dissabte, 14 de març del 2009

Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter: una de bona i una de dolenta (I)

Aquesta és la primera part del primer dels dos articles que he publicat, com a regidor portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, al número 67 de la revista Parlem de Sarrià. La primera part és sobre la situació de la fàbrica Torraspapel; la segona part, que publicaré demà, és sobre els 733.439 € del Fons Estatal d'Inversió Local per Sarrià de Ter. Però anem per parts i comencem, entra la bona i la dolenta, per aquesta darrera, per la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter.

De Manifestació treballadors Torraspapel Sarrià de Ter

La crisi de la fàbrica de Torraspapel

Tinc una notícia bona i una de dolenta, quina voleu saber primer? Així comencen alguns acudits, però en el cas de Sarrià de Ter, si parlem del darrer trimestre d'aquest any que hem deixat enrere, el 2008, ens referim a la vida real, tangible, palpable, a la vida del nostre poble, de vosaltres, persones treballadores i també del nostre ajuntament.

Aquest darrer trimestre del 2008 ha estat marcat sense cap mena de dubte per les conseqüències de la crisi econòmica global, que Sarrià de Ter també pateix, tal com explicava amb alguns exemples al darrer article publicat al Parlem de Sarrià. De les moltes conseqüències que la crisi té a Sarrià de Ter en destacaré dues, possiblement la més negativa i nefasta, i la més positiva, que, encara que no ho sembli, també hi és.

Em refereixo a la complexa i delicada situació de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, per un costat, i a l'aportació del govern de l'Estat de 733.439 € per a fer inversions, obres de millora, i generar ocupació a Sarrià de Ter.

De Manifestació treballadors Torraspapel Sarrià de Ter

Quo vadis Torraspapel?

El passat 6 de novembre saltava la notícia: la direcció de Torraspapel anunciava la presentació d'un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) que representava, per la fàbrica de Sarrià de Ter, la pèrdua de més de 200 treballadors, en concret 213. La notícia sorprèn a la majoria i sobretot crea perplexitat i gran preocupació: perplexitat perquè precisament la fàbrica de Sarrià de Ter no té pèrdues, sinó beneficis, alhora que aporta coneixement i valor afegit a les altres fàbriques; gran preocupació per la situació laboral dels treballadors afectats i per la fràgil situació de la fàbrica, en cas de prosperar l'ERO i canviar l'activitat productiva de la fàbrica.

Des del PSC de Sarrià de Ter vam lamentar, i així els ho vam comunicar, que ens assabentéssim de la notícia a través dels mitjans de comunicació, quan el govern municipal sabia, de feia mesos, la voluntat de la direcció de l'empresa de tancar la fàbrica o de fer-hi una reducció important de personal. També vam lamentar que el govern no ens convoqués a cap de les reunions que va mantenir amb el comitè d'empresa i amb la direcció de Torraspapel, entenent que com a representants públics que som, i sobretot si en aquest tema actuem des de la unanimitat i en fem bandera, el govern pràcticament no l'exerceixi.

Malgrat el govern, des del PSC de Sarrià de Ter, tan bon punt vam conèixer la notícia vam començar a moure'ns: reunió amb el comitè d'empresa, trucades i xerrades amb treballadors de la fàbrica, reunions i converses amb representants dels governs de la Generalitat i l'Estat, contactes amb els diputats del PSC al Congrés de Diputats, converses amb els sindicats, amb les patronals...

Al llarg de tota la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, des del PSC hem estat molt actius, d'entrada donant suport al comitè d'empresa i als treballadors, però també fent propostes per afrontar la crisi, fent crides a la mobilització i fent difusió de tota l'activitat i notícies que anaven sorgint. Tota l'acció del PSC de Sarrià de Ter respecte a la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter es pot consultar i llegir al web del PSC de Sarrià de Ter, així com als blocs de l'Assumpció Vila i al meu.

El dijous 13 de novembre es va fer la més nombrosa de les mobilitzacions dels treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter. Una setmana després de publicar-se la notícia, la sensació general era encara d'incredulitat i de gran preocupació. A mesura que anaven passant els dies s'anava definint el problema: no era una qüestió de pèrdues, era una qüestió industrial... però fos quina fos la causa, les conseqüències sempre apuntaven allà mateix: la reducció de la plantilla i el canvi de producció, és a dir, deixar de fer el paper estucat per produir paper autocopiatiu. D'aquesta manera es confirmava la màxima que diu que quan les coses van malament, sempre poden anar pitjor.

El canvi de producció no és un tema menor, ja que apunta de manera inevitable quin serà el futur de la fàbrica. I amb el paper autocopiatiu, amb més de dos-cents treballadors menys, el futur de la fàbrica és més aviat poc esperançador. La percepció general és que la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter està ferida de mort i té els dies (potser algun any) comptats. M'agradaria molt equivocar-me, naturalment, però passar d'una fàbrica amb més de tres-cents treballadors amb una producció d'un paper fort al mercat i amb departaments de qualitat a tenir una fàbrica de poc més de cent treballadors amb una producció d'un paper cada dia més residual al mercat i prescindint del valor afegit en qualitat i coneixement de la fàbrica, no és massa esperançador.

Al mes de gener de 2009 la crisi de la fàbrica Torraspapel s'ha tancat amb un acord, després d'unes intenses, tenses i llargues negociacions, entre el comitè d'empresa (amb el suport ampli dels treballadors) i la direcció de Torraspapel, un acord, entenem, que és el millor possible, però no el desitjat ni pels treballadors ni pel mateix comitè...

Un dels aspectes que ha planat al llarg de la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter ha estat la possibilitat de requalificar, passant-los a ús residencial, els terrenys de la fàbrica de Sarrià de Dalt. Cal dir que aquest és un interès real de l'empresa, que, sospito, apareixerà més endavant. Quan des del govern ens van comunicar que ells no descartaven aquesta mesura, nosaltres de seguida vam marcar les nostres condicions, que passava pel compromís per part de l'empresa de fer una inversió a la fàbrica que garantís els llocs de treball i en millorés la producció, i en aquests sentit valoràvem que el benefici que l'empresa pogués treure de la requalificació representés entre un 15 i un 20% de la inversió que l'empresa hauria de fer a la fàbrica. Amb la proposta de l'empresa, amb la disminució de la plantilla i amb el canvi de producció no es pot parlar, ni tan sols plantejar, pel PSC de Sarrià de Ter, la requalificació dels terrenys.

On va la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter? Què vol fer-ne l'empresa? Quins són els seus plans de futur?... Per l'empresa els terrenys de la fàbrica, a Sarrià de Dalt i al sector paperer, a tocar del riu, són un tresor que, potser no avui però sí demà, superada la crisi econòmica, voldran explotar. Esperem que, tot i amb la reducció i amb el canvi de producció, la fàbrica Torraspapel es mantingui per molts anys a Sarrià de Ter... tot i que a ningú se li escapa que té els dies comptats!

--------------------------------------

pd: sobre la crisi de Torraspapel he escrit en aquest bloc:
La crisi esquitxa Sarrià de Ter (Torraspapel), publicat el dissabte 8 de novembre de 2008.
Tempus fugit: contrarellotge per salvar la Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 9 de novembre de 2008.
La resistència dels treballadors de Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 12 de novembre de 2008.
Comunicat del PSC de Sarrià de Ter sobre la fàbrica Torraspapel, publicat el dijous 13 de novembre de 2008.
Imatges de la manifestació dels treballadors de Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el dijous 13 de novembre de 2008.
Lectura dominical dels diaris locals: Torraspapel, ERO i una nova cervesa, publicat el diumenge 16 de novembre de 2008.
Moció Torraspapel Sarrià de Ter, publicat el dimarts 25 de novembre de 2008.
Novembre 2008: mes fatídic per la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 30 de novembre de 2008.
Sobre la requalificació de terrenys de Torraspapel, publicat el dijous 18 de desembre de 2008.
Comunicat PSC Sarrià de Ter sobre el preacord Torraspapel, publicat el divendres 16 de gener de 2009.
Assemblees de Torraspapel a Sarrià de Ter, publicat el dimecres 21 de gener de 2009.

divendres, 13 de març del 2009

Homenatge a Carles Rahola diumenge 15 de març a les 5 del matí!

Monument d'homenatge a Carles Rahola a la Rambla de la Llibertat de Girona

Hi ha qui m’ha dit que els qui preveiem assistir a l’homenatge d’aquest proper diumenge a les 5 del matí a Carles Rahola al cementiri vell de Girona estem sonats!. I perquè no a les 12 del migdia?.

Es referia aquest dimecres Anna Pagans a l’hora terrible l’hora, les cinc de la matinada del dia 15 de març de 1939, en què Carles Rahola va ser executat. L’hora, doncs, no és gratuïta, malgrat entenc que hom podria considerar que l’homenatge seria igualment digne de fer-se en un horari més diürn, potser més proper al bermut que no pas a l'esmorzar endormiscat d'un dia feiner. Però guanya càrrega simbòlica fer-li l’homenatge a la mateixa hora que ell, fidel a la República i als seus valors, innocent de tota culpa, va afrontar la mort amb la mateixa integritat i dignitat que va viure la seva vida.

Però no només és l’hora el més rellevant d’aquest acte d’homenatge, ho és també el programa d’actes previst. Convocats a les 5 del matí al cementiri vell de Girona, on va ser afusellat, desfarem el camí que va fer a peu fins al Seminari de Girona, que aleshores tenia funció de presó, passant pel Jardí de la Infància i la Rambla de la Llibertat. Al llarg de tot l’homenatge i, per tant, del recorregut, hi haurà lectures d’escrits de Carles Rahola, una breu audició i la projecció d’un audiovisual.

Aquest és el programa d’actes previst:

GIRONA PER LA MEMÒRIA

Diumenge 15 de març

CONCENTRACIÓ
a les 5 h del matí al Cementiri Vell de Girona
LECTURA DE LA DARRERA CARTA DE CARLES RAHOLA
Xavier Carmaniu / Carme Val

a les 5,30 h
INICI DEL RECORREGUT A PEU EN HOMENATGE A CARLES RAHOLA

a les 6 h al Jardí de l’Infància
LECTURA DE L’ARTICLE “REFUGIS I JARDINS”
Carme Val / Xavier Carmaniu
INTERPRETACIÓ DE “DAMUNT DE TU NOMÉS LES
FLORS” de Frederic Mompou
Titon Frauca

a les 6,45 h al Monument de la Rambla
ACTE D’HOMENATGE
PARLAMENT DE Josep-Maria Terricabras

a les 7 h a la Porta del Seminari
PROJECCIÓ D’UN AUDIOVISUAL
confeccionat per alumnes i professors de l’IES Carles Rahola

a les 7,30 h a la Plaça del Vi
Bus de tornada al Cementiri

Prop de 70 entitats s'han adherit a l'Homenatge a Carles Rahola:

ADAC (Ateneu d’Acció cultural de Girona) / Agrupació Sardanista d’Olot / Amics de Josep Sunyol / Amics de l’Unesco de Girona / Amics de la Sardana Terra Nostra / Associació d’Amics del Museu d’Art / Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador de Girona / Associació d’Hostaleria de Girona / Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les comarques Gironines / Associació Guies de Girona / AV Can Gibert del Pla / AV Devesa-Güell / AV Montilivi / AV Sant Narcís / Biblioteca Salvador Allende de Santa Eugènia de Ter / Cafè Bar L’Arc / Cambra de Propietat Urbana de Girona / Candidatura d’Unitat Popular de Girona / Celrà x Palestina / Centre de Formació d’Adults de Girona / Club de lectura de Sant Narcís / Col•legi d’Economistes de Catalunya (Seu Girona) / Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (Dem. Girona) / Col•legi Oficial d’Enginyers Tècnics i Perits Agrícoles de Catalunya (Dem. Girona) / Comissió de la Dignitat / Convergència Democràtica de Catalunya / Coordinadora d’AMPAs de Santa Eugènia i Sant Narcís / Coordinadora d’ONG Solidàries / Diari El Punt / Educadors sense fronteres / Esquerra Republicana de Catalunya / Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) / Fundació Atrium Artis / Fundació Bertrana / Fundació Colomer-Sanz / Fundació Fita / Fundació Josep Pla / Fundació SER.GI / Fundació Valvi / GERDS, Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter / GironaNoticies.com / GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals) / IES Carles Rahola / IES Santa Eugènia “Els mil i pico” / Iniciativa per Catalunya - Verds / Joventut Socialista de Catalunya (Comarques Gironines) / Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya / Justícia i Pau de Girona / Llibreria 22 / Maulets / Òmnium Gironès / Partit dels Socialistes de Catalunya / Plataforma Gironina de Ciutadans pel Canvi / Professionals Cristians de Girona / Punt de Benvinguda / Ràdio Girona / Ràdio Salt / SiesTV / Societat l’Amistat de Cadaquès / Televisió de Girona / Unió de Joves (Joventuts d’Unió Democràtica) / Unió Democràtica de Catalunya / Unió General de Treballadors

Si Rahola va matinar per afrontar la mort, per defensar la llibertat, el federalisme, la democràcia, la república... matinarem nosaltres per no oblidar la seva injusta mort, per recordar la seva plena vida, per recordar que com ell van ser molts els gironins que van ser executats per les seves idees, per recordar que van ser molts més els gironins i gironines que van patir (exili, opressió, silenci...) la fosca dictadura franquista, per recordar els qui, malgrat tot, van seguir teixint el fil de llibertat i democràcia a l'exili (i també a l'exili interior) mantenint vius els valors que emanaven de la república i que vam poder recuperar, potser encara no del tot plenament, amb la fi de la dictadura i el retorn de la democràcia.

Matinarem aquest diumenge 15 de març per fer un acte cívic, ciutadà, de ciutadania, d'homenatge a Carles Rahola: "Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la nostra noble i estimada Girona ni qualsevol altre indret del món".

-------------------------------------
pd1: l'Homenatge a Carles Rahola al facebook.

pd2: sobre Carles Rahola he escrit/publicat en aquest bloc:
Homenatge a Carles Rahola, dilluns 16 de febrer de 2009
Homenatge a Carles Rahola de l'ADAG. Circular de Justícia i Pau del 1976, dijous 26 de febrer de 2009
La sentència contra Carles Rahola, dimarts 3 de març de 2009
CONFERÈNCIA "Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual", dijous 5 de març de 2009
Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual, dimecres 11 de març de 2009

dijous, 12 de març del 2009

Dona = treballadora? Twitter+comentari Sam Enfot

A l'article 3 dones treballadores, que vaig escriure aquest passat diumenge 8 de març, dia internacional de les dones, o de la dona treballadora, l'inclassificable periodista Sam Enfot va fer un comentari arran del primer paràgraf del meu article.
Així començava l'article:
Conec tres dones treballadores. Bé, en conec moltes més!. Fins i tot hi ha qui diria que totes les dones que hom pot conèixer són, en efecte, treballadores... però no ens perdem, ara, per aquestes derivades...
Sam Enfot va fer aquest comentari:
Nego l'equivalència dona=treballadora i et remeto al meu bloc.
I al seu bloc, efectivament, s'explica a l'entrada PARIDES:
(fragment) En una emissora fins i tot vaig sentir, en un patètic i deplorable intent de ser políticament correcte, que dona i treballadora era una redundància.Home! No fotem! Ara resultarà que la senyora de l’alta burgesia que té cinc minyones, la reina o la Tita són treballadores...Que cadascú es posi al lloc que li pertoca i que ningú no es pengi medalles que no li corresponen i, com deia el poeta, via fora que tot està per fer i tot és possible.
D'altra banda el mateix dia 8 de març vaig escriure 3 piulades al meu twitter:

  • Si dona=treballadora; dona treballadora és una reiteració?
  • Si no es parla d'home treballador, és perquè des de fa segles que està assumit que home=treballador?
  • Si home=treballador i dona=treballadora, perquè dona treballadora?... Perquè encara no podem afirmar que home=dona, treballadors o no...

Té raó Sam Enfot... Com amb els homes, hi ha dones treballadores i homes que no... però la qüestió és que de la mateixa manera que no podem dir home=dona, tampoc podem afirmar que dona treballadora=home treballador...

Aquesta és la clau, és aquí on ens hem de centrar, en les desigualtats entre homes i dones, treballadores i no treballadors. I potser sí, començar a abandonar això que totes les dones són treballadores, tot i reconèixer que, treballadores o no, sí que tenen majors càrregues familiars... i per tant més feina... En fi, no em sento capaç de desfer l'embolic... serà que sóc, al cap i a la fi, un home...

dimecres, 11 de març del 2009

Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual

Josep Ma Terricabras, Anna Pagans i Quim Curbet al Centre Cultural de la Mercè

Amb aquest títol, Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual, el filòsof Josep Ma Terricabras ha pronunciat una conferència, aquest dimecres al vespre, al Centre Cultural de la Mercè de Girona. Com és habitual en Terricabras, ha parlat amb convicció i apassionament, gesticulant físicament i verbal, alhora que fent picades d'ull crítiques a alguns apunts d'actualitat (i societat?), entre ells l'aplaudit irònic comentari sobre la recent creada Fundació Príncep de Girona... No caldria recordar, però ho faré, la profunda convicció republicana, també federal, com ha subratllat el propi Terricabras, de Carles Rahola.

Malgrat anar proveït amb paper i bolígraf, no he pres notes durant la conferència del professor Terricabras a desgrat meu, doncs precisament en el moment en què començava a explicar l'estudi preliminar que acompanya la reedició dels llibres de Carles Rahola BREVIARI DE CIUTADANIA / LA PENA DE MORT A GIRONA, la tinta del meu bolígraf ha deixat de rajar... la meva mare no en tenia cap (inusual en ella) a la seva bossa de mà... Tot i lamentar inicialment aquest petit contratemps, al final ho he agraït, per la possibilitat d'escoltar amb més atenció (l'atenció només d'escoltar sense haver d'anotar, al vol i -los precipitadament, frases i conceptes al bloc de notes) i de gaudir de la conferència de Terricabras.


Abans d'iniciar pròpiament la conferència, Josep Ma Terricabras ha tingut un record pels 582 gironins afusellats entre 1939 i 1945, essent-ne Rahola el símbol, recomanant la visita i lectura del corresponent catàleg de l'exposició Sumaríssim 1939-1945, 70 anys dels primers consells de guerra a les comarques de Girona (targetó en pdf). Ha llegit un fragment de la part final del catàleg i ha recordat que aquesta exposició es pot visitar fins el 29 de març al Consell Comarcal de l'Alt Empordà i més endavant del 23 de maig al 28 de juny al Museu de l'Exili de La Jonquera i del 28 de setembre al 28 de novembre a l'Arxiu Històric de Girona.

A tall d'anècdota, de cruel anècdota, Terricabras ha comentat que fins als canvis legislatius de l'any 1943 Rahola i molts dels executats els van condemnar per rebel·lió, legalment s'entén que a la República, precisament per aquells que efectivament s'hi rebel·lant contra.

Moltes de les coses que aquest dimarts ha explicat Terricabras es poden llegir a l'estudi preliminar, amb un enfocament a partir del pensament, més que no pas des d'una perspectiva històrica o biogràfica, prou ben explicada i documentada des de fa 30 anys i ara... Rica en detalls i anècdotes, haureu d'accedir al llibre i al seu estudi preliminar per explorar el què avui hem assaborit en forma de tast, cuinat a foc viu.

Abans de la conferència de Terricabras ha obert l'acte l'alcaldessa de Girona Anna Pagans, que fent un esforç per combatre la seva afonia ha destacat la rigorositat de l'estudi de Terricabras, i com ha fet posteriorment el filòsof, ha tingut un record per la resta de persones, més anònimes, que com Carles Rahola van ser assassinades per no haver fet res. Ha recordat Anna Pagans l'acte d'homenatge del proper diumenge a les cinc del matí (l'hora terrible, ha dit) al cementiri de Girona.

Entre l'alcaldessa i el filòsof ha parlat l'editor, Quim Curbet, que a l'inici de la seva intervenció ha agraït la presència de tothom i en especial de Carolina Rahola, filla de Carles Rahola. Quim Curbet ha presentat el llibre NOU BREVIARI DE CIUTADANIA, on 117 gironins i gironines defineixen diferents conceptes que ens ajuden a entendre la idea, la concepció, de ciutadania. Tres dels 117 autors han llegit algunes de les pàgines del nou breviari de ciutadania: Maria Lluïsa Faxedas (Art), regidora de Cultura de l'ajuntament de Girona, Francesc Francisco-Busquets Palahí (Creure/respecte), subdelegat del govern de l'estat a Girona i, en absència d'un dels autors del qual ara no en recordo el nom, i de manera improvitzada convidat llegir per l'editor, el llibreter Guillem Terribas (Llibre).




Més enllà de presentar els llibres (parlen de Girona, de Carles Rahola i de ciutadania, entesa com un sentiment de dignitat) l'editor Curbet ha llegit una intervenció, que de fet ha publicat també aquest dimarts al Diari de Girona (Deures de ciutadania), on entre d'altres ha recordat que els gironins volem exercir el nostre dret a la memòria, que la figura de Rahola ja es va recuperar també als anys '70, i ha recordat l'especial del Presència (núm. 423, maig 1976) i l'activitat de l'Assemblea Democràtica d'Artistes Gironins (ADAG).

Curbet ha afirmat que avui els gironins som gairebé ciutadans de ple dret, argumentant que per ser-ho completament hauríem de poder viure en una república. Ha lamentat, d'alguna manera, que l'excessiva megacefàlia del nostre país no ha permès que Carles Rahola tingués el reconeixement de país que mereix, que tindria si en comptes d'haver mort a Girona l'haguéssin executat a Barcelona. També ha dit que Rahola va viure una època en què la raó es pagava amb la vida i que va ser víctima de la incomprensió, intolerància i fanatisme d'una guerra indigne.

Com han recordat Pagans, Curbet i Terricabras, el proper acte d'homenatge serà el diumenge 15 de març a les 5 del matí per desfer el camí que va fer Rahola des de la presó de Girona (actual seminari) fins al cementiri de Girona [Girona per la memòria: acte cívic d'homenatge a Carles Rahola, el proper diumenge 15 de març].

---------------------------------

pd: sobre Carles Rahola he escrit/publicat en aquest bloc:
Homenatge a Carles Rahola, dilluns 16 de febrer de 2009
Homenatge a Carles Rahola de l'ADAG. Circular de Justícia i Pau del 1976, dijous 26 de febrer de 2009
La sentència contra Carles Rahola, dimarts 3 de març de 2009
CONFERÈNCIA "Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual", dijous 5 de març de 2009

dimarts, 10 de març del 2009

Una de branques que impedeixen la correcta il·luminació del carrer

Aquest dimarts el PSC de Sarrià de Ter hem presentat una instància (en pdf) a l'ajuntament de Sarrià de Ter demanant la poda d'unes branques que impedeixen, i sobretot impediran amb la florida, la correcta il·luminació del carrer. Aquesta és la nota de premsa (aquí en pdf) que hem enviat als mitjans.



El PSC de Sarrià de Ter demana que es podin els arbres del carrer Sant Ferriol per millorar la il·luminació del carrer a la nit


Pels socialistes els veïns es queixen de manca de llum als vespres i a les nits, ja que les branques impedeixen la correcta il·luminació del carrer a la primavera i estiu


El PSC de Sarrià de Ter ha presentat una instància a l'ajuntament sol·licitant la poda dels arbres del carrer Sant Ferriol de Sarrià de Ter abans no comenci la florida, ja que les branques dels arbres enfosqueixen la il·luminació dels bàculs al carrer, generant, sobretot a la primavera i estiu, una major sensació d'inseguretat per part dels veïns i veïnes. El PSC demana que si no és possible fer ara la poda, si més no es podin les branques que hi ha sota les pantalles de llum.

Per Roger Casero, regidor-portaveu del grup municipal del PSC, “aquesta mesura permetria una millor i correcte il·luminació del carrer, augmentant la percepció de seguretat alhora que es donaria resposta a les queixes dels veïns i veïnes d'aquest carrer”.

Confiem que el govern prengui nota i posi fil a l'agulla... en aquest sector tampoc són ni tants arbres ni tantes branques...

Hi havia una vegada... una rateta, de l'EBM Confetti

Treball de l'EBM Confetti per les VII Jornades de la dona treballadora

L'Escola Bressol Municipal Confetti ha participat, també aquesta any, a les VII Jornades de la dona treballadora de Sarrià de Ter, amb una exposició. Com que enguany el tema principal eren els contes infantils, des de l'escola bressol han treballat amb tot un clàssic... el conte de la Rateta (que escombrava l'escaleta).

Per a les jornades han fet uns murals amb imatges dels infants de l'escola disfressats d'animals i sobretot amb una versió diferent del conte, feta pel claustre de mestres de l'escola... Aquest és el relat que es pot llegir:

Hi havia una vegada un RATOLÍ que escombrava l’escaleta, treia la pols, netejava el vàter, planxava, posava l’assecadora, netejava els vidres i fins i tot les juntes de les rajoles... tot escombrant va trobar un bitllet lilòs.

Sense pensar gaire ja va saber en què gastaria el bitllet:
“un Iphone”.


Per tal de poder “fardar” i presumir va asseure’s a l’escala amb els auriculars col·locats, tot esperant a qui podia seduïr....

Va passar una truja “oing, oing...”

Li va dir: Trujeta, trujeta...
Què vols escoltar una cançó amb mi?
I la trujeta li a contestar: ui! “oing, oing...” aquesta música no em mola gens, passo!.

Va passar un ovella “ beee, beee, beee...”

Li va dir: ovella, ovella...
Què vols “xatejar” amb mi?
I l’ovella li va contestar: ui! No! jo utilitzo el “facebook”.

Va passar una gallina:”kokorroko” “kokorroko...”

Li va dir: gallina, gallina tu que ets tant maca.
Què vols ballar amb mi?
I la gallina li va dir, no gràcies! Jo ballo “funky” amb els meus “col·leges”.

Va passar la gateta “miau, miau...”

Li va dir: gateta, gateta tu que ets tant boniqueta.
Què voldries veure el meu pis?
La gateta li va respondre: si, si!

Van organitzar una festa
amb tots els animals de la “metròpolis”, el cocodril, la girafa, el goril·la, l’hipopòtam, l’elefant, les formigues... van estar tota la nit de gresca.

L’endemà al matí el ratolí i la gateta es van aixecar amb ressaca.

El ratolí li va donar l’aspirador i la fregona.
- Li va dir: Apa nena! Et deixo això per netejar, tu mateixa!!! Jo t’espero aquí al sofà.

A la gateta se li van posar els pèls de punta i en veure el panorama...
- Li va dir: Aquí et quedes!!! TU, el teu “iphone” i l’aspirador!!! Quan facis una altre festa em pots trucar.

I és que els contes, sempre es podien haver escrit d'una altra manera...

Bona feina, i creativa com sempre, la de l'equip de l'EBM Confetti!. Per cert, l'exposició la podeu anar a veure fins a finals de mes al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter.

dilluns, 9 de març del 2009

Barbie: pluriocupació en mig segle de vida

Capricis del calendari que, just el dia después de celebrar el dia internacional de la dona treballadora, la Barbie (Barbara Millicent Roberts) celebri el seu aniversari… I aquest 2009 a més compleix 50 anys, mig segle!.

Estereotip de model, dona físicament impossible, es manté, malgrat la competència, com una de les nines, i referències, preferides de les nenes d’arreu… I dic referències perquè avui per avui, la nina en sí és només un dels productes de l’univers Barbie, el marxandatge fa la resta...

La Barbie, a diferència de moltes altres nines, és, ha estat sempre, una nina amb fisonomia adulta (jove), no infantil. En aquest sentit sense deixar de ser ella ni perdre la seva personalitat (coqueta i refinada), se n’han fet col•leccions en les que ha sortit, entre d’altres, amb aquests variats (?) oficis:

Actriu, advocada, assessora d’imatge, automobilista, ballarina, banquera, bombera, cangur, cantant, cuinera, dentista, detectiva, doctora, empresària, escombriaire, experta en cosmètics, forestal, fotògrafa, geneta, gimnasta, guia turística, hostessa, infermera, jardinera, mestra, mestressa de casa, model, música, nutricionista, pediatra, perruquera, pintora, policia, psicòloga, representant, secretària, venedora, veterinària o xofera...

Sense que sigui una professió també ha estat mare, princesa i reina. Fidelment casada amb en Ken (Ken Carson), la Barbie seguiex ben present al cor i les il•lusions de les nostres filles... i molt em temo que ho serà també de les nostres nétes... i amb les besnétes (les meves, jo que tinc 34 anys i 3 filles de 9, 7 i 3 anys) potser celebrarà el seu centenari!. Potser ella no haurà canviat massa, espero que les nenes, les dones de llavors, sí, sobretot pel que fa a la igualtat!.

------------------------

pd: Aqua - Barbie Girl


Inevitable referència musical... parlant de la Barbie...

diumenge, 8 de març del 2009

Hi havia una vegada... un munt de contes

De Hi havia una vegada... un munt de contes.

Hi havia una vegada... un munt de contes és l'exposició del CEIP Montserrat a les VII Jornades de la dona treballadora de Sarrià de Ter.

Com cada any l'escola Montserrat participa a les Jornades de la dona treballadora amb una exposició de murals a partir del treball fet a l'aula. Aquest és el comunicat que va fer l'escola sobre l'exposició:

“Hi havia una vegada... un munt de contes”, l'exposició del CEIP Montserrat a les VII Jornades de la dona treballadora de Sarrià de Ter

L'exposició, que s'inaugura aquest divendres a la tarda, es pot veure al Centre Cívic la Cooperativa fins a finals de mes

Com cada any el CEIP Montserrat participa a les jornades de la dona de Sarrià de Ter amb una exposició de murals realitzats pels alumnes de l'escola. Enguany l'exposició s'ha fet en base a l'anàlisi, en clau de gènere, de la transmissió dels rols masculí i femení a través de diferents contes tradicionals i actuals d'arreu del món.

En especial els alumnes han observat la imatge que projecten els principals personatges femení i masculí, tan pel que fa al seu caràcter com a la seu aspecte físic, així com el paper que juga cada personatge, el gènere dels personatges bons/dolents i imaginant l'evolució dels personatges més enllà del conte.

Una de les reflexions del treball dels alumnes i mestres de l'escola és que no tots els contes actuals donen la volta, capgiren, els rols de gènere tradicionals, ni tots els contes tradicionals atorguen un paper submís, innocent i ingenu als personatges femenins.

Aquest treball ha permès prendre consciència dels diferents tipus de comportament i actituds, afavorir l'empatia i cercar alternatives.

D'altra banda el CEIP Montserrat i l'AMPA han elaborat un audiovisual on diferents alumnes de l'escola analitzen alguns contes tradicionals en clau de gènere. L'audiovisual, titulat “Hi havia una vegada... els contes als ulls dels infants”, es projectarà aquest divendres a la tarda després de les inauguració de l'exposició, a partir de les 18 h.

L'Exposició és una delícia!. Els murals tenen un munt de detalls que convé observar. Aquests en són alguns.

Els alumnes de P4 A, sobre el conte La princesa més fina del món han escrit, en boca dels personatges:

De Hi havia una vegada... un munt de contes.

"Busco una dona que sigui ideal. Necessito una princesa sense defectes"


De Hi havia una vegada... un munt de contes.

"Sóc una princesa fina i refinada. El príncep diu que sóc perfecta i jo m'ho crec"

O sobre el conte de la Ventafocs els alumnes de 3r A han escrit:

De Hi havia una vegada... un munt de contes.

"No totes les guapes són bones, ni les lletges dolentes. Les noies també prenen la iniciativa. No tots els nois són forts valents i guapos"

Aquesta és una selecció d'imatges de l'exposició elaborada pels alumnes del CEIP Montserrat, que es pot veure al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter fins a finals de mes.



D'altra banda al Centre Cívic la Cooperativa també hi ha uns murals de l'Escola Bressol Municipal Confetti sobre el conte de la Rateta que escombrava l'escaleta... però d'aquest conte ja en parlarem una altra estona...

3 dones treballadores

Vinyeta del 8 de març de Manel Fontdevila al diari Público

Conec tres dones treballadores. Bé, en conec moltes més!. Fins i tot hi ha qui diria que totes les dones que hom pot conèixer són, en efecte, treballadores... però no ens perdem, ara, per aquestes derivades...

Conec tres dones treballadores de les que us voldria parlar, tres dones de tres generacions i èpoques diferents que, malgrat tot, tenen moltes coses en comú...

La primera va néixer tres anys abans de l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera, malgrat part de la seva educació la va rebre durant el període de la IIa República. De joveneta va refusar casar-se amb qui volia la seva mare (quedant vídua la seva mare, la volia fer casar amb el fill del seu segon marit i fer així un casament doble!) i se'n va anar a viure a casa d'una tia, casa on encara viu a dia d'avui. Anys més tard sí que es va casar, amb qui ella va voler, un home 16 anys més gran que ella. Hagués pogut tenir una vida més reposada d'haver-se casat de joveneta amb qui ella no volia, doncs era tota una senyoreta, d'un petit poble empordanès, però una senyoreta al cap i a la fi. Al llarg de tota la seva vida, sobretot des que es va casar, ha treballat de pagesa, treballant al camp, cultivant els horts tenint cura del bestiar... I naturalment ha treballat a casa, criant dos fills i tenint cura dels cinc néts que més endavant van arribar, és a dir, portant el pes de la casa...

La segona va néixer en plena post-guerra, un any abans de l'equador del segle passat. Educada en plena Dictadura de Franco va participar activament en la recuperació de les llibertats i la democràcia. Treballava abans de casar-se i després va seguir treballant... i sobretot va haver de treballar, i molt, quan a principis dels anys '80 va enviudar prematurament... amb dos fills petits. Mare, sola, i dona treballadora. La feina de cada dia i la de cada dia a casa, sola, criant dos fills. Els seus ingressos, fruit del seu treball, mai havien estat tan vitals. De joveneta qualsevol ingrés era benvingut (classes particulars, monitora), de casada el seu era el sou complementari, però després, vídua, el seu sou, ni les corresponents pensions de viduïtat i orfenesa, eren del tot suficients. Calculadora i austeritat i la necessitat d'incrementar els ingressos. Que difícils els anys '80!. Tot i això estudia i aprova unes oposicions per pujar de categoria, no sense esforç... Amb els fills una mica més grandets complementa la seva jornada de treball diària fent més hores en una altra feina, treballant, de dilluns a divendres, pràcticament de 8 a 20... durant pràcticament els darrers 18 anys...

La tercera va néixer dos anys després de morir el dictador i un any abans d'aprovar.se la Constitució. Educada plenament en democràcia es casa joveneta amb la carrera de magisteri acabada i aprova les oposicions de mestra embarassada de la primera de les seves tres filles. Contràriament a la tònica general, es casa i té les tres filles de jove (la primera a punt de fer-ne 22, la segona als 25 i la tercera als 29). Durant tots aquests anys ha seguit treballant de mestra, gaudint de la reducció de jornada però aportant tants ingressos com el seu home a l'economia familiar, a part de portar el gran part del pes de la casa... El seu home voldria tenir un altre fill, o filla, però ella diu que amb tres n'hi ha prou i, sobretot, que un altre criatura a qui condiciona, sobretot, és a ella, no només com a mare en el sentit més biològic (embaràs), també pel fet que, malgrat haver entrat al segle XXI, són les dones les que porten la majoria del pes en la cura dels infants i de les feines domèstiques...

La societat ha avançat, les dones s'han incorporat al món laboral, moltes han triomfat professionalment, la societat els ha reconegut i reconeix drets (maternitat, avortament...) però tot i això hi ha un element que, malgrat la major sensibilització dels homes, encara perdura: la doble jornada de les dones: la laboral i la domèstica...

La petita (i parcialment explicada) història d'aquestes tres dones, de tres èpoques diferents, no és tan diferent. Totes tres han treballat i treballen dins i fora de casa, aportant recursos a l'economia familiar i ocupant-se principalment de les feines domèstiques i cura dels infants...

Potser ha arribat el moment de parlar, també el dia de la dona treballadora, dels homes... Què ens passa als homes?. Estem més sensibilitzats i, de fa uns anys col·laborem... però les nostres actituds ens segueixen delatant... És curiós, de la mateixa manera que el clixé diu que majoritàriament el sou de la dona és el complementari en l'economia familiar, l'aportació de l'home en les tasques domèstiques és, majoritàriament, complementària en la vida familiar...

La més jove d'aquestes tres dones té, com hem dit, tres filles... Són tres nenes que en qüestió d'anys seran dones... i treballadores... 3 dones treballadores...

divendres, 6 de març del 2009

Manifest PSC Dia Internacional de les Dones



DE LA PARITAT NUMÈRICA A LA DEMOCRÀCIA PARITÀRIA
Manifest 8 de març 09

Les dones i els homes socialistes commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones.

Un dia ple de reivindicacions i d´esperances. La situació actual de crisi econòmica fa que l´assentament d´un nou model econòmic i social més equitatiu i igualitari esdevingui més imprescindible que mai, i en aquesta necessària transformació l´experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.

Les polítiques progressistes dels darrers anys han significat un avenç importantíssim quant als dret de les dones. Els diferents governs socialistes han construït un marc legislatiu que ha situat aquests drets en l´agenda política. Avui, la Llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista suposarà la implementació d´una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori. La Llei d´igualtat efectiva entre homes i dones i el procés actual de definició de la Llei d´igualtat catalana ens fa donar un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´igualtat en tots els àmbits socials.

El respecte al dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones tal i com ens marquen les diferents conferències internacionals de Nacions Unides i les resolucions del Parlament Europeu.

Les fites aconseguides són moltes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta època de crisi és fonamental seguir treballant amb l´horitzó de la justícia social i la igualtat d´oportunitats com a garantia de manteniment de l´estat del benestar.

Les dones i els homes socialistes ens vàrem declarar feministes en el darrer congrés del nostre partit. Així doncs, pensem que hem de seguir avançant en l´aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de què moltes dones, a més d´accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l´àmbit públic i en el privat.

Creiem fermament que s´ha de reconèixer el temps, la seva gestió, com un nou dret de ciutadania. Només donant valor a la vida quotidiana de les persones aconseguirem vèncer aquesta crisi i construir una societat on els valors d´igualtat, equitat i paritat siguin els fonaments bàsics de la convivència.

El projecte socialista per a la construcció d´una societat basada en la igualtat, l´equitat i la paritat, és un camí en el que és cabdal el compromís i la complicitat dels homes. Aquests homes, que com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí. Aquests homes que estan construint unes noves masculinitats per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d´una societat més justa. Una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida.
---------------------------
pd: descarrega't en pdf el manifest del PSC del Dia Internacional de les Dones.