Somiar Sarrià de Ter sense la Torraspapel

Imatge de la demolició de l'antiga xemeneia de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter l'any 1993.

La darrera escena de l'audiovisual que l'ex alcalde Nicolás Pichardo va projectar en l'acte de reconeixement als treballadors i treballadores de la Torraspapel és la de la demolició de la xemeneia que, a mode d'icona, va simbolitzar durant anys la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter essent, a més, un element identificador i identitari de l'"skyline" del poble.

La imatge de la seva demolició evoca la demolició de tantes i tantes estàtues de mandataris i caps d'estat que les revolucions i els canvis d'època i de règim han fet caure dels seus pedestals; tot i que la imatge de la demolició de la xemeneia data de l'any 1993 aquesta simbolitza com cap altra el canvi d'època que tot just ara comencem: l'època de Sarrià de Ter sense la Torraspapel.

El tancament d'ara no s'explica sense el que va passar l'any 2008, que alhora tampoc s'explica, com molt bé va relatar un treballador que va formar part durant 40 anys del comitè d'empresa de la fàbrica, sense el que va passar l'any 1993... Com a la vida mateixa, cada decisió té, a curt, mig o llarg termini, les seves conseqüències.

Va servir l'acte de reconeixement de tancament de la catarsi col·lectiva que aquests mesos anem fent els veïns i veïnes de Sarrià de Ter i que han fet tots els treballadors i treballadores de la Torraspapel de Sarrià de Ter.

Ha corregut aquests dies la imatge de la darrera bobina de la fàbrica que, com va dir l'alcalde, sembla talment una necrològica, doncs la bobina mostra l'any de l'inici del funcionament d'aquella màquina (1963) i el de tancament (2014).

Donem ja el dol per acomiadat i ara la fàbrica Torraspapel serà un record més per explicar a voltes amb nostàlgia, amb tristesa, amb amargor, amb alegria i fins i tot a voltes amb un xic de tot.

I amb el dol acomiadat Sarrià de Ter ha de fer com han fet tots i cada un dels treballadors i treballadores de la Torraspapel: tirar endavant, alguns recol·locats en altres fàbriques del grup, d'altres han decidit buscar-se la vida fora del grup empresarial...

Sarrià de Ter ha d'afrontar el seu futur sense la Torraspapel, repensant el Pla Estratègic de desenvolupament Econòmic i cercant alternatives industrials i/o comercials per revifar econòmicament el poble i, naturalment, seguir oferint llocs de treball als qui hi viuen.

Sarrià de Ter sense la Torraspapel té i tindrà futur; és responsabilitats de tots i de tothom somiar-lo, debatre'l, escriure'l, cercar-lo i abastar-lo, doncs el nostre futur no s'albira, encara avui, des del nostre present.

La història de Sarrià de Ter no s'explica sense la indústria del paper en general i la Torraspapel en particular, però ara el tancament de l'activitat de la fàbrica ens exigeix començar a pensar com serà la història de Sarrià de Ter sense la Torraspapel.

El futur ens convoca... no defugim la cita!