He mirat aquesta terra. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu



Vam escoltar, amb la veu de Raimon, aquest poema d'Espriu al comiat d'en Bep Marquès...

----------------------

pd: recordeu que avui divendres a Sarrià de Ter podeu descobrir l'Espriu menys conegut!

Parlem de #SarriadeTer núm. 85: en portada, una fita d'en Fita!

Portada del número 85 de la revista Parlem de Sarrià

La nova i lluminosa escultura de Domènec Fita a Sarrià de Ter, inaugurada a finals de maig, protagonitza la portada del número 85 de la revista Parlem de Sarrià, una revista farcida, com sempre, de cultura, història, actualitat i moltes altres informacions de Sarrià de Ter!

La revista, que ja és al carrer, també la podeu llegir online i descarregar aquí!

I si la voleu en paper una bona ocasió de trobar-la serà aquest divendres a la tarda a la xerrada sobre Salvador Espriu que es farà a la Biblioteca Emília Xargay!

---------------------------

pd: la meva no és tan espectacular com la fotografia que Quim Llunell va fer per a la revista, però ofereix una altra perspectiva de l'escultura...

L'albergínia, en forma d'"alberginiada", potencia la creativitat i cohesiona la família

Foto de família de la VI Alberginiada. Foto: Dani Canyigueral

No desvetllaré cap secret si afirmo que l'albergínia té moltes qualitats nutritives! Només cal fer un cop d'ull a la fitxa que li dedica "Ets el que menges" per veure-ho!

Però més enllà de les seves propietats nutricionals (res de greix, algunes vitamines i potent antioxidant) d'un temps ençà he pogut comprovar com aquesta hortalissa amaga també altres qualitats, entre les que destacaria el foment de la creativitat i la cohesió familiar.

Aquestes qualitats, però, no són inherents ni exclusives de l'albergínia, però en el cas que he experimentat l'albergínia és el factor clau que permet desenvolupar-les. El secret no és, en aquest cas, l'albergínia, sinó el seu ús social!

I l'ús social que hem donat a l'albergínia a la família Canyigueral Viñals de Sarrià de Ter és l'"Alberginiada"!

Dies enrere vam celebrar ja la 6a edició d'aquesta trobada familiar, que té com a única condició que tothom porti un plat cuinat amb albergínia!

Al llarg de les 6 edicions de l'"Alberginiada" hi ha hagut plats cuinats amb albergínia que, any rere any, s'han repetit, però cada any hi ha hagut noves propostes culinàries, doncs aquesta trobada ens estimula a buscar noves receptes, provar noves combinacions de plats en què l'ingredient protagonista és l'albergínia! Cada any ens sorprenem a nosaltres mateixos!

Però la creativitat no és l'única propietat associada a l'"Alberginiada"; aquesta és una trobada, com d'altres de caire familiar, que uneix, cohesiona. A diferència d'altres trobades, més tradicionals, com les de Nadal o altres festivitats, l'"Alberginiada" la fem perquè volem, no "perquè toca"! Aquest matís l'enriqueix notablement i fa que sigui un espai de trobada i relació familiar molt entranyable, esperat al llarg de l'any!

L'"Alberginiada" a més, en el cas de la nostra família, ha permès recuperar una trobada que dècades enrere s'havia fet, actualitzant així una tradició familiar perduda, enfortint d'aquesta manera el sentiment de pertinença.

Cada família té trobades, moments i espais que les cohesiona, que les uneix; identificar-los és un tresor, saber-los mantenir i actualitzar, el millor ingredient per mantenir la família unida i cohesionada.

Altres moments d'aquests amb altres branques de la meva família són l'època de collir olives a Cantallops o les tardes de diumenge d'estiu a Garbet...

I hi ha, a la meva família, altres aliments que ténen, a banda de les nutricionals, altres propietats: els brunyols també amaguen moltes qualitats: descobriu-les aquí!

Bon profit i bona família!

L'essència i els matisos del Barça del "Tata" Martino

Martino, durant la roda de premsa / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

Està canviant, "Tata" Martino, l'estil, l'essència del joc del Barça?

El debat, que ja fa setmanes que s'arrossega, s'ha fet més present aquests dies, a mesura que el Barça ha anat perdent, els darrers partits, la possessió de la pilota, un dels signes d'identitat evidents de l'"estil de joc Barça".

Un altre element que atia el debat és un major ús del joc directe, més vertical, amb desplaçaments llargs, en comptes del joc combinatori i de toc, tenint una menor presència en el joc el mig del camp, la pedra angular de l'"estil Barça".

Per activa i per passiva l'entrenador del Barça, Gerardo "Tata" Martino, ha afirmat que no és la seva voluntat, ni intenció, canviar l'estil de joc del Barça, tot i que sí reconeix que ha afegit algunes variants, alguns matisos, com va dir un dia.

És cert que el joc del Barça s'ha descontrolat en algunes fases d'alguns partits, en les que inexplicablement s'han rebut gols evitables; en aquest cas, però, el problema és més de balanç defensiu que no de plantejament ofensiu, tot i que en aquest cas ambdues coses són la cara d'una mateixa moneda. I tan cert és això com que fins a la data, el Barça de "Tata" Martino, matisos inclosos, suma tots els partits de Lliga i de Champions amb victòria.

A dia d'avui no trobo prou elements per afirmar que el "Tata" ha començat la deconstrucció de l'"estil Barça". En tot cas em semblarà encertat si és capaç de fer evolucionar i créixer l'estil de joc, donant als jugadors tots els recursos necessaris per saber afrontar les dificultats que, partit a partit, ben segur es trobaran.

Em sembla interessant, però, l'interrogant que aquests dies està obirnt el periodista Ricard Torquemada: els matisos seran només matisos o acabaran per canviat l'essència del joc del Barça?

Al cap i a la fi la necessitat primària del futbol (les fisiològiques de la piràmide de Maslow) es satisfà fent entrar la pilota dins la porteria, amb el gol; l'estil de joc, una necessitat és secundària només s'assaboreix i es satisfà, a mig i llarg termini, si els resultats acompanyen!

El debat seguirà obert, sobretot si, més enllà de l'estil de joc, el % de possessió i el paper del mig del camp, el Barça de "Tata" Martino segueix guanyant partits. Aquests debats, amb derrotes, no són possibles!

Tan de bo el debat duri tota la temporada! Serà senyal que, més enllà de l'estil de joc, el Barça de "Tata" Martino segueix triomfant!

L'Espriu menys conegut, a Sarrià de Ter!

Aquest proper divendres 27 de setembre de 2013 a Sarrià de Ter viurem l'Any Espriu!

La revista Parlem de Sarrià i la Biblioteca Emília Xargay organitzen la xerrada "D'una vella i encerclada terra: el Salvador Espriu menys conegut", xerrada que anirà a càrrec del catedràtic d'institut Eduard Juanmartí Generès.

La conferència es farà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Emília Xargay i, naturalment, hi esteu tots convidats!

-------------------

pd: en motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.

Tokio m’és igual. #MinutsMusicals amb Antònia Font

Tokio m’és igual

Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns
de gelocatil i cafeïna, arrancarem almanco avui.
Senyoreta, m’estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

I és només quan som una piltrafa que m’escric i me dibuix,
sé que per tu i jo una línea recta mos separa sempre junts.
Senyoreta, m’estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, ca meva s’abandona i no ho supera,
"su asiento en posición vertical", Pequín no és Xangai.
Senyoreta, m’estimi com s’estima en es cinema
a certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín.

Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos
de sushi, Panasonic total, Tokio m’és igual

Antònia Font

"Tòkio m'és igual, i Istambul encara més!", semblaven cantar els responsables de la candidatura olímpica de Madrid 2020 abans de la proclamació de la ciutat nipona com a seu dels Jocs Olímpics de 2020... I així els hi va anar...

Per cert, per cançó olímpica, els Antònia Font tenen la memorable Calgary 88!

Els seus peus. #SalvadorEspriu #AnyEspriu

Els seus peus

Cada matí contemplo
dos peus de vençut dintre
de sabates que riuen.

Si el tinc proper, la roba
damunt l'esquena feble
emmiralla el meu rostre.

Quin dolor de ferides
de pell i de carn viva,
tant temps! Sense venjança
ni ja sentit, escolto
el pas i la fatiga
d'un plebeu en derrota.

Tot l'any fem córrer plomes
d'escrivents velocíssims.
Quan ve l'estiu, penetren,
pel balcó, vironeres.
A l'hivern, més tristesa
i els cels de fred. I sempre
gemega, escup, tossia.

Refuso d'estimar-lo,
malgrat els vols de l'àngel.
Però li deixo cèntims,
a un interès ben mòdic,
per calçat necessari
al poc camí que resta.

Salvador Espriu. Mrs. Death (1952)

Aquest 2013 cada divendres publico un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter en motiu de l'Any Espriu.

A punt per la 2a temporada del #SarriadeTer en Xarxa!

Aquest proper divendres 20 de setembre inicio la 2a temporada de l'espai Sarrià de Ter en Xarxa a Ràdio Sarrià.

El programa, que aquesta nova temporada té la mateixa estructura que l'anterior, es seguirà emetent bimensualment,  el 1r i 3r divendres de cada mes, tot i que els continguts de tots els programes els podeu trobar permanentment al bloc del programa, que estrena "look"!

Al 1r programa d'aquesta 2a temporada parlarem d'aquests temes:

• Tema del dia: els finalistes dels Premis Blogs Catalunya 2013
• La novetat: Smartwatch, el rellotge intel·ligent
• La llista: 3 webs per a estudiants
• El bloc: expedició al Hidden Peak

En cas de no poder escoltar el programa en directe sempre podeu recuperar-los i escoltar-los a través del vostre ordinador.

Sarrià de Ter en Xarxa és un espai de ràdio petit que no té més voluntat que apropar les noves tecnologies als neòfits d'una manera planera i senzilla.

Demà començo la 2a temporada... tinc per davant més d'una quinzena de programes... m'hi acompanyeu?

L'holandès errant!

Per més que sigui ex-jugador, ex-entredanor i ex-president d'honor del Barça Johan Cruyff té, com tu i com jo, absoluta llibertat per anar, en el duel d'avui entre el Barça i l'Ajax d'Amsterdam, amb l'equip que vulgui! Només faltaria!

De Cruyff no em molesta que davant aquest enfrontament esportiu prefereixi que guanyi l'Ajax, un club tan o més "seu" com el Barça, sinó que, una vegada més segueixi desgastant el Barça en general i el seu president, Sandro Rosell, en particular, amb qui és evident que no manté una bona relació.

De Johan Cruyff m'agrada i admiro tot el què va ser com a "ex-" del Barça (jugador, entrenador i fins i tot president d'honor), però cada dia em cansa més el que és, i seguirà essent, dins i fora del Barça: entorn!

No m'agrada per exemple el Johan Cruyff entorn del Barça que qüestiona, des del minut zero, el fitxatge de Neymar, i m'és ben igual si ell, com d'altres socis o simpatitzants, van o no al Camp Nou... Tampoc m'agrada que Sandro Rosell, actual president del Barça, en comptes d'apaivagar les desavinences, llenci més llenya al foc!

Jo avui no aniré al Camp Nou (com és habitual en mi) però aniré, com sempre, fins i tot quan el president era Joan Gaspar, amb el Barça!

Amb qui vagi, o el que faci avui l'holandès, ja fa temps que m'és ben igual! Avui per avui, per Johan Cruyff, millor el del "Crakcòvia"!

Ben mirat el Barça de Rosell i Cruyff s'haurien de deixar en pau una estona... els culers ho agrairíem!

La reforma federal de la Constitució, la resposta socialista a la Via Catalana

Rubalcaba i Navarro a la Festa de la Rosa d'enguany. Foto: PSC

Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba tenen un pla: la reforma federal de la Constitució espanyola.

El seu és un pla alternatiu a la via independentista de la majoria de catalanistes (caldria veure si també de la majoria de catalans) i a la via immobilista (mantenir l'actual "statu quo" de l'estat espanyol) de la majoria d'espanyolistes (caldria veure si també de la majoria d'espanyols).

Si bé és cert que entre el PSC i el PSOE hi ha certes friccions, fins i tot diferències insalvables (el dret a decidir), d'un temps ençà els seus líders han fet, estan fent, un esforç per a bastir un espai comú d'entesa (la declaració de Granada) que els permeti oferir una alternativa a les dues opcions, polaritzades, aparentment majoritàries avui a Catalunya i a Espanya.

La via federal hauria de poder tenir el seu espai polític a Catalunya, entre l'independentisme i l'unionisme, i a Espanya, com a alternativa a l'immobilisme, però el federalisme ni sembla despertar-se, ni sembla despertar passions, ni aquí ni allà.

El treball del PSC i el PSOE en aquesta línia, però, no és un treball en va! Tard o d'hora, amb o sense consulta, l'estat espanyol haurà d'oferir quelcom de diferent del què ofereix ara a Catalunya (a nivell de finançament, de reconeixement de la diversitat, de la llengua, l'educació, la cultura...) i en aquest quelcom diferent el PSOE, també el PSC, poden oferir la seva proposta federal... Una altra qüestió és si la seva proposta té mercat (llegeixi's vots)!

PSC i PSOE, actualment un xic desdibuixats políticament a Catalunya i a Espanya, han de seguir tenint un paper important i rellevant políticament a Catalunya i a Espanya, en la Catalunya i Espanya d'avui, però sobretot, en la Catalunya i Espanya de demà, siguin quins siguin els designis que el futur ens depari per la Catalunya i l'Espanya de demà...

Fa reflexionar, en aquests dies post-Via Catalana, aquesta piulada de José Antonio Donaire:
"Hi ha una evidència. Si mai hi ha un referèndum legal i pactat, serà amb un President socialista a Espanya."

Temps al temps...