Calendari de Festius Laborals 2009... i tu, en gaudiràs?!

Avui dimarts 10 de juny el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat l'ORDRE TRE/278/2008, de 2 de juny, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a l'any 2009 (o en .pdf).


Al llistat publicat avui caldrà afegir-hi les dues festes locals, que en cas dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, previsiblement seran el dissabte 25 de juliol (Sant Jaume) i el dijous 29 d'octubre (Sant Narcís).

La relació de festius pel 2009 és aquesta:

Dijous 1 de gener (Cap d'Any).
Dimarts 6 de gener (Reis).
Divendres 10 d'abril (Divendres Sant).
Dilluns 13 d'abril (dilluns de Pasqua Florida).
Divendres 1 de maig (Festa del Treball).
Dimecres 24 de juny (Sant Joan).
Dissabte 15 d'agost (l'Assumpció).
Divendres 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya).
Dilluns 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya).
Dimarts 8 de desembre (la Immaculada).
Divendres 25 de desembre (Nadal).
Dissabte 26 de desembre (Sant Esteve).

A partir d'ara ja us podeu planificar els ponts, aqüeductes, vacances i dies personals...

I després, restar els caps de setmana o els dies de descans setmanal dels què disposeu, mirar el costat positiu del calendari, és a dir, els dies negres, els dies laborals i agraïr-li si aquests dies us lleveu per anar a treballar...

Més preocupant és, aquesta relació de dies festius, pels qui aquests dies es confonen amb la resta de dies laborals, només mitigats pel fet que com ells cada dia, l'activitat laboral aquests dies vermells també s'atura.

Escoltava l'altre dia el testimoni (a la feina) d'un senyor de poc més de 45 anys que ha tingut una vida laboral molt estable que diu sentir-se exclòs del mercat laboral, malgrat té una vida laboral de com a mínim 20 anys!. "Aquesta situació, Roger, comença a passar factura psicològicament", em deia: la situació d'incertesa laboral, de migradesa d'ingressos econòmics, de percepció d'inutilitat, de caducitat excessivament prematura...

De fet molt em temo que les entitats que ens dediquem a la inserció laboral de persones amb risc d'exclusió social i laboral veurem incrementades les demandes de suport de persones que fins ara difícilment ens consideraven una opció vàlida de suport en la seva recerca de feina; els nostres programes inclouen, dins els perfils de beneficiaris, persones majors de 45 anys i persones aturades de llarga durada, però fins ara aquests col·lectius han estat els que menys han demandat els nostres serveis, majoritàriament utilitzats per persones amb discapacitats (física, psíquica i, en menor mesura, sensorial), persones amb malaltia mental, persones immigrades, persones derivades dels serveis socials i joves tutelats i ex-tutelats.

La setmana passada el Departament de Treball titulava així la notícia amb les dades de l'atur al mes de maig: Catalunya registra un augment de 5.860 persones aturades el mes de maig. També és interessant fer un cop d'ull a les dades d'atur per comarques i municipis corresponents al mes de maig de 2008 [.pdf].

També és interessant entretenir-se una mica amb les dades de la darrera Enquesta de la Població Activa de l'INE (Instituto Nacional de Estadística) corresponent al primer trimestre de 2008, en especial la nota de premsa [.pdf] emesa el passat 25 d'abril i les taules amb les dades [.xls].

De la nota de premsa destaquen els 74.600 ocupats menys respecte l'anterior trimestre, augmentant en 246.600 el nombre de desocupats, també respecte l'anterior trimestre, situant-se en 2.174.200 persones, amb una taxa d'atur del 9,63%. Les dades també diuen que el nombre total d'actius al primer trimestre de 2008 és de 22.576.500, amb un augment de 172.000 persones, situant la taxa d'activitat al 59,35%, 23 centèsimes més que el trimestre anterior.


Veurem, doncs, quanta gent podrà gaudir d'aquests festius...

-----------------------

pd1: Estanflació: Marc Vidal n'ha parlat (ho va fer al gener amb un post precisament anomenat així, Estanflació) al seu bloc aquesta mateixa setmana, amb el post Les set plagues (en castellà).
Fragment: Hay dos buenas noticias que acompañan a la crisis actual: que no es culpa de ningún gobierno en exclusiva y que está aumentando la cultura financiera y económica del ciudadano medio. Con respecto a esta segunda, podemos ver que en agosto nos invadió el término subprime, pero ahora nos asaltará otro: estanflación. Está claro que los españoles vamos a descubrir como se vive siendo más pobres de lo que intuíamos. Lo haremos en el preciso instante que los precios suban y aumenten las cifras de paro. Todo a la vez. Estanflación suena mal. Es una palabra horrísona, tanto como lo que significa: estancamiento con inflación. Al aumentar el paro, el crecimiento se detiene, la inflación crece y, recordando fechas anteriores, el dólar se deprecia. Es un término inventado en la década de los 70 del siglo pasado que en nuestros días toma gran importancia.

Electrotoylets: Volempamboli

Sempre és un plaer trobar-se amb noves propostes musicals i aquesta n'és una de certament interessant. El nostre objectiu (quan dic nostre vull dir el de la Sira, meu i CIA -Clàudia, Irina i Abril-) el passat diumenge 25 de maig era escoltar el nou espectacle de l'Orquestra Fireluche, Música invisible, però abans ens vam trobar, a l'aula magna de la Casa de Cultura, el darrer dia del Remor_08, els Electrotoylets a l'escenari. Els músics els coneixíem, en especial un, però el grup i la proposta musical, ho reconec, no.

La proposta musical és aparentment molt simple: la revisió de la música popular catalana en clau electrònica, però no es tracta només d'electrificar, això ja ho han fet d'altres grups, es tracta de fer-ho d'una manera diferent, original, pròpia... I naturalment amb una impactant posada en escena, que va molt més enllà de les projeccions.

La incorporació d'instruments de joguina no és, per si sola, una novetat: els mateixos Fireluche o el mestre Pascal Comelade ja ho han fet. Electrotoylets també hi juga, però, com els altres, no com una anècdota, sinó com a part essencial de la proposta musical. Guitarres de joguina (res a veure amb el darrer fenomen Eurovisiu!), casiotones...

La posada en escena i l'actitud és important, encara que menys que la música; de fet, com amb la música, la posada en escena reforça molt l'humor irreverent de la proposta musical, combinant la barretina amb ulleres psicodèliques i monos de mecànic.

Una proposta d'aquestes característiques requereix d'un ingredient per guanyar credibilitat: bons músics. Al cap i a la fi són músics i la seva una proposta musical; si els despullem hi trobarem tres experimentats músics: el guitarrista David Ibáñez, el saxofonista i flautista Adrià Bauzó i el teclista Xavi Lloses.

I el nom de l'espectacle, tota una declaració de principis: Volempamboli!

---------------------------

pd1: Electrotoylets - El Virolai. LIVE


pd2: Electrotoylets - El Cant dels Ocells. LIVE


pd3: Electrotoylets - Zarathustra congelat. LIVE


pd4: algunes imatges més (photobucket) d'Electroloylets

La música invisible de l'Orquestra Fireluche

L'Orquestra Fireluche [i myspace] és una orquestra certament diferent; sempre m'han semblat una mena de colla de músics deambulants (de fet és un grup proper espiritualment als Deambulants, amb qui han fet coses junts...), una mena de titellaires musicals. És una orquestra que experimenta amb la música i, sobretot, amb els instruments. De fet els instruments són la base de la seva proposta musical: instruments de joguina, instruments inventats, instruments reciclats...

L'Orquestra Fireluche és un fruit més de la riquesa musical de la comarca de La Selva (interior) La Cellera, El Pasteral... L'Orquestra Fireluche és un grup musical flexible, que ofereix una cartera d'espectacles prou diversa. A Sarrià de Ter van venir fa dos anys als Premis Sant Jordi i, com arreu on van, no van decebre... és a dir, van agradar.

Al Remor_08 presentaven el nou espectacle: Música invisible, amb nous instruments electrònics dels quals se n'extreu la sonoritat sense tocar-los; Le Croupier també hi juga, com un grup d'estil diferent, de música tradicional, com Escampillem. Es tracta d'instruments electrònics que funcionen amb sensors que en modulen el volum i l'altura (greus i aguts). El moviment de les mans sobre els sensors és la clau, però de fet l'instrument no s'arriba a palpar...

L'Orquestra Fireluche manté una actitud pedagògica en la seva proposta musical, explicant els instruments i la seva creació. L'Orquestra Fireluche experimenta i investiga i, quan cal, cerca al seu voltant qui els pugui ajudar en les seves recerques instrumentals i musicals: aquest és el cas de Ferran Gascon, doctor el teledetecció espacial, Sedo Garcia, luthier i Esteve Farrés, doctor en ciències físiques.

Electrotoylets i l'Orquestra Fireluche són els dues propostes musicals que, amb família, vam veure del Remor_08, la V mostra de música experimental de Girona.

---------------------

pd1: Orchestra Fireluche


pd2: L'Orquestra Fireluche al Cabaret per Sant Jordi


pd3:Orchestra Fireluche


pd4: propers concerts de l'Orquestra Fireluche

La protecció de dades dels nostres infants

Si cliques sobre la imatge també s'obrirà el document (.pdf). La recomanació és obrir-lo en una finestra nova fent clic sobre la imatge amb el botó dret del ratolí. ;)

Tots tenim dret a la protecció de dades, de les nostres dades. No és la primera vegada que en parlo, recentment en parlava al post Protecció de dades de caràcter personal a internet, on també feia referència a un interessant article de Quim Monzó sobre les adreces de correu electrònic.

Les dades personals són aquella informació que ens identifica o fa identificables: la veu, la nostra imatge, el NIF o altres números... La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal ens empara en aquest sentit, establint els mecanismes i garanties per la cessió de dades i l'ús que n'autoritzem.

Els infants, els menors, també tenen dret a la protecció de dades i els seus responsables, pares i mares i tutors legals, hem de conèixer els seus drets i les nostres responsabilitats per tal de vetllar per la protecció de les seves dades personals.

Precisament amb aquesta finalitat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha elaborat el document Guía de recomendaciones. Derechos de niños y niñas y deberes de los padres y madres [.pdf]. D'una manera senzilla expliquen allò imprescindible, amb 5 drets i 5 recomanacions, alhora que també descriuen què són les dades personals i fan una sèrie de recomanacions sobre l'ús d'internet.

Aquest document no és només d'especial interès per pares, mares i tutors legals, també per mestres i professors, responsables d'entitats de lleure i clubs esportius, administracions públiques... Són especialment interessants les recomanacions sobre l'ús d'internet, un espai d'especial vulnerabilitat pels menors.

Us recomano el document, us recomano que us el descarregueu i llegiu, i que en feu difusió. No per alarmar-nos, naturalment; senzillament per estar mínimament ben informats. Al cap i a la fi són els nostres drets, són les nostres dades i les dades i els drets dels nostres infants, de qui ens sentim i som responsables.

El GMS renta la cara al CAU

Josep Turbau va ser alcalde de Sarrià de Ter entre els anys 1991 i 2004; abans, l'any 1987 havia estat regidor. I abans de regidor havia tingut molta activitat veïnal a l'AAVV del Pla de l'Horta, entre d'altres.

De fa molts anys també està vinculat al Grup de Muntanya Sarrià (GMS), entitat de la que des de fa uns mesos n'és President. Després d'un interludi, d'una mena de guaret, Josep Turbau torna a posar a disposició, en aquest cas ara en una entitat, no només el seu lideratge, sobretot la seva iniciativa i capacitat d'engrescar la gent en projectes.

Per dir-ho clar: en Josep Turbau és un cul inquiet!. Ell i la nova junta directiva del GMS han imprès un nou ritme a l'entitat, millorant els mecanismes de comunicació interns i potenciant les activitats familiars.

Un dels encerts del GMS (no només de la nova junta, també de l'anterior) és l'organització d'un curs d'iniciació a l'escalada i el muntanyisme per mainada. La Irina, la meva filla mitjana, de sis anys, hi va engrescada cada dilluns!.

La seu del GMS és el CAU, una antiga pallissa d'una masia (Can Nadal) que no va sobreviure a la construcció de l'AP7. El CAU està situat a la Plaça de Can Nadal, a Sarrià de Dalt, just a sobre de la riera de Can Guilana, al costat de la pujada de Sarrià de Dalt. Aquest indret està novament amenaçat per les infraestructures (AP7 per aire, TGV per terra), però precisament per això cal reivindicar-lo.

D'entrada a petició del GMS l'Ajuntament ha barrat el pas a l'era que hi ha davant del CAU; a ningú se li escapa que és un espai ideal per fer-hi negocis amb substàncies prohibides... I recentment el GMS ha fet un important rentat de cara al porxo i els entorns del CAU.

Aquests darrers dilluns era habitual veure en Josep Turbau, també en Francesc Ortiz, l'Agustín Jaime [flikr] i d'altres voluntaris enfilats en una escala pintant el porxo, o escombrant-lo... Ara el CAU i el seu entorn tenen una altra cara...



Però el GMS no ha acabat la feina; caldria, diuen, cimentar el porxo i tancar l'entrada amb una reixa, de manera que permetés instal·lar-hi el rocòdrom que actualment és dins el CAU. Dins el CAU també caldria fer-hi millores, reforçar el terra del primer pis, fer-hi arribar aigua per un lavabo i, naturalment, mantenir el CAU i el seu entorn nets.

Josep Turbau, que va assistir al darrer Ple municipal, va demanar si amb el nou conveni amb la Fundació Joncs es podria fer la neteja de l'entorn del CAU. Serà possible. Pel que fa a la cimentació, la reixa i les instal·lacions (el CAU és un equipament municipal, protegit al catàleg de patrimoni) suposo que caldrà parlar-ne i esperar més endavant (els 100 € de pressupost previstos al 2008 no hi fan possible; ni tan sols els 300 del 2007), però coneixent en Josep Turbau i la seva troupe, segurament el GMS decidirà, com ha fet amb la neteja i la millora del porxo, posar-hi fil a l'agulla.

Josep Turbau segueix essent un activista, una persona compromesa amb el seu poble i les entitats. Ell, com en Jordi Cañigueral, són dos exemples de la vida que hi ha després d'una alcaldia... de fet després hi ha la vida de sempre, amb compromís social i ciutadà, sempre que siguin aquests els motivadors per exercir un càrrec públic, no la projecció personal de la pròpia carrera política... En Jordi a Justícia i Pau i en Josep al GMS en són dos exemples, però en podríem trobar moltíssims més...

Efectivament, hi ha vida després, i més enllà, de la política...

Té feina Josep Turbau al GMS, ell ho sap i l'afronta amb un equip, amb energia i, sobretot, amb moltes ganes i il·lusió.

Endavant i força!.

Josep Casero Madrid. 5 anys d'absència

Josep Casero, que era el meu padrí, i un servidor el 26 de juliol de 1998, el dia del meu casament

El 4 de juny de 2003 va ser un dia especialment trist, dolorosament agre per la mort de Josep Casero, el meu tiu, germà gran del meu pare, Just M. Casero.

Quatre anys i onze dies després de la seva mort la ciutat de Figueres el va homenatjar dedicant-li una plaça al barri on vivia. Aquell 15 de juny de 2007 a la tarda s'inaugurava la Plaça Josep Casero Madrid, en el què seria el darrer acte públic de Joan Armangué com a alcalde de Figueres.

La meva tia Engràcia, vídua de Josep Casero, em va demanar si en l'acte d'inauguració de la Plaça podia parlar en nom de la família. Vaig acceptar, molt agraït i emocionat, la seva petició, i vaig preparar un text que vaig llegir.

Avui, que fa cinc anys que l'enyorat Josep Casero ens va deixar, recupero aquell escrit:

Benvolguts veïns, amics i familiars,
en nom de les famílies Casero Díaz i Casero Madrid volem expressar el nostre agraïment a l´Ajuntament de Figueres, al Govern de la Ciutat i, en especial, a l´Alcalde Joan Armangué, pel gest de posar el nom de Josep Casero a una plaça de Figueres, gest que honora la vida del nostre enyorat Josep.

En Josep Casero era un home lluitador, un home valent i amb una gran fortalesa. Es va fer gran massa aviat, es va fer gran en una època en què els infants com ell ignoraven els plaers i els jocs de la infantesa. Ell no només era el germà gran, va fer i feia de germà gran: germà de la Lali, germà de la Maria, germà de la Darlinda i germà gran, també, d´en Just. En Josep era d´aquelles persones que quan el tenies a prop transmetia una gran sensació de protecció, de seguretat, d´estar salvat de qualsevol mal.

No hi ha Just M. Casero sense Josep Casero. En Just, el meu pare, va poder estudiar gràcies al seu talent, però també gràcies al sacrifici i esforç de la seva família, de tota la seva família, i en especial, d´en Josep. En Just va traçar una trajectòria professional i política forjada entre la seva infantesa i joventut a Figueres, però també a Girona. En Just va créixer a Figueres i es va fer gran a Girona. Més important, per Figueres, ha estat en Josep Casero. Josep Casero és un home de Figueres, Josep Casero és història de Figueres. El seu treball al barri, el seu treball a l´Ajuntament, el seu treball, en definitiva, des del barri, des de l´Ajuntament, des del PSC i des de les entitats amb i per la ciutat, va ser un treball d´un home de fortes conviccions d´esquerres, d´energia inacabable i compromès amb els qui, com ell, s´havien alimentat de més pols que pa. Vosaltres, els figuerencs i figuerenques, ho sabeu i coneixeu més bé que jo.Molts són els personatges il•lustres que donen nom als carrers i places de Figueres; amb aquesta plaça, i la Plaça d´en Just, la ciutat reconeix l´important paper que van tenir, per al nostre país, també per Figueres, la immigració iniciada a partir dels anys cinquanta. Un paper anòmin, que s´interpreta moltes vegades a desgrat, el paper dels fills de la misèria que ho perden tot menys l´esperança de seguir lluitant per un futur més digne, per lliurar de la misèria els seus propis fills. Som el què som, els meu cosins i les meves cosines i jo mateix, també els nostres fills i filles, gràcies a la lluita dels nostres pares i mares. Gràcies Josep i gràcies als qui avui encara ens veieu créixer.

Engràcia, m´honora moltíssim poder parlar en nom teu i de la teva família, que és la meva, en la inauguració de la Plaça d´en Josep. Aquests dies he pensat molt en ell, aquests dies ell m´ha donat molta força, la força de qui, malgrat tot, mai es sent vençut, perquè en cada derrota s´amaga sempre més d´una victòria. Aquest, Engràcia, és l´esperit del meu tio Josep, del nostre Josep. Com ell amb la mort del seu pare, l´avi Josep, com ell amb la mort del seu germà, en Just, avui nosaltres, també tu, no defallirem per més tristesa que ens evoqui la seva enyorança. Mantenim amb orgull i humilitat, i amb un profund sentiment, el record d´en Josep, perquè els néts que no l´han conegut el coneguin, tal i com era, a través nostre, amb serenor, amorosament.

Engràcia, Josep, Jerussa i Noemí: en Josep Casero és vostre, el marit, pare i avi que tots enyorem; és nostre, de la família Casero, el germà, el cunyat, el nostre tio Josep. Però amb amb aquesta plaça portant el seu nom, en Josep Casero és del barri, de la ciutat, de Figueres. Que tots els figuerencs, passejant per la Plaça Josep Casero, trobin en aquest indret un sospir d´esperança pels qui, malgrat haver-la perdut, en conserven tan sols un bri per seguir lluitant...

Moltes gràcies, Visca Figueres i Visca Josep Casero!
Roger Casero Gumbau.

--------------------------

pd1: Josep Casero va morir abans que jo prengués possessió com a regidor socialista de Sarrià de Ter. Malgrat no ho va viure, la meva tia Engràcia em va dir que estava molt content i orgullós que jo fos regidor... ell també ho va ser, a l'Ajuntament de Figueres. Precisament la inauguració de la Plaça Josep Casero es va fer el dia abans de la constitució dels ajuntaments fruit de les eleccions del 27 de maig de 2007.

pd2: Els Casero a Benvinguts Absents (II), de Joan Ferrerós.
Fragment: El nom Casero a Figueres evoca dos germans: el gran, Josep Casero, pintor de cases i membre des dels orígens de l’associacionisme veïnal de la ciutat, i el petit, Just Manuel Casero, exseminarista, periodista i polític
(...) Josep, l’altre membre dels Casero que s’ocupà de les ‘coses del comú’, féu una vida més discreta: la seva projecció pública fou des de l’Associació de Veïns de Juncària Parc –el darrer barri figuerenc, anant a Llers a la dreta des de la regidoria municipal figuerenca, assolida a través de la llista electoral socialista.

pd3: si la creu del 4 de juny de 2003 va ser la mort de Josep Casero, la cara, l'altra cara de la moneda d'aquell dimecres 4 de juny de 2003, va ser el naixement de la primera filla del meu germà. Avui, doncs, la Tura fa cinc anys [flikr]. Moltes felicitats!.

La piscina municipal de Sarrià de Ter i els casals

Si cliqueu sobre la imatge, o bé aquí, s'obrirà el document en .pdf amb les activitats d'estiu de Sarrià de Ter

Avui fa un any, el dilluns 4 de juny de 2007, l'encara govern socialista de Sarrià de Ter posava en marxa la temporada de la piscina municipal. Aleshores la novetat és que, després de la petició de moltes famílies, es feia coincidir l'obertura de la piscina municipal amb la jornada intensiva de l'escola al mes de juny.

Al web de l'Ajuntament de Sarrià de Ter es va publicar aquesta informació amb aquest titular:

La Piscina Municipal obrirà el proper 4 de juny

La Piscina Municipal de Sarrià de Ter avança al 4 de juny la seva obertura.
L´Ajuntament de Sarrià de Ter avançarà la data d´obertura de la Piscina Municipal coincidint amb l´inici de la jornada intensiva del CEIP Montserrat, al proper 4 de juny
La regidoria d´esports i lleure ha decidit avançar la data d´obertura de la piscina municipal de Sarrià de Ter al dilluns 4 de juny, en comptes del que era habitual, que era la seva obertura al voltant de Sant Joan.Els horaris de la piscina seran: . Tardes ( de 15 a 20h) de dilluns a divendres les tres primeres setmanes de juny. Els cap de setmana 9 i 10 de juny i 16 i 17 de 10 a 20 h. . A partir del 23 de juny l´horari de la piscina serà ja l´habitual, de 10 a 20 h.

Aquesta mesura va ser ben acollida per les famílies i usuaris habituals de la piscina municipal, ja que també podien gaudir-ne en horari complet els caps de setmana.

Curiosament un any després coincideix aquest 4 de juny amb el retorn a l'escenari d'excepcionalitat 1 del sistema Ter-Llobregat [notícia al gencat.cat] , pel què ara ja es poden omplir piscines, regar jardins i rentar cotxes...

El proper dissabte 21 la piscina municipal de Sarrià de Ter obrirà de nou les seves portes... El temps i la sequera fan que de moment sigui poca la gent que ha reclamat que novament l'horari de la piscina municipal coincideixi amb el de la jornada intensiva. Estem al dia 2 de la jornada intensiva i al dia 1 de l'excepcionalitat 1...

Per contra aquest any es planteja la possibilitat d'allargar el servei de la piscina municipal al setembre, prorrogable, diuen, segons el temps...

El temps, en aquest cas no el meteorològic, ha marcat també la publicació i informació de les activitats d'estiu. Tot just el passat 31 de maig es començaven a repartir els fulls informatius, malgrat feia dies que els fulls d'inscripció estaven disponibles a la xarxa; es feia difícil inscriure's sense tenir tota la informació, en especial dates i preus.

De fet aquesta circumstància (el retard en la publicació de les activitats de casalet, casal esportiu, casal jove, campus, colònies, campaments...) va ser objecte d'un prec del grup del PSC de Sarrià de Ter (del qual sóc portaveu) al darrer Ple, celebrat el dimarts 27 de maig.
La informació, a criteri nostre, ha arribat com a mínim amb un mes de retard. És demanar molt a les famílies que a principis de juny programem les activitats dels nostres fills i filles, ja que generalment ho comencem a planificar a partir de finals d'abril o principis de maig.

Més incertesa tenim aquest any les famílies que preveiem inscriure els nostres infants al Casalet, destinat a infants d'1 a 3 anys. A hores d'ara no tenim informació ni de dates ni de preus; sabem, això sí, que serà un servei externalitzat. Precisament aquest fet ha endarrerit la informació, que ni tan sols surt detallada al programa d'activitats... Una conseqüència més d'anar tard...

Al Ple deia que confiava en la fidelitat de moltes famílies a les activitats d'estiu municipals, no fos que amb el temps d'espera (tot el mes de maig) haguessin optat per altres ofertes. Malgrat això, estic convençut que finalment a les activitats hi haurà força mainada... les meves tres filles entre elles...

Girona em barrufa

M'agraden els Barrufets!. Recordo que de petits els barrufava a la tele, fins i tot de més gran, quan els han tornat a emetre, n'he vist algun episodi.

És curiós perquè de petit no em qüestionava com podia viure tota una comunitat de barrufets mascles encapçalats pel Gran Barrufet, amb tan sols una barrufeta!. O encara millor, què carai hi fa la Barrufeta en un poblat com aquest!. Talment com si ser dona fos, al cap i a la fi, una categoria de caràcter més: el forçut, el rondinaire, el mecànic, el de les ulleres, el mandrós, el llaminer... i la barrufeta!. Però el pitjor és que en la seva gènesi de la Barrufeta encarna el mal, ja que és creada (no dolça ni afable barrufeta, ni rossa, sinó més aviat poc agraciada i morena) per en Gargamel per sembrar la gelosia entre ells...



Els barrufets van néixer l'any 1958 com a personatges secundaris de la historieta de Johan y Pirluit, a la revista "Le Journal de Spirou". A partir d'aquí van guanyar protagonisme i se'n van fer còmics i dibuixos animats...

Se n'han extret moltes conclusions, sobre els Barrufets, més enllà de l'entreteniment infantil al qual semblen anar destinats.

D'entrada especulacions sobre la seva sexualitat, sobre el seu comunisme, sobre la semblança entre el Gran Barrufet i Karl Marx, o si Gargamel és d'inspiració dominicana, vinculada a la Inquisició per la seva voluntat de capturar i engabiar els barrufets... O també se li han atribuïts tocs de masclisme a partir de la transformació que el Gran Barrufet fa de la Barrufeta creada per el Gargamel: res a veure amb la cabellera rossa que llueix... De fet li canvia el seu aspecte físic alhora que el seu caràcter...

En fi, i més qüestions que donarien per una tesi o un congrés... Però la realitat és que els Barrufets són entranyables, no només perquè formen part de la meva infància, també perquè sempre són, siguem on siguem, a l'altra banda del món...

La botiga de joguines Zeppelin de Girona exposa, a les seves dependències, la col·lecció privada de Quim Bertran. Una bona ocasió per veure la multiplicitat de personatges d'aquesta gran família.

Aquesta és la ressenya de l'exposició:
“GIRONA EM BARRUFA”. Mostra de 430 Barrufets.
Col.laboren: Col.lecció privada de Quim Bertran.
Col.laboració de Col.lectiu retratus [O]º
Dates: Del 10 de Maig al 15 de Juny.
HORARI: Normal de botiga de dilluns a la tarda a dissabte tarda de 10:00 a 13:30 i de 17:00 a 20:30. Horari especial “setmana de flors” dia 13 i 18 de maig (diumenges) obert de 11:00 a 13:00 i de 18:00 a 20:00.
VINE A VOLTAR PEL ZEPPELIN!!!!!!

--------------------------


pd1: Els Barrufets


pd2: La Cosa Nostra - Palomino - Els Barrufets


pd3:



... Què voleu que us digui, de tots aquest (el mandrós) és el meu preferit!

Commemoració 30 anys PSC (1978-2008)

La grandesa de l'acte de commemoració dels 30è aniversari del PSC és que anava especialment dirigit a totes aquelles persones que des de la seva creació fins avui han estat militants.



Tots aquests homes i dones són el cordó umbilical d'un partit amb una història que va més enllà dels 30 anys i que es projecta al futur amb més força que mai. La meva mare, la Maria Mercè Gumbau Reynalt, n'és només un exemple: durant molts anys, de fet des de l'inici, s'ha mantingut activa, fidel en el pagament de la quota i, sobretot, en l'organització i col·laboració amb el partit, especialment durant les campanyes electorals. També hi ha molta gent que aleshores va fundar el PSC però que ara ja no hi són, amb un especial record per Joan Reventós. També és el cas del meu pare, Just M. Casero.

La unió del socialisme, la creació del PSC, és una de les grans aportacions de la política al País i a la seva cohesió social. De fet la pluralitat del País s'aproxima molt a la pluralitat del PSC, no en va el PSC és el partit polític català que genera menys rebuig.



El PSC es va crear per governar els municipis, per participar dels govern estatals i, naturalment, per governar el País, Catalunya. Aquesta fita, que semblava a prop l'any 1980 i que durant dues dècades llargues va semblar inabastable, finalment ha esdevingut realitat. Actualment el PSC és el partit central de Catalunya, és un partit que poc a poc penetra en l'àmbit rural, el partit, avui per avui, amb el màxim nivell de responsabilitat política al nostre País i amb una notable presència al Congrés.

Feia goig veure i passejar per la sala annexa del Palau Sant Jordi. A punta i punta de la sala dos escenaris: a l'esquerra una reproducció de l'escenari del Congrés de la Unitat Socialista, a la dreta l'escenari on es van fer els parlaments, amb dues pantalles que il·lustraven el PSC del 1978 i el del 2008.

Davant l'escenari el 2008 una platea de cadires; davant l'escenari del 1978, un passeig amb sofàs i tauletes per seure i xerrar, per retrobar-se amb companyes i companys deu, vint, trenta anys després!. L'espai estava pensat sobretot pel retrobament...Per mi, que he “mamat” PSC des de petit, tot em resultava familiar... Va ser una vetllada entranyable, àgil en la part de discursos i, superades les primeres presses, sopar sense estar entaulats (un sopar a peu dret, amb possibilitat de seure als sofàs) va fer que la celebració fos més dinàmica. No hi va faltar el pastís d'aniversari i, per acabar, un castell de focs com a traca final.



Els homenatjats, militants des de l'inici, van rebre una agulla commemorativa i se'ls va fotografiar un per un.

Moltes felicitats i, sobretot, moltes gràcies, a totes les dones i homes que amb la vostra militància heu mantingut viu el partit al llarg d'aquests 30 anys.


-----------------------

pd1: algunes imatges més:

pd2: personalment m'hagués agradat veure Pasqual Maragall. El President Montilla el va recordar en el seu discurs i va rebre un merescut aplaudiment. Pasqual Maragall és imprescindible en la història d'aquest partit, no només pels càrrecs que ha tingut a nivell orgànic i institucional, també per la seva aportació ideològica i estratègica.



pd3: bona iniciativa la web dels 30 anys del PSC. Modernitat amb tocs retros... Missatges, vídeos... és entretinguda... us recomano la visita...

pd4:


Vaig aprofitar l'oportunitat per saludar dos grans bloggers (i polítics) del PSC: en Miquel Iceta i la Lourdes Muñoz, referència imprescindible de la blogosfera socialista i feminista. Política 2.0. Blocs de diputats i diputades. (2) és el seu darrer post.

Que parli el pressupost '08 de Sarrià de Ter

El passat dimarts 27 de maig el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter va aprovar el pressupost 2008 per majoria absoluta, amb l'abstenció del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. L'amiga i companya de grup municipal, l'Assumpció Vila (bloc), ja ha explicat al seu article [Una lectura positiva del pressupost] el pressupost del 2008; precisament va ser l'Assumpció qui es va estudiar, a corre cuita, el detall del pressupost del 2008, hores abans del mateix Ple. El detall no ens va arribar fins a les dues del migdia del dimarts 27 de maig, tot just sis hores i mitja abans del Ple del mateix dia...

Però no volem aturar-nos en aquests detalls... sinó en els propis detalls del pressupost. El govern de Sarrià de Ter explica el pressupost amb unes dades que ni figuren en el mateix. L'Alcalde es referia, el dia del Ple, als 900.000 € d'inversió a la biblioteca, quantitat que no és més que el pressupost que té el projecte, però que al pressupost del 2008 no hi figura ni un sol € d'inversió; sí al del 2007, aprovat pel govern del PSC, amb 617.200 € d'inversió. Per això és més important donar veu al pressupost que no pas al govern, perquè el pressupost parla per si sol, sense les intencions del govern de difuminar-lo fins confondre les dotacions pressupostàries anteriors que s'aplicaran enguany o les declaracions d'intencions futures.

Pel que fa a l'ingrés, 3.548.405,18 €, que a la despesa en divideixen en 3.494.101,76 € de despesa ordinària i 54.303,40 d'inversió. Aquests són els números, ni més ni menys. Una altra cosa és el discurs del govern que acompanya aquests números, sobretot quan parlen d'inversions que no figuren dins aquests 54.303,40 €.

L'Assumpció Vila també ho ha comentat i val la pena insistir-hi. D'acord que en xifres totals el pressupost 2008 és inferior a l'aprovat al 2007, però si ens hi fixem més detalladament, el titular del regidor d'hisenda (el pressupost del 2008 és un 18% més baix) es desmenteix per si sol. Fixem-nos-hi:

El pressupost del 2007 era de 4.335.000 €, dividits en 3.165.092,39 € de despesa ordinària i 1.169.907,61 € d'inversió.

Vist i resumit, el diferencial el marca la inversió, ja que la despesa ordinària puja en 329.009,37 €. Aquest és un detall que no va saber (o voler) veure i dir el govern el dimarts passat. Si no ho va voler dir, el problema només és seu, si no ho va saber veure, el problema serà de tothom, de Sarrià de Ter.

La nostra percepció és que aquest pressupost ha estat poc treballat per cada una de les àrees, no només a nivell polític, també a nivell tècnic. Intuïm, per algunes de les expressions de membres del govern, que algun d'ells també en van rebre, com nosaltres, el detall amb retard. Algunes de les partides ens desperten interrogants, d'altres ens preocupen. Hi ha també la sensació d'haver perdut algunes oportunitats, però això valdrà un altre escrit.

Centrem-nos en la despesa:
A la funcional d'òrgans de govern hi ha la novetat de la despesa pels telèfons mòbils dels regidors. Malgrat ser titllat per l'alcalde de demagog, insistiré en què no qüestionem l'existència de la partida, ni el fet que se'ls compressin (ho van fer quasi fa un any i no vam dir res de res): tan sols que ens sembla excessiva dotar-la en 11.000 € per 7 aparells.

D'altra banda la partida 111/48901 preveu 3.800 € per Alba Ter, mentre pel mateix concepte (Alba Ter) també s'ha habilitat la partida 442/48901 amb 1.450 €. Una de les dues partides sobra. Només és un detall, certament, però algú (regidor d'hisenda?) hi hauria d'haver atinat. Bé, se'ls podran gastar (segurament els 3.800) amb alguna altra cosa...

Pel que fa a la funcional de dinamització local hem observat com una de les partides importants, la de promoció comercial i mercat, desapareix. El 2007 estava dotada amb 9.000 €. Aquesta partida ni tan sols s'ha obert. Els diners anaven destinats a la Fira Comercial i a les campanyes conjuntes amb l'Associació de Comerciants de Sarrià de Ter. El nostre interrogant és saber d'on sortiran els diners per seguir fent aquestes activitats i accions...

A la funcional d'acció social hi ha una partida, la 313/22700 de treballs a tercers, dotada amb 38.500 €. Al pressupost de 2007 aquesta partida estava dotada amb 52.400 € que es destinaven a tele assistència, el servei d'atenció a domicili, al Pla integral i la oficina de la gent gran i a la supervisió tècnica de l'equip de serveis socials. No hem sabut veure en altres partides la continuïtat d'aquests serveis, però disposar de 13.900 € amb una partida que sembla que al 2007 ja es va quedar curta no deixa de preocupar-nos.

En aquesta mateixa funcional hi ha una altra partida que ens interroga, la 131/48902 de subvencions, que ha passat de 7.500 € al 2007 a 3.000 € al 2008. La quantitat prevista al 2007, aquests 7.500, jo els vaig preveure destinar així: 200 € a l'Esplai de Sarrià de Ter per l'Homenatge a la Vellesa '07, 500 € a l'AECC-Catalunya Contra el Càncer, 900 € al CEIP Montserrat per programa de Mediació Escolar, 200 € a l'IES Narcís Xifra pel Programa de Mediació Escolar, 2.500 € al Mijac pel Casal de Nadal i les Colònies de Setmana Santa i 3.000 € per les Fundacions Joncs i Ramon Noguera en espècie, concretament en gasoil pels seus equipaments al municipi. Tot plegat 7.500 €. Els 3.000 del 2008 resultaran insuficients, si és que aquestes subvencions no s'estiren d'altres partides; però no ho hem sabut veure. Malgrat això confio que el regidor de serveis socials sabrà com fer-hi front.

Pel que fa a l'escola bressol la càrrega de l'Ajuntament és superior, després de l'ampliació d'aquest curs; davant l'augment d'ingrés per part de les quotes de les famílies de 18.000 € i de la Generalitat de 35.000 € l'esforç municipal és de 60.000 €.

Al CEIP Montserrat hi ha una lleugera davallada de la previsió de manteniment (partida 422/21206 RC; edifici CEIP), de 15.000 a 13.000 €, però la inversió passa de 35.000 € al 2007 a 20.000 al 2008. Al 2006, per exemple, a part dels 35.000 € d'inversió, es van destinar fins a 30.000 € addicionals en millores a l'escola, destinant un total de 65.000 € en inversió al CEIP Montserrat. Recordo haver-ho explicat detalladament al Consell Escolar del CEIP.

Pel que fa a urbanisme i arquitectura, les partides de treballs de tercers i d'estudis i treballs tècnics baixen, la primera de 14.500 a 4.500 €, la segona de 31.392,36 a 9.330 €. També es retalla la partida de treballs a tercers de Medi Ambient (4421/22700). passant de 16.500 a 3.000 €. Al 2007 els 16.500 es destinaven sobretot a cobrir el conveni en matèria de medi ambient amb l'Ajuntament de Girona (6.000 €) i a actualitzar el PALS (10.000 €); només amb el conveni els 3.000 € del 2008 són insuficients, a no ser que es cobreixi aquesta despesa amb la partida de nova creació 442/22710 sanitat ambiental, dotada amb 8.000 €.

Les partides de cultura també ens desperten grans interrogants. La partida 4516/22604 d'activitats culturals passa de 42.270 € al 2007 a 10.000 € al 2008. Només la participació del cicle Escenaris ja es menja els 10.000 €, sense incloure-hi la fitxa tècnica del cicle i altres activitats culturals, com l'exposició de la Festa Major, la direcció dels Pastorets, el cicle de Cant Coral o els Premis Sant Jordi... A part del Fila 0.
Comptem que el regidor n'és plenament conscient, de tot això: ell deia “més activitats culturals amb menys diners”. Tot un repte per l'àrea de Cultura!.

Pel que fa a la partida de Festes (no és només Festa Major, també inclou el Carnaval, la Cavalcada de Reis i altres festes que es puguin -o vulguin- celebrar) passa de 66.000 € al 2007 a 40.000 € al 2008. Bé, de moment ja s'han curat en salut i la festa Major la programen ells (no la Comissió de Festes, que han diluït); potser aquesta és la manera de controlar més la despesa... però prescindir de les entitats per programar la Festa major i voler-les només per col·laborar també té els seus riscos, a mig i llarg termini...

Una altra de les preocupacions són les subvencions previstes als clubs esportius; de 29.000 € al 2007 hem passat a 14.000 € al 2008. El regidor d'esports al Ple, quan ho vaig dir, no feia més que remirar els seus papers i els de la seva companya de govern (que no de grup municipal). Semblava no estar-ne al corrent... ei!, només és una percepció!.

Sabem que és un pressupost difícil, sabem que no estem per alegries. El govern no ens ha demanat que donem suport al seu pressupost, ni ha fet cap gest en aquesta direcció. La informació detallada ens va arribar tard (el mateix dia del Ple, sis hores abans) i malgrat això i gràcies a la feina eficient de l'Assumpció, vam presentar-nos al Ple amb la feina feta, exercint amb solvència les nostres responsabilitats.Vam proposar posposar el debat i votació del pressupost alguns dies pel retard en la documentació, però el govern no hi va accedir. Finalment ens vam abstenir, malgrat algú proper ens havia proposat marxar del Ple en el debat i votació d'aquest punt.

Anirem veient com va aquest pressupost. De moment sembla que una cosa és el que diu el pressupost (no tenim diners) i una altra el què diu en govern (farem, farem, farem...).

-----------------

pd1: aquests són els números que ens va passar l'equip de govern el dijous abans del Ple i amb els quals vam haver de preparar-nos el nostre argumentari fins tot just 6 hores abans de debatre'l: 2 simples fulls amb la previsió d'ingressos i la previsió de despesa, sense detallar.



Si us descarregueu les imatges podreu veure millor les xifres.

pd2: pressupost '08 de Sarrià de Ter de despesa organitzat per funcionals

SlideShare src="http://static.slideshare.net/swf/logo_embd.png"> View Upload your own

(Podeu veure'l més clarament si cliqueu sobre View; s'obrirà una finestra i aleshores cliqueu sobre full a la part inferior dreta del document)

pd3: La falta de información hace que se suspenda el pleno (2)




Aquest vídeo l'he manllevat del bloc de l'Assumpció Vila...

A partir d'aquest també he vist aquests altres:

La falta de información hace que se suspenda el pleno (1)

Se suspende el pleno en Santiago del Teide


pd4: aquest és el primer pressupost que elabora, proposa i aprova el nou govern... malgrat aixó encara no estem lliures (el grup del PSC) de culpes... intueixo que seguirem carregant fins al final de mandat amb un sac ple de culpes...