La de Sant Jordi és una llegenda molt nostrada, no en va aquest noble i valent cavaller és el nostre Patró!
El que narra la llegenda és prou sabut i conegut per tothom, però d'aquesta llegenda sempre hi ha hagut quelcom que m'ha inquietat: Sant Jordi apareix al rescat quan precisament és la Princesa, i no qualsevol altra persona, qui es troba en perill davant les urpes, el foc i la fam del drac!
Sí, ja ho sé, així són les llegendes, així s'expliquen els contes: el poble sol ser, tot ell, un personatge, una massa uniforme de gent amb cara i ulls, però sense nom ni cognoms, una massa despersonalitzada, i en aquesta llegenda, com les víctimes civils de les guerres, les seves baixes són danys col·laterals...
Deu ser per això, entre d'altres coses, que m'agrada aquesta versió de la llegenda de Sant Jordi que canta i narra el grup d'animació Ambäukatunàbia, versió que ens ofereix un final diferent, un final que, de ser el de la llegenda, faria impossible el primer poema de Sant Jordi que els infants aprenen ("Sant Jordi ma matar el drac / amb una espasa de veritat") i per tant caldria cercar un altre origen a la rosa!
La diada de Sant Jordi d'aquest any ja és història, però la llegenda continua!
Bon divendres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada