dimarts, 26 de juliol de 2016

Mare, com m'ho faré per trobar "novia"?


Recordo que era petit, però no sabria precisar com de petit era... I recordo més que pregunta que li vaig fer que no la resposta que em va donar la meva mare, possiblement perquè, per més encertada que fos la resposta la pregunta em deuria percudir durant uns anys més: mare, com m'ho faré per trobar "novia"?

Anys més tard, superada aquesta pregunta, van ser uns altres els interrogants, doncs quan has trobat xicota, o la xicota t'ha trobat a tu, són unes altres les inquietuds i incerteses que s'albiren a curt termini, en relació a les relacions de parella i a l'amor, que si bé no són el mateix solen anar, i funcionen millor, si van agafats de la mà!

I quan et sembla que controles el curt termini, quan creus haver trobat les respostes, quan vas deixant enrere mesos i algun any de relació, s'allarga la visió i el curt termini esdevé mig i el mig, ai, ai, ai, llarg! I és aleshores quan, generalment, apareix la pregunta del compromís de llarg termini, el termini de quasi tota una vida!

No recordo les paraules exactes, però sí que vaig tirar del clàssic, curt i directe; si funciona perquè canviar-ho? Sira, et vols casar amb mi? Era el Nadal del 1996 i enrere ja hi havia més de tres anys d'interrogants amb més respostes encertades que errades, però encara, naturalment, amb molts interrogants per endavant, i un de cabdal!

Un any i mig després, avui fa just divuit anys, un sorollós petó, que va ressonar entre les parets de l'església de la Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter, va segellar un compromís que avui segueix vigent i ben viu!

I com tots vosaltres, també jo he descobert que els interrogants no cessen, que cada resposta n'obre de nous, cada nova situació noves incerteses, cada pas endavant implica com a mínim un nou interrogant, cada pas enrere noves preguntes, i cada pregunta noves respostes...

Mare, com m'ho faré per trobar "novia"? Que innocent em sembla avui, aquesta pregunta mentre recordo aquell calorós diumenge 26 de juliol de 1998, una pregunta tan innocent com, possiblement, necessària! Una pregunta que, com tantes altres, ens ajuden a créixer!