Carol Routier i el seu (inesperat?) retorn!

El 23 d'abril de 2018, diada de Sant Jordi, la triatleta Carolina Routier Cañigueral va tornar a néixer just el dia que complia 28 anys!

Aquell tràgic Sant Jordi la Carol va patir un greu accident (un cotxe la va envestir!) mentre s'entrenava sobre la bicicleta prop de Banyoles, la seva ciutat natal; un accident que la va deixar tirada inconscient a la cuneta amb sis costelles, una clavícula, un omòplat i un pòmul fracturats, i una carrera de triatleta professional aparentment truncada!

Dies després de l'accident la vaig anar a veure a l'hospital i ja aleshores em va sorprendre que ni amb mig cos trencat la Carol va perdre el seu esperit de superació i sacrifici: he tornat a néixer i ara la recuperació serà el meu entrenament! Admirable la seva maduresa mental, sense fixar-se més fites que la següent a assolir, especialment la mobilitat de l'espatlla fracturada...

La vida d'un triatleta professional, com la de molts atletes, és quasi un entrenament constant; quasi no hi ha repòs, quasi no hi ha descans, en tot cas hi ha entrenaments amb més o amb menys intensitat, però el triatleta ha d'entrenar-se en les tres disciplines per millorar i ser competitiu en les tres. I com en molts esports el factor mental, la maduresa mental, és clau; ho és en les competicions, i per tant és clau també en els entrenaments, doncs ja sabem (ho reitera sempre Xesco Espar) que es competeix com s'entrena!

Durant molts mesos la Carol ha fet de la recuperació el seu entrenament, i a mesura que s'ha recuperat s'ha anat entrenant per a tornar a allò que vol fer: competir!

Quasi deu mesos després d'aquell accident la Carol Routier ha tornat a competir, i ho ha fet aquest cap de setmana en la primera prova de la Copa del Món de Ciutat del Cap, la primera prova del calendari del 2019.

Sabem que la Carol no s'aturarà i que es seguirà fixant fites i objectius, i més enllà dels que pugui assolir (espero que tots els que es proposi) de moment d'ella ja n'hem après una important lliçó: aixecar-se tantes vegades com caiguem (o ens facin caure), i fer-ho amb l'ajuda de totes les persones que poden contribuir a recuperar-nos, que si sabem observar el nostre voltant, veurem que hi són!

La seva vintena posició en aquesta nova primera competició és molt meritòria esportivament, però ho és molt més el fet que la Carolina Routier Cañigueral hagi tornat a competir! El seu retorn és la veritable victòria!  

Enhorabona Carol!

Defalliment... i victòria!

Alistair i Jonathan Brownlee, germans triatletes, semblaven tenir-ho clar aquest estiu: tu a Río (Brasil), jo a Cozumel (Mèxic)! Tu, Alistair, or olímpic a Rio 2016, jo, Jonathan, campió de les sèries mundials a Cozumel, ciutat mexicana on es va disputar el novè i darrer triatló de les sèries mundials de 2016!

La primera part de la història, la de Rio 2016, va transcórrer segons el previst, i Alistair Brownlee va revalidar (ja va ser or a Londres 2012) el títol olímpic a Rio 2016, mentre el seu germà, Jonathan, es penjava la medalla de plata, millorant el bronze de fa quatre anys. La segona part de la història estava ben encarrilada a 500 metres de la meta del darrer triatló de les sèries mundials.

Jonathan Brownlee havia de guanyar i esperar que el mallorquí Mario Mola no acabés entre els tres primers; abans d'iniciar el darrer triatló Mola encapçalava la classificació de les sèries mundials, però ni molt menys tenia garantit el títol, amenaçat per la força, resistència i persistència dels temibles germans Brownlee, especialment pel petit Jonathan, segon classificat...

A 500 metres de la línia d'arribada Jonathan Brownlee anava primer i Mario Mola, després de remuntar posicions (havia arribat a anar dotzè!), corria en cinquena posició, ja mentalitzat que un any més, i per tercer consecutiu, seria subcampció del món! Jonathan Brownlee corria primer i el seu germà Alistair segon, seguit de prop pel triatleta de Sud-àfrica Henri Schoeman, bronze a Rio 2016, rere els germans Brownlee. La cursa semblava una rèplica de la de Rio 2016, amb les posicions dels germans Brownlee intercambiades...

Però a 500 metres de guanyar la cursa i les sèries mundials, a menys de mig kilòmetre de proclamar-se campió del món, les forces de Jonathan Brownlee van defallir i va començar a córrer erràticament i perdut... El seu germà, lluny d'esprintar i guanyar la cursa, s'hi va atansar i el va acompanyar, abraçant-lo, fins a la línia de meta, moment que no va desaprofitar el triatleta sud-africà per guanyar la cursa! Alistair va fer entrar en segona posició el seu germà, que va caure rendit a la mateixa línia d'arribada, essent ell mateix tercer...

Per darrere corria Mario Mola en cinquena posició, que va saber mantenir fins a la meta; mentre Mario Mola creuava la línia d'arribada les assistències mèdiques atenien a Jonathan Brownlee... El cinquè lloc, combinat amb el segon de Jonathan Brownlee, li va servir a Mario Mola per proclamar-se campió de les sèries mundials 2016!

Aquest final agònic i imprevisible ha posat de relleu dues virtuts: la fraternitat dels germans Brownlee, que s'ajuden a les verdes i a les madures, i la persistència de Mario Mola, qui semblava condemnat a ser un etern segon i avui ja és tot un campió del món!

Els germans Brownlee semblava que ho tenien tot previst, aquest estiu, i les coses els sortien tal i com esperaven, però a 500 metres de la meta Jonathan Brownlee va topar amb el defalliment i Mario Mola, que mai es va rendir, amb la victòria!







Declaracions de Mario Mola: "Sabía que el rol de Alistair iba a ser ayudar a su hermano Jonathan. Teniendo en cuenta eso, pensé que iba a acabar de nuevo como subcampeón mundial, luchando hasta el final. Pero, entonces, empecé a escuchar algunos comentarios de lo que había sucedido. Nadie quiere eso. Todos somos grandes competidores y queremos que todos estemos bien al cruzar la línea de meta. No es la manera como me hubiese gustado. Pero esto es una carrera, esto es triatlón, y estoy contento con mi título mundial."

El vídeo de la setmana: Carolina Routier, olímpica!

La Carolina fa triatlons! La notícia ens va agradar però no sorprendre, doncs ella, com les seves germanes, va créixer fent piscines al Club Natació Banyoles i competint en natació, primer, i salvament, després, sempre a un alt nivell!

Aleshores a cap de nosaltres, oncles i cosins, ens passava pel cap que algun dia la Carolina Routier Cañigueral seria olímpica! Però si aquest era un somni que perseguia ara ja quasi l'ha atrapat: aquest dissabte 20 d'agost la Carolina participarà a la triatló dels Jocs de Rio 2016!

A prop no només hi tindrà en Mario, també els seus pares, que naturalment no s'han volgut perdre el debut olímpic de la Carolina! I tots nosaltres (germanes, nebots, oncles, cosins...) també hi serem amb ella, a cada braçada, a cada pedalada, a cada pas que faci fins a arribar a la meta! I quan acabi, sigui quina sigui la seva posició, ens sentirem orgullosos de la Carolina, la nostra cosina olímpica!




Bon divendres i molta sort, Carol!