dimecres, 18 de gener de 2017

Pessebre (super)vivent


Aquest any 2017 el vaig estrenar visitant el pessebre vivent de Joanetes (Garrotxa), un bonic recorregut per una quarantena d'escenes, en les que no les hi manca res, en un entorn extraordinari! Una xocolata calenta al principi i un brou o una infusió de ratafia al final del recorregut mitigaven el rigorós fred que ens acompanyava.

Un company de feina comentava, tot esmorzant en tornar de vacances, que d'entre els molts pessebres vivents que es fan se'n podria fer un de diferent, un pessebre "bon vivant" que destaqués per l'elegància i extravagància de les escenes del pessebre, amb pastors despreocupats i vagarosos bevent Cardhu i fumant havans...

Aquests dies a la televisió, però, hi he vist un altre pessebre: el pessebre dels supervivents!

Són dies de baixes temperatures i els qui podem pugem les dels termòstats de les nostres calefaccions i ens abriguem, si cal, amb samarretes tèrmiques, d'aquelles que les grans superfícies esportives diuen que ens ajudaran a retenir l'escalfor del cos.

Les gebrades matinals emblanquinen els teulats i els camps i ens fem la fantasia de tornar a veure els nostres carrers nevats; un primer pensament ens transporta a la nostra infantesa i en la il·lusió que ens feia que nevés: sense escola i amb jocs i diversió assegurada! Ja adults ens ho rumiem dues vegades, doncs sabem, i aquí apareix el segon pensament, que al capdavall són més els inconvenients i maldecaps que no pas els avantatges: caos circulatori, apagades de llum...

Són dies de fred i els qui podem cerquem l'escalfor de llars, estufes i radiadors, tot i que curiosament vaig refredar-me, l'altre dia, a la pista de gel de Girona: ociosament ens refredem, nosaltres...

Són dies de fred i els camps de refugiats europeus semblen un pessebre, un terrorífic i gèlid pessebre que lluny d'imatges bucòliques ens mostra les de la vergonya que no tenim: tendes d'acampada colgades de fred i refugiats tremolant com fulles maldant per quelcom calent...

El contrast, ho reconec, em glaça l'ànim i em percudeix, de nou, la consciència... Europa, per massa persones, lluny de ser un emblanquinat pessebre és un gèlid infern!