"Déjà vu": Manchester City

De l'expressió "déjà vu" m'agrada pràcticament tot!

D'entrada el que significa, el que motiva que l'utilitzem: aquella estranya sensació d'haver viscut el que ens està passant, algun detall, algun matís, una expressió, un pensament, una situació... Els "déjà vu" ens deixen quasi sempre una inquietant sensació d'amnèsia i ens empenyen a cercar, en algun calaix perdut de la nostra memòria l'empremta, el negatiu original, de la situació aparentment "ja viscuda".

Una altra cosa que també m'agrada d'aquesta expressió és el seu origen francès; "déjà vu" és una expressió supervivent! El nostre dia a dia està farcit d'anglicismes, cada dia més, i el "déjà vu" ens recorda, humilment i a la seva manera, que no sempre ha estat així i que si d'una llengua preníem paraules i expressions era sobretot del francès.

I possiblement pel seu origen francès el que d'aquesta expressió també m'agrada és com sona; trobo que és una expressió molt eufònica, suau i subtil com la sensació que ens esglaia per moments quan tenim un "déjà vu".

Qui no ha tingut un "déjà vu" no ha viscut!

Per al Barça, també pel Real Madrid, els vuitens de final de la Lliga de Campions d'Europa són un "déjà vu", doncs repeteixen el rival de la temporada passada en la mateixa eliminatòria, pel Barça el sempre difícil i competitiu Manchester City.

L'esperança és que el resultat de l'eliminatòria tingui el mateix final que el de la temporada passada: el Barça classificat per quarts de final. Però la realitat, que acostuma a deixar les esperances en el que són, és que pel camí no només queden dos partits (l'anada i la tornada) complicats, sinó mesos de competició abans no arribin aquesta partits, a finals de febrer de 2015.

Especular ara què pot passar amb aquesta eliminatòria és pura ficció, pur entreteniment, matèria de tertúlies esportives radiofòniques i televisives, però no és especular afirmar que aquesta eliminatòria és, ja des d'avui, el primer gran perill que haurà d'afrontar en Barça de Luís Enrique: quedar eliminat a aquestes alçades seria sinònim de fracàs, paraula temuda, només compensable amb un hipotètic títol de Lliga espanyola que ara, a banda d'inabastable per llunyà, sembla més en possessió d'un Real Madrid llançat que goleja a quasi cada partit!

Els del Barça a la Lliga de Campions d'Europa són uns vuitens de final molt exigents, tan exigents com perillosos; una eliminatòria que pot esdevenir un malson. El "déjà vu" del Real Madrid, en canvi, és de somni: contra un Schalke 04 que va sortir escaldat, la temporada passada, amb un 9 a 0 en contra en el global de l'eliminatòria. Els vuitens fan pujada pel Barça i baixada pel Real Madrid, tot i que el sempre diplomàtic i prudent Butragueño asseguri que els blancs no se'n poden fiar...

El camí fa pujada i el faran a peu! Personalment m'agrada que el rival sigui exigent, doncs penso que, malgrat desgasti més, exigeix més a l'entrenador i als jugadors. Fins aleshores, fins a finals de febrer, l'esperança és que el Barça sigui capaç de trobar una línia positiva de joc i, sobretot de resultats, que no serien tan dolents si no fos pels del Real Madrid...

El "déjà vu", però, tan de bo només es doni a la Lliga de Campions només en aquesta eliminatòria, i no en la resta de la competició... que ja sabem com va acabar!