dimarts, 15 d’abril del 2025

La guerra de Trump


El president Trump, a la seva manera i signant-la amb aquest retolador gruixut, ha declarat la guerra al món. La seva és una guerra que, en comptes de disparar míssils, es combat des de l’economia, amb els aranzels com a armes de destrucció massiva. La seva agressiva política comercial està trastocant (i veurem si transformant) el tauler del comerç internacional en un camp de batalla on cada país és un potencial enemic i cada producte importat, un cavall de Troia. Als antípodes de la diplomàcia tradicional, Trump opta per la confrontació oberta i directa, elevant les taxes duaneres fins i tot a socis històrics com la Xina, la Unió Europea, Mèxic o el Canadà. El seu objectiu declarat és protegir la indústria nord-americana, amb el MAGA (Make America Great Again) com a pretext; la seva tàctica, pressionar i desestabilitzar econòmicament el món sencer.

Igual que en una guerra convencional, el president Trump identifica objectius (enemics) i desplega la seva ofensiva amb precisió calculada. Els aranzels són els projectils que envia contra les economies que considera abusives o deslleials, i les represàlies que desencadenen aquests atacs (una escalada d'aranzels, com està passant amb la Xina) són les explosions que ressonen a tot el planeta. Els principals escenaris de combat són les borses, mentre que els danys col·laterals afecten empreses, persones treballadores i consumidores d'arreu del món, també dels Estats Units que vol tornar a fer grans.

La retòrica que fa servir Trump és clarament bel·licista. Parla de “guanyar” i “perdre” en termes absoluts, de “batalles” i “rendicions”, fent del comerç una guerra en què només pot quedar un vencedor: ell. Aquesta visió, intensificada amb la seva actitud altiva, arrogant i fins i tot dèspota, trenca amb dècades de política multilateral, en què els tractats comercials es basaven en la cooperació i la confiança. Amb Trump, el comerç esdevé una guerra de posicions, on cada concessió és percebuda com una derrota i cada aranzel, com una victòria tàctica.

La guerra de Trump potser no deixa rastres de destrucció física, però altera profundament l’ordre econòmic mundial. En lloc d’un món globalitzat i connectat per la confiança i l’intercanvi (bé, bastit també a través de l'abús i l'espoli), el president Trump impulsa una nova era de confrontació, sacsejant políticament estats, regions, continents i economies. La seva estratègia comercial és una mena de guerra freda del segle XXI, potser sense uniformes, però igualment perillosa i destructiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada