Abans d'ahir la segona de les tres sessions del Club de lectura de Pau i Drets Humans de les biblioteques de Girona ens va reunir de nou a la Biblioteca Just M. Casero per compartir la lectura del llibre "Papers de Pau" (ICIP, 2022) d'Arcadi Oliveres.
La sessió del club de lectura va comptar amb la presència dels editors del llibre, Jordi Algué i Mar Valldeoriola, essent aquesta darrera l'editora de tots els llibres publicats per Oliveres.
Va ser un luxe comptar amb els editors, que ens van explicar el procés de selecció dels textos per aquesta edició, selecció no gens fàcil, feta a més en el procés de donació del dons documental d'Arcadi Oliveres a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Durant prop d'una hora i mitja vam parlar de l'Arcadi Oliveres, de la seva integritat i el seu compromís, de la seva denúncia i lluita contra les guerres i la carrera armamentística i de els seves propostes per a la pau i la no violència.
La lectura del llibre, com de qualsevol text d'Arcadi Oliveres, dóna per molt però jo avui tan sols voldria rescatar algunes de les frases del llibre, transportades aquí sense el seu context, perquè la de l'Arcadi Oliveres és una veu molt necessària que, malauradament, tot i alguns avenços, cal seguir escoltant.
- "Jo crec que fins que no assumim que estem en una societat on la violència s'ha normalitzat, moltes coses no canviaran."
- "Caldrà fer un esforç davant de l'opinió pública i divulgar allò que tothom sap però que pocs reclamen: desarmar és desenvolupar."
- "En el año 2004, el gasto militar mundial ascendió al millón de dólares, lo que supone el equivalente, de acuerdo con las estimaciones de la FAO, de lo que se necesitaría para erradicar el hambre en el mundo durante veinte años."
- "Amb tot, a la reunió de les Açores, els quatre genets del maniqueisme -Bush, Blair, Aznar i l'amfitrió Durao Barroso- van prendre la determinació d'obviar el dret internacional, desmuntar els esquemes de les Nacions Unides sobre la resolució de conflictes i mostrar directament que en les seves ànsies engolidores no hi tenia cabuda la força de la raó, sinó tan sols la raó de la força, tot i que això comportés morts en combat, víctimes civils, urgència d'ajut humanitari i destrucció del patrimoni artístic i cultural."
- "La Unió Europea ha demostrat la seva absoluta inutilitat, derivada de la manca de voluntat per poder gaudir d'una política exterior pròpia, no armada i desvinculada de la dels Estats Units."
- "Caldria dir, en resum, que la guerra no és -com sovint s'ha dit- un dels motors de l'economia, sinó més aviat l'activador dels privilegis d'un complex militar-industrial que identifica els seus interessos particulars amb els de caràcter general."
- "Amb la mundialització de l'economia i de la política la preparació de la guerra prendrà encara noves dimensions i es recorrerà a la creació de blocs militars, als exèrcits multiestatals, als programes conjunts de recerca i de fabricació i a l'homogeneïtzació de les legislacions comercials. "
- "No podem dir "no a la guerra" i obrir un pla de pensions, que són diners que el banc ens reté i que molt probablement utilitzarà per finançar algunes empreses il·lícites, com per exemple la de l'armament."
Per acabar tan sols afegir una frase que Arcadi Oliveres va fer servir en un dels seus articles, dita també en molts dels seus discursos:
- "La guerra és el sufragi dels països bàrbars". Carlos Martínez, poeta.
Que important és llegir, i fer llegir, Arcadi Oliveres, i una primera lectura per aproximar-nos a la seva figura i el seu pensament és el conte "L’Arcadi al país de les oliveres".
Ara que estem en temps de guerres necessitem lectures de Pau.
