No va passar desapercebut el desaire que la mostrar Mariano Rajoy quan un periodista de la BBC va gosar fer-li una pregunta en anglès. El problema no és que rebutgés la pregunta, sinó com va fer-ho, entre ofès i desentès, venint a dir: "si home, i a sobre en anglès!"
No crec que sigui exigible que el president del govern espanyol entengui i parli l'anglès, ei que si ho fa millor!, però sí que se li pot demanar, exigir, que sigui educat, i amb el seu gest no va ser-ho.
És clar que en aquest cas com a mínim va semblar que estava ofès, doncs sembla que davant l'estirada d'orelles de la Comissió de Venècia sobre les excessives atribucions donades al Tribunal Constitucional, només es fa el desentès, com si no anés amb ell...
D'altra banda tampoc sembla fer-li massa pessigolles la mirada cada vegada més inquietant de l'opinió publicada europea davant el seu enroc judicial respecte el conflicte territorial amb Catalunya, com si no veiés que precisament l'altra part del conflicte el que està fent cada vegada amb més èmfasi és europeïtzar-lo...
No sé si el problema de Mariano Rajoy és seu i de visió (Europa m'és igual!), de no voler veure més enllà d'Espanya doncs entén que el procés i el referèndum són problemes exclusivament espanyols, o meu i de visió, de no saber veure quina jugada mestra s'amaga rere aquest president d'aparença gris i apàtica, escàs de verb i generós en lapsus; no sé si ell mateix és una maniobra de distracció!
A vegades penso que Jorge Moragas li hauria de recordar al president Rajoy que Espanya ja no és una autarquia, que es pot aprendre a dir que no d'una forma elegant i que el Tribunal Constitucional no és el seu comodí per quan no pot, o no vol, afrontar políticament els reptes, fins i tot els desafiaments que des d'Espanya mateix, com li agradaria dir a ell, li plantegen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada