dimarts, 15 de novembre de 2016

És Sant Roger, avui?


Facebook sol advertir-nos dels aniversaris de les nostres amistats, convidant-nos fins i tot a felicitar-los! Dels sants, però, no en diu res, i potser ja està bé que sigui així! Però a Facebook hi ha qui també es recorda, dia sí, dia també, de l'onomàstica del dia, tot felicitant el Sant de les seves amistats que el celebren, tot i que ja sabem que tots els sants tenen octava.

En les innumerables cartes i postals que els primers anys de la nostra relació vaig escriure a la Sira (ja fa anys que són més comptades...) acostumava a escriure, just sota la data, l'onomàstica del dia en qüestió, fet que m'obligava a consultar el santoral, en aquest cas el de l'agenda (llavors de paper), prèviament triada a setmana vista, amb les fases de la lluna i, naturalment, el santoral!

La devoció pels sants ha anat a menys, sobretot la devoció religiosa, fruit del lògic procés de laïcització de la societat, encara incomplert. Naturalment n'hi ha d'assenyalats, com Sant Jordi, però en general el sant es celebra menys.

No és el meu cas, tot i ser agnòstic! Els meus pares van decidir posar-me per nom Roger i, en una decisió el motiu de la qual que avui encara ignoro, que celebrés la meva onomàstica tal dia com avui, el 15 de novembre, Sant Albert Magne! O sigui, que avui celebro el meu sant, tot i que no tinc clar que ho sigui!

Jo sempre havia cregut que Roger era més cavaller que sant (pels de Flor i de Llúria!), és a dir, que no hi havia cap Sant Roger i que per això el celebrava el 15 de novembre; de petit mai vaig qüestionar la data del meu sant, doncs no tenia amb qui comentar-la, no sovintejaven massa amics amb noms homònims! I de petit el celebrava portant una coca, la típica de iogurt feta a casa el dia abans, a l'escola, doncs l'aniversari sempre em coincidia amb les vacances escolars d'estiu!

Però amb el pas dels anys he conegut altres Rogers que celebren el sant un altre dia, fins i tot hi ha qui m'ha felicitat l'onomàstica, per sorpresa meva, un altre dia! Fent una simple cerca al santoral apareixen Sant Roger de Todi, beat, el 13 de març, Sant Rogeli (o Roger o Rogeric), màrtir, el 16 de setembre, Sant Roger, monjo i màrtir, el 22 de novembre o Sant Roger de Cannes, bisbe (el de la imatge que acompanya aquest escrit), el 30 de desembre. Amb els anys he descobert com d'equivocat n'estava, de creure que no hi havia Sants Rogers!

Però el dubte inevitablement persisteix: perquè jo celebro el sant, per obra i gràcia dels meus pares, el 15 de novembre? Fa uns anys li vaig preguntar a la meva mare i ella em va dir que va ser cosa del meu pare, qui per raons òbvies no pot resoldre el dubte... Entenc que no va ser una decisió arbitrària, una simple tria a l'atzar, sinó, vull entendre, fonamentada i amb coneixement de causa, fruit, sempre he pensat, de la seva condició d'antic seminarista i, per tant, coneixedor del santoral.

No necessito la resposta, com tampoc ser un fidel devot, per celebrar el meu sant, que tot i acceptant que pugui no ser avui, jo avui el celebro, com sempre he fet, per la santa decisió dels meus pares; al cap i a la fi no necessito més explicacions!