Xavi: segon partit, primera final

Entrenador nou, victòria segura!
Xavi va fer bona la dita i, tot i patir, es va estrenar a la banqueta del Barça amb una ajustada victòria per la mínima contra un combatiu Espanyol.

Qui sap si, amb Koeman, el Barça hagués acabat cedint l'empat o fins i tot la victòria; ara Koeman ja és història, ara Koeman ja és igual i amb l'arribada de Xavi el Barça, en general, s'ha revitalitzat a nivell anímic i caldrà veure si també reviscola a nivell futbolístic.

Al derbi contra l'Espanyol el Barça de Xavi ja va començar a mostrar, de forma incipient, segell propi, tot i que la millor notícia va ser la victòria, no només pels tres punts, vitals per no despenjar-se de la lluita per entrar a Europa, també perquè en el seu segon partit, Xavi tindrà la seva primera final!

Aquesta és l'herència enverinada que rep Xavi, un partit de la Champions League que pot deixar el Barça fora de combat a Europa a les primeres de canvi.

Els canvis de rutina, hàbits i normes que ha introduït Xavi al vestidor haurien de donar fruits a nivell d'actitud i de compromís, i és d'esperar que, més aviat que tard, els jugadors vagin assimilant els canvis tàctics que Xavi ja ha començat a fer.

Demà dimarts, contra el Benfica portuguès, pràcticament només val la victòria, i tot el que no sigui guanyar serà, més que de Xavi, una derrota dels jugadors. Demà ja no tenen a Koeman com a boc expiatori, i Xavi no pot fer-se responsable de la possible prematura eliminació; com a molt, només, de no haver pogut guanyar el partit.

Segon partit, primera final per a Xavi. Espero que, com contra l'Espanyol, tingui tants encerts com sort...

Koeman, ni les castanyes!

Es menjarà els torrons, Ronald Koeman, essent entrenador del Barça? Hi ha qui diu que no es menjarà ni les castanyes!

Asseguren els que hi entenen, i suposo que tenen informació de la planta noble del Camp Nou, que Koeman està més que sentenciat pel president Laporta i la majoria de la seva junta directiva, i que ja no hi ha resultats, ni joc, que el salvin. L'únic que el podria salvar és el mateix que el va salvar al final de la temporada passada: no trobar-li recanvi, un recanvi de mínimes garanties.

Em sembla que Laporta no està essent just amb Koeman, sobretot perquè estem a l'inici de la temporada, i si bé és cert que l'equip, i el seu joc, han mostrat en excés les seves debilitats, Koeman no pot fer miracles ni amb els jugadors disponibles, ni amb l'estat anímic d'un vestidor que, com el club, ha hagut de pair, com el club i la culerada, la marxa sobtada de Messi.

Puc entendre que l'estil de Koeman no agradi al president Laporta, però suposo que això ja ho va assumir quan se'l va quedar aquest estiu, i ara trobo lleig això de posar-lo davant dels cavalls... Laporta deu témer que, ara que ja hi ha afició al camp, si els resultats no acompanyen l'assenyalat sigui ell, i no Koeman.

El president Laporta ha fet alguns vídeos post partits, i l'entrenador Koeman va llegir una carta entre els de la setmana passada; personalment em desperten més empatia Koeman i la seva carta, oberta, realista i sincera, que Laporta i els seus vídeos, on diu molt per no dir res, més enllà de que ja ho arreglaran...

Que hi ha motius futbolístics per fer fora Koeman? Segur. També n'hi ha per mantenir-lo, i donar-li un major marge de confiança. I és que aquesta és, possiblement, la clau de tot plegat, la confiança.

Koeman fa dies que demana temps, temps per recuperar jugadors lesionats; un dels més esperats era Ansu Fati, i la seva reaparició, ja amb el 10 a l'esquena i fent un golàs, va ser tota una injecció de moral per l'equip i l'afició. Em temo, però, que ni això salvarà Koeman... Tan de bo m'equivoqui.

La Copa de Koeman

Els dos primers minuts de joc van esvair, per a qui els tingués, els dubtes que el Barça podia haver generat després de la darrera derrota davant el Real Madrid. Dos minuts de possessió que van ser tota una declaració de principis: avui sabem a què jugarem, i jugarem així. 

Amb la controvertida, i alhora efectiva, defensa de cinc amb tres centrals, el Barça es va fer amo i senyor del partit, i la manca d'encert a la primera part i a l'inici de la segona, ara pels pals, ara pel porter, no va deprimir l'equip, com altres vegades. 

Fortalesa tàctica, i fortalesa mental, i mentrestant anar desgastant un Athletic de Bilbao que, també s'ha de dir, arribava cansat, en dinàmica de resultats negativa i havent perdut, fa quinze dies, la final de la Copa de la temporada passada contra la Reial Societat. 

I va arribar el gol perquè era inevitable, i el Barça va superar també una altra assignatura pendent d'aquesta temporada: la labilitat defensiva després de marcar, que ha generat massa sovint ensurts i gols dels equips contraris... Fortalesa tàctica, fortalesa mental, i fortalesa defensiva; amb aquests ingredients el títol no es podia escapar! 

A partir d'aquí la resta és història, amb tres gols més, un d'un Frenkie de Jong estelar, i dos de Messi per engreixar la seva extensa vidioteca! 

En la seva trajectòria a la Copa el Barça ha anat superant eliminatòries a empentes i rodolons, remuntant partits al darrer moment i lluitant contra ell mateix, contra la seva versió més desesperant; dissabte, però, va rubricar una final per emmarcar que, sens dubte, com a mínim salva una temporada que es preveia nefasta, i de nou en blanc. 

La samarreta de celebració de l'equip, tota una declaració de intencions: la primera d'una nova era. Veurem si una Copa fa estiu, o no... 

Ara toca competir la Lliga, si és possible fins al final, sense la pressió de guanyar-la i, per tant, sense descartar-la. No depèn només del Barça guanyar-la (amb l'empat d'ahir del Real Madrid resulta que novament sí!) , però sí competir-la fins a la darrera jornada, i només ho farà si manté la millora de joc i de resultats dels darrers partits, Real Madrid a banda. 

Koeman ha sabut recuperar a nivell futbolístic i anímic una plantilla deprimida, enfonsada en un declivi imparable a final de la temporada passada, llençant la Lliga i essent humiliada a Europa. 

Per Koeman la Copa era el camí més curt cap a un títol, i la seva fe (i perseverança) potser no mourà muntanyes, però ha servit per aixecar la Copa! Per mi si aquesta Copa té un nom, sens dubte, és el de Koeman. 

El Barça segueix perdent títols...

El Barça de futbol va perdre diumenge la Supercopa d'Espanya davant un combatiu Athletic Club. La derrota és dolorosa, ja que a pocs minuts del final del partit anava guanyant, i semblava que ni la victòria ni el títol s'escaparien...

L'Athletic Club no només va empatar in extremis per forçar la pròrroga, també va saber colpejar primer en el temps extra, i finalment se'n va endur el títol merescudament, vencent el Real Madrid a la semifinal, i el Barça a la final. Els lleons tornen a rugir!

Els darrers minuts del partit, just abans d'encaixar el gol que va forçar la pròrroga, em van semblar una versió reduïda del Barça de final de temporada quan, essent líder provisional a la represa de la competició després de l'aturada pel confinament, l'equip va defallir i no va saber mantenir el seu avantatge, i va servir en safata de plata la Lliga al Real Madrid, més constant aquelles darreres jornades.

La manca de competitivitat va fer-li perdre la Lliga, i ara la Supercopa d'Espanya, un títol, aquest darrer, que si bé no és dels importants sí que serveix per a engreixar el palmarès, i en aquest cas hauria estat un bon estímul per a un equip necessitat de títols, malgrat el joc irregular que segueix fent...

El Barça segueix perdent títols, i els perd essencialment perquè no juga bé; la història del club demostra que el Barça, generalment, quan juga bé guanya títols, i quan el joc és irregular els perd o, a vegades, ni tan sols els competeix, com passa de fa uns anys amb la Lliga de Campions.

La part positiva de la derrota a la final de la Supercopa d'Espanya és que no hi ha títol que pugui dissimular el mal moment de l'equip, tot i la certa millora en els darrers partits, i el mal moment no només s'explica per a qüestions tècniques i tàctiques, també per a qüestions mentals.

El Barça de bàsquet fa un temps que també va passar per una crisi de competitivitat, fins que Pesic va començar a recuperar l'equip, i ara el Barça de Jasikevicius ja és un equip que, els guanyi o no, pot competir els títols!

La feina que té Koeman és ingent, i més amb la possible marxa de Messi a final de temporada, i amb un club institucionalment fràgil, immers en un procés electoral, ara també prorrogat.

Per mi el Barça pot seguir perdent títols, que el que espero que sàpiga i pugui fer Koeman és, simplement, recuperar mentalment i esportiva l'equip. Els títols, si es fa bé aquest treball, ja arribaran...