Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arcadi oliveres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arcadi oliveres. Mostrar tots els missatges

dijous, 2 de febrer del 2023

8 frases + 1 del llibre "Papers de Pau", d'Arcadi Oliveres


Abans d'ahir la segona de les tres sessions del Club de lectura de Pau i Drets Humans de les biblioteques de Girona ens va reunir de nou a la Biblioteca Just M. Casero per compartir la lectura del llibre "Papers de Pau" (ICIP, 2022) d'Arcadi Oliveres.

La sessió del club de lectura va comptar amb la presència dels editors del llibre, Jordi Algué i Mar Valldeoriola, essent aquesta darrera l'editora de tots els llibres publicats per Oliveres.

Va ser un luxe comptar amb els editors, que ens van explicar el procés de selecció dels textos per aquesta edició, selecció no gens fàcil, feta a més en el procés de donació del dons documental d'Arcadi Oliveres a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Durant prop d'una hora i mitja vam parlar de l'Arcadi Oliveres, de la seva integritat i el seu compromís, de la seva denúncia i lluita contra les guerres i la carrera armamentística i de els seves propostes per a la pau i la no violència.

La lectura del llibre, com de qualsevol text d'Arcadi Oliveres, dóna per molt però jo avui tan sols voldria rescatar algunes de les frases del llibre, transportades aquí sense el seu context, perquè la de l'Arcadi Oliveres és una veu molt necessària que, malauradament, tot i alguns avenços, cal seguir escoltant.

  • "Jo crec que fins que no assumim que estem en una societat on la violència s'ha normalitzat, moltes coses no canviaran."
  • "Caldrà fer un esforç davant de l'opinió pública i divulgar allò que tothom sap però que pocs reclamen: desarmar és desenvolupar."
  • "En el año 2004, el gasto militar mundial ascendió al millón de dólares, lo que supone el equivalente, de acuerdo con las estimaciones de la FAO, de lo que se necesitaría para erradicar el hambre en el mundo durante veinte años."
  • "Amb tot, a la reunió de les Açores, els quatre genets del maniqueisme -Bush, Blair, Aznar i l'amfitrió Durao Barroso- van prendre la determinació d'obviar el dret internacional, desmuntar els esquemes de les Nacions Unides sobre la resolució de conflictes i mostrar directament que en les seves ànsies engolidores no hi tenia cabuda la força de la raó, sinó tan sols la raó de la força, tot i que això comportés morts en combat, víctimes civils, urgència d'ajut humanitari i destrucció del patrimoni artístic i cultural."
  • "La Unió Europea ha demostrat la seva absoluta inutilitat, derivada de la manca de voluntat per poder gaudir d'una política exterior pròpia, no armada i desvinculada de la dels Estats Units."
  • "Caldria dir, en resum, que la guerra no és -com sovint s'ha dit- un dels motors de l'economia, sinó més aviat l'activador dels privilegis d'un complex militar-industrial que identifica els seus interessos particulars amb els de caràcter general."
  • "Amb la mundialització de l'economia i de la política la preparació de la guerra prendrà encara noves dimensions i es recorrerà a la creació de blocs militars, als exèrcits multiestatals, als programes conjunts de recerca i de fabricació i a l'homogeneïtzació de les legislacions comercials. "
  • "No podem dir "no a la guerra" i obrir un pla de pensions, que són diners que el banc ens reté i que molt probablement utilitzarà per finançar algunes empreses il·lícites, com per exemple la de l'armament."

Per acabar tan sols afegir una frase que Arcadi Oliveres va fer servir en un dels seus articles, dita també en molts dels seus discursos:

  • "La guerra és el sufragi dels països bàrbars". Carlos Martínez, poeta.

Que important és llegir, i fer llegir, Arcadi Oliveres, i una primera lectura per aproximar-nos a la seva figura i el seu pensament és el conte "L’Arcadi al país de les oliveres".

Ara que estem en temps de guerres necessitem lectures de Pau.

dimecres, 7 d’abril del 2021

Arcadi Oliveres


No m'hi veia fent el servei militar, no m'hi veia fent la mili! Suposo que hi hauria sobreviscut, vés quin remei, però això de disparar i de preparar-me per a la guerra no em feia gràcia. No m'hi veia...

Entenc que, munició i fusells a banda, també hi hauria trobat coses positives, sobretot les relacionades amb la convivència, però per això ja tenia el Cau i l'escoltisme, que al capdavall el va fundar un militar...

Tampoc tinc clar que la mili m'hagués convertit en un home, si és que hi havia un home per a convertir. Més que convertir-m'hi, jo sóc més de descobrir l'home que hi ha en mi, tot i que no sempre m'agrada el que descobreixo de mi mateix... Si això és un home!

L'Arcadi Oliveres, com en Pepe Beúnza, ben aviat van ser referents per a assedegar les ganes de no fer la mili, per a trobar la força per empènyer-me a prendre la decisió, juntament amb dos amics del Cau, de fer-me objector de consciència al servei militar.

Va ser tanta l'empenta que vaig acabar formant part de l'Associació de Pacifistes i Objectors de Consciència (APOC), promovent la cultura de la pau i la no violència, tenint a l'Arcadi Oliveres com un dels referents inevitables, i desitjables! Lectures, trobades, conferències... em va impactar especialment unes jornades organitzades pel Col.lectiu Cristià per la Insubmissió de Justícia i Pau.

Rarament trobareu un objector de consciència al servei militar que no tingui a l'Arcadi Oliveres entre els seus referents... La seva és una lliçó de vida, de coneixement i de compromís.

Gràcies per tantes lliçons de pau i no violència. DEP

Fragment de la ponència "INSUBMISSIÓ COM A REBUIG DE LA DEFENSA ARMADA:FER NORMAL EL QUE SEMBLA EXTRAORDINARI" d'Arcadi Oliveres, dins el "EL DEBAT DE LA INSUBMISSIÓ" del Col.lectiu cristià per la insubmissió de Justícia i Pau:

(...)
Si  les  guerres  són  possibles  és  perquè  es  preparen  amb  dedicació  de  persones  i  de mitjans:personal  adscrit  a  les  forces  armades,  infraestructures  adequades  a  maniobres  i  entrenaments, recerca  científica  amb  finalitats  militars,  producció  i  venda  d'armes, convenciment  a  l'opinió pública  de  l'existència  d'amenaces,  etc.  Tot  això  té  un cost  en  termes  econòmics  socials i mediambientals.
(...)
Tanmateix allà on els efectes de la preparació de la guerra es fan més palesos és en el comerç mundial  d'armaments  que  manté,  com  és  ben  sabut,  una  direcció  Nord-Sud.  Armes  que  es fabriquen  en  els  països  del  Nord,  que  beneficien  els  seus  fabricants  i  venedors,  però  que endeuten els països del Sud i que causen víctimes entre els seus habitants.
(...)
Caldria  dir,  en  resum,  que  la  guerra  no  és  -com  sovint  s'ha  dit-  un  dels motors de l'economia sinó  més  aviat  l'activador  dels  privilegis  d'un  complex  militar-industrial  que  identifica  els  seus interessos  particulars  amb  els  de  caràcter  general.  D'aquesta  manera  la  realitat  de  totes  les guerres,  "molta  gent  que  pateix  a  benefici  d'uns  pocs",  es  veu  avançada  en  l'àmbit  econòmic per part d'aquells que es dediquen a preparar-la."