Tren de vida

Espanya té uns quatre mil quilòmetres de línies d’alta velocitat, la xarxa més extensa d’Europa i la segona del món, només per darrere de la Xina. Aquests dies, arran del tràgic accident d’Urda, els mitjans de comunicació han posat xifres a l’alta velocitat espanyola.

Aquests darrers anys hem anat sumant quilòmetres i quilòmetres d’alta velocitat, amb una inversió gegantina i la voluntat legítima de connectar el territori. Però, si ens comparem amb altres països, les dades fan pensar, i molt: a Espanya hi ha molts menys viatgers per quilòmetre que a França o al Japó, i menys inversió en manteniment per quilòmetre. Aquesta dada, al final, està esdevenint clau, i literalment vital: molta xarxa, poc ús i poc manteniment; mala peça al teler. A Espanya hi ha hagut un tren de vida que inaugurava molt, estacions i quilòmetres i més quilòmetres d’alta velocitat, però que els mantenia i els cuidava poc.

I aquest és també un tren de vida que, malauradament, s’ha endut massa vides. Només aquest 2026, Adamuz, al gener, 46 morts, i Urda, el 28 d’octubre, 69. Quan parlem de manteniment, de seguretat i de si el sistema falla, ja no parlem d’un debat tècnic. Parlem de vides.

Ara, amb els morts encara massa recents, alguns polítics, també el ministre que ha acabat dimitint, han començat a insinuar que potser n’hem fet un gra massa amb l’alta velocitat. Massa xarxa, massa quilòmetres, massa estacions amb pocs viatgers... Benvinguda sigui l’autocrítica, tot i que arribi tard i, per desgràcia, a un preu massa alt i en plena precampanya electoral.

Ara ja sabem que la clau de l’èxit no era tenir més quilòmetres d’alta velocitat, qui la tenia o la té més llarga, sinó tenir una xarxa més eficient, més ben mantinguda i, sobretot ara, més segura.

"Portar un tren de vida" vol dir viure per damunt de les pròpies possibilitats, fer un ús dels recursos que no sempre ens podem permetre, estirar més el braç que la màniga. Aquests dies, davant de totes aquestes xifres d’inversió en alta velocitat, de despeses de manteniment, de viatgers per quilòmetre i d’eficiència, quan penso en l’alta velocitat espanyola, aquesta expressió inevitablement em ve al cap, en sentit crític: un tren de vida, al capdavall, no es mesura pel que gastem a construir-lo, sinó pel que som capaços de fer perquè ningú hi perdi la vida.