dimecres, 15 d’abril de 2015

Els perills del Pont de l'Aurora


Des que el Pont de l'Aurora es va obrir, que no inaugurar, i fins i tot abans són diversos els comentaris que he sentit i llegit sobre la seva perillositat.

La majoria es centren en la perillositat dels ciclistes, doncs la seguretat dels vianants respecte els vehicles sembla ben garantida. L'existència del carril bici dins la calçada, just al costat del carril pels vehicles, fa que la convivència entre bicicletes i la resta de vehicles rodats i motoritzats, sinó perillosa, com a mínim sigui arriscada!

El Pont de l'Aurora va ser projectat per fer-lo amb dos carrils per cada sentit, doncs es preveia que pogués connectar amb l'anunciada, però fins a la data mai realitzada, variant del Pont Major, que hauria de passar per sobre la (no) soterrada via del tren convencional que ressegueix perimetralment el Pont Major, barri, com el de Pedret, que viu entre el tren i el riu... La variant hauria de desembocar a Campdorà, a l'alçada de Can Rubau, amb la carretera de La Bisbal i Palamós...

El soterrament de la via del tren convencional de Girona va ser un anunci pompós que va esdevenir després una mera il·lusió, un gris record que molts gironins tal vegada ja han oblidat, però no els soferts veïns i veïnes de Pedret i el Pont Major.

Tenint clar que la citada i somiada variant no seria realitat, ni tan sols projecte pressupostat, potser hauria estat més sensat fer el pont amb un sol sentit per banda, pel que fa al carril per als vehicles, i fer conviure el carril bici, separadament també, amb els vianants a la vorera, fent-la més ampla. Penso que hauria estat millor aquesta solució que no convertir un sentit per als vehicles i l'altra per les bicicletes; aquesta opció seria més perillosa, penso jo...

Però per mi l'autèntic perill del Pont de l'Aurora és la invitació que sembla fer a la temeritat!
 
L'estructura rovellada que li dóna forma, caràcter i personalitat, que neix als laterals del pont amb uns braços que es troben al bell mig en un punt alt, fent després un mig arc invertit, és de fàcil accés des de la vorera del pont.

La mateixa temeritat que va cometre un jove de Lleida podria cometre-la un gironí en aquest pont, naturalment jugant-s'hi la vida!
De moment no em consta que al pont s'hagi produït cap accident ni incidència rellevant... Espero que així sigui indefinidament!

I que si algun perill incert hi ha en aquest pont, que es certifiqui i s'actui per tal de minimitzar-lo pel bé, i la seguretat, de tothom!