Més enllà de "Somebody to Love" i "White Rabbit" Jefferson Airplane tenen una bona colla de magnífiques cançons que ens transporten al San Francisco dels anys seixanta i als grans festivals de l'època com Monterey (1967) i Woodstock (1969).
Precisament entre, possiblement, els dos grans èxits del grup, publicats en el seu segon disc, Surrealistic Pillow (1966) hi trobem una petita peça instrumental d'encara no dos minuts, "Embryonic Journey", una bona mostra del rock amb aires folk i una bona dosi de psicodèlia que practicaven aleshores.
Obres el diari i allà al costat, en un breu, llegeixes que Paul Kantner, guitarrista dels mítics Jefferson Airplane, ha mort als 74 anys. Els vells rockers també moren!
Immediatament després cerco a la meva "cedeteca" un doble disc compacte que recordo haver comprat fa molts anys, i que fa molts anys que no escolto: ja no recordo quin va ser el darrer disc compacte que vaig escoltar! Sí, jo també he abandonat els discs compactes, com al seu dia vaig abandonar les cintes de casset i els discs de vinil...
La caixa del CD que tinc dels Jefferson Airplane conté dos discs, el "Surrealistic Pillow" i el "Volunteers", treballs que contenen alguns dels seus grans èxits, com "Somebody to Love" i "White Rabbit" el primer, i "We Can Be Together" i "Volunteers" el segon.
Anys enrere hauria obert l'equip de música, avui més aviat un moble que fa nosa, i hi hauria endinsat el disc compacte per escoltar-lo, però no, vaig obrir l'aplicació de Spotify del telèfon mòbil i vaig cercar Jefferson Airplane...
Van ressonar de nou cançons que feia temps que no escoltava i d'entre totes sobrevolava especialment "Somebody to Love", una de les seves cançons de referència, tot i que originalment no era d'aquest grup, ni tenia aquest nom, sinó que és una evolució del tema "Someone to Love" que Darby Slick va escriure com a membre del grup "The Great Society", del que també formava part Grace Slick com a vocalista, cunyada de Darby Slick, qui se la endur cap a Jefferson Airplane, on va coincidir amb Paul Kantner, amb qui van tenir una relació durant anys i una filla per tota la vida, que a Paul Kantner malauradament se li va acabar, la vida, dies enrere...
Tafaneries a banda aquesta cançó va esdevenir tot un himne del moviment hippie, amb capital a San Francisco, cançó d'amor en el que no hi manquen referències a les drogues i que transmet una certa desesperació per cercar algú a qui estimar...
Look what's happening out in the streets
Got a revolution Got to revolution
Hey I'm dancing down the streets
Got a revolution Got to revolution
Ain't it amazing all the people I meet
Got a revolution Got to revolution
One generation got old
One generation got soul
This generation got no destination to hold
Pick up the cry
Hey now it's time for you and me
Got a revolution Got to revolution
Come on now we're marching to the sea
Got a revolution Got to revolution
Who will take it from you
We will and who are we
We are volunteers of America
