"El que queda del dia" de Maria Badia

Maria Badia, cap de llista del PSC a les properes eleccions europees, anunciava el passat dimecres 8 d'abril que el seu bloc canviaria un xic els propers dies, precisament pel fet de ser candidata. Badia no deixarà de parlar d'Europa, una constant al “Des del pla del país”, però la pre campanya i la campanya la farà parlar, compartir, com diu ella, els avatars que donin de si aquestes setmanes d’activitat frenètica. Sota el títol genèric de “EL QUE QUEDA DEL DIA” (referència a la pel·lícula de James Ivory, amb Anthony Hopkins i Emma Thompson) publicarà una sèrie de cròniques sobre el dia a dia de la seva activitat com a cap de llista del PSC a les eleccions europees.

De moment ja n'ha publicades dues:

EL QUE QUEDA DEL DIA 10 d’abril de 2009
Fragment:
Des d’un Cadaqués gris i plujós –però com sempre esplèndid-, he de respondre unes declaracions d’altres candidats a les Eleccions al Parlament Europeu del proper 7 de juny. Declaracions d’aquelles sobre el que no fan als altres, però sense explicar el que volen fer ells.

EL QUEDA DEL DIA 11 d’abril de 2009
Fragment:
Sembla que els “llogaters” de la Casa Blanca han ampliat la família. El gos que Obama havia promès a les seves filles si guanyava les eleccions ja ha arribat. Ha estat un obsequi del Senador Edward Kennedy.


Està bé, com ha fet Maria Badia, anticipar aquests canvis de ritme i de contingut als blocs, en especial en blocs polítics i, com el seu, de candidats a eleccions. No sé quin ritme imprimirà Maria Badia al seu bloc els propers dies, però és ben conegut que en períodes electorals els blocs i espais personals (pàgines específiques, espais a les pàgines dels partits, perfils i grups al facebook, twitter...) de candidats a internet generen molta activitat que, passades les eleccions, defalleix de manera estrepitosa... No serà el cas de Maria Badia...

El que queda del dia... una bona manera de seguir, en el camí de les eleccions europees, a Maria Badia.

--------------------------------

pd: sobre Maria Badia també he escrit Ocasional trobada amb Maria Badia a Brussel·les, publicat el dilluns 6 d'abril de 2009.

fempolítica.cat

Heu sentit a parlar de la desafecció política?. O encara pitjor, de la classe política?. Són conceptes que es fan servir per explicar l'allunyament de la política, i sobretot els polítics, de la societat que representen. I en trobariem d'altres, de conceptes, potser més lligats a la desconfiança, al descrèdit o, d'una manera més popular, al tantsemanfotisme o al ja s'ho faran...

L'augment de l'abstenció de les darreres convocatòries electorals és un indicador que quelcom cal millorar, dins la política i, per tant els partits, també els parlaments i els governs, i també fora l'àmbit polític. El concepte de classe política simplifica la percepció que d'alguna manera els polítics més que jugar en el pati comú, juguen en el seu, amb les seves trifulques particulars, aliens als problemes reals de la ciutadania.

La informació, la transparència i, sobretot, la proximitat són aspectes que la política, els polítics (càrrecs electes, de govern...) estan potenciant, sobretot a partir de les oportunitats que ofereixen les TIC. També en aquest sentit les TIC ajudes a la ciutadania a apropar-se als polítics, alhora que a organitzar-se en grups d'interès, en generar opinió i, si convé, pressió.

Encara de manera incipient s'han iniciat processos de participació ciutadana en propostes de lleis, sobretot participació sectorial, aixií com, a nivell local, es creen espaia de participació ciutadana. Tot i així la ciutadania, en general, segueix tenint la impressió que la seva participació es limita cada quatre anys en l'exercici del dret a vot.

Amb la voluntat d'apropar la política a la ciutadania i, sobretot, amb la voluntat d'innivar en la participació ciutadana, ha nascut a Girona, amb voluntat de País, la iniciativa fempolítica.cat, que entre d'altres ha rebut el suport del President de Parlament, Ernest Benach.

Aquesta és la carta de presentació de fempolítica.cat, que té per objectius millorar la participació política i connectar la ciutadania amb la política:

fempolitica.cat és una iniciativa innovadora de participació política. Pretén millorar tant la participació de la societat civil en la política com el seguiment i la qualitat del treball polític a Catalunya. Així, fempolitica.cat aspira a millorar el sistema polític i la qualitat de vida dels catalans. Per aconseguir aquests objectius fempolitica.cat estableix un espai de diàleg entre partits, entitats i ciutadania per debatre l’assoliment de compromisos electorals i avaluar l’estat del benestar social al nostre país. fempolitica.cat es concreta en un fòrum a Internet on els participants interactuen per tal d’influenciar l’opinió pública i, per tant, els resultats de les següents eleccions.

Així doncs, a partir del document programàtic del govern d'entesa, fempolítica.cat articula un fòrum de participació de militants de partits polítics amb representació parlamentària (PSC, ERC, ICV, CiU, PPC, Ciutadans), entitats catalanes sense ànim de lucre i no partidistes, i ciutadans per:

Els usuaris-partit poden:

· Posicionar-se sobre l’estat de l’assoliment d’un compromís electoral.
· Respondre els posicionaments d’usuaris-partit, les avaluacions d’usuaris-entitat i els comentaris/preguntes d’usuaris-ciutadà.

Els usuaris-entitat poden:

· Avaluar l’estat de l’assoliment d’un compromís electoral.
· Respondre els posicionaments d’usuaris-partit, les avaluacions d’usuaris-entitat i els comentaris/preguntes d’usuaris-ciutadà.
· Avaluar l’estat de benestar social en relació a cada àmbit (fòrum “avaluació de l’àmbit per part de les entitats”).

Els usuaris-ciutadà poden:

· Comentar/preguntar sobre els posicionaments d’usuaris-partit i les avaluacions d’usuaris-entitat.
· Participar en enquestes sobre l’assoliment de compromisos electorals i l’estat de benestar social en relació als àmbits.

Tots els usuaris poden:

· Poden rebre notificacions sobre nous posicionaments, avaluacions i comentaris/preguntes.
· Consultar els resultats de les enquestes.

Resten menys de dos anys per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Fempolítica.cat pot esdevenir una bona eina de valoració del nivell i qualitat del compliment del govern d'entesa, sobretot si la participació és quantitativament nombrosa i qualitativament plural...



T'hi apuntes?

Volem millorar el MIEM de Sarrià de Ter

El dimarts 31 de març el govern de Sarrià de Ter portava al Ple municipal a aprovació inicial el Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM) de Sarrià de Ter. El nostre grup, el PSC de Sarrià de Ter, ens hi vam abstenir bàsicament per dues raons:

. La no participació del nostre grup en el procés d'elaboració del MIEM, malgrat des del seu inici ho haviem demanat al govern. Això no és una novetat, però sí que ens va intrigar saber que, d'alguna manera, el govern havia optat per quedar-se amb un document me´s aviat conservador i poc amiciós, ascèptic i sense una projecció clara i valenta cap al futur.

. La detecció d'algunes mancances en la fase d'estudi i sobretot en les propostes d'actuacions, que com que precisament no vam tenir l'oportunitat de fer-les evidents o de proposar millores en el procés d'elaboració, els hi farem arribar en forma d'al·legació durant el procés d'informació pública.

Malgrat l'abstenció el nostre grup valorem molt positivament l'oportunitat de tenir el MIEM, un document que no només ens permet tenir una bona radiografia de la situació actual, sinó que sobretot ens ha de permetre projectar, en clau de pràctica de l'esport, el Sarrià de Ter del futur pel que fa a equipaments i instal·lacions esportives, en espais per a la pràctica de l'esport.

A nosaltres ens sembla que precisament el govern no ha aprofitat del tot aquesta oportunitat i s'ha quedat a mig camí... Tindrem ocasió de valorar-ho més detalladament amb les propostes de millora que presentarem en format d'al·legació, confiant que efectivament l'aportació del nostre grup permetrà millorar el document que finalment caldrà presentar al Consell Català de l'Esport.

Sense explicar fidelment tot el què vam exposar al darrer Ple, aquesta setmana hem fet aquest comunicat amb el nostre posicionament.

El PSC s’absté en la proposta del MIEM de Sarrià de Ter i preveu presentar-hi una al·legació amb propostes de millores

Pel PSC la proposta del MIEM té algunes mancances importants, és conservadora i poc ambiciosa, possiblement per evitar discrepàncies entre els grups del govern

El PSC de Sarrià de Ter es va abstenir en la votació de la proposta del govern del Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM) de Sarrià de Ter del darrer Ple municipal. Els motius de l’abstenció del PSC són la manca de voluntat de participació dels grups municipals en el procés d’elaboració del MIEM, sobretot pel què fa a les propostes d’actuacions, i algunes mancances que, a criteri del PSC, conté el MIEM.

Roger Casero, regidor-portaveu del PSC de Sarrià de Ter, va comunicar al Ple que el seu grup presentaria una al·legació al MIEM amb propostes de millora, manifestant la seva voluntat de votar-ne favorablement l’aprovació definitiva. Per Casero “la proposta del MIEM té algunes mancances, és conservadora i poc ambiciosa, sobretot tenint present que es tracta d’un document que ha de projectar-nos, en clau de pràctica de l’esport, d’instal·lacions i equipaments esportius cap al futur”.

Pel PSC al MIEM hi manca, a l’apartat de recollida de dades, una enquesta o consulta a la població en general sobre els hàbits esportius i amb propostes d’equipaments; pel que fa a les propostes hi manca un pla d’usos i gestió, la previsió de pistes de tennis i la cooperació amb municipis veïns per a la projecció, en el futur, d’una piscina coberta. Aquestes són algunes de les mancances que el PSC ha detectat i que, juntament amb altres propostes de millora, preveu presentar en forma d’al·legació durant el període d’informació pública.

El PSC de Sarrià de Ter va demanar participar des d’un principi en el procés d’elaboració del MIEM. Per Casero “com que el govern no ha volgut que hi participem, no s’ha interessat per les nostres propostes durant el procés d’elaboració del MIEM, les hi farem arribar ara durant el període d’exposició al públic, confiant que tindrem ocasió per discutir-les i contrastar-les amb els altres grups municipals”.

Finalment Casero va manifestar al Ple, després de les intervencions dels grups del govern, que “possiblement el govern ha evitat la participació dels grups municipals en l’elaboració del MIEM per no evidenciar les discrepàncies que en matèria d’instal·lacions esportives tenen els grups del govern”.

Nou govern ZP després dels canvis ministerials

Tot just començat el segon any de la seva segona legislatura, el president Zapatero ha fet una remodelació del govern de l'Estat que és, finalment, quelcom més que un simple canvi nominal de ministres.

Personalment considero d'entrada que era un canvi molt necessari; caldrà veure, a partir del funcionament del nou govern en general, amb la seva nova estructura, i del treball dels nous càrrecs ministerials en particular, si a part de necessaris els canvis hauran estat també encertats.

Però per mi eren necessaris perquè semblava que Zapatero es trobava, darrerament, atrapat en el seu propi govern. Tot just un any després de les darreres eleccions Zapatero i el seu govern patien un desgast poc usual en un inici de segon any de mandat, encara que potser més comprensible en al final d'un cinquè, sobertot si la situació econòmica en general no és positiva, i encara pitjor si és de plena crisi econòmica acompanyada d'un augment exponencial de l'atur.

Zapatero havia de moure fitxes i ara és un bon moment per refer el govern de l'Estat, sobretot per afrontar el què quieda de mandat amb la crisi com a inevitable company de viatge, però també per afrontar amb garanties i amb força la propera presidència europea al primer semestre del 2010.

Naturalment, sobretot en clau catalana, hi ha un parell de temes pendents que faria bé de resoldre: compliment de l'Estatut i finançament. Si en general Zapatero ha patit un gran desgast durant aquest primer any del segon mandat, a Catalunya també ha perdut gran part del crèdit que tenia, pel què per seguir fent bó el nostre eslògan de campanya (i dic nostre perquè l'eslògan era del PSC) quan toqui rendir comptes a principis del 2012,

En qualsevol cas, malgrat córrer el risc de ser titllat d'innocent per propis i extranys, confio que servirà, aquesta remodelació, per enfortir el govern de l'Estat i per afrontar, d'una manera satisfactòria, els deures que té pendents, especialment amb Catalunya, també els de caràcter general.

La remodelació ha estat també estructural, destacant la creació d'una nova vicepresidència, quedant-ne així tres, les dues primeres, com ha destacat Lourdes Muños Santamaría, en mans de dues ministres [Nou govern de Zapatero. 2 dones vicepresidentes].

També destaca el ministeri de cooperació territorial a mans del veterà Manuel Chaves, qui serà especialment observat des de Catalunya (i temo que des d'arreu de l'Estat) o la vinculació de les polítiques socials amb les de sanitat, canvi fet en clau de la llei de dependència, especialment per a millor coordinació del seu desplegament.

Pel que fa a les novetats, destaquen especialment Ángel Gabilondo, germà d'Iñaki Gabilondo, i Ángelez González-Sinde, coneguda per la seva defensa dels drets d'autor i per tant contrària a les descàrregues equines, de qui ja comença a rodar un nou apel·latiu, aparegut (o trobat) en aquest cas via twitter: Ya tenemos mote: SINDEscargas.

Aquesta és, doncs, la nova composició del nou govern Zapatero:

- President del Govern: Jose Luis Rodríguez Zapatero
- Vicepresidenta primera i ministra de la Presidència: María Teresa Fernández de la Vega
- VICEPRESIDENTA SEGONA i MINISTRA D'ECONOMIA i HISENDA: ELENA SALGADO
- VICEPRESIDENT TERCER i MINISTRE DE COOPERACIÓ TERRITORIAL: MANUEL CHAVES
- Ministre d'Afers Exteriors: Miguel Ángel Moratinos
- Ministre de Justícia: Francisco Caamaño
- Ministra de Defensa: Carme Chacón
- Ministre d'Interior: Alfredo Pérez Rubalcaba
- MINISTRE D'EDUCACIÓ: ÁNGEL GABILONDO
- MINISTRE DE FOMENT: JOSÉ BLANCO
- Ministre de Treball i Inmigració: Celestino Corbacho
- Ministre d'Indústria, Comerç i Turisme Miguel Sebastián
- Ministra de Mediambient i Medi Rural i Marí: Elena Espinosa
- MINISTRA DE CULTURA: ÁNGELES GONZÁLEZ-SINDE
- MINISTRA DE SANITAT i POLÍTIQUES SOCIALS: TRINIDAD JIMÉNEZ
- Ministra d'Habitatge: Beatriz Corredor
- Ministra d'Igualtat: Bibiana Aído
- Ministra de Ciència i Innovació: Cristina Garmendia

Els buscadors i la viquipèdia deu treure fum aquestes hores amb les cerques dels perfils dels nous càrrecs ministerials, especialment González-Sinde i Gabilondo... I sobretot es recorrerà a les hemeroteques per cercar aquelles declaracions incisives, desafortunades...

Veurem, segurament demà, la foto de família del nou govern Zapatero... I començarem a escoltar, a partir d'avui, valoracions per a tots els gustos sobre aquests canvis ministerials... Zapatero ha mogut fitxa, caldrpa veure ara quin joc farà...

-------------------------------

pd: titulars del comunicat de...
La Moncloa: El Presidente informa de los cambios en la composición del Gobierno.
del PSOE: Zapatero cambia el Gobierno para afrontar los retos del futuro con "un nuevo impulso y más fortaleza".

i del PSC: El PSC saluda el nou Govern Zapatero.

Plans i agents per la igualtat a les empreses

El divendres de la setmana passada el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava les convocatòries per a l’any 2009 de plans i agents d’igualtat, seguint, ambdues convocatòries, les bases que les regeixen des de l’any 2007 [Ordre de bases (Ordre TRE/318/2007, de 31 d'agost. DOGC 4966, de 12 de setembre de 2007)].

És a través d’aquestes dues línies de subvencions de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball (DGIOT) del Departament de Treball facilita a les empreses el desenvolupament de plans d’igualtat i la implantació de la figura de l’agent per la igualtat.

Així doncs el DOGC va publicar el passat 3 d’abril la Resolució TRE/845/2009, de 23 de març, per la qual es fa pública la convocatòria de l'any 2009 per a la concessió de subvencions destinades a la promoció de la figura de l'Agent per la igualtat d'oportunitats entre dones i homes a les empreses de 100 o més persones treballadores. Per aquesta convocatòria cal tenir present que el termini de presentació de es sol·licituds finalitza el divendres 15 de maig de 2009.

D’altra banda pel que fa als Plans d’igualtat el DOGC va publicar, també el passat divendres 3 d’abril, la Resolució TRE/846/2009, de 23 de març, per la qual s'obre la convocatòria per a l'any 2009 per a la concessió de subvencions destinades a l'establiment d'un projecte per al foment de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'àmbit de les relacions laborals a Catalunya. Per aquesta convocatòria cal tenir present que el termini de presentació de les sol·licituds finalitza el divendres 8 de maig de 2009.

Al web del Departament de Treball també hi trobareu aquests documents per a sol·licitar les subvencions, que cal remarcar que són incompatibles entre elles:
Sol·licitud d'ajut per a la concessió de subvencions (G146NRL-029)
Memòria inicial descriptiva del projecte (G146NRL-031)

A la Jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat a les empreses una tècnica de la DGIOT dels serveis territorials del Departament de Treball a Girona va exposar aquesta presentació sobre els plans i els agents d’igualtat a les empreses.

Perquè implantar Plans d’igualtat?

1. Per normativa

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, estableix que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral i a adoptar mesures -que s’hauran de negociar i acordar amb la representació legal dels treballadors i treballadores- per evitar qualsevol tipus de discriminació entre dones i homes en la seva organització.

La Llei estableix que:
. Les empreses de més de 250 persones en plantilla i les que estiguin obligades pel seu propi conveni col•lectiu, o perquè s’ha acordat en un procediment sancionador com a substitució de les sancions accessòries, hauran d’elaborar un Pla d’igualtat.

. Per a la resta d’empreses la implantació de plans d’igualtat és voluntària, prèvia consulta a la representació legal de les persones treballadores.

2. Pels millors resultats empresarials

Tots els estudis realitzats sobre la implantació deplans d’igualtat corroboren que:

. La seva implantació ha significat una reducció de la rotació, l’absentisme, la fuga de talents i l’estrès de les persones treballadores.
. Augmenta la motivació, el compromís i la satisfacció amb la feina.
. Millora el clima laboral.
. S’aprofita tot el potencial i talent del 100% de la plantilla.
. Es dóna un major orgull de pertinença a l’estructura.

I tot això redunda en una major competitivitat i millora dels resultats econòmics de l’empresa.

3. Per contribuir en una nova cultura empresarial

. L’empresa esdevé un referent de bones pràctiques i responsabilitat social.

. L’empresa inverteix en una imatge socialment responsable i es diferencia de la competència.


Què és un Pla d’igualtat?

És un conjunt ordenat de mesures (adoptades desprès de la realització d’una diagnosi) que tendeixen a aconseguir, en l’empresa, la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i evitar, d’aquesta manera, qualsevol discriminació per raó de sexe.
Ha d’incloure i afecta la totalitat de l’empresa, és a dir, la totalitat de les àrees, divisions, departaments, etc i la totalitat de les persones que hi treballen.

Àmbits en els quals ha d’actuar:

Llenguatge i comunicació no sexista.
Accés i permanència al mercal laboral.
Classificació professional.
Promoció.
Formació.
Retribucions.
Ordenació del temps de treball per afavorir la conciliació entre la vida personal i laboral.
Prevenvió de l’assetjament sexual i per raó de sexe.
Altres: mobilitat, salut i seguretat laboral.

Procés per a la implantació d’un Pla d’igualtat

1. Iniciativa
2. Disseny i elaboració
3. Implantació
4. Avaluació i seguiment

1. Iniciativa

La direcció de l’empresa – d’acord amb el que estableix la legislació laboral – pren la decisió d’endegar un Pla d’igualtat.

Es designen les persones responsables que, conjuntament amb la representació legal de treballadores i treballadors, elaboraran i portaran a terme la implantació i seguiment del Pla.

Es realitza una diagnosi per conèixer la realitat de l’empresa i la situació de partida.

Es fa una anàlisi dels resultats de la diagnosi i detecció dels punts forts i febles a partir dels quals caldrà determinar els objectius i les futures actuacions.

2. Disseny i elaboració

Es defineixen dels objectius a assolir.
Es determinen les estratègies i actuacions.
Es temporitzen les estratègies i actuacions
Establiment dels indicadors d’avaluació i seguiment.
S'assignen els recursos humans i econòmics necessaris.
S'informa i es fa difució de la política d’igualtat d’oportunitats de l’empresa i del Pla d’acció.

3. Implantació

Una vegada dissenyat, negociat, dotat dels recursos necessaris i donat a conèixer el pla d’igualtat, cal procedir a la implementació i execució de les diferents accions de millora tenint en compte la seva temporització i la participació permanent dels diferents agents.

4. Avaluació i seguiment

S'avalua el Pla, els seus resultats i el grau d’assoliment dels objectius.

L’empresa inverteix en una imatge socialment responsable i es diferencia de la competència.


L'agent d’igualtat d’oportunitats en el treball

1. Definició

L’agent d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes és aquella persona professional, amb formació especialitzada, que dissenya, implementa, coordina i avalua polítiques d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral.

2. Funcions

Coordina la realització de la diagnosi de la unitat de treball per tal de conèixer en profunditat quines són les possibles situacions de desigualtat que es produeixen.

Coordina l’elaboració de plans d’actuació per a desenvolupar dins l’empresa, conjuntament amb les persones representants dels treballadors i treballadores.

Dirigeix i coordina la implementació de les mesures incloses en el pla d’igualtat per tal de garantir-ne l’aplicació.

Avalua el grau de compliment de les diferents accions incloses en el pla, fent-ne el seguiment posterior i determinant nous elements de millora d’acord amb els resultats assolits.


A les empreses estan plenament consolidats (haurien d'estar-ho) els plans de prevenció de riscos laborals, hi ha els tècnics i delegats de prevenció i les empreses prenen i apliquen mesures per prevenir els riscos laborals de les persones que hi treballen. En la mateixa línia d'aquí uns anys haria de passar quelcom semblant respecte els plans d'igualtat, no només pel simple compliment d'una llei, sinó pel convenciment que la igualtat no només afavoreix a les dones, sinó que tot allò millor que s'assoleix en clau d'igualtat de gènere afavoreix també als hormes i, en aquest sentit, pot afavorir també a les empreses, al seu posicionament al territori (RSC), a la seva política de recursos humans i a la seva comptetitivitat. Les empreses tenen a la seva disposició eines i recursos, moltes també tenen la voluntat de treballar per la igualtat d'oportunitats... I cada any en són més...

Ocasional trobada amb Maria Badia a Brussel·les

Maria Badia és la candidata del PSC a les properes eleccions europees. Miquel Iceta ha destacat que “Maria Badia serà l'única cap de llista a les europees que simultàniament hagi votat a favor de l´Estatut i de la Constitució Europea”. És una bona euro diputada i serà una excel·lent candidata.

Ha estat generós Raimon Obiols renunciant a ser candidat en favor de Badia, generós amb Badia, amb qui treballa des de fa molts anys, però també, penso, amb el PSC. La trajectòria de Raimon Obiols és molt dilatada i és, avui per avui, un dels grans actius del partit, un gran polític que va saber bregar de valent, en clau catalana, durant el pujolisme, i després treballant des d'Europa. Obiols lidera ara la Causa Comuna, però no deixarà la seva responsabilitat d'euro diputat, doncs serà el número dos del PSC a les europees...

Deia recentment Obiols que "és impresentable que a Catalunya no hi hagi cap dona que encapçali una llista a les europees" i, sincerament, hi estic d'acord, sobretot perquè Maria Badia principalment és cap de llista del PSC a les europees pel seu treball a Europa i al partit en clau europea. A més entre tants candidats disposats a marcar paquet (o es diu perfil?) sobiranista-independentista Maria Badia sabrà aportar les dosis necessàries d'europeïsme que requereixen les eleccions al Parlament Europeu.

La penúltima vegada que vaig veure, i escoltar, Maria Badia va ser a la tradicional trobada de Nou Cicle de finals d'agost a Vilopriu, d'on és precisament la fotografia de l'inici. A la crònica que vaig fer de la trobada de l'any passat [Vilopriu 2008, telegràficament] vaig escriure que "Badia, però, va recordar que al 2009, l'any vinent, hi ha eleccions europees. Eleccions al Parlament Europeu, de les que va dir que seran difícils perquè existeix, també, desafecció per la política europea".

Però és la darrera vegada que vaig veure i parlar amb Maria Badia és la que em va fer més il·lusió. Va ser una trobada ocasional a l'aeroport de Brussel·les, concretament en un dels seus restaurants. Qui excepcionalment es trobava a Brussel·les era jo, que hi era fent escala tornant a Catalunya de Riga, on hi havia anat per feina en el marc d'un projecte europeu d'inserció laboral de persones amb discapacitat. La vaig veure i m'hi vaig apropar: "Maria?. Perdona'm no em coneixes però jo sí. Em dic Roger Casero i sóc de Sarrià de Ter, i del PSC!". Em va identificar pel meu bloc, que li sonava. Li vaig dir que l'havia vist a Vilopriu i li vaig explicar el motiu de la meva fugaç estada a Brussel·les (bé, al seu aeroport); ella naturalment es va alegrar molt de veure catalans (jo anava acompanyat, érem tres) participant en projectes europeus...

Segueixo de fa temps Maria Badia a través del seu bloc, "Des del pla del país", manllevant el títol del seu bloc d'una cançó de Jaques Brel... Així és com ella es desciru al seu bloc: "Entenc la política com la dimensió del 'nosaltres', de la nostra aportació en el que ens és comú. Entenc el desentendre's de la política com un abandó de les nostres capacitats com a ciutadans i ciutadanes. De la mateixa manera que hom té cura dels seus, de la seva família, dels seus amics, també necessita tenir cura del comú, del que compartim amb els altres membres de la nostra societat, entenent la societat fins allà on es vulgui, fins el global, si cal".

La Maria Badia, una euro parlamentària compromesa amb el seu país i amb Europa, és la nova i propera cap de llista del PSC a les properes eleccions europees...

--------------------------

pd: del seu bloc us recomano aquests dos articles recents:
Les persones primer, defensar la igualtat de gènere a Europa, del 10 de març de 2009
PER LA CRISI: MÉS EUROPA I MÉS REGULACIÓ, del 24 de febrer de 2009

Màrius Serra, passió per la llengua a Sarrià de Ter

Res millor per mantenir viva, i en forma, una llengua que jugar-hi!. Sí, també cultivar-la, estudiar-la, alçar-la per escriure coses importants, de gran volada... i naturalment estimar-la. Estimar-la... estimar. Estimar és, més enllà d'un bonic verb, una paraula que jo sempre he trobar molt eufònica. A casa tenim un adhesiu que diu: Només en català es pot dir t'estimo. Prova-ho. I com s'estima una llengua?. Doncs com amb una persona, coneixent-la, respectant-la i, en aquest cas, practicant-la.

Deia Màrius Serra que si alguna cosa és central a les nostres vides és el llenguatge i, especialment el llenguatge verbal. Pel no verbal, penso jo, podríem convidar en Sebastià Serrano... I afegia Màrius Serra que per tenir una bona qualitat de llengua cal esforçar-se, però la llengua també pot ser, ha de ser, un plaer.

Màrius Serra ens va parlar de la multi pluralitat de llengües de la nostra societat, una societat plurilingüe que més que amoïnar-nos ens hauria d'il·lusionar. També ens va parlar de la qualitat lingüística, seguint el fil continuista de riquesa lingüística dels nostres predecessors, però situant-se alhora lluny del purisme. De fet Màrius Serra va defensar l'error... En aquest sentit deia que la llengua i la cultura són un reflex de nosaltres mateixos (individualment i col·lectiva) i per tant són imperfectes. Sobre l'error Serra ens deia que la creativitat ens ha d'abocar a perdre la por d'equivocar-nos... de fet fins un error pot enriquir la nostra llengua...

De fet al llarg de tota la seva xerrada, sota el títol de Plaerdemallengua, va insistir en subratllar que les llengües són éssers vius que evolucionen constantment, de manera que per exemple un lector jove actual si vol introduir-se a Dickens no hauria de llegir les traduccions que en va fer Josep Carner. Cada generació necessita fer el seu model de llengua. Malgrat això va reconèixer que en general hi ha un aprimament del catàleg lingüístic que utilitzem, especialment entre els joves.

La llengua, deia Màrius Serra, és com una pel·lícula, mentre que els diccionaris en són una foto fixa, una foto fixa de la realitat lingüística d'aquell moment. A cada nova versió de diccionari es destaquen els neologismes que s'hi afegeixen, fet que evidencia el què abans havia comentat Serra: la llengua és viva i evoluciona.

Fent un paral·lelisme amb el medi natural, també és cert que tenim paraules, expressions, en perill d'extinció... fins hi ha qui considera que és la pròpia llengua, la nostra, la catalana, que corre el risc d'extingir-se...

Màrius Serra es va mostrar a favor de la qualitat i riquesa de les llengües, de la nostra llengua, però alhora amb grans dosis de flexibilitat, d'una llengua que s'adapta a la realitat, que es transforma amb la realitat.

Sobre la xerrada de Màrius Serra, però, més que el què va dir jo destacaria com ho va dir. L'humor va ser present en tot moment, l'humor i els jocs de paraules. Si no fos perquè Màrius Serra estava assegut flanquejat per l'Assumpció Vila i en Josep Ma Sansalvador, rere una taula plena de llibres i documents, algú que només hagués escoltat la seva conferència, sense veure'l, tenint-ne només el registre sonor, podria haver assegurat que es trobava en un plató de televisió o bé a l'escena d'un teatre fent un monòleg.

I és que d'això es tracta, sense perdre qualitat, aportant qualitat, d'explicar la llengua d'una manera amena, accessible i, sobretot, divertida... de fruir amb la llengua... I també de jugar-hi!.



Va obrir el foc del joc Josep Ma Sansalvador; de fet la seva presentació de Màrius Serra va ser una mena de joc de mans, coincidències i de cercles tancats. Anava traient llibres, documents, diaris i fins i tot un transistor per presentar Màrius Serra, en paraules del propi Sansalvador, un crack de la comunicació, un tot terreny, actuant per terra mar i aire, un multimèdia present a diaris, ràdio, televisió i fins i tot a internet... bàsicament un pencaire (tot recordant que Màrius Serra va néixer un primer de maig...).

El primer joc de paraules, un Enigmàrius, el va proposar en Josep Ma Sansalvador: “Els darrers moments de la ballarina xaba”, de 9 lletres.

I una de les frases més divertides (i enigmàtiques) de la tarda la va pronunciar el propi Sansalvador quan en la seva presentació va aparèixer espontàniament el personatge d'Elsa Pataki... i en un moment d'un improvisat diàleg amb Màrius Serra en Josep Ma va sentenciar que “jo soparia més tranquil amb tu (referint-se a Màrius Serra) que amb Elsa Pataki...” M'estalvio els comentaris... que dinarien per un article complet, fins aquesta frase seria digne d'un acurat i intens estudi...

Josep Ma Sansalvador va anar teixint una presentació a base d'anècdotes i de referències personals i biogràfiques seves, d'altri i del presentat, una presentació molt divertida i enginyosa, feta per a l'ocasió i, com si d'un sastre es tractés, a mida del presentat. Va parlar (i portar) alguns dels seus llibres i del darrer, Quiet, va dir que les seves darreres pàgines són autèntica poesia visual... Cap al final el propi Màrius Serra ens va desvetllar, amb humor, perquè, malgrat ser un tot terreny (ficció, assaig, traduccions...) no és poeta.

Sansalvador va finalitzar la seva presentació amb un Enigmàrius de collita pròpia: L’escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l’escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres) títol precisament de l'escrit sobre la xerrada de Màrius Serra que ha escrit al seu bloc. (De res, massa). Va ser tot un encert, en aquest cas del president de GERDS de Ter, Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, encarregar la presentació de Màrius Serra a Josep Ma Sansalvador.

A l'inici de l'acte Assumpció Vila va presentar el número 67 de la revista Parlem de Sarrià, ja a tot color, tot recordant que la revista “és vostra”, és del poble, doncs en efecte la nodreixen entitats i gent de Sarrià de Ter que hi publica cròniques i fotografies, d'actes, articles d'opinió, d'història, ressenyes de llibres, de viatges, de cuina...

Cap al final de la xerrada Josep Ma Sansalvador va recordar que precisament en aquest darrer número de la revista Parlem de Sarrià (PdS) a la secció El Petit PdS hi havia una sèrie d'Enricvinalles, uns Enigmàrius de la collita de l'Enric Sansalvador, fill d'en Josep Ma. L'Enric va recordar que ell havia participat en una edició especial d'Enigmàrius per mainada al Museu del Joguet de Figueres, on va guanyar un Scalèxtric després d'endevinar un Enigmàrius que ell mateix, l'Enric, ens va proposar endevinar: “El dia de la setmana que et fa seure a taula.” Silenci a la sala... la Clàudia, la meva filla gran (9 anys) que seia just al meu costat, em va dir en veu baixa una resposta, i jo la vaig animar a dir-la en veu alta: el diumenge! (diu-menja).

A les acaballes de la xerrada Josep Ma Sansalvador va dir de nou l'Enigmàrius que havia llençat al públic al principi: “Els darrers moments de la ballarina xaba”, de 9 lletres. I la resposta la trobareu, efectivament, a la tercera paraula d'aquest breu paràgraf...

Però no només d'Enigmàrius viu i s'alimenta la criatura!. També es va parlar d'anagrames i de palíndroms. D'aquests darrers en van sortir un parell: un citat pel propi Màrius Serra, “la ruta natural” i un d'en Josep Ma Sansalvador que fins i tot es va estampar en una samarreta, fet que li va suposar que ell titllessin un dia de radikal!: “català a l'atac.”

Pel que fa als anagrames, Màrius Serra se'n va treure un de la màniga per explicar, en clau d'humor, perquè no era poeta: diu que un dia un escriptor amic seu va fer un anagrama amb el seu nom i primer cognom tot dient-li: “res us rimarà!”

Entre el nombrós públic, a primera fila, l'inquieta Dolors Xabé va ser la primera a prendre la paraula al torn obert: la parlar, ella (àvida lectora, que també escriu), de la passió per la llengua, explicant-nos la seva devoció pels monosíl·labs. M'he servit precisament de la seva intervenció per titular aquest article, doncs no trobo paraula més encertada per descriure el què, al cap i a la fi, Màrius Serra ens va transmetre el passat dissabte 28 de març a Sarrià de Ter.

----------------------------

pd1: també us poden interessar aquests articles d'altres blocs, sobretot perquè hi trobareu detalls que jo he passat per alt...

L’escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l’escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres). de Josep Maria Sansalvador Provensal al seu bloc, publicat el passat dimarts 31 de març de 2009.

La mantellina i Màrius Serra d'Assumpció Vila Simon al seu bloc, publicat aquest dissabte 4 d'abril de 2009.

pd2: la fotografia d'en Màrius Serra que encapçala quest article la va fer la Clàudia, la meva filla gran, que també va venir a la xerrada. també hi era la meva mare, qui havia anat també, dies enrere, a la presentació del llibre Quiet a la Llibreria 22 i que va tenir el detall de regalar-me'l dedicat. Per cert, quan Josep Brugada em va presentar Màrius Serra vam parlar de la Llibreria 22, d'en Guillem Terribas (que via facebook em va dir que li donés records) i del premi de novel·la curta Just M. Casero...

pd3: us recordo que si formeu part de la xarxa social Facebook podeu adherir-vos al grup Revista Parlem de Sarrià.

10 perquès per la igualtat

Amb molt encert, penso jo, el Departament de Treball, a través de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball (DGIOT), ha editat recentment un llibret que recull 10 perquès, convenientment argumentats (amb xifres, legislació...), per a treballar per a la igualtat, en aquest cas en clau de gènere.

La publicació ens la va donar els serveis territorials del Departament de Treball a la Jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat a les empreses del passat dimarts 31 de març. És una publicació que, com altres elaborades per la DGIOT, destaquen per la seva vessant pedagògica, ideològica i pràctica, arribant a l'arrel dels arguments però presentant-los d'una manera molt entenedora, planera i accessible. La publicació està especialment adreçada a les empreses amb la finalitat que aquestes desenvolupin els seus propis plans d'igualtat. A dia d'avui aquesta publicació no està encara diponible en format pdf al web del Dpt. de Treball.


Aquests són els 10 perquès:

1. Perquè la igualtat és un dret

2. Perquè existeix la Llei d'igualtat efectiva entre homes i dones

3. Perquè les estadístiques parlen de desigualtat

4. Perquè cal posar fi als estereotips que discriminen les dones

5. Perquè cal enderrocar les barreres que discriminen les dones

6. Perquè és essencial la conciliació de la vida personal i laboral

7. Perquè la igualtat d'oportunitats forma part dels valors de les empreses socialment responsables

8. Perquè la igualtat significa l'atracció de talent

9. Perquè la igualtat és eficiència

10. Perquè la igualtat és possible

A la cloenda de la jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat, com també va fer-ho a l'inici de la jornada una tècnica, Núria Arnay, directora dels Serveis Territorials del Departament de Treball, va aportar algunes dades estadístiques per contrarestar el què ella va anomenar "una trampa": és molt positiu que es parli molt de la igualtat, però es pot caure en la trampa que en l'imaginari col·lectiu pensem que la igualtat és avui una realitat, quan realment encara hi ha, encara tenim, molta feina a fer!.

Vaig demanar, després de la jornada, les dades estadístiques que ens havien presentat. Són aquestes:

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la taxa d’ocupació de les dones durant l’últim trimestre de 2008 era de 62% respecte a un 73,4% dels homes (més de 13 punts per sota)

Taxa d’atur EPA:
taxa d’atur de les dones 11,5%
taxa d’atur dels homes 12,2%
(certament aquesta és una dada conjuntural sorprenent que, més que donar arguments a qui pugui pensar que la igualtat s'ha assolit -que no és el cas- penso que reforça la igualtat -i en aquest sentit d'oportunitat de les dones d'accedir al mercat laboral- com un element més d'estabilitat -supervivència- econòmica de les famílies)

Tot i això tenint en compte el nivell d’estudis:
taxa d’atur de les dones amb baixa qualificació 44%
taxa d’atur dels homes amb baixa qualificació 29%

Parcialitat en la contractació:
últim trimestre de 2008
Taxa de parcialitat de les dones 17'5 punts superior a la parcialitat dels homes, amb la disminució econòmica i de prestacions que això significa.

Diferència salarial entre dones i homes:
A Catalunya aquesta diferència és gairebé de 30 punts en el salari brut anual.

Només un 10 % dels llocs de direcció general estan ocupats per dones. La promoció de dones a càrrecs directius ha disminuït.

I aquestes només són algunes de les darreres xfres...

El govern de la Generalitat amb la creació de la DGIOT ha fet una gran aposta per treballar per a la igualtat, no només de gènere; cal recordar que aquesta direcció general està dividida en dues àrees: Programes d'igualtat de les dones en el treball i Polítiques laborals per a la diversitat.

La DGIOT no només aporta arguments, direcció política, sobretot aporta programes, formació, acompanyament i recursos, com els Plans d'igualtat i els Agents per a la igualtat...

D'arguments, de perquès per a la igualtat, n'hi ha molts més que deu, però amb aquests hauria de ser suficient per, més que convèncer, no dubtar que la igualtat és necessària, és imprescindible, és l'únic camí possible...

Olot- (Bracons) -Vic: tan lluny, tan a prop

Participava dies enrere en una tertúlia radiofònica (La ciutat de tots a Onda Rambla Girona amb Eduard Cid) en què un dels temes que vam tractar va ser la llavors recent (avui ja una realitat) obertura de l'eix Vic-Olot i del túnel de Bracons.

L'eix Vic-Olot uneix dues comarques veïnes que fins avui estaven molt mal comunicades; com tota nova infraestructura el seu pas pel territori inevitablement el transforma, creant una ferida que caldrà cicatritzar. És cert que el projecte ha estat objecte de canvis i modificacions, les darreres, en el marc d'una de les primeres crisis del primer govern d'esquerres, per minimitzar-ne l'impacte mediambiental.

El punt de partida del tema a la tertúlia un estudi (ara no recordo de qui) que assegurava que el nou eix Vic-Olot col·lapsaria la C-17. Naturalment el nou eix generarà una nova demanda d'usuaris i aportarà un nou dinamisme entre territoris a diferents nivells: socials, econòmics, turístics... Quelcom semblant va passar entre Girona i Vic amb la posada en funcionament de l'eix transversal (C-25). Es parla especialment de la gran oportunitat pel sector de la carn-alimentació (motor econòmic d'ambdues comarques), així com l'oportunitat d'una nova mobilitat entre Olot i Barcelona a través de la C-17. D'aquí el possible col·lapse... D'altra banda aquest eix també apropa a Olot i a La Garrotxa la via de tren Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà. Una nova via d'accés d'Olot i La Garrotxa a Barcelona (i viceversa) sense passar per Girona i en el cas del transport en vehicle, lliure de peatges...

Aquest divendres el President de la Generalitat José Montilla ha inaugurat el nou túnel de Bracons...

Aquest és el breu de la notícia (Osona i la Garrotxa ja estan connectades pel túnel de Bracons) publicat a la sala de premsa del gencat.cat:

El president de la Generalitat, José Montilla, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i els alcaldes d’Osona i la Garrotxa, han inaugurat el nou túnel de Bracons, que entra en servei des de divendres a la tarda. El túnel és una nova infraestructura de l’eix Vic-Olot que obre una nova etapa en les comunicacions entre les comarques centrals i les gironines, especialment entre Osona i la Garrotxa, ja que les comunica millor i les apropa. El president ha qualificat el túnel de Bracons com el “símbol d’una època en què Catalunya s’està transformant, a base d’un gran esforç en la inversió pública i d’una aposta decidida per les infraestructures”

En el comunicat de premsa (El president diu que Bracons és el “símbol” de la transformació de Catalunya a través de l’obra pública) també hi trobareu una Nota explicativa sobre l'Eix Vic-Olot del Túnel de Bracons, amb informació detallada de cada tram.

En qualsevol cas és massa fàcil (fins pot ser frívol) parlar de Bracons des de Sarrià de Ter, per més que nosaltres (a Sarrià de Ter) tenim prou experiència sobre el pas de les infraestructures pel territori urbà i natural... En aquest sentit sempre m'ha agradat sentir i llegir el què diu l'ex alcalde de Les Preses i ex diputat al Parlament Daniel Terradellas. El darrer article que li he llegit és BRACONS: UNA VIA D´OPORTUNITATS. Aquests en són alguns fragments:

Tot sembla a punt perquè es pugui obrir aviat el túnel de Bracons. Amb aquesta nova carretera la Garrotxa supera un dèficit històric de comunicacions que ens situava com a cul de sac i lluny dels eixos que vertebren el país. Fa pocs anys milloràvem la connectivitat cap a Girona i França, ara, amb Bracons podrem fer-ho cap a l´interior del país i Barcelona. Aquesta era una llarga reivindicació aflorada tot just recuperada la democràcia, amb propostes diverses que han passat per diferents governs i consellers; contestades i millorades, però que finalment arriben a ser una realitat. Poques infraestructures han generat tanta activitat institucional i social, amb debat territorial, polític i mediàtic.

(...) Era i soc de l´opinió que els efectes de Bracons tenen mes incidència territorial, econòmica i social que l´afectació paisatgística de la pròpia carretera. La sensibilitat i els mitjans tècnics d´avui ens permeten solucions constructives respectables i respectuoses. En canvi, podria ser mes complicat de resoldre l´afectació global a les dues comarques veïnes: Osona i Garrotxa que fins ara han estat separades per una serralada. Ara canviaran els aspectes socials, laborals, econòmics, comercials, culturals, acadèmics o poblacionals de cada comarca, perquè tindran una porta que fomentarà mobilitat, relació i transvasaments. Per això, ja fa temps vam impulsar estudis per preveure aquesta nova situació: quines oportunitats generaria el túnel i que grinyolaria, a fi de preparar-s´hi.

Us recomano que el llegiu íntegrament...

L'eix Vic-Olot encara no és complet: manquen els variants de Les Preses i d'Olot, de manera que fins aleshores es restringirà el pas de vehicles pesants que no siguin de mobilitat interna... Veurem quina incidència té aquest eix en ambdós territoris, en la mobilitat de la seva gent, el l'economia, el turisme... I si com algú ja comenta, l'eix Vic-Olot quedarà petit i caldrà desdoblar-lo... El temps dirà...

30 anys d'ajuntament democràtic a Girona

Aquest divendres 3 d'abril fa 30 anys que es van celebrar les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments després del llarg període de la dictadura franquista. Aquesta tarda l'Agrupació de Girona del PSC ha organitzat un acte per recordar i celebrar l'aniversari.

Ha obert l'acte la Glòria Plana, primera secretària de l'Agrupació de Girona del PSC, i han intervingut en Quim Nadal, primer secretari de la Federació del PSC de les comarques gironines i ex alcalde de Girona (1979-2002) i l'alcaldessa Anna Pagans.

Els tres ponents han coincidit en els seus respectius parlaments en destacar l'important paper del govern socialista en la transformació de la ciutat, en les expectatives que van generar aquelles primeres eleccions als ajuntaments, en el nou alè que representaven, així com en la capacitat del PSC d'anar-se renovant a cada cita electoral, adaptant-se a les noves necessitats, a les noves realitats. En Quim Nadal ha fet un repàs, a tall d'improvitzat i incomplet inventari, de com era (i es van trobar) Girona quan va començar a funcionar el primer ajuntament democràtic: deixalles llençades sobre el riu Onyar, l'esquelet d'un frustrat "bolet" prop la Plaça Catalunya, la manca d'accessibilitat de Can Gibert del Pla, la manca de serveis bàsics d'alguns barris... Ha volgut, però, com també ho han fet la Glòria Plana i l'Anna Pagans, projectar el projecte socialista cap al futur, cap a la Girona del futur amb un PSC que també es renova, s'actualitza programàticament cada 4 anys...

L'acte s'ha fet al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, lloc on tradicionalment el PSC de Girona ha seguit, des de 1979, els resultats electorals de les eleccions municipals. Naturalment entre el públic hi havia ex-regidors dels diferents governs socialistes, els vells rockers (o velles glòries, que dirien alguns), encara que molts d'ells encara molt actius... Va ser precisament al Saló de Descans que el mateix 3 d'abril es va gestar, possiblement d'una manera més intuïtiva que planificada, el futur pacte del primer govern democràtic de la ciutat de Girona després de la dictadura, liderat pel PSC.

L'Agrupació de Girona ens ha obsequiat amb un llibre que recull tots els programes electorals i candidatures de les eleccions municipals a la ciutat de Girona, amb la corresponent fotografia de candidatura de cada una de les campanyes. Tot un document que permet veure l'evolulció de la ciutat a través de les propostes electorals de qui l'ha estat governant al llarg de tot aquest temps... i personalment, espero que per molts més...

Hi ha hagut també un record especial pels regidors socialistes absents (llegeixi's difunts): Tià Salellas, Joan Gelada, Joan Puigbert i Just Manuel Casero. Precisament aquesta tarda, abans d'anar cap a l'acte de Girona, he fullejat el llibre Memòria de Just (Jaume Guillamet. Edicions 92. 1999) i hi he trobat la ressenya del perfil d'en Just, el meu pare, com a candidat, com a número 3 de la llista del PSC:

"JUST MANUEL CASERO MADRID. Nat a Abrantes, Portugal, el dia 6 de juny de 1946. Té 32 anys, casat i amb dos fills. Viu al barri del Pont Major.
Políticament és present en els primers moments de l'Assemblea Democràtica de Girona i de Convergència Socialista. Intervé en diferents moviments ciutadans i el 8 de febrer de 1976 és ferit a Barcelona en una manifestació i perd un ull per una bala de goma de la policia.
És president de l'Associació de Veïns del Pont Major i participa en la creació de l'empresa periodística que edita Punt Diari."

30 anys d'ajuntaments democràtics, 30 anys de polítiques de proximitat, de millora i transformació de pobles, viles, barris i ciutats, 30 anys de municipalisme al servei del país i, sobretot, de la ciutadania, 30 anys en què cal posar en valor la contribució que el PSC, també de les altres formacions polítiques, ha tingut en la recuperació de la democràcia i polítiques municipals al servei dels ciutadans.