell Lobato Gonzalez
Segon: Ariadna Sañudo Fonseca
Tercer: Aina Membribe Rivero
accèssit: Lídia Escolà Tolmo

Categoria adults
Narrativa: Santiago Díaz Cano (Gandia, València) per l'obra “L’olor de la mort”
Poesia: Albert García Elena (Barcelona) per l'obra “Control de mot”.
Haikús: Francesc Orenes (Sant Julià de Vilatorta, Barcelona) per l’obra “Des de casa estant”.

La seva participació és imprescindible perquè la convocatòria sigui reeixida, com ha estat per exemple aquest any i sobretot perquè, sempre a criteri del jurat, hi hagi obres premiades. Són creadors en potència o ja consolidats que amb les seves obres no només ens deleixen, sinó que també són una contribució a l'enriquiment de la nostra cultura, tradició i llengua.

Felicitar també als diversos jurats per la seva dedicació; el seu paper pot semblar ingrat, i potser a voltes ho és, però és sobretot una responsabilitat que assumeixen i posen a disposició de la convocatòria el seu bon criteri.

Felicitar la feina de l'equip docent del CEIP Montserrat de foment, estímul i acompanyament de l'alumnat de l'escola per a la seva participació als premis en les categories infantils.

Felicitar finalment al mestre de cerimònies de l'acte de lliurament dels Premis Sant Jordi en la categoria d'adults, en Josep Ma. Sansalvador i Provensal, de qui em sumo (com veureu també més endavant) a les seves variades reivindicacions... En Josep Ma, amb bon criteri, coneixement, tempo i humor, ha fet una presentació treballada de les obres premiades (que havia llegit prèviament) i dels seus autors. Si ja va fer mèrits en la presentació de Màrius Serra, avui ha fet mèrits per consolidar-se en el paper de mestre de cerimònies en les properes edicions.


Josep Ma Sansalvador i Provensal, mestre de cerimònies.
Després dels Premis Sant Jordi, conegudes les obres i autors guanyadors, cal fer balanç i revisar-los de cares a les properes edicions. En aquests sentit, des del meu punt de vista, voldria fer algunes observacions:

Creació d'un premi local.
La creació d'un premi d'àmbit local, que bé podria tenir, en el cas que l'autor de l'obra guanyadora no fós de Sarrià de Ter, forma d'accèssit, serviria per estimular la participació d'autors de Sarrià de Ter, alhora que faria augmentar l'interès dels veïns i veïnes pel premi. Aquest matí de dissabte érem unes 30 persones al lliurement dels Premis en categoria d'adults.

Creació de la categoria juvenil en poesia i prosa.
És un buit, la inexistència de convocatòria en categoria juvenil en prosa i poesia, que caldria omplir. Limitar la participació dels joves al concurs de haikús és un error, sobretot perquè sembla que els joves s'hagin de sentir cridats a la participació a la categoria de haikús perquè es pot fer via sms... Les bases haurien d'incloure les categories de prosa i poesia juvenil i, amb la línia del què es fa al CEIP Montserrat, estimular-ne la participació a través de l'IES Narcís Xifra del Pont Major (Girona), l'institut de referència de Sarrià de Ter.

Edició d'un llibre amb el recull de l'obra premiada.
Tradicionalment s'havien publicat les obres premiades, tot barrejat, amb unes edicions senzilles. L'any 2006 es va fer una publicació amb més qualitat i cura de poesia. Els nostres càlculs (els del PSC de Sarrià de Ter) era fer una publicació cada dos anys, possiblement alternant poesia i narrativa. L'any passat ja vam reclamar la publicació i enguany també l'ha reclamat el mateix Josep Ma Sansalvador; les obres premiades, ha dit, no poden romandre dins un calaix. Sembla que l'any vinent, coincidint amb la 30a edició dels Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter, es publicarà (amb permís de la crisi) el llibre de les darreres obres premiades en narrativa.

Canvis en els actes de lliurement.
. separació categories adults-infantils:
Aquest any la regidoria de Cultura ha separat el lliurament de premis infantils del lliurament d'adults. Si bé és cert que la majoria de participants en categoria d'infantil són alumnes del CEIP Montserrat, que els premis es donin al propi CEIP i en horari escolar és quelcom que penso que caldria replantejar, sobretot perquè la pròpia escola fa i dóna els seus propis premis, diferenciats dels de la convocatòria municipal. Aquest fet pot fer pensar a mainada no escolaritzada al CEIP Montserrat, fins i tot de fora de Girona, que aquesta convocatòria no és per ells...

. celebració Sant Jordi al CEIP Montserrat
Precisament el CEIP Montserrat tradicionalment lliura els seus propis premis de Sant Jordi el dia 23 d'abril, en un acte que fins aquest any era obert a les famílies. Enguany, com que es preveia fer el lliurament del premi municipal el divendres a la tarda en horari escolar i obrint l'escola a les famílies, l'acte del dia 23 d'abril va ser només pels alumnes. La llàstima, opinió expressada per algunes famílies, és que el dia 23 els alumnes premiats llegeixen les seves obres i aquest any les famílies no hi eren presents.

. coincidència celebració Sant Jordi a l'Escola Bressol Municipal Confetti i lliurement premis St Jordi infantils al CEIP Montserrat.
Més famílies, amb mainada a les dues escoles, han lamentat la coincidència dels dos actes el mateix dia i hora. Els regidors de Cultura i d'Educació no s'han coordinat i les famílies s'han hagut de repartir o han hagut de triar.

Manel i Joan Miquel Oliver.
Ha proposat en Josep Ma que l'ajuntament contracti el grup gracienc Manel i el músic mallorquí Joan Miquel Oliver... A part de sumar-m'hi proposo que, si es recupera el format anterior per l'any vinent, programant l'acte de lliurament a la tarda o al vespre del dissabte més proper a la diada de Sant Jordi, el grup Manel pugui actuar en el marc dels Premis Sant Jordi, com anteriorment ho havien fet, entre d'altres, els sarrianencs Els Gruollers o l'Orquestra Fireluche. Si es manté el format matinal també es podria programar, possiblement escurçant o fent diferent l'esmorzar (tot i que realment em pregunto si realment cal!).

Perquè confirmar assistència?.
Continuo sense entendre perquè he rebut una invitació demanant-me que confirmés l'assistència en un acte obert al públic quan només hem rebut aquestes invitacions càrrecs electes i entitats. Si només es convida a càrrecs electes i entitats, només hi assistiran càrrecs electes i representants d'entitats. Ha semblat un acte exclusiu, no un acte obert a tothom. No sé si el problema era l'aforament o l'esmorzar, però aquests dies, també aquest dissabte després de l'acte de lliurament, alguna gent m'ha dit que no entenia perquè hi havia qui rebia invitacions i qui no, i sobretot no entenien que calgués confirmar l'assistència... Que no era un acte obert?.

Els Premis Sant Jordi tenen una llarga trajectòria i gaudeixen d'una bona salut. Aquests dos darrers anys s'han fet uns canvis, però, que si més no són qüestionables, canvis en el fons (la defenestració de Josep Brugada i Josep Rodríguez com a membres del jurat de l'any passat va ser barroera i, des del meu punt de vista, desafortunada) i en la forma (format dels actes aquest any, que no crec que hagi estat del tot reeixits).

Després d'aquests Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter cal començar a pensar en els propers que, a més, seran especials per ser celebrar la seva 30a edició... Les propostes de millora no són noves ni desconegudes per part de la regidoria de Cultura i el govern, però la responsabilitat i la decisió és seva...

dijous, 23 d’abril del 2009

Sam Enfot + L'amic Àngel: bloc 2x1 im-prescindibles

En Sam Enfot, periodista (?) és el Director de la, diu ell prestigiosa, publicació The Sarrià News, la darrera pàgina de la revista cultural i d'informació local de Sarrià de Ter, Parlem de Sarrià, definida pel propi Sam com un compendi de notícies poc contrastades i opinions eixelebrades. O potser no. La capçalera del The Sarrià News defineix prou bé la línia editorial i periodística de la publicació: La informació més in-dependent en el suplement més im-prescindible. Sam Enfot compta amb un equip de periodistes format entre d'altres per personatges com l'Alfred Molina, en Jeims Ailoviu, la Maria Pija, en Miquel Piula... i fins i tot compta, com no, amb un becari, en Nolasc A. Gat.

Sam Enfot va ser, fa uns anys, pregoner de la Festa Major de Sarrià de Ter. És certament tot un personatge... D'un temps ençà en Sam escriu, com molts dels seus col·legues de professió, en el seu bloc, la capçalera del qual és, com no podria ser d'altra manera: La opinió més des·qualificada en el bloc més im·prescindible.

La darrera perla del bloc d'en Sam Enfot és la Samenfotpèdia, on hi podem trobar, entre d'altres, aquesta genial definició:

Bloquejar-se.- Anar de bloc en bloc i no saber sortir-ne
Ja deia Màrius Serra que la llengua és un element viu que evoluciona...

Al seu bloc també hi trobareu PARIDES (Pensaments Atípics, Rareses i Definicions Estranyes) o bé, en versió digital, el darrer The Sarrià News.

Però el bloc d'en Sam Enfot amaga un petit gran tresor; potser a primer cop d'un passa desapercebut, però finalment s'arriba a descobrir i, el més important, a compartir. En Sam Enfot té un amic, l'Àngel, del qual en parla poc però prou com per anar-hi a fer un tomb: A l'amic Àngel li agrada escriure sobre literatura. (De fet comenta les novel·letes que ha llegit). Si cliqueu aquí veureu el que escriu.

A l'amic Àngel, autodefinit com a Bloc literari sense pretensions, hi trobareu comentaris dels llibres que l'Àngel devora llegint... L'Àngel Garcia, membre del Consell de redacció del Parlem de Sarrià, tot sovint hi escriu sobre llibres i també sobre viatges.



Un dels escrits de l'Àngel al seu bloc versa precisament sobre la mateixa fotografia que jo he utilitzat en l'escrit Seguint, que no espiant, una ex-... Per il·lustrar aquest escrit buscava una imatge on hi fossin presents una dona i una moto i, després de buscar i buscar imatges, quan vaig entrebancar-me amb aquesta no m'hi vaig pensar, doncs jo hi trobava que s'ajustava a l'ambigüitat que volia donar al meu escrit, jugant, en el meu cas, amb la dona i la moto...
Sabia que l'Àngel havia construït un interessant relat a partir d'aquesta foto, relat que us recomano que llegiu i que va titular DEU PERSONATGES (Sobre "Els italians es giren" de Mario Biasi).

El bloc d'en Sam Enfot i L'amic Àngel són una mena de 2x1, dos blocs im-prescindibles, possiblement dues cares d'una mateixa moneda...

-----------------------------

pd: si us pregunteu perquè il·lustra aquest escrit la imatge de l'esfera, navegueu fins al final del bloc d'en Sam Enfot.

Seguint, que no espiant, una ex-...

La vaig veure de lluny i em va semblar que era ella... No estava sola, ell l’acompanyava. No em van veure i vaig fer per evitar que em veiessin... I sí, ho reconec, els vaig seguir una estona. No per espiar-los, només per satisfer un xic la meva curiositat, doncs era la primera vegada que la veia amb un altre... A ell no el conec, de fet ni tan sols sabia, fins que el vaig veure amb ella, que existia; a ell amb prou feines li vaig veure la cara, però tampoc m’interessava... Vaig centrar el meu interès en ella, a qui feia temps que no la veia, de fet des que els nostres camins es van separar...

La vaig veure diferent, sense deixar de ser ella mateixa tenia un altre aire. Si he de ser sincer, la vaig trobar més bé, més en forma, renovada... Amb discreció els vaig seguir una estoneta pel carrer i em va semblar que estaven prou ben compenetrats, malgrat a ell el veia un xic nerviós. Potser fa poc que es tenen, vaig pensar. Però era evident que ella estava millor. El cert és que quan la vaig deixar no em pensava que es refaria tan i tan bé. Sí, la vaig deixar jo, però en el fons ens havíem anat deixant tots dos; ella m’havia deixat penjat en més d’una ocasió i jo, la veritat, algun dia m’havia quedat molt fet pols... La sensació d’alliberament, quan ens vam separar, penso que va ser mútua...
Ella potser ha tardat un xic més en refer-se, però el temps d’espera l’ha afavorit, i també ell, que sembla haver-li recuperat la vitalitat perduda.

Durant els pocs minuts que els vaig seguir em ban brollar moltes emocions. Quan la vaig veure, perquè malgrat anar junts jo només la vaig veure a ella, me’n vaig alegrar molt i he de reconèixer que després de copsar, a primer cop d’ull, la seva millora, fins em va envair un sentiment d’enyorança, acompanyat d’aquell fugisser pensament de penediment d’haver-la deixat. Ell al principi em va semblar un element hostil, em preguntava si en seria mereixedor, d’ella... però era evident, observant els moviments d’ella, que sí, que n’era ben mereixedor.

Els vaig seguir encara no un parell de minuts; va arribar un punt que em vaig sentir incòmode, fins un punt ximple i infantil. Vaig pensar en la incomoditat que ell em pesqués observant-la i, encara pitjor, seguint-los... El semàfor es va posar verd i els nostres camins de nou es van separar; vaig deixar que ell donés gas primer i la fes accelerar... els vaig veure allunyar-se tot pensant que si corria per aquí, la veuria, segurament, un altre dia...

Vaig refer el meu camí convençut que, al capdavall, tots dos hi hem sortit guanyant: ella ha trobat qui, després d’alguns retocs i posada al dia, la torni a fer circular... I jo, després de deixar-ho córrer amb ella, vaig enamorar-me de nou i, no sense esforç, finalment vaig conquista-la i ara ella, la meva flamant Yamaha X-max, m’acompanya arreu i, malgrat algun petit disgust, em té el cor ben robat...

Feliç diada de Sant Jordi.