dijous, 17 d’abril de 2014

El #Barça vol... i no pot!


La sensació és d'impotència, així de simple, així de clar, així de trist també, si voleu!

La impotència aquella de "voler i no poder", de "per més que t'hi esforcis, res de res!"

Es fa més insuportable la "lleugeresa del Barça", que ha perdut, que ha anat perdent, solidesa en defensa, control al mig del camp i encert al davant! I així, perdent en totes les línies, és molt difícil guanyar partits, guanyar títols!

El darrer títol que s'ha escolat, tot i que mai el vam tenir entre les mans, la Copa del Rei!

Aquest Barça està en decadència! Ha perdut els darrers tres partits i amb aquestes derrotes ha caigut a Europa, ha llençat la Lliga i ha perdut la final de la Copa del Rei... S'ha confirmat la Setmana Tràgica del Barça de "Tata" Martino!


La percepció és de final d'etapa, sí, de final de cicle

I el pitjor d'un final de cicle no és que s'acabi un període gloriós, que ho ha estat, sinó que comença, possiblement, una travessia del desert!

Ara caldrà fer canvis, possiblement començant per la banqueta, tot i que no em sembla el més urgent! Sí a la plantilla, on jugadors com Dani Alves semblen haver acabat, amb escreix, el seu cicle al Barça! D'un temps ençà les seves excentricitats molesten als "culers", doncs fan menys gràcia si el rendiment esportiu no acompanya...

L'equip, el joc, sembla gastat, s'ha anat desgastant a còpia de guanyar i guanyar, que també cansa, no us penseu... Però la fatiga no és només esportiva, també és institucional... Aquesta temporada a nivell institucional està resultant pitjor, més histriònica, que l'esportiva!

Joan Manuel Serrat, "culer" ell, veient aquest Barça bé podria cantar, sota les notes de la cançó "Pare":

"Pare, digueu-me què
li han fet al Barça que ja no guanya.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.

Pare, que el Barça ja no és el Barça.
Pare, que abans que torni l'estiu,
vengui's tot el que no és viu!"

L'esperança, com sempre, són els joves

I avui els joves del Barça els representa, entre d'altres, Marc Bartra! Ahir Bartra va fer el millor i el pitjor: empatar el partit i no evitar el segon gol del Real Madrid!

El d'ahir és d'aquells partits que Bartra ha de marcar-se a foc al cor blaugrana, com al seu dia va fer amb tantes i tantes derrotes Carles Puyol! Si Marc Bartra pot seguir madurant i creixent al Barça, el Barça madurarà i creixerà de nou amb ell i amb altres jugadors joves com Neymar (quan exploti de debó), Rafinha (que previsiblement tornarà) o Deulofeu (quan es curteixi més a Anglaterra).

Sensacions, percepcions, esperances... avui el Barça és un poema, una còpia dolenta d'ell mateix...

Vol i no pot, avui el Barça vol i, simplement, ja no pot més!