Són només una petita mostra del què ha estat la IV exposició d'espantaocells de Sarrià de Ter que cada any, per la Festa Major, organitza l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt.
És una idea tan senzilla com ancestral, que serveix, juntament amb les senyeres (i estelades), per engalanar patis, balcons i jardins, i en definitiva, el carrer, per la nostra Festa Major. És entretingut passejar-se pel poble descobrint espantaocells i és tot un encert, per segon any, que s'organitzi un recorregut amb un trenet pels barris de Sarrià de Ter ressenguint els espantaocells...
--------------------------
pd1: Sardana a Sarrià de Ter
Malgrat la qualitat del vídeo no és molt bona (enregistrat per Daniel Canyigueral amb un mòbil), s'aprecia perfectament l'espectacularitat d'aquest espantaocells...
Una nit vaig ensopegar, fent zàpping pels canals de la tdt, amb aquest vídeoclip i em va encantar, no només per la versió que fan de la cançó Porqué te vas, també per com la presenten en un vídeoclip molt plàstic... En fi, una versió d'un dels grans temes de José Luís Perales, del qual, al contrari que l'enyorat humorista Jaume Perich, em declaro sense vergonya seguidor, i popularitzat per la cantant anglesa Jeanette...
Presidente (web i MySpace) són de Sabadell i al seu web diuen d'ells mateixos: "El panorama rock nacional necesitaba un grupo como Presidente. No tan sólo por sus canciones, efusivos y descarnados perdigonazos de rock ágil, directo, emocional y contagioso, sino también por la franqueza y claridad con la que se expresa esta banda afincada en Sabadell (Barcelona) que ahora, y tras haber rodado sus maquetas por conciertos en toda Cataluña, por fin puede presentarse al gran público con un primer disco, llamado La venganza de las chicas asesinas, que en un mundo justo tendría que interesar a todos los amantes del buen rock hecho en nuestro país".
En fi, mirarré què hi ha més enllà d'aquesta versió i vídeoclip... qui sap, potser un grup més per ampliar la meva discoteca...
--------------------------
pd1: José Luis Perales -Porqué te vas
pd2: Jeanette Porqué te vas
pd3: la lletra...
HOY EN MI VENTANA BRILLA EL SOL Y EL CORAZÓN, SE PONE TRISTE CONTEMPLANDO LA CIUDAD POR QUE TE VAS
COMO CADA NOCHE DESPERTÉ PENSANDO EN TI Y EN MI RELOJ TODAS LAS HORAS VI PASAR POR QUE TE VAS
TODAS LAS PROMESAS DE MI AMOR SE IRÁN CONTIGO ME OLVIDARÁS, ME OLVIDARÁS COMO CADA NOCHE LLORARÉ IGUAL QUE UN NIÑO POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS
BAJO LA PENUMBRA DE UN FAROL SE DORMIRÁN TODAS LAS COSAS QUE QUEDARON POR DECIR SE DORMIRÁN
JUNTO A LAS MANILLAS DE UN RELOJ ESPERARÁN TODAS LAS HORAS QUE QUEDARON POR VIVIR ESPERARAN
TODAS LAS PROMESAS DE MI AMOR SE IRÁN CONTIGO ME OLVIDARÁS, ME OLVIDARÁS COMO CADA NOCHE LLORARÉ IGUAL QUE UN NIÑO POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS
POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS POR QUE TE VAS...
TODAS LAS PROMESAS DE MI AMOR SE IRÁN CONTIGO ME OLVIDARÁS, ME OLVIDARÁS COMO CADA NOCHE LLORARÉ IGUAL QUE UN NIÑO POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS
POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS POR QUE TE VAS, POR QUE TE VAS...
Va dir un dia l'alcalde Josep Turbau, en resposta a la petició dels llavors grups de la oposició a Sarrià de Ter, que mentre ell fos alcalde no es celebraria l'Onze de setembre a Sarrià de Ter. Les seves raons tenia i nosaltres, els seus companys, les respectàvem, així com la seva decisió.
Mesos més tard, a finals de l'any 2004, Turbau deixava l'alcaldia i l'Ajuntament, per una sèrie de raons que el tenia i que nosaltres, aleshores, també vam respectar. Aleshores vaig pensar en la seva afirmació referent a la celebració de la Diada i nosaltres, el govern socialista de Sarrià de Ter, ja amb en Nicolás Pichardo d'alcalde, vam decidir, en consens amb la oposició, commemorar la Diada.
Vam plantejar un model d'acte institucional que encara es manté: . presentació de l'acte a càrrec del primer tinent d'alcalde
. conferència de caràcter històric a càrrec d'un historiador
. parlament institucional de l'alcalde
. breu actuació dels Cantaires de Sarrià, amb el cant conjunt dels Segadors
. actuació dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter
Els anys 2005 i 2006, amb govern del PSC, així es va celebrar la Diada.
Aquest és un petit detall que el primer tinent d'alcalde d'enguany, com l'any passat, ha obviat, no així el comentari que aquesta celebració havia estat negada pels governs anteriors, fins i tot en època democràtica, com si representés, la no commemoració de la Diada un fet punitiu.
En fi, possiblement serà la cançó de l'enfadós de cada any, encara que esperem que l'any vinent no sigui així, ja que si alguna cosa té la commemoració de la Diada a Sarrià de Ter, és la unitat de tots els partits, en un dia on sembla que les disputes polítiques haurien de passar en un segon pla.
Bé, pecata minuta...
-------------------------------------
pd: el què no m'ha semblat massa correcte és que s'hagi repartit un manifest, unes fotocòpies, on no hi constava de quin manifest es tractava, sense cap referència a cap administració o entitat... Entenc que no deu ser, el que han repartit, un manifest de l'11 de setembre apòcrif!.
Molts són els municipis que avui han fet onejar l'estelada en motiu del seu centenari, també el de Sarrià de Ter, malgrat no haver-ho aprovat al Ple; que tal i com vaig comunicar al govern, tampoc no calia fer un ple extraordinari només per aquesta qüestió, essent aquest mateix el seu criteri.
En cas d'haver-se celebrat un ple amb aquest tema, probablement no hi haguéssim votat en contra, sense descartar votar-hi a favor; emmarcat en el centenari de l'estelada, si és un fet excepcional i es fa aquest any, tampoc hi veig massa complicacions...
Avui es pot fer onejar l'estelada, un altre dia la bandera republicana o també la d'un municipi agermanat...
Ara bé, una cosa és lluir estelada i l'altre és revestir-la d'una oficialitat i simbologia que, avui per avui, no té. Discursejar amb l'estelada donant-li una significació d'unitat dels catalans em sembla excessiu i una perversió que el llenguatge, i en concret, el discurs polític, es permet en boca d'alguna polítics.
És la senyera el símbol oficial del nostre País, de Catalunya, i la bandera que ens representa a tots i sota, o sobre, la qual es fonamenta la unitat del nostre poble. Personalment no tinc cap problema amb l'estelada, fins i tot he arribat a lluir-la, anys enrere, en forma de pin, que encara conservo, però una cosa és fer-ne un ús personal o extraoficial i l'altre és voler-li donar un sentit oficiós i fins i tot oficial que, insisteixo, avui per avui, no té.
A Sarrià de Ter l'estelada avui ha presidit l'acte institucional de commemoració de la Diada; cap problema, la seva presència estava emmarcada en la celebració del centenari; l'any vinent presidirà l'acte oficial de nou la senyera; malgrat personalment hagués preferit que l'estelada, en comptes de substituir la senyera, l'hagués acompanyat... però bé, tampoc ens perdrem per aquests detalls...
-----------------------------------
pd1: algú em preguntava si els ajuntaments farien el mateix si un moviment de dretes proposés que per un dia i en motiu d'una centenària celebració la bandera de l'Espanya feixista presidís els ajuntaments...
pd2: ja que parlem de banderes, la que jo faria onejar dia sí dia també, és la republicana...
pd3: és complicat aquest tema de les banderes; a vegades com menys se'n parli millor... hi ha molts municipis que mai fan onejar la bandera espanyola i mai ningú diu res fins que un bon dia algú fa de les banderes el tema... i llavors ja tenim el sainet muntat...
pd4: malgrat això també té la seva part de raó Francesc Francisco quan diu, en una entrevista al diari El Punt, que «No es pot discriminar la bandera espanyola», ens agradi o no, ens hi identifiquem o no...
pd5: fragment de la cançó Milonga del moro judío de Jorge Drexler:
No hay muerto que no me duela, no hay un bando ganador, no hay nada más que dolor y otra vida que se vuela. La guerra es muy mala escuela no importa el disfraz que viste, perdonen que no me aliste bajo ninguna bandera, vale más cualquier quimera que un trozo de tela triste.
pd6: Jorge Drexler - Milonga del moro judío
pd7: al balcó de casa, cada any per la Diada no hi falta mai la senyera. De fet la pengem a l'inici de la Festa Major de Sarrià de Ter.
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb motiu de la celebració de l’Onze de Setembre d’enguany, vol manifestar el següent:
1. El nostre reconeixement i homenatge als catalans i a les catalanes que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals i als que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.
2. Refermem solemnement el nostre compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per fer una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, fent del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.
3. Reivindiquem i ens comprometem al desenvolupament íntegre de l’Estatut d’Autonomia i del seu potencial d’autogovern, així com a obtenir un finançament just per a Catalunya, que honori l’Estatut i doni resposta a les necessitats i exigències dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En aquest sentit, cridem a fer pinya al voltant del President i del Govern de Catalunya en la consecució d’aquests objectius.
4. Amb aquest esperit cridem la ciutadania a participar en els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, guarnint de senyeres els balcons i les places, i assistint als actes cívics i institucionals que es convoquin.
Llegeixo les novetats (Estrenem temporada , notícia al web de Catalunya Ràdio) per aquesta temporada de Catalunya Ràdio i el més significatiu que hi veig és la feminització de l'emissora. Hi ha qui pot considerar que és una aposta arriscada, sobretot la de l'informatiu matinal i el magazine de tarda; jo penso que és una aporta necessària, sobretot la del Matí de Catalunya Ràdio, més enllà del factor Bassas, i pesa en especial el fet de ser una emissora pública.
Els informatius radiofònics matinals, els programes informatius estrella de les emissores, semblen ser només cosa d'homes, com els debats electorals. Que sigui precisament la principal emissora pública, encara que 25 anys després de la seva creació, qui aposti per una periodista, per una dona, per dirigir i presentar el programa, és, ha de ser, un element de normalització periodística. La Neus Bonet té la responsabilitat de dirigir el programa, però tampoc pot pesar sobre ella la responsabilitat de la feminització, i per tant del camí vers la igualtat d'oportunitats, dels informatius matinals.
La franja de tarda, amb programes amb un perfil més de magazine que d'informatiu (segons les emissores, naturalment), és un espai on altres emissores hi tenen, de fa anys, veus femenines, la més destacada la de Gemma Nierga a la Cadena Ser; en l'àmbit català aquesta era una franja majoritàriament masculina, però ara Catalunya Ràdio la feminitza per partida triple, amb un programa, “Hem de parlar” presentat a tres veus per Marta Alonso, Flora Saura i Míriam Fuster
Catalunya Ràdio, en els importants canvis que ha fet per aquesta temporada, també ha apostat per una veu femenina, la de Núria Ferre, per conduir el programa dels caps de setmana i festius al matí, “El Suplement”, després de molts anys amb Xavier Solà.
Naturalment totes elles estaran pendents, com ho estaven ells, del nivell d'audiència, en un moment en què sembla que els grans lideratges perden força i el panorama radiofònic català, i a Catalunya (que no és el mateix), s'equipara...
Veurem com evolucionen els programes i quina resposta tenen, però amb el sol fet que la veu de la Neus Bonet desperti Catalunya des de l'emissora pública, és tot un exercici de normalitat que, finalment, aplaudeixo...
Rarament em queixo de les complicacions que ens aporten els fills a l'hora de compatibilitzar les vides laborals i familiars; m'aplico a mi mateix allò que si amb la Sira tenim fills, en aquest cas tres filles, és perquè així ho hem volgut i aquesta ha estat la nostra decisió i voluntat. I les decisions, ja ho sabem, sempre porten conseqüències.
D'un temps ençà han millorat prestacions i serveis per les famílies, però des de les administracions encara hi ha molt camí per córrer per harmonitzar horaris escolars i laborals. Els primers dies de setembre, com els darrers dies de juny, si des de les administracions no s'hi poden recursos (escoles obertes, activitats de lleure), cal cercar múltiples combinacions possibles.
M'explicava una mare, l'altre dia, que al final no sabrà amb qui té la mainada a cada moment, ja que van passant, aquest dies, de casa en casa: avis, cosins, tiets, amics... Jo aquesta setmana he fet vacances, tot just una setmana després d'haver-me incorporat a la feina. Les he fet per fer-me càrrec de les meves filles, que per cert, si per elles fos, l'escola ja hauria començat fa dies... No me'n lamento pas, de fet sense filles no les faria, de la mateixa manera que sense filles les nostres vacances haurien estat molt diferents...
Espero que més aviat que tard seguim avançant en la conciliació dels horaris dels infants i els dels pares, però mentre això no s'esdevingui, sempre entendré que la primera, i última responsabilitat de les meves filles és nostra, en tan que pares... i naturalment també de les administracions, que han de vetllar pels nostres drets...
L’acte de lliurament serà el dia 30 d’octubre de 2008, a la Sala La Planeta. El jurat està format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Ponç Puigdevall, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que actua de secretari sense vot.
pd2: Pau Planas guanya el Premi Just M. Casero, publicat el dimecres 31 d'octubre de 2007, és la crònica de l'edició de l'any passat que vaig escriure en aquest bloc.
Dies enrere algú em recriminava el què el govern, en especial els socialistes, havien fet a Antoni Bassas i a Mònica Terribas: allunyar-los de la primera línia mediàtica.
El comentari me'l feia en qualitat de socialista... bé, per la meva condició de socialista, ja que hi ha qui considera que això de ser socialista no és ben bé una qualitat: en Roger Casero... llàstima que sigui socialista!...
Però tornem al tema: ell es queixava que a Antoni Bassas l'havíem defenestrat (no ho deia amb aquestes paraules, però el sentit era aquest) i que a la Mònica Terribas l'havíem ascendit: una altra manera d'allunyar-la, d'anul·lar-la...
No me'n vaig sortir; de fet no el volia convèncer de res, només explicar que els dos eren dos casos diferents que es movien amb paràmetres diferents... La conversa, amb elements de discussió, era distesa i, fins un punt, divertida... Al final la vam matar...
Llegia aquest dissabte que Antoni Bassas es farà càrrec de la corresponsalia de Washington de TV3 i inevitablement vaig recordar la conversa. Tal i com s'havia insinuat, al final Bassas es queda a la CCMA.
Si bé al principi se'ns farà estrany, ens acabarem a veure'l a les connexions informatives des dels EEUU posant-nos al dia de l'actualitat del govern i del país nord americà, escoltant unes cròniques que, com les dels altres periodistes corresponsals, tenen una part d'informació i una part de valoració i anàlisi.
Si Bassas fins ara començava el seu programa amb el clàssic “Bon dia Catalunya, són les set...!” probablement ara tancarà les connexions amb el clàssic de nom de presentador, TV3, indret de connexió, és a dir, “Antoni Bassas, TV3, Washington!”
-------------------------------
pd1: des d'una perspectiva més morbosa, hi ha qui espera la primera connexió de Josep Cuní amb Antoni Bassas; Bassas va ser qui va substituir Cuní al capdavant de l'informatiu matinal de Catalunya Ràdio. Josep Cuní marxava, en principi per sis mesos, als EEUU; Bassas es va quedar al programa durant 14 anys...
El d'ahir a la nit era el concert jove de la Festa Major, anomenat aquest any com a Barraques a Sarrià. El cartell era, com es pot veure, Fin de Mes, Gossos i Plouen Catximbes (i MySpace).
Malgrat Gossos i Plouen Catximbes són dos grups que m'agraden no els vaig escoltar; sí els Fin de Mes, un grup de punk-rock de joves sarrianencs a l'òrbita de l'entitat Apaga la Tele (ATV) i a l'estela d'un altre grup sarrianenc, ja amb més experiència, kilòmetres i 2 CD's, Fiasko.
Al Pavelló Municipal hi vam anar, la Sira i jo, amb les nenes i, després d'escoltar Fin de Mes vam tornar cap a casa i la Sira va tornar al concert, mentre jo em vaig quedar a casa amb les nenes. No sempre he de ser jo qui marxi, no?.
Va ser curiós el moviment de gent que es va produir entre Fin de Mes i Gossos; mentre a la primera actuació la majoria de públic era de Sarrià de Ter, i molt jove, quan Fin de Mes van acabar també molts dels joves de Sarrià de Ter van sortir del Pavelló, mentre hi anava entrant gent, també joves (i no tan joves) d'arreu.
El concert jove d'enguany ha estat diferent dels anteriors, de la "tradició" que hi havia amb el concert jove. D'entrada el concert jove de la Festa Major es programava el dissabte anterior al cap de setmana fort de la Festa, no un dia entre setmana, com aquest any, en què l'endemà la majoria de gent, i molts joves, treballen. D'altra banda els grups es triaven conjuntament a la Comissió de Festes, on participaven els joves a través de l'entitat ATV; de fet el concert era bastant seu, era el seu concert.
Aquest any no ha estat ben bé així, per voluntat del govern municipal; ells tenen una altra manera, ben legítima, d'organitzar la Festa Major i, concretament, si més no aquest any, el concert de joves. De fet el dia i els grups els ha triat el govern, prescindint, tot indica, ja no de la voluntat, sinó de l'opinió dels joves.
De fet no deixa de ser significatiu que aquest any els joves d'ATV no hagin volgut fer barraca, de manera que de barraques enguany n'hi ha dues: la de la Unió Esportiva Sarrià (UES) i la de l'expedició a l'Himalaya del Grup Muntanya Sarrià (GMS).
Dels Fin de Mes comentar que no només són joves, sinó que llueixen, dalt l'escenari, algunes de les seves passions, més enllà i paral·lelament a la música: el handbol (uniformats amb els pantalons de la UES, i amb salutació al seu entrenador, present al concert -no havien assistit a l'entrenament de la tarda, pels preparatius de la seva actuació-) i l'ATV, local social dels joves on hi ha també els locals d'assaig, lluint-ne la samarreta...
La resta de concert deuria anar prou bé... esperaré a veure què me'n diu la Sira... caldrà veure què en diu la gent... i naturalment els joves!
pd5: Les cabres meulen és el primer vídeo clip del grup de Manresa i el van gravar a Sarrià de Ter, concretament a Sarrià de Dalt amb la participació de veïns i veïnes, entre d'altres l'inquiet Gerry o també anomenat BadHill, és a dir, en Gerard Puigmal: Canal Youtube, Flikr, MySpace i Fotolog...
Són només una petita mostra del què ha estat la IV exposició d'espantaocells de Sarrià de Ter que cada any, per la Festa Major, organitza l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt.
.jpg)
.jpg)
