dimarts, 8 de desembre del 2015

Més cunya que "schuss"!

Els primers passos a la neu, una barreja d'il·lusió i certa temença! Foto: Roger Casero
Neguitosos com els gossos just abans de sortir a passejar, donant voltes davant la porta i remenant la cua; hi ha qui espera amb el mateix delit que les primeres neus, naturals o artificials, emblanquinin les pistes d'esquí per fer-hi via i lliscar-hi veloçment!

Ho reconec, a mi anar a esquiar em fa mandra, molta mandra!
I no ha estat així tota la vida. De petit em feia molta il·lusió, fins al punt que un any fins i tot vaig esquiar amb el braç enguixat!

Però ara només hi trobo inconvenients: el trajecte, el fred, la incomoditat de les botes i el meu poc nivell, de pista verda, si fa o no fa el mateix de quan era petit i xalava quan anava a esquiar! Tal vegada aquesta darrera qüestió és el quid de la qüestió!

El sector empresarial de les pistes d'esquí afirma que cal promoure més anar a la neu com una activitat escolar més, engrescant a la mainada per tal que aquests també estirin els pares, esdevenint també una activitat familiar. Aquests dies la meva filla mitjana s'afanya a vendre números per a fer més assequible l'esquiada que farà d'aquí unes setmanes amb l'institut!

Com en tantes altres activitats, la mainada com a esquer perquè els pares i mares piquem: què no faríem pels nostres fills? Fins fa dos anys també pujava a atraccions de fires d'aquelles que et xarboten i et retornen a terra més savi pel que fa al coneixement empíric de la força centrífuga i la inèrcia, però amb un cap que no para de donar voltes i l'estómac regirat!

Fa uns anys, arrossegat de nou a les pistes d'esquí per les meves filles, fins i tot vaig calçar-me de nou els esquís; prudent com sóc vaig apuntar-me al curset d'iniciats per repassar allò de frenar en cunya, baixar fent "schuss" i acabar dominant els esquis en paral·lel, sempre sobre pista verda! Passada l'adrenalina del primer moment a la tercera hora i desena baixada per la mateixa pista verda tot em feia nosa!

L'al·licient de fer una baixada més agosarada, més policromàtica, va confirmar el que em temia: el color que més m'agrada de la neu és el seu blanc, contemplat a peu de pista!

No sé si aquest hivern tornarem a la neu
Entenc que hem de fer país i fer rodar també aquesta indústria, que per ells l'hivern és el seu agost! No sé, fa uns 30 anys també havia jugat a tenis i el meu nivell no era pas millor que el d'esquiar; potser el secret serà posar-me les raquetes als peus!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada