dimarts, 4 de novembre de 2014

Savall que fa baixada!


Els premis, en general solen honorar a qui els guanya, tot i que moltes vegades succeeix també, i alhora, al revés; el guanyador honora el premi!

Qui necessita més a qui, si el guanyador el premi o el premi el guanyador, és quelcom a vegades difícil de discernir. El més comú, i natural, és que entre premi i premiat s'estableixi la justa simbiosi que en llenguatge modern, menys biològic i més empresarial, es coneix ara amb l'expressió "win tot win".

El jurat del Premi Nacional de Música, que concedeix el ministeri d'Educació, Cultura i Esports comandat pel ministre José Ignacio Wert, ha premiat al músic Jordi Savall amb aquesta distinció, però ell ha decidit no acceptar el premi per, com diu a la carta enviada al jurat, "no trair els seus principis i conviccions més íntims".

La carta segurament l'heu llegit; en un to de total respecte Jordi Savall diu no poder acceptar tal distinció pel fet que aquesta prové del ministeri que precisament, amb la seva política, menysprea la cultura en general, i la música en particular. Em permeto extreure un paràgraf de la carta, en la que Savall exposa el seu punt de vista de la política cultural del ministeri.

"La ignorancia y la amnesia son el fin de toda civilización, ya que sin educación no hay arte y sin memoria no hay justicia. No podemos permitir que la ignorancia y la falta de conciencia del valor de la cultura de los responsables de las más altas instancias del gobierno de España, erosionen impunemente el arduo trabajo de tantos músicos, actores, bailarines, cineastas, escritores y artistas plásticos que detentan el verdadero estandarte de la Cultura y que no merecen sin duda alguna el trato que padecen, pues son los verdaderos protagonistas de la identidad cultural de este país".

Jordi Savall es mereix aquest premi i segurament molts més, el jurat no s'ha equivocat en la seva elecció; però Savall ens ha ensenyat que els premis es poden acceptar, o no. Naturalment la seva ha estat una "renúncia protesta", el seu gest és fruit del malestar i el desacord amb la política cultural del ministeri.

Hi ha qui pensarà que el seu gest ha estat lleig i desafortunat, fins i tot desagraït...Però Jordi Savall es deu més a la música i la cultura que no pas al ministeri del ram; Savall mereix la distinció però no la necessita. Tan de bo algun dia pugui rebre-la de bon grat i aleshores també l'aplaudiré, amb la mateixa intensitat, sinó més, amb la que aplaudeixo ara la seva renúncia.

Els premis solen honorar a qui els guanya i algunes vegades el guanyador honora el premi; s'equivoca però qui el lliura si entre el premi i el premiat hi busca el seu honor...