L'amor i el desamor no són sempre sentiments estancs, sinó tot el contrari, la majoria de vegades són un aiguabarreig semblant a les desembocadures dels rius al mar, zones on les aigües dolça i salada es barregen i fins i tot es confonen...
Les cançons de desamor també són com aquestes desembocadures, zones on, entre sentiments aparentment contradictoris, afloren dubtes i certeses, no sempre evidents; certeses com "Nunca para ti es quizás / Yo no me equivocaba", i dubtes com "Tal vez no debí dejar / Que jugaras con mi falda", o bé "Qué difícil es guardar / La distancia adecuada"...
I entre dubtes i certeses si els primers vencen la relació fina...
"Esa señorita que rima conmigo
Que te ronda siempre alrededor
Es tu favorita, te lleva consigo
Y te gusta más que mi canción"
I quan la relació fina, com fina el curs del riu engolit pel mar, procurem aprendre'n, tot i que no sempre, la lliçó:
"La lección que ya aprendí
Siempre es olvidada"
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
