Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).
Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
Avui obrim un llibre, "Ístina" (Editorial Empúries, 2025), de David Cirici, que, tot i que no s'esmenti a la portada (en puc entendre els motius), sí a l'interior, va ser l'obra finalista del 44è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22.
El llibre, publicat recentment, es va presentar la setmana passada a la Llibreria 22 i, tot i la poca presència de públic, o precisament per això, la presentació va tenir un inesperat gir de guió que no només ens va sorprendre als qui érem allà, sinó que sobretot ens va plaure, i molt, conscients del moment excepcional que vivíem, rebent-lo com un regal, i una justa recompensa.
La presentació ja va ser diferent des de l'inici; d'entrada per l'hora, a les vuit del vespre, quan normalment, des de fa uns anys, se solen convocar a les set de la tarda; i també pel lloc: en comptes de l'Espai 22, la presentació es va fer, com se solia fer abans, a la mateixa llibreria. Tot plegat semblava una mena de "retorn al passat", un retorn a les presentacions d'"avantes"...
Un altre element també la va fer, a l'inici, diferent: en Guillem Terribas no hi era i la benvinguda i introducció la va fer en Jordi Gispert, anunciant per a més tard l'arribada d'en Guillem.
A partir d'aquí tot va seguir segons el guió previst: dissecció del llibre, sempre acurada, per part de Josep Maria Fonalleras, i intervenció del mateix autor, David Cirici, parlant, a banda de la novel·la, del procés de confecció de la novel·la.
La novel·la, com va dir el mateix Cirici l'any passat el dia del lliurament del Premi Casero, relata la relació (literària, amorosa, sexual, epistolar...) entre una noia jove i el seu professor, quaranta anys més gran. La novel·la s'inspira, tal com el mateix autor escriu al final del llibre, als agraïments, en la correspondència sobre la literatura de ficció que David Cirici va mantenir amb una seva amiga (i alumna?), Valentina.
Arribat a aquest punt, amb un David Cirici que a poc a poc s'anava despullant explicant aquesta correspondència, en Guillem Terribas ja feia estona que havia arribat i, després de gravar imatges de la presentació per a la posteritat, va parlar i comentar el llibre fins a fer la pregunta que, a les acaballes de la presentació, la va capgirar: "I la Valentina, què en pensa de tot plegat?"
Aleshores, en David Cirici, veient que, literalment, estàvem en família, va dir, dirigint-se a una persona que jo no havia vist i que seia rere meu: "que ho expliqui ella mateixa!"
La cara de sorpresa va ser general i la noia, la Valentina, es va situar al davant del públic i va fer una intervenció magnífica sobre la distància entre ella i el personatge de la novel·la, explicant, també, detalls i anècdotes de la seva vida i la seva vinculació, estreta i intensa, amb la literatura.
Hi penso avui, dies després, encara amb incredulitat i, alhora, amb la satisfacció d'haver viscut un moment inesperat fins i tot un punt màgic, en una presentació eminentment "familiar", ja que entre el poc públic present no només hi érem una petita representació de la família Casero, i de la família de la Llibreria 22, també hi eren presents, just davant meu a primera fila, els avis de la Valentina!
En fi, sé que del llibre us n'he parlat poc, o de tot el (poc) que de moment en sé, però em semblava que aquest inesperat gir de guió l'havia de compartir...
En tot cas, sapigueu que "Ístina", de David Cirici, és un llibre que comença així:
M'estimo. M'agrada el que penso i el que somnio. M'agraden els meus cabells, els meus llavis molsuts, els meus ulls blaus, els meus pits, les meves mans i el meu sexe. I encara m'agrada més que tot això agradi a molts homes i algunes dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada