BZRP Music Sessions #53. Minuts Musicals històrics.

El 7 de maig de 2010 la cantant colombiana Shakira va publicar la cançó "Waka Waka (Esto es África)". La cançó va esdevenir la cançó oficial del Mundial de Futbol de 2010 que es va jugar a Sud-àfrica.

L'11 de juliol de 2010 el futbolista català Gerard Piqué va guanyar amb la selecció espanyola el Mundial de Futbol. La Copa del Món no va ser l'única alegria de Piqué d'aquell Mundial: mesos més tard, ja a l'any 2011, Gerard Piqué i Shakira van fer pública la seva relació.

Dos fills i onze anys després, aquest passat 2022, aquesta parella mediàtica es va trencar i aquesta setmana, el 12 de gener de 2023, Shakira (juntament amb el productor musical Bizarrap) ha trencat, amb 64 milions de reproduccions, el rècord de reproduccions a YouTube en 24 hores.

No sé si aquesta cançó tindrà pàgina pròpia a la història de la música (tot sembla indicar que sí) però el que ja és, a banda d'actualitat, és històrica per l'impacte que ha tingut.

Aquesta 53a sessió musical tanca (?) el tríptic musical amb el que Shakira ha anat despullant i estripant la seva separació, després de "Te felicito" i de "Monotonía".

Aquesta cançó ens ha recordat que el despit és una de les grans fonts d'inspiració musical, com ja vam veure fa uns anys amb els Minuts Musicals de desamor... A diferència de moltes altres cançons en aquesta, per més que no vulguem, tothom en coneixem el context i sabem a qui van dirigits els dards que Shakira llança udolant, vull dir cantant!

Infinit Iniesta

 

Andrés Iniesta és un jugador atípic, especial, diferent, extraordinari, quasi una raresa en el món del futbol: no se li coneix cap tatuatge!, cap agulla ha tintat, fins allà on hem vist i sabem, ni un centímetre quadrat de la seva lletosa pell.

Quina banalitat, pensareu, però no, possiblement no ho és tant. Els tatuatges en l'esport, també en el futbol, tenen quelcom de tribal alhora que d'exhibició, quelcom que deu anar lligat al culte al cos, convertint-lo en una mena de llenç sobre el qual pintar (tintar) de per vida (?) noms, símbols i imatges importants per ells, irrellevants per nosaltres: una mena d'auca del senyor Esteve tintada sobre la pell.

Desconec els motius pels quals Andrés Iniesta no es tatua però és evident que ell el culte el té i l'ha exercit, sobretot, a la pilota! La pilota més que el gol, tot i els inoblidables dos gols que Andrés Iniesta ha deixat per a la història del Barça i la selecció espanyola.

La pilota i el seu control, la pilota i el seu destí, així podríem simplificar l'essència del joc d'Intesta. Control (recepció, visió de joc...) i destí (assistències al peu, a l'espai...), tan senzill de dir i escriure, tan complicat i difícil d'executar-ho amb excel·lència i eficàcia dins el camp; no ho sé per experiència però m'ho puc imaginar!

Ell que va debutar amb l'autoritari Van Gaal i va créixer amb l'entusiasta Rijkaard va viure la seva plenitud en l'anomenat Barça de Guardiola primer, i Barça de Messi després, dos noms que, juntament amb el dels seus companys Xavi i Busquets han marcat la seva carrera i, sens dubte, el seu joc. De fet tots ells, també Guardiola i Messi, li deuen molt a Iniesta, un jugador tan elegant dins com fora del camp.

L'11 de juliol de 2010 Iniesta, ho reconec, em va arribar a l'ànima. Pel seu gol a la final del Mundial? També, però sobretot per la samarreta que aquell oportú gol ens va permetre veure, una vulgar samarreta blanca amb un missatge escrit a rotulador dedicat al malaurat jugador de l'Espanyol Dani Jarque. D'altres s'haurien limitat a mostrar, embriagats d'ego, la seva desenvolupada musculatura, ja m'enteneu...

Reconec que Iniesta em va sorprendre amb aquell gest cap a un jugador amb el que, més enllà d'una gran i evident rivalitat esportiva l'unia una amistat forjada des de les respectives canteres dels seus clubs de (quasi) tota la vida! De fet aquell "Dani Jarque siempre con nosotros" és el més a prop que Iniesta ha estat d'un tatuatge!

Aquell gol va valer més que un Mundial!

Andrés Iniesta deixa el Barça vint-i-dos anys després; hi va arribar essent un vailet i en marxa, de moment, essent infinit... Gràcies Andrés!

Pero nos da igual, ganaremos (hem guanyat!) el Mundial

Foto: Twitxr Roger Casero i piulada al Twitter: Vestit per a l\'ocació amb els colors de la final del Mundial 2010 #worldcup : el vermell d'Espanya #esp i el taronja d'Holanda #ned

Al final la camisa ha guanyat als pantalons!

Canta Amaral a la cançó "Tarde de domingo rara":
"Dan el mundial en la tele del bar,
España vuelve a casa,
yo juego al futbolin contigo,
sinceramente da lo mismo,
que importara quien pierde o gana
si nunca nos jugamos nada."

Fins i tot la música s'havia impregnat del malefici de la selecció espanyola, que no superava el sostre de la ronda de quarts de final...



També els Delafé y las Flores Azules a "Enero en la playa" s'impregnaven d'aquest pessimisme, tot i que finalment l'Eurocopa sí la vam guanyar l'any 2008!:
"Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.
Pero nos da igual, ganaremos el Mundial."



Si fa dos anys la selecció espanyola va trencar el seu sostre de vidre i es va fer amb la seva segona Eurocopa (1964 i 2008) ara hem tocat el cel futbolístic guanyant el Mundial 2010!

Qui sap si aquesta victòria inspirarà noves lletres, acompanyant ja no estats d'ànim pessimistes, lacònics, sinó optimistes, cants de victòria!

Sense deixar d'assaborir aquesta gran victòria, dues cosetes més per acabar:

1.- Que França ens serveixi d'avís: van guanyar el Mundial 1998 i l'Eurocopa del 2000, i per bé que van ser finalistes al darrer Mundial, semblen haver tocat fons... Ja se sap, un dia ets a dalt, l'endemà a baix...

2.- La felicitat per la victòria de la selecció espanyola al Mundial 2010  no m'esborra la il·lusió de veure algun dia la selecció catalana (de futbol i de totes les modalitats) competint al màxim nivell!

---------------------------------------

La final del Mundial 2010, que la guanyi Ortega y Gasset!

Aquests dies es parla i s'escriu molt sobre el què es viu a Catalunya i a Espanya amb el Mundial 2010, però aquest Mundial i la selecció espanyola permeten també altres visions i interpretacions, molt més intel·ligents que la ximpleria del pop Paul...

Entre aquestes altres visions del Mundial 2010 em quedo amb aquesta genial piulada que vaig retuïtejar d' @ivalladt just després de la victòria de la selecció espanyola davant l'alemanya:

En fi, que guanyi el millor, qui faci millor futbol, qui més s'ho mereixi... i si qui guanya és Ortega y Gasset, millor que millor!

---------------------------------------

Visca España!

Imatge: As

@RogerCasero M'agrada el Visca España del @diarioas http://ht.ly/28A0S

Publicava l'altre dia aquesta piulada sobre la reeixida portada del diari esportiu AS al meu Twitter. Aquesta portada, penso, no és només esportiva, també té un rerefons polític.

Esportivament parlant la portada és un reconeixement a dos fets incontestables: la selecció espenyola del Mundial 2010 està farcida de jugadors catalans (7) i del Barça (8), i ambdós estan essent determinants en el joc i els bons resultats fins ara obtinguts! És una manera de dir que Catalunya contribueix al bon futbol d'Espanya...

Però aquesta portada també té, com he dit, un rerefons polític; no s'inhibeix de tot el què es cou aquests dies a Catalunya amb la sentència i la manifestació de l'Estatut, ans al contrari, penso que el diari AS fa  precisament aquesta portada sabent molt bé que, malgrat la sentència de l'Estatut, malgrat la manifestació, aquesta selecció, pel seu joc, pels jugadors que l'integren, sintonitza molt també amb la gent de Catalunya...

Ja m'agradaria que la política, que les relacions polítiques i institucionals Catalunya - Espanya s'impregnéssin del què es viu, també a Catalunya, amb aquesta selecció espanyola, la que possiblement menys rebuig genera Catalunya endins i la que més adhesions vers allò provinent de Catalunya (jugadors i estil de joc) genera Catalunya enfora...


No serà aquesta la selecció espanyola amb caràcter més federal!

---------------------------------------

Ai el Waka Waka!

Aquesta és la cançó oficial del Mundial de Futbol 2010... qui més qui menys l'ha escoltat (vés quin remei!... pensareu alguns) i ha vist el vídeoclip de Shakira...

Doncs bé, com sol passar també amb el futbol, la música mou grans interessos i arrossega darrere seu també polèmiques de plagis...

Aquesta és la que afecta a la cançó oficial... Polèmica que, ignorant jo, desconeixia fins fa pocs dies, malgrat se'n va parlar ja a finals d'abril... Aquests dos vídeos se'n fan ressó:





I aquí una comparativa entre tres cançons...



Tenir la cançó del Mundial de futbol és una mina de diners i un pou d'interessos... Futbol no és futbol!

Hola o adéu, Espanya?

Aquest vespre la selecció espanyola de futbol es juga el primer dels dos "match ball" que ha d'afrontar per evitar la prematura eliminació d'aquesta fase final del Mundial 2010, després  de la inesperada derrota contra Suïssa...

Són molts els qui possiblement s'alegraran, a Catalunya, per un precipitat "Adéu Espanya!" del Mundial, no necessàriament tots els qui vam veure el documental "Adéu, Espanya?"...

Hola o adéu Espanya?. Ahir diumenge publicava al Twitter: "Adéu, Espanya?" 733.000 espectadors i 29% share; "Hola Espanya!" (debut Espanya Mundial 2010) 1.202.000 i 54% a Catalunya. Veurem demà!"

El documental sobre la viabilitat comparativa de la independència de diferents regions, entre elles Catalunya, va valdre, pel que fa a la seva audiència, aquest titular del diari Avui: "Adéu Espanya?", èxit d'audiència. L'audiència del documental va ser, efectivament, notable! Jo vaig ser un dels qui, amb interès, el vaig mirar.

Per contra el debut de la selecció espanyola del passat dimecres 16 de juny va tenir, a Catalunya i tenint present que no era en "prime time", una molt més que notable audiència, amb  prop de mig milió més d'espectadors i 25 punts més de share que el documental...

Ei, però no cal treure conclusions precipitades, ni interessades! Ni tothom que va veure el documental és independentista, ni tothom que va veure el partit anava amb Espanya!...

En qualsevol cas, pel que fa a mi, que no sóc independetista i vaig amb Espanya, sense que necessàriament ambdues coses tinguin relació entre elles, el què us volia mostrar són aquestes divertides i originals repeticions en Lego de les millors jugades dels partits del Mundial de futbol 2010. Els vaig veure dies enrere al web ALT1040 i els podeu seguir al web Lego Fussball...

Ja ho sabem que el futbol és molt més que 22 homes (o dones) corrent darrere una pilota... A vegades fins sembla que la pilota és només l'excusa..